Elements geomorfològics associats a l’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí – Puig de Santa Eugènia (Mallorca, Illes Balears).

Publicat el juliol 25, 2022 per BSHNB

Servera-Nicolau, J. i Gelabert, B. 2022. Elements geomorfològics associats a l’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí – Puig de Santa Eugènia (Mallorca, Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 155-183. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 20-06-2022; revisió acceptada:12-07-2022; publicació online: 25-07-2022.

L’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí, formen el conjunt anticlinori considerat com el llindar que separa les conques sedimentàries d’Inca i Palma. Aquests nous relleus d’edat Plioquaternària, estan condicionats per falles profundes que deformen els materials calcaris neògens i constitueixen una clara evidència de la important activitat neotectònica que tenim a l’illa de Mallorca. La formació d’estructures tectòniques sempre implica un acomodament, amb un major o menor grau, del relleu primogènit a la nova situació topogràfica. El Puig de Son Seguí, el punt més alt de tota la zona analitzada, ha sofert un aixecament de més de 150 m a la zona, respecte de l’altiplà adjacent preexistent. El resultat des d’un punt de vista geomorfològic ha sigut divers segons la morfogènesi implicada. Directament com relleus estructurals, el resultat són unes formes de dom el·líptics dels quals sen deriven formes de relleu estil jurassià. Entre una i altre estructura tectònica, els processos de deformació ha tingut uns resultats contraposats, mentre l’antiforme de Marratxí el nucli ha sigut esventrat i el materials del Neogen han sigut posteriorment erosionats, el nucli de l’antiforme del Puig de Son Seguí (del Miocè Terminal) es manté voluminós i compacte. Com a comú denominador que enrevolta les dues estructures, trobem la deformació de la sèrie del Pliocè. Aquesta presenta una dislocació que ha donat com resultat tot un seguit de plataformes que constitueixen uns relleus monoclinals amb diferents orientacions i cabussaments, com és el cas del Puig de Santa Eugènia.
Paraules clau: Geomorfologia, neotectònica, antiforme, falla direccional, relleu estil jurassià, Neògen, Plioquaternari, Mallorca, Marratxí, Santa Eugènia.

The antiform of Marratxí and the antiform of Puig de Son Seguí, form the anticline set considered as the threshold that separates the sedimentary basins of Inca and Palma. These new reliefs of the Plio-Quaternary age are conditioned by deep faults that deform the Neogene limestone materials and constitute a clear evidence of the important neotectonic activity that we have on the island of Mallorca. The formation of tectonic structures always implies an adaptation, to a greater or lesser degree, of the firstborn relief to the new topographic situation. The Puig de Son Seguí, the highest point in the whole area analyzed, which has been raised by more than 150 m in the area with respect to the pre-existing adjacent plateau. The results from a geomorphological point of view have varied according to the morphogenesis involved. Directed as structural reliefs, the result is elliptical dome shapes from which Jurassic-style relief forms are derived. Between one tectonic structure and another, the deformation processes have had opposite results, while the Marratxí antiform has been gutted and the Neogene materials have subsequently been eroded, the nucleus of the Puig de Son Seguí antiform of the Miocene. Terminal is kept voluminous and compact. As a common denominator that surrounds the two structures, we find the deformation of the Pliocene series. This has a dislocation that has resulted in a series of platforms that constitute monoclinic reliefs with different orientations and dives, as is the case of the Puig de Santa Eugènia.
Keywords: Geomorphology, neotectonics, antiform, directional fault, Jurassic style relief, Neogene, Plio-Quaternary, Mallorca, Marratxí, Santa Eugènia.

Jaume SERVERA-NICOLAU, C/ La Garriga, 23. 07141 Pòrtol-Marratxí, Mallorca, Illes Balears; Bernadí GELABERT, Dpt. de Biologia, Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122, Palma, Mallorca, Illes Balears.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els quiròpters del Parc Natural de la Península de Llevant: distribució, conservació i gestió.

Publicat el juliol 2, 2022 per BSHNB

Serra-Cobo, J., Monastiri, A. i López-Roig, M. 2022. Els quiròpters del Parc Natural de la Península de Llevant: distribució, conservació i gestió. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 139-153. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 17-06-2022; revisió acceptada:28-06-2022; publicació online: 2-07-2022.

