Recepció del manuscrit: 27-11-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 27-12-2025.
El Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera constitueix un dels espais naturals protegits més singulars de la Mediterrània occidental, tant per la seva configuració insular com per la combinació d’ecosistemes terrestres i marins d’elevat valor ecològic. Des de la seva declaració com a parc nacional l’any 1991, l’ús públic i recreatiu ha experimentat una evolució significativa, marcada especialment per l’increment del turisme nàutic i per una forta estacionalitat associada al context turístic de Mallorca. En aquest treball s’analitza de manera integrada la capacitat de càrrega del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera, posant el focus en la freqüentació i la pressió humana, la capacitat de càrrega dels serveis i equipaments, la capacitat de càrrega ecològica i la capacitat d’acollida recreativa. A partir de dades oficials de freqüentació, autoritzacions de navegació i fondeig, així com informació sobre infraestructures i recursos, s’identifiquen escenaris de pressió crítica durant els mesos d’estiu. Els resultats indiquen que, tot i no assolir-se de manera sistemàtica els límits màxims teòrics establerts pels instruments de gestió, existeixen riscos evidents de sobredimensió de la capacitat d’acollida potencial, especialment en relació amb el turisme nàutic. Finalment, es proposen recomanacions orientades a reforçar una gestió adaptativa que garanteixi la compatibilitat entre conservació i ús públic. Paraules clau: capacitat de càrrega, pressió humana, parcs nacionals, turisme nàutic, Cabrera.
The Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park is one of the most distinctive protected natural areas in the western Mediterranean, due both to its insular configuration and to the coexistence of terrestrial and marine ecosystems of high ecological value. Since its designation as a national park in 1991, public and recreational use has undergone a significant evolution, particularly marked by the growth of nautical tourism and by a strong seasonality linked to the tourism dynamics of Mallorca. This study provides an integrated analysis of the carrying capacity of the Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park, focusing on visitor use and human pressure, the carrying capacity of services and facilities, ecological carrying capacity, and recreational carrying capacity. Based on official data on visitor numbers, navigation and mooring permits, as well as information on infrastructure and resource management, scenarios of critical pressure during the summer months are identified. The results indicate that, although the theoretical maximum limits established by management instruments are not systematically exceeded, there are clear risks of overestimating the park’s potential carrying capacity, particularly in relation to nautical tourism. Finally, a set of recomendations is proposed to strengthen an adaptive management approach that ensures compatibility between conservation objectives and public use. Keywords: carrying capacity, human pressure, national parks, nautical tourism, Cabrera
Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Iván MURRAY i Jaume SERVERA, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears.
Recepció del manuscrit: 13-11-2025; revisió acceptada: 19-12-2025; publicació online: 22-12-2025.
Es recullen les cites dels tàxons híbrids de les orquídies citades a les illes Balears. Aportant la data de troballa, localitat, quadrícula UTM d’1 km², altitud i autor de la troballa. Són primeres cites per Balears els 3 tàxons: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera i Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea. Paraules clau: Orquídies, híbrids, Balears.
The records of hybrid taxa of the orchids cited in the Balearic Islands are presented, providing the date of discovery, locality, 1 km² UTM grid square, altitude, and the discoverer. Three taxa are reported as first records for the Balearic Islands: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera, and Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea. Keywords: Orchids, hybrids, Balearic Islands.
Recepció del manuscrit: 26-11-2024; revisió acceptada: 9-12-2025; publicació online: 21-12-2025.
S’aprofundeix en el coneixement del substrat geològic i d’algunes formes sedimentàries de Sa Marjal o plana al·luvial de sa Pobla (conca d’Alcúdia. Mallorca. Mediterrània Occidental), àrea aquesta poc estudiada a nivell geològic. Tot se fa a partir de la re- interpretació de sondejos hidràulics estudiats en el segle passat, de la foto- interpretació i d’un sistemàtic treball de camp. Així se constata com a pesar de la complexitat estructural dissimulada per la contínua aportació d’al·luvions el subsòl del sector estudiat enregistra un ordenat registre Miocè post-tectònic amb un registre restringit Serraval·lià, varis cicles marins Torto-messinians i un registre finimessinià- Lagomare. El subsòl de Sa Marjal també enregistra els dos principals cicles marins pliocens mediterranis i una sedimentació al·luvial pleistocena amb combinació de llims i conglomerats amb poca afectació marina. Part de l’àrea estudiada respon a una morfologia de ventall al·luvial o forma mixta tipus floodplainfan. Aquest cos sedimentari, on seu la vila de Sa Pobla, sembla s’origina a partir de la tectònica plio- pleistocena que aixeca el turó de Búger. Aquest cos sedimentari semblaria relicte si no fos pels esporàdics i violents episodis d’inundació que experimenta temperats per les agressives intervencions antròpiques en la zona. Les transgressions marines pleistocenes pot ser afecten al registre estudiat però el seu enregistrament és molt minse. Tot és relaciona amb la tectònica positiva que experimenta en la zona en temps recents que fa que l’aportació sedimentària lligada a l’elevació de base del subsòl que supera les successives pujades del nivell de la mar. Paraules clau: Geomorfologia, Ventall- plana al·luvial, Miocè, Pliocè, Plistocè.
The knowledge of the geological substratum and some sedimentary forms of Sa Marjal or the alluvial plain of Sa Pobla (Alcúdia basin. Mallorca. Western Mediterranean) is deepened, an area that has not been studied at a geological level. Everything is done based on the reinterpretation of hydraulic soundings studied in the last century, photo interpretation and systematic field work. That’s itIt counts with regret of the structural complexity concealed by the continuous contribution of alluvium, the subsoil of the studied sector records an orderly post-tectonic Miocene record with a restricted Serravallian record, several Torto-Messinian marine cycles and a Finimessinian- Lagomare record. The subsoil of Sa Marjal also records the two main Pliocene Mediterranean marine cycles and a Pleistocene alluvial sedimentation. combination of silts and conglomerates with little marine influence. Part of the studied area corresponds to an alluvial fan morphology or mixed form floodplainfan. This sedimentary body, where the vilage of Sa Pobla is located, seems to originate from the Plio-Pleistocene tectonics that raised the hill of Búger. This sedimentary body would seem relict if it weren’t for the sporadic and violent flooding episodes it experiences and tempered by the aggressive anthropogenic interventions in the area. Pleistocene marine transgressions may affect the studied record but their recording is very sparse. Everything is equally related to the positive tectonics experienced in the area in recent times which makes the sedimentary contribution linked to the elevation of the base of the subsoil exceed the rises of sea level. Keywords: Geomorphology, Alluvial fan-plain, Miocene, Pliocene, Pleistocene.
Bartomeu SASTRE CANALS. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. Valldemossa, km 7,5. Palma. 07122; Bernat MOREY COLOMAR. SHNB, Fra Juniper Serra 19. Sta. Eugènia. 07142.
Mapa de sondeigs seleccionats i nova numeració (Taula I) sobre mapa de García Yagüe. Map of selected soundings and new numbering (Table I) on map of García Yagüe.
Parlar d’un home i resumir-ne la trajectòria vital i intel·lectual no és mai una tasca senzilla. Aquest és, sens dubte, el cas d’Anthony Bonner: músic de formació, traductor, lul·lista, ecologista i divulgador de la botànica balear. Nascut als Estats Units, acabà establint-se a Mallorca, on esdevingué un mallorquí més, tot irradiant mallorquinitat i, alhora, aportant als seus estudis una perspectiva internacional singular. Amb més d’un centenar de publicacions -entre articles de revista, capítols de llibre, edicions crítiques, actes de congressos i llibres-, el seu currículum destaca no només per la quantitat, sinó sobretot per la qualitat. Aquesta producció l’ha convertit en una referència imprescindible en els estudis lul·lístics. Bonner també fou soci de la Societat.
Anthony Bonner (1928-2025).
A aquesta trajectòria s’hi afegeix una altra distinció, més silenciosa però potser una de les més valuoses en l’àmbit acadèmic: la de ser model i referent per a les noves generacions d’investigadors. En aquest sentit, Anthony Bonner assolí també l’excel·lència, contribuint a la creació d’estructures de recerca i esdevenint un far per als joves estudiosos que s’iniciaven en el camp del lul·lisme (Llinàs, 2016). L’any 2001 oficialitzà la donació dels seus arxius sobre Ramon Llull i el lul·lisme a la Universitat de Barcelona, culminant així una llarga i fructífera col·laboració amb aquesta institució i amb el Centre de documentació Ramon Llull (2025).
Anthony Bonner era un home modest; tanmateix, qui s’endinsava en la seva vida descobria una intel·ligència prodigiosa i un coneixement vast i profund. A això s’hi sumava una generositat sense fissures. Sabia distingir amb claredat allò que era essencial en la seva vida (Miró, 2016).
La defensa del medi natural el dugué, l’any 1973, a ser un dels fundadors del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), una entitat sense la qual les Illes Balears probablement haurien perdut una part important del seu patrimoni natural. Amb un caràcter pacífic però tenaç, Bonner assumí la presidència interinsular del GOB durant disset anys, entre 1980 i 1996 (Rosselló, 2016).
Cal destacar que, el dia de la fundació del GOB, el 31 de desembre de 1973, hi participaren persones que posteriorment esdevindrien figures clau de l’ecologisme a les Illes. A l’assemblea fundacional hi assistiren Josep Antoni Alcover, Francesc Avellà, Mateu Bosch, Pere Bosch, Josep Casasayas, Lluís Casasayas, Jesús Jurado, Lluc Mas, Francesc Moll, Hilari Morales, Jordi Mut, Miquel Rayó, Joan Ximenis, així com la família Bonner, formada per Anthony Bonner i la seva filla Aina (Mayol, 2014).
L’embrió del GOB s’havia gestat a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), quan, a partir de 1970, un grup de joves -entre els quals Joan Mayol, Miquel Rayó, Josep Antoni Alcover, Lluc Mas i Jesús Jurado- s’hi associaren i començaren a treballar en una secció dedicada a l’estudi dels vertebrats (Serra, 2022). Amb el temps, les limitacions imposades per la junta de la SHNB, presidida per Guillem Mateu, a les seves propostes ecologistes actuaren com a catalitzador per a la fundació del GOB.
Des del primer any, Anthony Bonner formà part de la junta directiva de l’entitat. El 1980, quan el GOB deixà de ser exclusivament mallorquí, fou elegit president interinsular, càrrec que exercí fins al 1996. També fou membre de la Junta Rectora de l’Albufera i col·laborà activament en campanyes decisives del GOB en defensa dels espais naturals (Editorial, 2010).
Dia de la investidura com a doctor honoris causa de la UIB d’Anthony Bonner. Plantant un teix (Taxus baccata) al campus de la UIB, l’1 de juliol de 2016 (Arxiu UIB).
La seva tasca acadèmica i cívica fou àmpliament reconeguda. Rebé el títol de doctor honoris causa per la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg de Brisgòvia (1994), la Universitat de Barcelona (1995) i la Universitat de les Illes Balears (2016). Així mateix, fou distingit amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Catalanística (1986), el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (1989), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2002), el premi Ramon Llull de les Lletres del Govern de les Illes Balears (2002) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2017), entre molts d’altres (Diari de la UIB, 2017).
Plantes de les Balears
Reivindicat com un dels grans especialistes en l’obra de Ramon Llull, Anthony Bonner és també una figura clau en la divulgació del patrimoni natural de l’arxipèlag gràcies al llibre Plantes de les Balears. Es tracta d’un petit gran llibre, concebut pensant especialment en les persones que s’iniciaven en el món de la botànica. Profusament il·lustrada per la seva filla, Aina Bonner, l’obra representà una innovació notable en explicar, amb un llenguatge clar i entenedor, les principals comunitats vegetals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les característiques que permeten identificar-les, utilitzar-les o, simplement, estimar-les (Nova Editorial Moll, 2025).
El llibre fou el primer volum de la col·lecció Manuals d’introducció a la naturalesa de l’Editorial Moll. Resulta especialment interessant el pròleg, on l’autor explica que l’obra s’inicià com un simple capítol d’un projecte més ambiciós sobre la natura balear, que havia de ser elaborat conjuntament amb amics del GOB i de la Societat d’Història Natural de les Balears (Bonner, 1976). La finalitat del llibre —i de tota la sèrie— era clarament divulgativa, objectiu que assolí amb escreix.
Portada del llibre Plantes de les Balears, editat per Editorial Moll, fou el primer número de la col.lecció de Manuals d’Introducció a la Naturalesa.
No només fou utilitzat per excursionistes i amants de la natura, sinó també per generacions d’estudiants de Biologia de la UIB durant la dècada dels vuitanta, que el feren servir per conèixer la flora autòctona i elaborar l’herbari de l’assignatura de botànica. El record que en perdura és el d’una obra senzilla però profundament enriquidora i aclaridora per a futurs biòlegs. Sempre ha estat considerat un bon llibre, un molt bon llibre. D’altra banda, l’autor expressava el desig que l’obra encoratgés l’afició per la botànica balear; des d’aquestes línies podem afirmar que aquest objectiu s’ha complert plenament. En el pròleg, Bonner també dedicava unes paraules a la conservació de la natura, advertint sobre la destrucció dels ecosistemes i sobre la recollida de plantes per a herbaris, tot recomanant la fotografia com a alternativa. El text es tanca amb una afirmació tan senzilla com contundent: «La natura és l’herència de tothom; tots hem d’ajudar a conservar-la».
El llibre s’estructura en diversos capítols dedicats als principals ambients: bosc i garriga; camps i camins; muntanyes i parets; voreres i llits de torrent; i regió costanera, i es completa amb una bibliografia i un índex d’espècies. Inclou fotografies de Jesús Jurado i Lleonard Llorens, així com 132 dibuixos i quatre mapes senzills, d’un gran valor didàctic, realitzats per Aina Bonner. La portada de la primera edició, de color verd i amb el dibuix d’una branqueta de Teucrium subspinosum, és encara avui recordada amb estima per naturalistes, excursionistes i amants de la natura ja veterans.
Publicat per primera vegada el 1976, Plantes de les Balears ha conegut fins ara onze edicions, la darrera de l’any 2021, revisada i actualitzada per Guillem Alomar, reconegut naturalista i botànic. En aquesta edició de la Nova Editorial Moll, Alomar s’ha encarregat d’incorporar els nombrosos canvis en terminologia i taxonomia produïts des de l’edició anterior (Nova Editorial Moll, 2025).
Hivern de 2010, on al dinar anual del GOB se va retre homenatge a Francesc Moll i Anthony Bonner (Fotografia publicada a l’Ecologista núm. 48 del 2010).
L’abril de 2009, el Jardí Botànic de Sóller reté un homenatge a Anthony Bonner i a la seva obra, com a reconeixement a la seva contribució decisiva a la divulgació de la diversitat botànica de les Illes Balears. Dotze anys més tard, el mateix jardí acollí una nova activitat entorn d’aquest clàssic editorial: una presentació amb un itinerari pel Jardí Botànic seguint les plantes descrites al llibre, celebrada el dissabte 24 d’abril de 2021 amb la participació de Guillem Alomar i Aina Bonner (Nova Editorial Moll, 2025).
Damià Vicens i Guillem X. Pons.
Referències
Bonner, A. 1976. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 1a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 134 pp.
Bonner, A. i Alomar, G. 2021. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 11a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 166 pp.
Nova Editorial Moll (2025). Plantes de les Balears, un clàssic actualitzat.
Pons, P. A. 2016. Anthony Bonner. Entrevista. Lluc, 891/93: 10-23.
Serra, M. 2022. Motivaciones sociales y personales en la formación del ecologismo: el caso de Mallorca durante la Transición (1973-1983). Rubrica Contemporanea, 11, 17 pp.
Fraga-Arguimbau, P., Carreras-Martí, D., Pallicer-Allès, X., Seoane-Barber, M., Truyol-Olives, M., Pons-Gomila, M., Pons-Rotger, N., Burguera-Martín, C., Fernández-Rebollar, I. i Estradé-Niubó, S. 2025. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XXI). Notes florístiques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 97-119. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.
Recepció del manuscrit: 11-11-2025; revisió acceptada: 13-11-2025; publicació online: 16-11-2025.
Es presenta un recull de dades corològiques per a 33 tàxons de la flora vascular de Menorca. D’aquests, 10 són citats per primera vegada a les Balears: Allium roseum subsp. insulare (Gennari) Cif & Giacom., Anthyllis barba-jovis L., Artemisia caerulescens subsp. densiflora (Viv.) Gamisans, Asphodelus ayardii Jahand. & Maire, Campanula rapunculus L., Elatine hexandra (Lapierre) DC., Geum urbanum L., Solenopsis laurentia subsp. gasparrinii (Tineo) Brullo, Solenopsis laurentia subsp. parvula Brullo, Trifolium dubium Sibth. Altres 5 són novetat per a la flora vascular de l’illa: Adonis annua L. subsp. annua, Eragrostis barrelieri Daveau, Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. elatine, Linum corymbulosum Rchb., Najas marina L. subsp. marina. Per als altres 18 tàxons la informació corològica es refereix a noves localitats, confirmació de presència per aquells que fins ara es consideraven dubtosos o s’havien exclòs de la flora vascular de l’illa. Paraules clau: corologia, endemismes, flora vascular, Menorca, Illes Balears.
Datasets for 33 vascular plant taxa found in Menorca (Balearic Islands) are summarized. Of those taxa, 10 are newly recorded for the flora of the Balearic Islands: Allium roseum subsp. insulare (Gennari) Cif & Giacom., Anthyllis barba-jovis L., Artemisia caerulescens subsp. densiflora (Viv.) Gamisans, Asphodelus ayardii Jahand. & Maire, Campanula rapunculus L., Elatine hexandra (Lapierre) DC., Geum urbanum L., Solenopsis laurentia subsp. gasparrinii (Tineo) Brullo, Solenopsis laurentia subsp. parvula Brullo, Trifolium dubium Sibth. Other 5 are new for the flora of Menorca: Adonis annua L. subsp. annua, Eragrostis barrelieri Daveau, Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. elatine, Linum corymbulosum Rchb., Najas marina L. subsp. marina. For the other 18 taxa, the chorological information refers to new localities, confirming the presence of those that until now were considered doubtful or had been excluded from the vascular flora of the island. Keywords: chorology, endemics, vascular flora, Menorca, Balearic Islands.
Pere FRAGA-ARGUIMBAU, David CARRERAS-MARTÍ, Xec PALLICER-ALLÈS, Magda SEOANE-BARBER, Miquel TRUYOL-OLIVES, Martí PONS-GOMILA, i Sònia ESTRADÉ-NIUBÓ, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis (IME). Camí des Castell, 28. 07703 Maó; Magda SEOANE-BARBER, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó; David CARRERAS-MARTÍ, Sònia ESTRADÉ-NIUBÓ, Iván FERNÁNDEZ-REBOLLAR, OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó; Carles BURGUERA-MARTÍN, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643, 08028 Barcelona. Nina PONS-ROTGER, Facultat de Ciències,Universitat de Girona, Maria Aurèlia Capmany, 69.
Recepció del manuscrit: 27-10-2025; revisió acceptada: 31-10-2025; publicació online: 31-10-2025.
Es documenten els primers registres a les illes Balears de l’isòpode terrestre Armadillidium arcangelii (Crustacea, Oniscidea), espècie nadiua d’Itàlia que en poc més d’una dècada s’ha expandit per bona part d’Europa, molt probablement a causa del transport de plantes ornamentals i hortícoles. Tot i que la presència d’aquest isòpode a les Illes ja es coneixia des de fa uns anys gràcies a fotografies publicades a planes de ciència ciutadana, principalment iNaturalist, la captura d’un exemplar mascle adult a Cala Nau (Cala Millor, Mallorca) ha permès confirmar-ho mitjançant l’estudi directe dels seus caràcters morfològics. En aquest article es comenten breument alguns d’aquests caràcters de valor diagnòstic que permeten distingir A. arcangelii d’altres espècies autòctones similars i es relacionen altres localitats on s’ha localitzat fins ara a Mallorca i a Eivissa, publicades a iNaturalist per diferents observadors i que considerem correctament identificades. Paraules clau: Fauna, Isòpodes terrestres, espècies introduïdes, Mallorca, Eivissa, ecosistemes dunars, biodiversitat.
Armadillidium arcangelii (Crustacea, Oniscidea) is reported for first time in the Balearic Islands reported. A. arcangelii is an Italian native species that in little more than a decade seems to have expanded throughout Europe, most likely due to the transport of ornamental and horticultural plants. Although the occurrence of this woodlouse in the Balearic Islands had already been known for some years throughout to photographs published on citizen science sites, mainly iNaturalist, the capture of an adult male specimen in Cala Nau (Cala Millor, Mallorca) allows us to confirm this through the direct study of its morphological features. This paper briefly discusses some of these diagnostic characters that allow us to distinguish A. arcangelii from other similar native species, and lists other localities where it has been recorded so far in Mallorca and Ibiza island, published on iNaturalist by different observers and that we consider correctly identified. Key words: Fauna, terrestrial isopods, introduced species, Mallorca, Ibiza, dune ecosystems, biodiversity.
Lluc GARCIA, MUCBO-Museu Balear de Ciències Naturals/Interdisciplinary Ecology Group (UIB) ; Borja BUADES-RODEÑO, IMEDEA–CSIC, Departament d’Ecologia Terrestre.
Armadillidium arcangelii. A-C, mascle de Cala Nau en vista dorsal, lateral i ventral. D, micrografia de l’exopodi (vista ventral) del pleopodi-1 de l’exemplar mascle de Cala Nau. E, exemplar mascle (esquerra) i F, femella (dreta) de Madrid (Las Minas de Ambroz) i G, dibuix de l’exopodi (vista ventral) del pleopodi-1 de l’exemplar mascle (segons Garcia & Cabanillas, 2021). H, exemplar fotografiat viu, capturat de nit amb trampa de llum de vapor de mercuri a Manacor el 15/VI/2025 (Foto: Rafel Matamales-Andreu/iNaturalist). Escales gràfiques: 1 mm. Armadillidium arcangelii. A-C, male specimen from Cala Nau (dorsal, lateral and ventral views). D, male pleopod-1 exopod micrograh (ventral view) of the Cala Nau specimen. E, male (left) and F, female (right) specimens from Madrid (Las Minas de Ambroz), and G, drawing of the male pleopod-1 exopod (after Garcia & Cabanillas, 2021). H, specimen photographed alive, captured at night with a Robinson mercury vapour electric trap, in Manacor on 15/VI/2025 (Photo: Rafel Matamales-Andreu/iNaturalist). Scale bars: 1 mm.
Recepció del manuscrit: 5-10-2025; revisió acceptada: 8-10-2025; publicació online: 26-10-2025.
Se cita una nova espècie de fong a l’Illa de Menorca, Ganoderma australe (Fr.) Pat. S’aporta una descripció macro i microscòpica, i de l’hàbitat on s’ha trobat. Paraules clau: Ganoderma australe, Ceratonia siliqua, Menorca, Primera citació.
A new fungal species is cited on the Menorca island, Ganoderma australe (Fr.) Pat. A macro and microscopic description is provided, along with information about the habitat where it was found. Key words: Ganoderma australe, Ceratonia siliqua, Menorca, first record.
Marc PONS-SINTES, Camí de Torret 62, 07710, Sant Lluís, Illes Balears, Espanya.
Recepció del manuscrit: 21-08-2025; revisió acceptada: 8-10-2025; publicació online: 10-10-2025.
Es donen a conèixer els treballs de restauració i acomodació realitzats en la col·lecció entomològica d’en Francesc Cardona i Orfila conservada al Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella de Menorca). També es dona a conèixer la llista completa dels coleòpters europeus conservats en la col·lecció. Aquesta està formada per dotze caixes diferents, de les quals nou són de coleòpters, una de lepidòpters, una d’himenòpters i una d’hemípters. La col·lecció de coleòpters era, inicialment, la millor conservada i la única que ha estat re-acomodada en caixes entomològiques noves. Està formada per set caixes amb exemplars de Menorca, la península ibèrica i alguns països europeus, i dues caixes amb exemplars de fora d’Europa. En total, s’hi conserven 1.051 coleòpters, dels quals 894 tenen un origen europeu (principalment de Menorca), repartits en 35 famílies i 347 espècies. En relació als altres insectes, la col·lecció dels himenòpters és la millor conservada, mentre que dels lepidòpters només se’n conserven dos exemplars. La majoria dels hemípters també han desaparegut o estan molt mal conservats. Malauradament, bona part de la col·lecció entomològica d’en Cardona i Orfila ha desaparegut, de forma que les caixes entomològiques conservades en el Museu Diocesà són autèntics tresors en conservar-se alguns exemplars que representen la darrera evidencia física de la presencia d’algunes espècies que actualment són molt rares o han desaparegut de les Illes Balears, com per exemple Scarabaeus sacer Linnaeus, 1758. Paraules clau: Col·lecció històrica, Segle XIX, Conservació, Patrimoni Científic, Llistat taxonomic.
The restoration and refurbishment work carried out on the entomological collection of Francesc Cardona Orfila, housed at the Diocesan Museum of Menorca (Ciutadella de Menorca), is presented. The complete list of European beetles preserved in the collection is also presented. This consists of twelve different boxes, nine of which contain only beetles, one Lepidoptera, one Hymenoptera, and one Hemiptera. The collection of beetles was initially the best preserved and the only one that has been rearranged in new entomological boxes. It consists of seven boxes with specimens from Menorca, the Iberian Peninsula, and some European countries, and two boxes with non-European specimens. In total, 1,051 beetles are preserved, of which 894 are of European origin (mainly from Menorca), divided into 35 families and 347 species. Regarding other insects, the Hymenoptera collection is the best preserved, while only two Lepidoptera are preserved. Most of the Hemiptera have also disappeared or are very poorly preserved. Unfortunately, a large part of the Cardona and Orfila entomological collection has disappeared, so the entomological boxes kept in the Diocesan Museum are true treasures, as they contain evidence of the presence of some species that are currently very rare or have some specimens that represent the last physical disappeared from the Balearic Islands, like Scarabaeus sacer, 1758. Keywords: Historical collection, 19th century, Conservation, Scientific heritage, Taxonomic list.
Josep QUINTANA CARDONA, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, carrer de les Columnes s/n, campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona); Carrer Gustavo Mas, 79-1er, 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears).
Caixa entomològica original, amb els exemplars numerats (dalt) i caixa entomològica nova (baix) en la qual s’han traspassat tots els exemplars i les etiquetes, segons l’ordenació original. Original entomological box, with the numbered specimens (top) and new entomological box (bottom) into which all the specimens and labels have been transferred, according to the original arrangement.
Recepció del manuscrit: 7-07-2025; revisió acceptada: 20-07-2025; publicació online: 21-07-2025.
Se reportan nuevas citas de Sphaeroceridae (Diptera) para las Islas Baleares de las especies Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall e Ischiolepta scabricula (Haliday), encontradas en las inflorescencias de Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, concretamente en la isla de Mallorca. Además, Bifronsina bifrons (Stenhamman) y Coproica rohaceki Carles-Tolrá se registran también por primera vez en Mallorca. Palabras claves: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Islas Baleares.
Es reporten noves cites de Sphaeroceridae (Diptera) per a les Illes Balears de les espècies Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall i Ischiolepta scabricula (Haliday), trobades en les inflorescències d’Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, concretament, a l’illa de Mallorca. A més, Bifronsina bifrons (Stenhamman) i Coproica rohaceki Carles-Tolrá es registren també per primera vegada a Mallorca. Paraules clau: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Illes Balears.
New records of Sphaeroceridae (Diptera) are reported for the Balearic Islands of the species Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall and Ischiolepta scabricula (Haliday), found in the inflorescences of Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, in particular on the island of Mallorca. In addition, Bifronsina bifrons (Stenhamman) and Coproica rohaceki Carles-Tolrá are also recorded for the first time in Mallorca. Keywords: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Balearic Islands.
Miguel A. GONZÁLEZ-ESTÉVEZ, Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA, UIB-CSIC), Grupo de Investigación del Cambio Global, C/Miquel Marquès 21, 07190, Esporles, Islas Baleares, España. Autor de correspondencia; Joshua BORRÀS, Grupo de Investigación en Botánica en Islas Mediterráneas, Departamento de Biología, Universidad de las Islas Baleares, Ctra. de Valldemossa, km 7.5, 07122, Palma, Islas Baleares, España; Amparo LÁZARO, Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA, UIB-CSIC), Grupo de Investigación del Cambio Global, C/Miquel Marquès 21, 07190, Esporles, Islas Baleares, España; Joana CURSACH, Grupo de Investigación en Botánica en Islas Mediterráneas, Departamento de Biología, Universidad de las Islas Baleares, Ctra. de Valldemossa, km 7.5, 07122, Palma, Islas Baleares, España; Miguel CARLES-TOLRÁ, Avda. Riera de Cassoles 30, ático 1, 08012, Barcelona, España.
Xesc Moll amb un exemplar de Netta rufina (Becvermell) a Doñana (1975) (Foto Jesús Jurado).
Fancesc Moll i Marquès va ser vicepresident de la Societat entre els anys 1995 i 2001.
Era fill de l’il·lustre lingüista, filòleg i editor Francesc de Borja Moll; va créixer impregnat de la tasca que realitzà el seu pare, seguint les passes de Mossèn Alcover, en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear. A can Moll, eren vuit germans, i aquella nova generació d’universitaris va créixer marcada per la petjada intel·lectual del gran patriarca. D’aquella nissaga, ens han deixat Aina Moll Marquès, llegendària professora de francès i hereva del compromís lingüístic —directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya—, la traductora Nina Moll, el polític i radiofonista Josep Moll, el músic Joan Moll i la llibretera Francisca Moll. Encara hi són la professora Dora Moll i el químic Víctor Moll (Manresa 2025). El 1965 es va casar amb Matilde Echeto (1942-2001, cunyada del Dr. Barceló Pons) i deixa dos fills, Francesc (1966) i Antoni (1967).
Va estudiar a Palma i, després d’un breu pas per Enginyeria, va iniciar Farmàcia, però finalment es llicencià en Economia el 1962. Després del servei militar, es va establir a Mallorca, on col·laborà amb el catedràtic de geografia, i també soci de la Societat d’Història Natural de les Balears, Bartomeu Barceló Pons en estudis econòmics i la fundació de l’empresa SEPTE. Va formar part de l’equip del Pla urbanístic de Palma «Ribas Piera» (1970). Entre 1963 i 1967 va ser gerent del Diari de Mallorca i, des del 1967 fins a la jubilació el 2008, gerent de l’Editorial Moll, treballant colze a colze amb el seu pare, Josep Maria Llompart i altres. Hi va col·laborar fins al seu tancament el 2014. Xesc, aleshores, facilità la creació de la Institució Francesc de Borja Moll per evitar la pèrdua del fons bibliogràfic i de tot el llegat empresarial i cultural de l’editorial i, després, cedí el nom perquè es pogués crear una nova editorial, hereva de la que fundà don Francesc de Borja Moll i Casasnovas ara fa 91 anys (Payeras 2025).
L’editorial, clau per a la recuperació de la llengua catalana a les Balears, va passar diversos moments difícils, en part per un principi d’en Francesc tan benintencionat com antieconòmic: mai es va destruir un llibre per falta de vendes, de manera que es va acumular un estoc molt gran, amb elevats costs d’emmagatzematge que llastraren l’empresa fins a la seva inviabilitat.
L’interès personal de l’editor Francesc Moll per la natura va fer possible dues col·leccions bàsiques per al coneixement del nostre patrimoni natural: els Manuals d’Introducció a la Naturalesa ( 18 títols) i les Monografies Científiques ( 10 títols), diverses de les quals s’han coeditat amb la Societat d’Història Natural. La primera, una autèntica joia de coneixement,va ser la Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera, el 1993, compendi d’articles coordinats per J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós, una bíblia sobre els coneixements del recent creat Parc Nacional. També va editar la Flora de Mallorca, de Francesc Bonafé i altres volums sobre natura i excursionisme. Algunes d’aquestes obres es publicaren també amb altres llengües, a més de la catalana.
Va presidir el Gremi d’Editors (1993- 2000) i va ser membre del Gremi de Llibreters i de l’AELC des de 1983.
Fou tresorer de l’Obra Cultural Balear a principis dels anys 70, sota la presidència de Climent Garau, època en la qual l’entitat va actuar decididament i quasi en solitari, en favor de la protecció de Cabrera i s’Albufera,
El 1973 va ser un dels socis fundadors del GOB, entitat que va presidir entre 1978 i 1983 (veure més avall). Va ser anomenat director general de Medi Ambient de la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell General Interinsular el 1978, en una època en que aquesta tasca era totalment altruista, sense retribució econòmica. Des d’aquest lloc, va posar els fonaments per a la protecció de les petites illes de les Balears i la normativa urbanística per preservar espais naturals. El 1979 tots els càrrecs del PSOE al CGI dimitiren en desacord de la manca de decisions proteccionistes, i en concret, la possible urbanització de s’Albufereta, aleshores en projecte.
El 2001, en Xesc per la seva trajectòria dins la cultura catalana, fou guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I (en l’actualitat Fundació Carulla) (AELC, 2025).
En Francesc, al llarg de la seva vida, va actuar sempre amb discreció i esperit de consens, implicant-se en múltiples causes justes, tant en l’àmbit del catalanisme cultural i social com en el de l’ecologisme i la història natural, camps on va ser capdavanter i on actuà amb generositat i èxit.
En una entrevista, en Xesc parla d’una de les seves principals passions: la naturalesa. Per això es va convertir en un activista de primera línia que va lluitar per la conservació de molts espais naturals i culturals de Mallorca (veure Memoro 2025). A finals del 40 del segle passat, amb l’institut on cursava el batxillerat, va anar d’excursió al Puig de santa Magdalena (Inca), i quan va observar les fantàstiques vistes cap el pla i la serra de Tramuntana va quedar tan meravellat que va decidir començar anar d’excursió contínuament. Encara va tenir ocasió de veure sortir el sol des del cim intacte del Puig Major, els anys 50, abans de l’ocupació americana. Un quants anys després va conèixer un grup de gent, molt joves (rondaven els 17 anys) que començaven a estudiar els voltors, vinculats a la Societat d’Història Natural de les Balears. En Francesc tenia uns quants d’anys més.
D’estudiar els voltors, varen a passar a formalitzar el Grup Balear d’Ornitologia (GOB) i varen comprendre que per a protegir els voltors i altres aus, s’havia de protegir el territori i per això varen afegir al nom «i defensa de la naturalesa». En Xesc va ser membre de la primera directiva, i participà activament, en especial, a la defensa de sa Dragonera. Segons ell era molt important la mobilització dels ciutadans però també els recursos jurídics: va aconseguir que el GOB usàs aquesta via, que va fer possible l’anul·lació dels plans urbanístics que amenaçaven l’illa. També va jugar un paper clau a La Trapa (Andratx), quan se va comprar la finca a partir de donacions de la ciutadania, ara li dirien crowdfunding. La gestió econòmica de l’operació va ser molt complexa, i en Xesc va assumir-la quasi en solitari, aconseguint préstecs i aportacions internacionals.
El tema de Sa Dragonera i de la seva possible urbanització va ser un dels més polèmics i que més va despertar l’interès dels mallorquins de la dècada dels 70. En Xesc en un article de la revista Lluc, en un número gaire bé monogràfic, fa la cronologia dels esdeveniments i entrebancs de l’intent d’urbanització de sa Dragonera. El periple va començar el 1970 amb l’Aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbana d’Andratx. El 1972, el Decret de protecció de la Costa NO de Mallorca, inclou Sa Dragonera. (BOE de 19-4-72), amb la declaració de paisatge pintoresc històric-artístic (una figura proteccionista del franquisme, fonamentada en qüestions estètiques), i queda sota la protecció i tutela de l’Estat. El 1973, l’aprovació definitiva del Pla Provincial d’Ordenació Urbana de Balears (BOE de 8-5-73) inclou una àrea turística a Sa Dragonera. El 1974 una empresa urbanitzadora PAMESA, adquireix Sa Dragonera a canvi d’accions de la pròpia empresa al seu propietari anterior, Joan Flexas, antic contrabandista andritxol. Quan els plans d’urbanització de Sa Dragonera es posaren a informació pública, l’octubre de 1976, la reacció social contrària fou molt extensa. Així es va manifestar a la premsa, a la taula rodona organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i a les impugnacions presentades a l’Ajuntament d’Andratx per l’Obra Cultural Balear (OCB), el GOB, la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), el Col·legi d’Arquitectes i el Foment del Turisme de Mallorca. Fins i tot la Diputació Provincial es va creure obligada a prendre l’acord, sense cap transcendència, de demanar al govern que Sa Dragonera es convertís en parc natural (Moll, 1981). El 7.7.1977 un grup de joves llibertaris va ocupar l’illot, en una acció que va tenir ressò internacional. El desenllaç va tenir un final feliç gràcies a la pressió social i el procés judicial, impulsat pel GOB, que va arribar a l’Audiència Nacional, la qual va anul·lar els plans per diverses irregularitats formals. L’any 1987 el Consell de Mallorca va adquirir l’illa, que fou declarada Àrea natural d’especial interès (ANEI). Finalment, l’any 1995 es va declarar Parc Natural (PN sa Dragonera, 2025).
Xesc Moll presidint la junta rectora de s’Albufereta, amb Miquel Mir (Dir. Gen. Biodiversitat) a l’esquerra de la imatge i Maties Rabassa (director de s’Albufereta) a la dreta de la imatge (Foto Damià Vicens, de 14 de juny de 2017).
Des de la constitució de la junta rectora del Parc Natural sa Dragonera, en Xesc Moll en fou president, fins el 2000 en el que fou anomenat Josep Bestard, portaveu d’UM a l’Ajuntament d’Andratx. Normalment, els presidents de les juntes rectores, ara Juntes assessores dels parcs naturals, solen ser persones de reconegut prestigi; en el cas d’en Xesc, era una forma de reconèixer la seva implicació com un dels impulsors de la defensa de l’illa, amb un càrrec institucional i honorífic més que merescut. En aquells moments eren també membres de la junta rectora, anomenats per les ONGs conservacionistes, Biel Sevilla (GOB) -un estimat amic i personatge històric de l’ecologisme- i Guillem X. Pons (Societat d’Història Natural de les Balears) i el director del Parc Natural era Martí Mayol.
Portada de la revista Lluc (1981) en que Xesc Moll firmava un article sobre la cronologia dels fets per a la urbanització de l’illa i les accions duites per la societat civil.
En Francesc Moll va ser també el primer president de la junta rectora de la reserva natural de s’Albufereta, una de les zones humides de més rellevància de l’illa de Mallorca, situada entre els termes municipals d’Alcúdia i Pollença. La seva presidència va començar a inicis del 2002 fins el 2021, tot i que a la reunió de la junta rectora de l’1 de juliol de 2021, va excusar la seva presència per motius de salut i va informar que tenia la intenció de deixar la junta. La Societat també des de l’inici ha tingut un representant a la junta rectora i abans de començar la reunió, en Xesc demanava per com anava la Societat i en quins projectes estava ficada. Sempre es va interessar per les Jornades de Medi Ambient i va donar elogis pels promotors i organitzadors d’aquestes Jornades. També trobava que la compra del local de son Cotoner per la SHNB havia estat molt bona idea.
Xesc Moll en un ambient relaxat en un sopar commemoratiu de l’estudi dels illots que va impulsar. A l’esquerra J. Javier González de Alaiza, que hi va participar com a geòleg.
En Francesc era soci de la Societat, com ho va ser el seu pare. El 25 de febrer de 1995 entrà de Vicepresident, succeint a Antonio Rodríguez-Perea, que ocupava el càrrec com interí. Era el segon any que exercia la presidència el Dr. Josep A. Alcover. La Societat, per aquell temps, posava esforç, entre d’altres coses, en la creació d’un Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb seu a Palma.
Portades de dues de les fantàstiques Monografies de la Societat editades per l’Editorial Moll.
El mateix dia de l’Assemblea que va entrar en Xesc s’anomenava President d’Honor a Joan Cuerda (n’Andreu Muntaner, va ser anomenat per aquest càrrec honorífic, a l’Assemblea anterior).
En Xesc com a Vicepresident va participar en una sèrie de fites importants per a la Societat (veure CSHNB, 1994-2014); així el mateix 1995 sortia la monografia número 3 de la Societat/Endins 20, titulada “El carst i les coves de Mallorca”, coordinada per Àngel Ginés. El 1996, apareixen dues monografies, la núm. 4, “S’Albufera de Mallorca”, amb Antonio Martínez i Joan Mayol com editors (també editada per l’Editorial Moll), i la monografia núm 5, “Fauna endèmica de les Illes Balears” on els autors són en Guillem X. Pons i en Miquel Palmer. Aquest mateix any, “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1996” a la Societat. El 1997 la Societat va signar una iniciativa impulsada pel GOB a favor del Parc Natural de la Serra de Tramuntana; surt la revista Endins amb un nou equip editorial liderat per Francesc Gràcia. L’espeleologia balear mantenia un gran nivell, en especial per l’espeleologia subaquàtica (Ginard et al., 2011). El 1998, es va iniciar la preparació de l’exposició “Les Balears abans dels humans”; “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1997” a la Societat. El 1999 veu la llum la monografia núm. 6, “Ecologia de les Illes”, coordinada per J. A. Alcover. Per gener de 2000 es va inaugurar la gran exposició “Les Balears abans dels humans” organitzada per la Societat i Sa Nostra. A l’Assemblea del 2000 entrà com a president en Lluís Moragues. Aquest mateix any l’exposició “Les Balears abans del humans” va visitar Inca i Maó. Se començaren a gestar les III Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Van veure la llum dues noves monografies, la núm 7. “Guia de la caça a les Balears. Gestió cinegètica i formació del caçador” de Bartomeu Seguí i la núm. 8, “Les Balears abans del humans” coordinada per J.A. Alcover, Margalida Llabrés i Lluís Moragues.
El 23 de febrer de 2001, Aina Carbonell va succeir a Francesc Moll en la vicepresidència.
També va ser soci actiu de l’Obra Cultural Balear, la Societat Arqueològica Lul·liana i l’Associació per a la defensa del patrimoni de Mallorca (ARCA).
El saber estar, l’elegància, tranquil·litat i bonhomia d’en Xesc era present en totes les reunions, que se feien a la seu de la Societat a l’Estudi General Lul·lià, en moltes ocasions se prorrogaven al bar Líric i derivaven a converses de temes més mundans.
Xesc, només te podem donar les gràcies per tot el que ens has llegat, i sempre et tendrem en el nostre record.
Damià Vicens, Guillem X. Pons, Biel Sevilla i Joan Mayol.
Referències
AELC. 2025. Associació d’escriptors en llengua catalana. Biografia Francesc Moll i Marquès 1937-2025. https://www.escriptors.cat/autors/mollf/biografia-francesc-moll
CSHNB. 1994-2014. Circular de la Societat d’Història Natural de les Balears “Naturalesa i societat”. https://www.shnb.org/activitats/
Ginard, A.; Ginés, A. i Vicens, D. 2011. Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears. La Federació Balear d’Espeleologia. Endins 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 11-36.
Manresa, A. 2025. Mor Xesc Moll, empresari cultural i activista ecologista de Mallorca. El País. 10-07-2025.
Memoro. 2025. Francesc de Borja Moll i Marquès. Memoro, el banc de la memòria. Testimonis. http://www.memoro.org/es-ca/Activisme-i-passi%C3%B3-per-la-naturalesa_14992.html
Moll, F. 1981. La batalla de Sa Dragonera: intent d’una cronologia dels fets. Lluc: revista de cultura i d’idees, 696: 52-55.
Payeras, M. 2025. Xesc, l’home de l’Editorial Moll. El Temps, Cultura, 15-07-2025.
P N sa Dragonera. 2025 Parc Natural de sa Dragonera. Espais naturals protegits. https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/parc_natural_de_sa_dragonera/
Vicens, D., Pons, G. X. i Ginard, A. 2022. Les juntes directives dels darrers 41 anys de la Societat d’Història Natural de les Balears (1981-2022). VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 641-644.
El Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears (BSHNB) és una revista científica publicada anualment des dels inicis de la Societat. Actualment se n’han editat més de 60, i ja ha esdevingut un referent bàsic per a qualsevol estudiós de la natura a les Balears.
SCImago Journal Rank
Aquests web permet als usuaris descarregar gratuïtament els articles una vegada ja acceptats per la Junta de Publicacions del BSHNB.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn
I was trying to contact Angel, a friend and scientific collaborator. I was distressed to pick up this mortarium. I…
Totalment d'acord. Hauríem de preguntar als autors. Es va considerar d'interès la publicació de l'article, però és necessari ampliar els…
Una llàstima que no s'hagin inclòs els crustacis, quan precisament les petites illes i illots de Balears son pràcticament les…
Enhorabona per l´estudi .Sempre és una aportació. Evidentment ja se coneixien aquests jaciments (Morey, 2020) . Llavors segosn criteris de…
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn