Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears.

Ballesteros, E. 2022. Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 27-89. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 02-03-2022; revisió acceptada:04-05-2022; publicació online: 09-05-2022.

El mar té una repercusió socio-econòmica trascendental a les illes Balears i sobre ell pivoten dos puntals principals de la seva economia (el turisme) i de la idiosincràsia insular (la pesca). L’adequada conservació del mar balear és doncs fonamental per al futur d’aquesta regió. Un dels mecanismes per garantir-ne la conservació és la creació d’àrees marines protegides, iniciativa en la que Balears està molt ben posicionada respecte a d’altres regions mediterrànies. Tot i això encara és lluny de la voluntat de la Comissió Europea de tenir protegits el 30% dels mars europeus per a l’any 2030 i un terç d’aquesta àrea (és a dir el 10% del mar) com a àrees de protecció elevada (zones sense pesca). El motiu d’aquest assaig és fer una proposta d’àrees marines protegides en l’entorn balear utilitzant criteris biològics i geomorfològics que acostin la protecció del mar balear a aquest 30/10 desitjat. Es defineixen 4 categories de protecció: les àrees marines protegides (AMPs), amb protecció lleu-mitjana, les àrees de no pesca (ANPs), amb protecció elevada, les reserves integrals (RIs), de protecció màxima, i les àrees de conservació (ACEs), de protecció lleu lligada a una utilització molt gran de l’espai proposat per les activitats humanes. Aquesta proposta té en compte les àrees existents ja protegides sota les figures d’àrees marines protegides d’interès pesquer i de parc nacional però no els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. La proposta conservaria aproximadament un 15% del mar balear sota la forma d’AMP, dos terços del qual (és a dir un 10%) sota la categoria d’ANP. Es posa de manifest el gran desconeixement que es té encara dels hàbitats que poblen el mar balear i, sobretot, de la seva localització, principalment en zones situades fora de la plataforma continental. Es remarca la voluntat d’assaig d’aquesta proposta, feta amb criteris unipersonals, però amb la intenció de que serveixi de base per a encetar una discussió profunda sobre aquest tema a diferents nivells de la societat balear.
Paraules clau: protecció, mar balear, AMP, pesca, hàbitats marins, conservació.

The sea has a major socio-economic impact in the Balearic Islands and two mainstays of its economy and idiosyncrasy revolve around it: tourism and fishing. A proper conservation of the Balearic Sea is therefore fundamental for the future of this region. One of the mechanisms to guarantee this conservation is the creation of marine protected areas, an initiative in which the Balearic Islands is very well positioned compared to other Mediterranean regions. However, it is still far from the European Commission’s demands to have 30% of European seas protected by 2030 and a third of this area (i.e. 10% of the sea) under the figure of highly protected areas (no take zones). The purpose of this essay is to make a proposal of marine protected areas in the Balearic environment using biological and geomorphological criteria that bring the protection of the Balearic Sea closer to the demanded 30/10. Four categories of protection are defined: marine protected areas (MPAs), with light-medium protection, no-take zones (NTZs), with high protection, integral reserves (IRs), with the highest protection, and conservation areas (ACEs) proposed for those vulnerable areas of high interest but heavily used by human activities. This proposal takes into account the areas already protected under the already existing figures of protection, namely MPAs and a National Park, but not other areas designated as SPAs for birds or the Natura 2000 network. This proposal would preserve approximately 15% of the Balearic Sea in the form of MPA, two thirds of which (i.e. 10%) under the category of NTZ. This essay shows the huge lack of knowledge on the habitats thriving in the Balearic Sea and their location, mainly for those habitats situated outside the continental shelf. This essay is to be considered as a unipersonal view, whose only intention is to serve as a basis for starting an in-depth discussion on this issue for the different stakeholders of the Balearic society.
Keywords: protection, Balearic sea, MPA, fishing, marine habitats, conservation.

Enric BALLESTEROS, Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 17320 Blanes, Girona, Espanya.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Primera cita de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)
(Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia) a les Illes
Balears

Mas, X. i Pereyra, J. 2022. Primera cita de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)
(Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia) a les Illes Balears
. Boll. Soc. Hist. Nat.
Balears, 65: 23-26. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 25-03-2022; revisió acceptada:30-03-2022; publicació online: 30-03-2022.

Es dóna a conèixer la presència de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965), per primera
vegada a les llles Balears, a partir d’un individu localitzat i fotografiat a Cala Olivera
(Eivissa) durant una immersió. Amb aquesta observació s’amplia l’àrea de
distribució de l’espècie.
Paraules clau: Cerberilla bernadettae, heterobranquis, nova cita, Illes Balears,
Eivissa.

The presence of Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965) is known, for the
first time in the Balearic Islands, from an individual located and photographed in
Cala Olivera (Ibiza) during a daytime dive. This observation expands the range of the
species.
Keywords: Cerberilla bernadettae, heterobranquia, new record, Balearic Islands,
Eivissa.

Xavier Mas. C. Can Nebot, 24, 07817, Sant Josep de sa Talaia, Illes Balears; Joan
Pereyra. C. Cas Mut, 21, 07800, Eivissa, Illes Balears. Autor de correspondència:
Xavier Mas.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Sobre la presència de Camponotus barbaricus Emery 1905 (Hymenoptera: Formicidae) a Mallorca

Díaz-Calafat, J. i Fortis, J. 2022. Sobre la presència de Camponotus barbaricus Emery 1905 (Hymenoptera: Formicidae) a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 17-21. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 16-03-2022; revisió acceptada:22-03-2022; publicació online: 25-03-2022.

Es detecta per primer cop Camponotus barbaricus Emery 1905 a dues localitats a l’illa de Mallorca. Fins ara desconeguda, aquesta espècie de formiga passa a ser la més grossa de tota la nostra fauna. Seria estrany que una formiga d’aquestes dimensions i de comportament agressiu cap a altres artròpodes s’hagi passat per alt fins ara. Per això, sembla que la possibilitat d’una introducció recent és la més probable, tot i que no es pot descartar completament que aquesta espècie sigui en realitat autòctona de l’arxipèlag Balear.
Paraules clau: primera cita, Formicidae, Mallorca, Camponotus.

Camponotus barbaricus Emery 1905 is recorded for the first time in two locations on the island of Mallorca. Unknown to the area until now, this ant species has become the biggest of our fauna. It would be odd that such a big species, which also shows aggressive behaviour towards other arthropods, had been overlooked up to this point. For this reason, it seems that the possibility of a recent introduction of this species on the island of Mallorca is the most likely, even though we cannot completely rule out that this species be actually autochthonous to the archipelago.
Key words: first record, Formicidae, Mallorca, Camponotus.

JOAN DÍAZ-CALAFAT. Cristòfol Llompart, 8-1. Sa Cabaneta (Marratxí) 07141 – Mallorca, Illes Balears / Southern Swedish Forest Research Centre, Swedish University of Agricultural Sciences, 230 53 Alnarp, Sweden. JORGE FORTIS. Vectobal, Department of Development and Science, Palma, Spain. Autor de correspondència: Joan Díaz-Calafat.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Primera cita d’Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993) (Orthoptera: Gryllidae: Oecanthinae) per a les Balears. Utilització de la bioacústica com a eina taxonòmica.

Reus-Viver, J. 2022. Primera cita d’Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993) (Orthoptera: Gryllidae: Oecanthinae) per a les Balears. Utilització de la bioacústica com a eina taxonòmica. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 9-16. ISSN 0212-260X. e-ISSN Palma.

Recepció del manuscrit: 23-01-2022; revisió acceptada:28-02-2022; publicació online: 2-03-2022.

Oecanthus Blanchard, 1845 és un gènere de grills trepadors. A Europa es coneixen dues espècies d’aquest gènere, Oecanthus pellucens (Scopoli, 1763) i Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993), però només O. pellucens s’havia registrat a les Illes Balears. Segons les dades actuals, O. dulcisonans és una espècie relativament escassa, i la seva distribució arreu d’Europa és limitada. Tanmateix, hem de tenir en compte que és morfològicament molt similar a O. pellucens, una espècie ben coneguda i present a tot el Paleàrtic, i això explica el fet que històricament s’hagin confós a l’hora de classificar-les. El seu cant o estridulació, en canvi, permet diferenciar aquestes dues espècies al camp. L’anàlisi de diversos enregistraments d’àudio, realitzats durant la campanya 2020, ha servit per identificar i registrar per primera vegada Oecanthus dulcisonans a les Balears. S’aporten els primers enregistraments d’Oecanthus dulcisonans a les Balears i informació sobre les principals característiques diferenciadores del cant d’aquesta espècie. Aquestes dades volen ser la base per a posteriors estudis sobre el seu estat ecològic i la seva distribució geogràfica a les Illes Balears.

Paraules clau: Oecanthinae, Oecanthus dulcisonans, estridulació, bioacústica, ecoacústica, fonotaxonomia, Illes Balears.

Oecanthus Blanchard, 1845 is a genus of tree crickets. Two species of this genus are known in Europe, Oecanthus pellucens (Scopoli, 1763) and Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993), but only O. pellucens had been registered in the Balearic Islands. According to the existing data, Oecanthus dulcisonans is a relatively rare species and its distribution across Europe is limited. However, we must bear in mind that its morphology is very similar to that of Oecanthus pellucens, a very well-known species which is present all over the Palearctic region. Their morphological similarity explains the fact that the two have historically been confused during classification processes. Their song or stridulation, on the other hand, makes it possible to differentiate these two species in the field. The analysis of the recordings of their stridulations in the field, carried out during the 2020 campaign, has made it possible to identify Oecanthus dulcisonans for the first time in the Balearic Islands. The first recordings of Oecanthus dulcisonans in the Balearic Islands and information on the main differentiating characteristics of this species are provided. This data serves as a basis for further studies on the ecological status and the geographical distribution of this species in the Balearic Islands.

Keywords: Oecanthinae, Oecanthus dulcisonans, stridulation, bioacoustics, ecoacoustics, phonotaxonomy, Balearic Islands

Jaume REUS-VIVER. Carrer Aragó 44, 8B. 07005, Palma (Balears) jaumerv@gmail.com.


Enregistrament de Ocanthus dulcisonans

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

In memoriam. Xavier Jansà Clar (1947-2022)

Xavier Jansà Clar (1947-2022). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65 (2022).

El 14 de gener ens va deixar Xavier Jansà, científic i artista, membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis (Guàrdia, 2022). Fruit de la seva passió per la pintura va realitzar un tríptic que es troba la seu del Secretariat del International Council for the Exploration of the Sea (ICES) a Copenhaguen a Dinamarca. El tríptic en questió té tots els elements de l’obra pictòrica d’en Xavier, en tons marrons i grissos va ser pintat en els anys 70, i s’adelanta a problemes emergents avui en dia, com per exemple les escombraries marines. En ell en Xavier, pintà les pedres embrutades de vernis de les platjes seguramente de la seva terra Menorca, i al fons una mar tempestuosa que tambè s’ha de lligar amb la Menorca de la seva infantesa.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Deixa un comentari

Nou bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, Vol. 65 (2022)

Comencem amb la publicació del nou bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balearas, Vol 65 (2022).

Recordeu que podeu consultar tots els volumens del Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears a la Biblioteca Digital de les Illes Baleares UIB.

Publicat dins de BSHNB 64 Any 2021 | Deixa un comentari