Les ratapinyades constitueixen un grup molt divers que ocupa nivells elevats de la xarxa tròfica. Són especialment sensibles als canvis ambientals fet que les fa bones indicadores de la salut ambiental dels territoris on viuen. Els quiròpters tenen un gran interès en els estudis epidemiològics perquè són importants reservoris de zoonosis víriques emergents. El present treball dona a conèixer informació ecològica i epidemiològica del Parc Natural de la Península de Llevant obtinguda a partir de l’anàlisi dels crits ultrasònics emesos pels quiròpters i de l’anàlisi dels coronavirus de mostres de guano. S’han mostrejat 17 localitats el 2020 i 28 el 2021. Els resultats obtinguts indiquen que el Parc Natural presenta una diversitat de quiròpters força elevada, amb presència de 12 espècies, essent les més abundants Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii i Tadarida teniotis. L’estudi també mostra que les localitats amb aigua presenten un major nombre d’espècies i una major activitat quiropterològica. L’ambient amb menor diversitat i activitat és el subterrani. L’obturació de les boques d’alguns avencs degut al creixement de la vegetació o per la col·locació de fustes per evitar possibles caigudes de persones o animals són alteracions que poden tenir impacte negatiu en les poblacions de ratapinyades. S’han obtingut mostres positives per alfa i betacoronavirus en diverses colònies de ratapinyades. És la primera vegada que es troba un betacoronavirus en ratapinyades de les Illes Balears. Malgrat que els virus detectats no són zoonòtics, és convenient prendre mesures preventives i evitar el contacte amb el guano.


Paraules clau: ratapinyades, ecoepidemiologia, Mallorca, Península de Llevant, distribució, conservació.

Bats are a very diverse group that occupies high levels of the food net. They are especially sensitive to environmental changes, which makes them good indicators of the environmental health of the territories in which they live. Chiroptera are of great interest in epidemiological studies because they are important reservoirs of emerging viral zoonoses. The present work shows ecological and epidemiological information of the Natural Park of the Peninsula de Llevant obtained from the analysis of the ultrasonic calls from bats and the analysis of the coronaviruses of guano. Seventeen localities were sampled in 2020 and 28 in 2021. The results obtained indicate that the Natural Park has a high diversity of bats, with the presence of 12 species and the most abundant being Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii and Tadarida teniotis. The study also shows that localities with water have a higher number of species and higher bat activity. The environment with the least diversity and activity is the underground. Clogging of the mouths of some potholes due to the growth of vegetation or the placement of wood to prevent possible falls of people or animals are alterations that can have a negative impact on bat populations. Alpha and betacoronavirus positive samples have been obtained in several bat colonies. This is the first time that a beta-coronavirus has been found in bats from the Balearic Islands. Although the viruses detected are not zoonotic, it is advisalbe to take preventive measures and avoid contact with guano.

Keys words: bats, eco-epidemiology, Mallorca, Peninsula de Llevant, distribution, conservation.

Jordi SERRA-COBO, Abir MONASTIRI i Marc LÓPEZ-ROIG, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona; Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Av Diagonal 643, 08028 Barcelona Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Autor de correspondència: Jordi Serra-Cobo.

Pipistrellus pipistrellus. Foto: De Barracuda 1983 – CC BY-SA 3.0
Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca.

Publicat el juny 21, 2022 per BSHNB

Garcia, L. i Pinya, S. 2022. Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 131-137. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 12-05-2022; revisió acceptada:17-06-2022; publicació online: 21-06-2022.

Es documenta per primera vegada a Balears la presència de la gambeta d’aigua salobre Palaemon varians Leach, 1814 (Palaemonidae). L’exemplar estudiat va ser recol·lectat a l’estany de desembocadura del torrent de Na Borges, al nord de l’illa de Mallorca, situada dins un Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Es tracta d’un crustaci típic d’ambients estuarins, molt comú a l’Atlàntic europeu però poc freqüent a les costes mediterrànies ibèriques.
Paraules clau: Caridea, Palaemon varians, aigües salobres, llacunes costaneres, Illes Balears.

The occurrence of the brackish water shrimp Palaemon varians Leach, 1814 (Palaemonidae) is documented for the first time in the Balearic Islands. The specimen studied was collected at the mouth of the torrent of Na Borges, in the north of the island of Mallorca, located inside a Site of Community Importance (SCI). It is a decapod crustacean typical of estuarine environments, very common in the European Atlantic but uncommon on the Iberian Mediterranean coasts.
Key words: Caridea, Palaemon varians, brakish water, coastal lagoons, Balearic Islands.

Lluc GARCIA i Samuel PINYA, Museu Balear de Ciències Naturals, Carretera Palma Port de Sóller, km 30. Sóller 07100, Illes Balears; Grup d’Ecologia Interdisciplinària, Universitat de les Illes Balears, Ctra. Valldemossa km 7,5, 07122 Palma, Illes Balears.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Adiciones a la fauna equinológica del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental). Familias Echinolampadidae y Pliolampadidae

Publicat el juny 20, 2022 per BSHNB

Quintana, J. 2022. Adiciones a la fauna equinológica del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental). Familias Echinolampadidae y Pliolampadidae. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 117-130. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 16-06-2022; revisió acceptada:16-06-2022; publicació online: 20-06-2022.

Se describen y figuran cinco especies de equinoideos del Mioceno superior de Menorca, de las que, además, se comentan algunos aspectos referentes a su distribución geográfica y temporal. El presente estudio ha permitido reafirmar las citas históricas referentes a Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) y Hypsoclypus semiglobus (Lamarck, 1816), en tanto que los tres taxones restantes (Echinolampas [Miolampas] manzoni Gregory, 1891, Studeria spratti [Wright, 1864] y Pliolampas vassalli [Wright, 1855]) representan nuevas citas en el Neógeno de las Islas Baleares. Se baraja la posibilidad de que la falta de registro en S. spratti y P. vassalli se relacione con su pequeño tamaño y su posible vinculación con un ambiente sedimentario peculiar.

Palabras clave: Echinoidea Irregularia, Fauna Termófila, Neógeno, Nuevas Citas, Citas Históricas, Gregory vs. Pomel.

Five species of echinoids from the Upper Miocene of Menorca are described and listed. Some aspects of their geographic and temporal distribution are also discussed. The present study has allowed to reaffirm the historical quotations refering to Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) and Hypsoclypus semiglobus (Lamarck, 1816), while the three remaining taxa (Echinolampas [Miolampas] manzoni Gregory, 1891, Studeria spratti [Wright, 1864] and Pliolampas vassalli [Wright, 1855]) represent new citations in the Neogene of the Balearic Islands, The gap in the paleontological record of S. spratti and P. vassalli is possibly related to their small size and their link with a peculiar sedimentary environment.


Keywords: Echinoidea Irregularia, Thermophilic Fauna, Neogene, New Records, Historical Records, Gregory vs. Pomel.

Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas 79, 1er, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes Balears; i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193. Cerdanyola del Vallès, Barcelona. E-mail.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Actualització de l’estatus dels odonats de les Illes Balears. Un repàs a la seva situació des de començaments del segle XX fins a l’actualitat.

Publicat el maig 25, 2022 per BSHNB

Rebassa, M. i Canyelles, X. 2022. Actualització de l’estatus dels odonats de les Illes Balears. Un repàs a la seva situació des de començaments del segle XX fins a l’actualitat. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 97-115. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 7-03-2022; revisió acceptada:23-05-2022; publicació online: 25-05-2022.

Es presenta, per primera vegada, un catàleg complert de totes les espècies d’odonats (zigòpters i anisòpters) citades a les Illes Balears des de començaments del segle XX, incloses les que a dia d’avui es consideren fruit de passats errors d’identificació. S’han compilat dades de 41 espècies, de les que 31 es consideren vàlides. Per a cada espècie s’indica el seu estatus per a cada una de les 4 illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera), així com la seva tendència poblacional. Es compara el catàleg balear amb altres catàlegs de regions properes, discutint-ne les principals diferències.
Paraules clau: catàleg, estatus, evolució, Illes Balears, odonats, segle XX, segle XXI.

This paper presents, for the first time, a complete catalog of all species of Odonata (Zygoptera and Anisoptera) mentioned in the Balearic Islands since the beginning of the twentieth century, including those that today are considered the result of past identification errors. Data were collected from 41 species, 31 of which are considered valid. For each species, its status is indicated for each of the 4 islands (Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera), as well as its population trend. The Balearic catalog is compared with other catalogs from nearby regions, discussing its main differences.
Keywords: catalog, status, evolution, Balearic Islands, Odonata, twentieth century, 21st century.

Maties REBASSA i Xavier CANYELLES, Societat d’Història Natural de les Balears, carrer Margalida Xirgu, 16, baixos, 07011, Palma.


Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears.

Publicat el maig 11, 2022 per BSHNB

Díaz-Calafat, J. i Garcia, L. 2022. Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 91-95. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-04-2022; revisió acceptada:10-05-2022; publicació online: 11-05-2022.

Es notifica per primera vegada la presència del gènere Cephalonomia Westwood 1833 a Balears. Es tracta de petites vespes paràsites de larves de coleòpter que poden comportar un risc potencial per a la salut humana. Les picades d’aquestes vespes són doloroses i poden produir reaccions al·lèrgiques severes a algunes persones. Es presenta també un llistat de totes les espècies de la família Bethylidae enregistrades a Balears fins ara.
Paraules clau: Bethylidae, primera cita, Mallorca, risc sanitari.

The genus Cephalonomia Westwood 1833 is reported for the first time in the Balearic Islands. This genus comprises small wasp species that parasite coleoptera larvae and that hold a potential risk for human health. Stings from these wasps can produce severe allergic reactions to some people. A checklist with all Bethylidae species recorded until now in the Balearic Islands is provided.
Key words: Bethylidae, first record, Mallorca, health risk.

JOAN DÍAZ-CALAFAT. Cristòfol Llompart, 8-1. Sa Cabaneta (Marratxí) 07141 – Mallorca, Illes Balears / Southern Swedish Forest Research Centre, Swedish University of Agricultural Sciences, 230 53 Alnarp, Sweden. LLUC GARCIA. Museu Balear de Ciències Naturals. Apartat de Correus nº 55. 07100 Sóller (Mallorca). Illes Balears. Autor de correspondència: Joan Díaz-Calafat.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears.

Publicat el maig 9, 2022 per BSHNB

Ballesteros, E. 2022. Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 27-89. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 02-03-2022; revisió acceptada:04-05-2022; publicació online: 09-05-2022.

El mar té una repercusió socio-econòmica trascendental a les illes Balears i sobre ell pivoten dos puntals principals de la seva economia (el turisme) i de la idiosincràsia insular (la pesca). L’adequada conservació del mar balear és doncs fonamental per al futur d’aquesta regió. Un dels mecanismes per garantir-ne la conservació és la creació d’àrees marines protegides, iniciativa en la que Balears està molt ben posicionada respecte a d’altres regions mediterrànies. Tot i això encara és lluny de la voluntat de la Comissió Europea de tenir protegits el 30% dels mars europeus per a l’any 2030 i un terç d’aquesta àrea (és a dir el 10% del mar) com a àrees de protecció elevada (zones sense pesca). El motiu d’aquest assaig és fer una proposta d’àrees marines protegides en l’entorn balear utilitzant criteris biològics i geomorfològics que acostin la protecció del mar balear a aquest 30/10 desitjat. Es defineixen 4 categories de protecció: les àrees marines protegides (AMPs), amb protecció lleu-mitjana, les àrees de no pesca (ANPs), amb protecció elevada, les reserves integrals (RIs), de protecció màxima, i les àrees de conservació (ACEs), de protecció lleu lligada a una utilització molt gran de l’espai proposat per les activitats humanes. Aquesta proposta té en compte les àrees existents ja protegides sota les figures d’àrees marines protegides d’interès pesquer i de parc nacional però no els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. La proposta conservaria aproximadament un 15% del mar balear sota la forma d’AMP, dos terços del qual (és a dir un 10%) sota la categoria d’ANP. Es posa de manifest el gran desconeixement que es té encara dels hàbitats que poblen el mar balear i, sobretot, de la seva localització, principalment en zones situades fora de la plataforma continental. Es remarca la voluntat d’assaig d’aquesta proposta, feta amb criteris unipersonals, però amb la intenció de que serveixi de base per a encetar una discussió profunda sobre aquest tema a diferents nivells de la societat balear.
Paraules clau: protecció, mar balear, AMP, pesca, hàbitats marins, conservació.

The sea has a major socio-economic impact in the Balearic Islands and two mainstays of its economy and idiosyncrasy revolve around it: tourism and fishing. A proper conservation of the Balearic Sea is therefore fundamental for the future of this region. One of the mechanisms to guarantee this conservation is the creation of marine protected areas, an initiative in which the Balearic Islands is very well positioned compared to other Mediterranean regions. However, it is still far from the European Commission’s demands to have 30% of European seas protected by 2030 and a third of this area (i.e. 10% of the sea) under the figure of highly protected areas (no take zones). The purpose of this essay is to make a proposal of marine protected areas in the Balearic environment using biological and geomorphological criteria that bring the protection of the Balearic Sea closer to the demanded 30/10. Four categories of protection are defined: marine protected areas (MPAs), with light-medium protection, no-take zones (NTZs), with high protection, integral reserves (IRs), with the highest protection, and conservation areas (ACEs) proposed for those vulnerable areas of high interest but heavily used by human activities. This proposal takes into account the areas already protected under the already existing figures of protection, namely MPAs and a National Park, but not other areas designated as SPAs for birds or the Natura 2000 network. This proposal would preserve approximately 15% of the Balearic Sea in the form of MPA, two thirds of which (i.e. 10%) under the category of NTZ. This essay shows the huge lack of knowledge on the habitats thriving in the Balearic Sea and their location, mainly for those habitats situated outside the continental shelf. This essay is to be considered as a unipersonal view, whose only intention is to serve as a basis for starting an in-depth discussion on this issue for the different stakeholders of the Balearic society.
Keywords: protection, Balearic sea, MPA, fishing, marine habitats, conservation.

Enric BALLESTEROS, Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 17320 Blanes, Girona, Espanya.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Primera cita de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)
(Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia) a les Illes
Balears

Publicat el març 30, 2022 per BSHNB

Mas, X. i Pereyra, J. 2022. Primera cita de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)
(Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia) a les Illes Balears. Boll. Soc. Hist. Nat.
Balears, 65: 23-26. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 25-03-2022; revisió acceptada:30-03-2022; publicació online: 30-03-2022.

Es dóna a conèixer la presència de Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965), per primera
vegada a les llles Balears, a partir d’un individu localitzat i fotografiat a Cala Olivera
(Eivissa) durant una immersió. Amb aquesta observació s’amplia l’àrea de
distribució de l’espècie.
Paraules clau: Cerberilla bernadettae, heterobranquis, nova cita, Illes Balears,
Eivissa.

The presence of Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965) is known, for the
first time in the Balearic Islands, from an individual located and photographed in
Cala Olivera (Ibiza) during a daytime dive. This observation expands the range of the
species.
Keywords: Cerberilla bernadettae, heterobranquia, new record, Balearic Islands,
Eivissa.

Xavier Mas. C. Can Nebot, 24, 07817, Sant Josep de sa Talaia, Illes Balears; Joan
Pereyra. C. Cas Mut, 21, 07800, Eivissa, Illes Balears. Autor de correspondència:
Xavier Mas.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Sobre la presència de Camponotus barbaricus Emery 1905 (Hymenoptera: Formicidae) a Mallorca

Publicat el març 25, 2022 per BSHNB

Díaz-Calafat, J. i Fortis, J. 2022. Sobre la presència de Camponotus barbaricus Emery 1905 (Hymenoptera: Formicidae) a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 17-21. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 16-03-2022; revisió acceptada:22-03-2022; publicació online: 25-03-2022.

Es detecta per primer cop Camponotus barbaricus Emery 1905 a dues localitats a l’illa de Mallorca. Fins ara desconeguda, aquesta espècie de formiga passa a ser la més grossa de tota la nostra fauna. Seria estrany que una formiga d’aquestes dimensions i de comportament agressiu cap a altres artròpodes s’hagi passat per alt fins ara. Per això, sembla que la possibilitat d’una introducció recent és la més probable, tot i que no es pot descartar completament que aquesta espècie sigui en realitat autòctona de l’arxipèlag Balear.
Paraules clau: primera cita, Formicidae, Mallorca, Camponotus.

Camponotus barbaricus Emery 1905 is recorded for the first time in two locations on the island of Mallorca. Unknown to the area until now, this ant species has become the biggest of our fauna. It would be odd that such a big species, which also shows aggressive behaviour towards other arthropods, had been overlooked up to this point. For this reason, it seems that the possibility of a recent introduction of this species on the island of Mallorca is the most likely, even though we cannot completely rule out that this species be actually autochthonous to the archipelago.
Key words: first record, Formicidae, Mallorca, Camponotus.

JOAN DÍAZ-CALAFAT. Cristòfol Llompart, 8-1. Sa Cabaneta (Marratxí) 07141 – Mallorca, Illes Balears / Southern Swedish Forest Research Centre, Swedish University of Agricultural Sciences, 230 53 Alnarp, Sweden. JORGE FORTIS. Vectobal, Department of Development and Science, Palma, Spain. Autor de correspondència: Joan Díaz-Calafat.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Primera cita d’Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993) (Orthoptera: Gryllidae: Oecanthinae) per a les Balears. Utilització de la bioacústica com a eina taxonòmica.

Publicat el març 2, 2022 per BSHNB

Reus-Viver, J. 2022. Primera cita d’Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993) (Orthoptera: Gryllidae: Oecanthinae) per a les Balears. Utilització de la bioacústica com a eina taxonòmica. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 9-16. ISSN 0212-260X. e-ISSN Palma.

Recepció del manuscrit: 23-01-2022; revisió acceptada:28-02-2022; publicació online: 2-03-2022.

Oecanthus Blanchard, 1845 és un gènere de grills trepadors. A Europa es coneixen dues espècies d’aquest gènere, Oecanthus pellucens (Scopoli, 1763) i Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993), però només O. pellucens s’havia registrat a les Illes Balears. Segons les dades actuals, O. dulcisonans és una espècie relativament escassa, i la seva distribució arreu d’Europa és limitada. Tanmateix, hem de tenir en compte que és morfològicament molt similar a O. pellucens, una espècie ben coneguda i present a tot el Paleàrtic, i això explica el fet que històricament s’hagin confós a l’hora de classificar-les. El seu cant o estridulació, en canvi, permet diferenciar aquestes dues espècies al camp. L’anàlisi de diversos enregistraments d’àudio, realitzats durant la campanya 2020, ha servit per identificar i registrar per primera vegada Oecanthus dulcisonans a les Balears. S’aporten els primers enregistraments d’Oecanthus dulcisonans a les Balears i informació sobre les principals característiques diferenciadores del cant d’aquesta espècie. Aquestes dades volen ser la base per a posteriors estudis sobre el seu estat ecològic i la seva distribució geogràfica a les Illes Balears.

Paraules clau: Oecanthinae, Oecanthus dulcisonans, estridulació, bioacústica, ecoacústica, fonotaxonomia, Illes Balears.

Oecanthus Blanchard, 1845 is a genus of tree crickets. Two species of this genus are known in Europe, Oecanthus pellucens (Scopoli, 1763) and Oecanthus dulcisonans (Gorochov, 1993), but only O. pellucens had been registered in the Balearic Islands. According to the existing data, Oecanthus dulcisonans is a relatively rare species and its distribution across Europe is limited. However, we must bear in mind that its morphology is very similar to that of Oecanthus pellucens, a very well-known species which is present all over the Palearctic region. Their morphological similarity explains the fact that the two have historically been confused during classification processes. Their song or stridulation, on the other hand, makes it possible to differentiate these two species in the field. The analysis of the recordings of their stridulations in the field, carried out during the 2020 campaign, has made it possible to identify Oecanthus dulcisonans for the first time in the Balearic Islands. The first recordings of Oecanthus dulcisonans in the Balearic Islands and information on the main differentiating characteristics of this species are provided. This data serves as a basis for further studies on the ecological status and the geographical distribution of this species in the Balearic Islands.

Keywords: Oecanthinae, Oecanthus dulcisonans, stridulation, bioacoustics, ecoacoustics, phonotaxonomy, Balearic Islands

Jaume REUS-VIVER. Carrer Aragó 44, 8B. 07005, Palma (Balears) jaumerv@gmail.com.


Enregistrament de Ocanthus dulcisonans

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari