Recepció del manuscrit: 21-08-2025; revisió acceptada: 8-10-2025; publicació online: 10-10-2025.
Es donen a conèixer els treballs de restauració i acomodació realitzats en la col·lecció entomològica d’en Francesc Cardona i Orfila conservada al Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella de Menorca). També es dona a conèixer la llista completa dels coleòpters europeus conservats en la col·lecció. Aquesta està formada per dotze caixes diferents, de les quals nou són de coleòpters, una de lepidòpters, una d’himenòpters i una d’hemípters. La col·lecció de coleòpters era, inicialment, la millor conservada i la única que ha estat re-acomodada en caixes entomològiques noves. Està formada per set caixes amb exemplars de Menorca, la península ibèrica i alguns països europeus, i dues caixes amb exemplars de fora d’Europa. En total, s’hi conserven 1.051 coleòpters, dels quals 894 tenen un origen europeu (principalment de Menorca), repartits en 35 famílies i 347 espècies. En relació als altres insectes, la col·lecció dels himenòpters és la millor conservada, mentre que dels lepidòpters només se’n conserven dos exemplars. La majoria dels hemípters també han desaparegut o estan molt mal conservats. Malauradament, bona part de la col·lecció entomològica d’en Cardona i Orfila ha desaparegut, de forma que les caixes entomològiques conservades en el Museu Diocesà són autèntics tresors en conservar-se alguns exemplars que representen la darrera evidencia física de la presencia d’algunes espècies que actualment són molt rares o han desaparegut de les Illes Balears, com per exemple Scarabaeus sacer Linnaeus, 1758. Paraules clau: Col·lecció històrica, Segle XIX, Conservació, Patrimoni Científic, Llistat taxonomic.
The restoration and refurbishment work carried out on the entomological collection of Francesc Cardona Orfila, housed at the Diocesan Museum of Menorca (Ciutadella de Menorca), is presented. The complete list of European beetles preserved in the collection is also presented. This consists of twelve different boxes, nine of which contain only beetles, one Lepidoptera, one Hymenoptera, and one Hemiptera. The collection of beetles was initially the best preserved and the only one that has been rearranged in new entomological boxes. It consists of seven boxes with specimens from Menorca, the Iberian Peninsula, and some European countries, and two boxes with non-European specimens. In total, 1,051 beetles are preserved, of which 894 are of European origin (mainly from Menorca), divided into 35 families and 347 species. Regarding other insects, the Hymenoptera collection is the best preserved, while only two Lepidoptera are preserved. Most of the Hemiptera have also disappeared or are very poorly preserved. Unfortunately, a large part of the Cardona and Orfila entomological collection has disappeared, so the entomological boxes kept in the Diocesan Museum are true treasures, as they contain evidence of the presence of some species that are currently very rare or have some specimens that represent the last physical disappeared from the Balearic Islands, like Scarabaeus sacer, 1758. Keywords: Historical collection, 19th century, Conservation, Scientific heritage, Taxonomic list.
Josep QUINTANA CARDONA, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, carrer de les Columnes s/n, campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona); Carrer Gustavo Mas, 79-1er, 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears).
Caixa entomològica original, amb els exemplars numerats (dalt) i caixa entomològica nova (baix) en la qual s’han traspassat tots els exemplars i les etiquetes, segons l’ordenació original. Original entomological box, with the numbered specimens (top) and new entomological box (bottom) into which all the specimens and labels have been transferred, according to the original arrangement.
Recepció del manuscrit: 7-07-2025; revisió acceptada: 20-07-2025; publicació online: 21-07-2025.
Se reportan nuevas citas de Sphaeroceridae (Diptera) para las Islas Baleares de las especies Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall e Ischiolepta scabricula (Haliday), encontradas en las inflorescencias de Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, concretamente en la isla de Mallorca. Además, Bifronsina bifrons (Stenhamman) y Coproica rohaceki Carles-Tolrá se registran también por primera vez en Mallorca. Palabras claves: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Islas Baleares.
Es reporten noves cites de Sphaeroceridae (Diptera) per a les Illes Balears de les espècies Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall i Ischiolepta scabricula (Haliday), trobades en les inflorescències d’Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, concretament, a l’illa de Mallorca. A més, Bifronsina bifrons (Stenhamman) i Coproica rohaceki Carles-Tolrá es registren també per primera vegada a Mallorca. Paraules clau: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Illes Balears.
New records of Sphaeroceridae (Diptera) are reported for the Balearic Islands of the species Crumomyia glabrifrons (Meigen), Coproica rufifrons Hayashi, Spelobia baezi (Papp), Spelobia clunipes (Meigen), Spelobia quaesita Roháček, Trachyopella straminea Roháček & Marshall and Ischiolepta scabricula (Haliday), found in the inflorescences of Arum pictum ssp. sagittifolium Roselló & L. Sáez, in particular on the island of Mallorca. In addition, Bifronsina bifrons (Stenhamman) and Coproica rohaceki Carles-Tolrá are also recorded for the first time in Mallorca. Keywords: Diptera; Sphaeroceridae; Arum pictum ssp. sagittifolium; Mallorca; Balearic Islands.
Miguel A. GONZÁLEZ-ESTÉVEZ, Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA, UIB-CSIC), Grupo de Investigación del Cambio Global, C/Miquel Marquès 21, 07190, Esporles, Islas Baleares, España. Autor de correspondencia; Joshua BORRÀS, Grupo de Investigación en Botánica en Islas Mediterráneas, Departamento de Biología, Universidad de las Islas Baleares, Ctra. de Valldemossa, km 7.5, 07122, Palma, Islas Baleares, España; Amparo LÁZARO, Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA, UIB-CSIC), Grupo de Investigación del Cambio Global, C/Miquel Marquès 21, 07190, Esporles, Islas Baleares, España; Joana CURSACH, Grupo de Investigación en Botánica en Islas Mediterráneas, Departamento de Biología, Universidad de las Islas Baleares, Ctra. de Valldemossa, km 7.5, 07122, Palma, Islas Baleares, España; Miguel CARLES-TOLRÁ, Avda. Riera de Cassoles 30, ático 1, 08012, Barcelona, España.
Xesc Moll amb un exemplar de Netta rufina (Becvermell) a Doñana (1975) (Foto Jesús Jurado).
Fancesc Moll i Marquès va ser vicepresident de la Societat entre els anys 1995 i 2001.
Era fill de l’il·lustre lingüista, filòleg i editor Francesc de Borja Moll; va créixer impregnat de la tasca que realitzà el seu pare, seguint les passes de Mossèn Alcover, en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear. A can Moll, eren vuit germans, i aquella nova generació d’universitaris va créixer marcada per la petjada intel·lectual del gran patriarca. D’aquella nissaga, ens han deixat Aina Moll Marquès, llegendària professora de francès i hereva del compromís lingüístic —directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya—, la traductora Nina Moll, el polític i radiofonista Josep Moll, el músic Joan Moll i la llibretera Francisca Moll. Encara hi són la professora Dora Moll i el químic Víctor Moll (Manresa 2025). El 1965 es va casar amb Matilde Echeto (1942-2001, cunyada del Dr. Barceló Pons) i deixa dos fills, Francesc (1966) i Antoni (1967).
Va estudiar a Palma i, després d’un breu pas per Enginyeria, va iniciar Farmàcia, però finalment es llicencià en Economia el 1962. Després del servei militar, es va establir a Mallorca, on col·laborà amb el catedràtic de geografia, i també soci de la Societat d’Història Natural de les Balears, Bartomeu Barceló Pons en estudis econòmics i la fundació de l’empresa SEPTE. Va formar part de l’equip del Pla urbanístic de Palma «Ribas Piera» (1970). Entre 1963 i 1967 va ser gerent del Diari de Mallorca i, des del 1967 fins a la jubilació el 2008, gerent de l’Editorial Moll, treballant colze a colze amb el seu pare, Josep Maria Llompart i altres. Hi va col·laborar fins al seu tancament el 2014. Xesc, aleshores, facilità la creació de la Institució Francesc de Borja Moll per evitar la pèrdua del fons bibliogràfic i de tot el llegat empresarial i cultural de l’editorial i, després, cedí el nom perquè es pogués crear una nova editorial, hereva de la que fundà don Francesc de Borja Moll i Casasnovas ara fa 91 anys (Payeras 2025).
L’editorial, clau per a la recuperació de la llengua catalana a les Balears, va passar diversos moments difícils, en part per un principi d’en Francesc tan benintencionat com antieconòmic: mai es va destruir un llibre per falta de vendes, de manera que es va acumular un estoc molt gran, amb elevats costs d’emmagatzematge que llastraren l’empresa fins a la seva inviabilitat.
L’interès personal de l’editor Francesc Moll per la natura va fer possible dues col·leccions bàsiques per al coneixement del nostre patrimoni natural: els Manuals d’Introducció a la Naturalesa ( 18 títols) i les Monografies Científiques ( 10 títols), diverses de les quals s’han coeditat amb la Societat d’Història Natural. La primera, una autèntica joia de coneixement,va ser la Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera, el 1993, compendi d’articles coordinats per J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós, una bíblia sobre els coneixements del recent creat Parc Nacional. També va editar la Flora de Mallorca, de Francesc Bonafé i altres volums sobre natura i excursionisme. Algunes d’aquestes obres es publicaren també amb altres llengües, a més de la catalana.
Va presidir el Gremi d’Editors (1993- 2000) i va ser membre del Gremi de Llibreters i de l’AELC des de 1983.
Fou tresorer de l’Obra Cultural Balear a principis dels anys 70, sota la presidència de Climent Garau, època en la qual l’entitat va actuar decididament i quasi en solitari, en favor de la protecció de Cabrera i s’Albufera,
El 1973 va ser un dels socis fundadors del GOB, entitat que va presidir entre 1978 i 1983 (veure més avall). Va ser anomenat director general de Medi Ambient de la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell General Interinsular el 1978, en una època en que aquesta tasca era totalment altruista, sense retribució econòmica. Des d’aquest lloc, va posar els fonaments per a la protecció de les petites illes de les Balears i la normativa urbanística per preservar espais naturals. El 1979 tots els càrrecs del PSOE al CGI dimitiren en desacord de la manca de decisions proteccionistes, i en concret, la possible urbanització de s’Albufereta, aleshores en projecte.
El 2001, en Xesc per la seva trajectòria dins la cultura catalana, fou guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I (en l’actualitat Fundació Carulla) (AELC, 2025).
En Francesc, al llarg de la seva vida, va actuar sempre amb discreció i esperit de consens, implicant-se en múltiples causes justes, tant en l’àmbit del catalanisme cultural i social com en el de l’ecologisme i la història natural, camps on va ser capdavanter i on actuà amb generositat i èxit.
En una entrevista, en Xesc parla d’una de les seves principals passions: la naturalesa. Per això es va convertir en un activista de primera línia que va lluitar per la conservació de molts espais naturals i culturals de Mallorca (veure Memoro 2025). A finals del 40 del segle passat, amb l’institut on cursava el batxillerat, va anar d’excursió al Puig de santa Magdalena (Inca), i quan va observar les fantàstiques vistes cap el pla i la serra de Tramuntana va quedar tan meravellat que va decidir començar anar d’excursió contínuament. Encara va tenir ocasió de veure sortir el sol des del cim intacte del Puig Major, els anys 50, abans de l’ocupació americana. Un quants anys després va conèixer un grup de gent, molt joves (rondaven els 17 anys) que començaven a estudiar els voltors, vinculats a la Societat d’Història Natural de les Balears. En Francesc tenia uns quants d’anys més.
D’estudiar els voltors, varen a passar a formalitzar el Grup Balear d’Ornitologia (GOB) i varen comprendre que per a protegir els voltors i altres aus, s’havia de protegir el territori i per això varen afegir al nom «i defensa de la naturalesa». En Xesc va ser membre de la primera directiva, i participà activament, en especial, a la defensa de sa Dragonera. Segons ell era molt important la mobilització dels ciutadans però també els recursos jurídics: va aconseguir que el GOB usàs aquesta via, que va fer possible l’anul·lació dels plans urbanístics que amenaçaven l’illa. També va jugar un paper clau a La Trapa (Andratx), quan se va comprar la finca a partir de donacions de la ciutadania, ara li dirien crowdfunding. La gestió econòmica de l’operació va ser molt complexa, i en Xesc va assumir-la quasi en solitari, aconseguint préstecs i aportacions internacionals.
El tema de Sa Dragonera i de la seva possible urbanització va ser un dels més polèmics i que més va despertar l’interès dels mallorquins de la dècada dels 70. En Xesc en un article de la revista Lluc, en un número gaire bé monogràfic, fa la cronologia dels esdeveniments i entrebancs de l’intent d’urbanització de sa Dragonera. El periple va començar el 1970 amb l’Aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbana d’Andratx. El 1972, el Decret de protecció de la Costa NO de Mallorca, inclou Sa Dragonera. (BOE de 19-4-72), amb la declaració de paisatge pintoresc històric-artístic (una figura proteccionista del franquisme, fonamentada en qüestions estètiques), i queda sota la protecció i tutela de l’Estat. El 1973, l’aprovació definitiva del Pla Provincial d’Ordenació Urbana de Balears (BOE de 8-5-73) inclou una àrea turística a Sa Dragonera. El 1974 una empresa urbanitzadora PAMESA, adquireix Sa Dragonera a canvi d’accions de la pròpia empresa al seu propietari anterior, Joan Flexas, antic contrabandista andritxol. Quan els plans d’urbanització de Sa Dragonera es posaren a informació pública, l’octubre de 1976, la reacció social contrària fou molt extensa. Així es va manifestar a la premsa, a la taula rodona organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i a les impugnacions presentades a l’Ajuntament d’Andratx per l’Obra Cultural Balear (OCB), el GOB, la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), el Col·legi d’Arquitectes i el Foment del Turisme de Mallorca. Fins i tot la Diputació Provincial es va creure obligada a prendre l’acord, sense cap transcendència, de demanar al govern que Sa Dragonera es convertís en parc natural (Moll, 1981). El 7.7.1977 un grup de joves llibertaris va ocupar l’illot, en una acció que va tenir ressò internacional. El desenllaç va tenir un final feliç gràcies a la pressió social i el procés judicial, impulsat pel GOB, que va arribar a l’Audiència Nacional, la qual va anul·lar els plans per diverses irregularitats formals. L’any 1987 el Consell de Mallorca va adquirir l’illa, que fou declarada Àrea natural d’especial interès (ANEI). Finalment, l’any 1995 es va declarar Parc Natural (PN sa Dragonera, 2025).
Xesc Moll presidint la junta rectora de s’Albufereta, amb Miquel Mir (Dir. Gen. Biodiversitat) a l’esquerra de la imatge i Maties Rabassa (director de s’Albufereta) a la dreta de la imatge (Foto Damià Vicens, de 14 de juny de 2017).
Des de la constitució de la junta rectora del Parc Natural sa Dragonera, en Xesc Moll en fou president, fins el 2000 en el que fou anomenat Josep Bestard, portaveu d’UM a l’Ajuntament d’Andratx. Normalment, els presidents de les juntes rectores, ara Juntes assessores dels parcs naturals, solen ser persones de reconegut prestigi; en el cas d’en Xesc, era una forma de reconèixer la seva implicació com un dels impulsors de la defensa de l’illa, amb un càrrec institucional i honorífic més que merescut. En aquells moments eren també membres de la junta rectora, anomenats per les ONGs conservacionistes, Biel Sevilla (GOB) -un estimat amic i personatge històric de l’ecologisme- i Guillem X. Pons (Societat d’Història Natural de les Balears) i el director del Parc Natural era Martí Mayol.
Portada de la revista Lluc (1981) en que Xesc Moll firmava un article sobre la cronologia dels fets per a la urbanització de l’illa i les accions duites per la societat civil.
En Francesc Moll va ser també el primer president de la junta rectora de la reserva natural de s’Albufereta, una de les zones humides de més rellevància de l’illa de Mallorca, situada entre els termes municipals d’Alcúdia i Pollença. La seva presidència va començar a inicis del 2002 fins el 2021, tot i que a la reunió de la junta rectora de l’1 de juliol de 2021, va excusar la seva presència per motius de salut i va informar que tenia la intenció de deixar la junta. La Societat també des de l’inici ha tingut un representant a la junta rectora i abans de començar la reunió, en Xesc demanava per com anava la Societat i en quins projectes estava ficada. Sempre es va interessar per les Jornades de Medi Ambient i va donar elogis pels promotors i organitzadors d’aquestes Jornades. També trobava que la compra del local de son Cotoner per la SHNB havia estat molt bona idea.
Xesc Moll en un ambient relaxat en un sopar commemoratiu de l’estudi dels illots que va impulsar. A l’esquerra J. Javier González de Alaiza, que hi va participar com a geòleg.
En Francesc era soci de la Societat, com ho va ser el seu pare. El 25 de febrer de 1995 entrà de Vicepresident, succeint a Antonio Rodríguez-Perea, que ocupava el càrrec com interí. Era el segon any que exercia la presidència el Dr. Josep A. Alcover. La Societat, per aquell temps, posava esforç, entre d’altres coses, en la creació d’un Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb seu a Palma.
Portades de dues de les fantàstiques Monografies de la Societat editades per l’Editorial Moll.
El mateix dia de l’Assemblea que va entrar en Xesc s’anomenava President d’Honor a Joan Cuerda (n’Andreu Muntaner, va ser anomenat per aquest càrrec honorífic, a l’Assemblea anterior).
En Xesc com a Vicepresident va participar en una sèrie de fites importants per a la Societat (veure CSHNB, 1994-2014); així el mateix 1995 sortia la monografia número 3 de la Societat/Endins 20, titulada “El carst i les coves de Mallorca”, coordinada per Àngel Ginés. El 1996, apareixen dues monografies, la núm. 4, “S’Albufera de Mallorca”, amb Antonio Martínez i Joan Mayol com editors (també editada per l’Editorial Moll), i la monografia núm 5, “Fauna endèmica de les Illes Balears” on els autors són en Guillem X. Pons i en Miquel Palmer. Aquest mateix any, “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1996” a la Societat. El 1997 la Societat va signar una iniciativa impulsada pel GOB a favor del Parc Natural de la Serra de Tramuntana; surt la revista Endins amb un nou equip editorial liderat per Francesc Gràcia. L’espeleologia balear mantenia un gran nivell, en especial per l’espeleologia subaquàtica (Ginard et al., 2011). El 1998, es va iniciar la preparació de l’exposició “Les Balears abans dels humans”; “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1997” a la Societat. El 1999 veu la llum la monografia núm. 6, “Ecologia de les Illes”, coordinada per J. A. Alcover. Per gener de 2000 es va inaugurar la gran exposició “Les Balears abans dels humans” organitzada per la Societat i Sa Nostra. A l’Assemblea del 2000 entrà com a president en Lluís Moragues. Aquest mateix any l’exposició “Les Balears abans del humans” va visitar Inca i Maó. Se començaren a gestar les III Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Van veure la llum dues noves monografies, la núm 7. “Guia de la caça a les Balears. Gestió cinegètica i formació del caçador” de Bartomeu Seguí i la núm. 8, “Les Balears abans del humans” coordinada per J.A. Alcover, Margalida Llabrés i Lluís Moragues.
El 23 de febrer de 2001, Aina Carbonell va succeir a Francesc Moll en la vicepresidència.
També va ser soci actiu de l’Obra Cultural Balear, la Societat Arqueològica Lul·liana i l’Associació per a la defensa del patrimoni de Mallorca (ARCA).
El saber estar, l’elegància, tranquil·litat i bonhomia d’en Xesc era present en totes les reunions, que se feien a la seu de la Societat a l’Estudi General Lul·lià, en moltes ocasions se prorrogaven al bar Líric i derivaven a converses de temes més mundans.
Xesc, només te podem donar les gràcies per tot el que ens has llegat, i sempre et tendrem en el nostre record.
Damià Vicens, Guillem X. Pons, Biel Sevilla i Joan Mayol.
Referències
AELC. 2025. Associació d’escriptors en llengua catalana. Biografia Francesc Moll i Marquès 1937-2025. https://www.escriptors.cat/autors/mollf/biografia-francesc-moll
CSHNB. 1994-2014. Circular de la Societat d’Història Natural de les Balears “Naturalesa i societat”. https://www.shnb.org/activitats/
Ginard, A.; Ginés, A. i Vicens, D. 2011. Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears. La Federació Balear d’Espeleologia. Endins 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 11-36.
Manresa, A. 2025. Mor Xesc Moll, empresari cultural i activista ecologista de Mallorca. El País. 10-07-2025.
Memoro. 2025. Francesc de Borja Moll i Marquès. Memoro, el banc de la memòria. Testimonis. http://www.memoro.org/es-ca/Activisme-i-passi%C3%B3-per-la-naturalesa_14992.html
Moll, F. 1981. La batalla de Sa Dragonera: intent d’una cronologia dels fets. Lluc: revista de cultura i d’idees, 696: 52-55.
Payeras, M. 2025. Xesc, l’home de l’Editorial Moll. El Temps, Cultura, 15-07-2025.
P N sa Dragonera. 2025 Parc Natural de sa Dragonera. Espais naturals protegits. https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/parc_natural_de_sa_dragonera/
Vicens, D., Pons, G. X. i Ginard, A. 2022. Les juntes directives dels darrers 41 anys de la Societat d’Història Natural de les Balears (1981-2022). VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 641-644.
Recepció del manuscrit: 2-06-2025; revisió acceptada: 7-07-2025; publicació online: 7-07-2025.
Aquest treball documenta les primeres cites de dues espècies exòtiques del gènere Sceliphron a les Illes Balears. Sceliphron caementarium (Drury, 1773) es registra per primera vegada a l’illa d’Eivissa, mentre que Sceliphron curvatum (F. Smith, 1870) es cita per primer cop a Menorca. Les troballes han estat realitzades a partir d’observacions casuals i registres en plataformes de ciència ciutadana. També s’actualitza la distribució d’aquestes espècies exòtiques a les altres illes de l’arxipèlag balear. Aquestes noves dades contribueixen al coneixement de la distribució de les espècies exòtiques a l’arxipèlag i poden tenir implicacions en la seva gestió i la conservació del medi natural. Paraules clau: espècie exòtica, Sceliphron, ciencia ciutadana.
This work documents the first record of two exotic species from the genus Sceliphron in the Balearic Islands. Sceliphron caementarium (Drury, 1773) is recorded for the first time on the island of Ibiza, while Sceliphron curvatum (F. Smith, 1870) is reported for the first time on Menorca. These findings are based on casual observations and records on citizen science platforms. The distribution of these exotic species on the other islands of the Balearic archipelago is also updated. These new data contribute to the knowledge of the distribution of exotic species in the archipelago and may have implications for their management and the conservation of the natural environment. Keywords: exotic species, Sceliphon, citizen science.
JOAN DÍAZ-CALAFAT. MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears / Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears, Palma – Illes Balears. ÒSCAR GARCIA-FEBRERO. C/Sant Jaume n 52, 2n, 07720 Es Castell, Menorca. MARTÍ PONS-GOMILA. C/ Veterinaris Gomila n 9, 1r, 07740 Es Mercadal, Menorca. Autor de correspondència: Joan Díaz-Calafat.
Recepció del manuscrit: 12-03-2025; revisió acceptada: 18-03-2025; publicació online: 18-03-2025.
Aquest estudi aborda un esdeveniment de mortalitat massiva (EMM) de crustacis ocorregut al febrer de 2024 a les badies d’Alcúdia i Pollença, Mallorca. Les anàlisis de biologia molecular van identificar l’espècie afectada com l’eufausiaci Thysanoessa gregaria (krill), caracteritzada per la seva associació amb aigües atlàntiques. Mitjançant tècniques de biologia molecular i histologia, es va descartar la presència de patògens rellevants que han provocat mortalitats massives d’altres espècies a la mateixa zona com Haplosporidium pinnae, Mycobacterium sp. i Vibrio mediterranei. No es van detectar protozous ni signes d’encefalopatia causada per virus, però es va identificar el bacteri Cobetia amphilecti en individus morts, tot i que possiblement relacionat amb processos de descomposició postmortem. L’estudi suggereix que factors ambientals, com canvis tèrmics o afloraments d’aigües profundes, podrien haver precipitat l’esdeveniment, destacant l’impacte de les onades de calor marines recurrents al Mediterrani, que afecten especialment espècies sensibles. Els esdeveniments subratllen la necessitat de respostes ràpides i investigacions interdisciplinàries per mitigar aquests fenòmens i preservar la biodiversitat marina.
This study addresses a mass mortality event (MME) of crustaceans that occurred in February 2024 in the bays of Alcudia and Pollença, Mallorca. Genetic analyses identified the affected species as the euphausiaceae shrimp Thysanoessa gregaria (krill), characterized by its association with Atlantic waters. Using molecular biology and histology techniques, the presence of relevant pathogens affecting other species in the same area—such as Haplosporidium pinnae, Mycobacterium sp. and Vibrio mediterranei—was ruled out. No protozoa or signs of virus-induced encephalopathy were detected. However, the bacterium Cobetia amphilecti was identified in deceased individuals, although it was possibly related to postmortem decomposition processes. The study suggests that environmental factors, such as thermal changes or upwellings of deep waters, may have triggered the event, highlighting the impact of recurrent marine heatwaves in the Mediterranean, which particularly affect sensitive species. These events underscore the need for rapid responses and interdisciplinary research to mitigate such phenomena and preserve marine biodiversity. Keywords: Mass mortality, crustaceans, Thysanoessa gregaria, marine pathogens.
Gaetano CATANESE IRFAP LIMIA Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura, Govern de les Illes Balears, Av. Gabriel Roca 69, 07157 Port d’Andratx, Illes Balears, e INAGEA (UIB), Complex Balear de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (Parc Bit), Carrer Blaise Pascal 6, 07120 Palma, Illes Balears, Autor de correspondència: gaetano.catanese@uib.es. Margalida VANRELL-VALLS IRFAP LIMIA Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura, Govern de les Illes Balears, Av. Gabriel Roca 69, 07157 Port d’Andratx, Illes Balears. José María VALENCIA IRFAP LIMIA Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura, Govern de les Illes Balears, Av. Gabriel Roca 69, 07157 Port d’Andratx, Illes Balears, e INAGEA (UIB), Complex Balear de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (Parc Bit), Carrer Blaise Pascal 6, 07120 Palma, Illes Balears. Amalia GRAU IRFAP LIMIA Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura, Govern de les Illes Balears, Av. Gabriel Roca 69, 07157 Port d’Andratx, Illes Balears, e INAGEA (UIB), Complex Balear de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (Parc Bit), Carrer Blaise Pascal 6, 07120 Palma, Illes Balears.
Bibiloni, G., Rita, J., Sáez, Ll.. i Cardona, C. 2025. Notes florístiques de les Illes Balears (XIX). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 9-31. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.
Recepció del manuscrit: 31-01-2025; revisió acceptada: 06-03-2025; publicació online: 18-03-2025.
Es donen a conèixer noves cites de plantes d’interès per a la flora de Balears. Amb un total de 34 tàxons citats, 15 són novetat per a la flora d’alguna illa. Podem destacar d’entre ells Erodium pulverulentum (Cav.) Willd., Blackstonia perfoliata subsp. intermedia (Ten.) Zeltner i Lemna minuta Kunth, que són nous per a la flora de Mallorca, Crassula alata (Viv.) A. Berger subsp. alata per a la d’Eivissa, Reichardia intermedia (Sch. Bip.) Samp. que és novetat per a Formentera, Hordeum marinum subsp. gussoneanum (Parl.) Thell., Hippocrepis multisiliquosa L., Silene apetala Willd., entre altres, per a l’arxipèlag de Cabrera. Es confirma la presència d’alguns tàxons citats des d’antic però dels que no hi ha observacions recents com seria el cas de Dichasianthus runcinatus (Lag. ex DC.) V.I. Dorof. de Mallorca. També s’amplia la distribució d’alguns taxons endèmics o d’interès com ara Carduus ibicensis (Devesa & Talavera) Rosselló & N. Torres. Per últim, es reivindica un tàxon oblidat des de fa temps, Lotus fallax Font Quer, que en base a les nostres observacions preliminars pareix que podria tenir entitat suficient per a ser considerada en el rang d’espècie. Paraules clau: Flora Balears, Regió Mediterrània, Taxonomia, Corologia.
New records of plants of interest to the flora of the Balearic Islands are provided. With a total of 34 taxa listed, 15 are new to the flora of some islands. We could highlight among them Erodium pulverulentum (Cav.) Willd., Blackstonia perfoliata subsp. intermedia (Ten.) Zeltner and Lemna minuta Kunth, which are new to Mallorca, Crassula alata (Viv.) A. Berger subsp. alata to Ibiza, Reichardia intermedia (Sch. Bip.) Samp. which is new for Formentera and Hordeum marinum subsp. gussoneanum (Parl.) Thell., Hippocrepis multisiliquosa L., Silene apetala Willd., among others, for the archipelago of Cabrera. The presence of some taxa reported from ancient times but of which there are no recent observations is also confirmed, as would be the case of Dichasianthus runcinatus (Lag. ex DC.) V.I. Dorof. of Mallorca. The distribution of some endemic or interesting taxa is also expanded, such as Carduus ibicensis (Devesa & Talavera) Rosselló & N. Torres. Finally, a long-forgotten taxon, Lotus fallax Font Quer, is claimed, which based on our preliminary observations seems to have sufficient entity to be recognised at species level. Keywords: Flora of the Balearic Islands, Mediterranean Region, Taxonomy, Chorology.
Gabriel BIBILONI, Dep. de Biologia, Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa km 7,5, ES-07122 Palma, Balearic Islands, Spain. Juan RITA, Dep. de Biologia, Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa km 7,5, ES-07122 Palma, Balearic Islands, Spain. Llorenç SÁEZ. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), C/Margarida Xirgu 16, ES-07011 Palma; Balearic Islands and Systematics and Evolution of Vascular Plants (UAB) – Associated Unit to CSIC, Departament de BABVE, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, ES-08193 Bellaterra, Spain. Carles CARDONA, Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR-Menut), Institut Balear de La Natura (IBANAT), Carrer Gremi de Corredors 10 (Polígon Son Rossinyol), ES-07009 Palma, Spain and Interdisciplinary Ecology Group, Department of Biology, University of the Balearic Islands (UIB), Ctra. Valldemossa km 7,5, ES-07122 Palma, Balearic Islands, Spain.
Recepció del manuscrit: 8-01-2023; revisió acceptada: 21-12-2024; publicació online: 26-12-2024.
Los artrópodos representan el 80% de la fauna en el mundo. Los insectos es el grupo más abundante y diverso de artrópodos y juegan un papel clave en los ecosistemas. En los últimos años se ha detectado un declive de insectos en diferentes zonas del planeta debido principalmente al uso de pesticidas y al cambio climático, siendo los himenópteros y lepidópteros los grupos más afectados. Las pequeñas islas e islotes de las Islas Baleares tienen un valor ecológico importante por la presencia de endemismos y la escasa perturbación antrópica actual a la que están sometidos. Sin embargo, la información disponible de los artrópodos presentes en dichos ambientes se encuentra de manera dispersa y poco sistematizada. En este trabajo se ha realizado una revisión de los estudios publicados que incluyan citas de artrópodos terrestres (excepto crustáceos) en pequeñas islas e islotes de Baleares. La mayoría de los taxones citados corresponden a los órdenes Lepidoptera (34,4%) y Coleoptera (30,9%). Se han citado 629 especies en 66 pequeñas islas e islotes diferentes, de las cuales 8 especies son endémicas de la pequeña isla o islote donde han sido citadas. De los 22 órdenes de insectos citados en las Baleares, 18 han sido registrados en pequeñas islas y/o islotes. Las mayores limitaciones para el estudio de los artrópodos en zonas remotas, como son las pequeñas islas e islotes, son la metodología y logística específica que se necesita para muestrear algunos grupos y la dificultad de acceso de forma regular. En aquellos islotes y pequeñas islas más accesibles, como Cabrera o Dragonera, se han realizado un mayor número de observaciones. Una posible alternativa para caracterizar la fauna local en sitios remotos como los islotes e islas pequeñas, sería el uso de sistemas electrónicos automatizados de seguimiento de insectos que permitan obtener datos a largo plazo reduciendo el número de visitas y la logística asociada. Palabras clave: Biodiversidad, Cabrera, sa Dragonera, endemismos, especies, fauna, insectos, Mediterráneo.
Arthropods account for 80% of the world’s fauna. Insects are the most abundant and diverse group of arthropods and play a key role in ecosystems. In recent years, a decline in insects has been detected in different areas of the planet mainly due to the use of pesticides and climate change, with Hymenoptera and Lepidoptera being the most affected groups. The small islands and islets of the Balearic Islands have an important ecological value due to the presence of endemic species and the low current anthropic disturbance to which they are subjected. However, the available information on the arthropods present in these environments is scattered and poorly systematized. In this work, a review of published studies that include citations of terrestrial arthropods (except crustaceans) on small islands and islets of the Balearic Islands has been carried out. Most of the taxa cited correspond to the orders Lepidoptera (34.4%) and Coleoptera (30.9). 629 species have been reported on 66 different small islands and islets, of which 8 species are endemic to the small island or islet where they have been cited. Of the 22 orders of insects cited in the Balearic Islands, 18 have been recorded on small islands and/or islets. The greatest limitations for the study of arthropods in remote areas, such as small islands and islets, are the specific methodology and logistics needed to sample some groups and the difficulty of access on a regular basis. On those islets and small islands that are more accessible, such as Cabrera or Dragonera, a greater number of observations have been made. A possible alternative to characterize local fauna in remote sites such as islets and small islands would be the use of automated electronic insect monitoring systems that allow long-term data to be obtained by reducing the number of visits and the associated logistics. Keywords: Biodiversity, Cabrera, sa Dragonera, endemism, fauna, species, insects, Mediterranean
Els artròpodes representen el 80% de la fauna al món. Els insectes és el grup més abundant i divers d’artròpodes i juguen un paper clau en els ecosistemes. En els últims anys s’ha detectat un declivi d’insectes en diferents zones del planeta a causa principalment de l’ús de pesticides i al canvi climàtic, sent els himenòpters i lepidòpters els grups més afectats. Les petites illes i illots de les Illes Balears tenen un valor ecològic important per la presència d’endemismes i l’escassa pertorbació antròpica actual a la qual estan sotmesos. La informació disponible dels artròpodes presents en aquests ambients es troba de manera dispersa i poc sistematitzada. En aquest treball s’ha realitzat una revisió dels estudis publicats que incloguin cites d’artròpodes terrestres (excepte crustacis) en petites illes i illots de Balears. La majoria dels tàxons citats corresponen als ordres Lepidoptera (34,4%) i Coleoptera (30,9%). S’han citat 629 espècies en 66 petites illes i illots diferents, de les quals 8 espècies són endèmiques de la petita illa o illot on han estat citades. Dels 22 ordres d’insectes citats a les Balears, 18 han estat registrats en petites illes i/o illots. Les majors limitacions per a l’ estudi dels artròpodes en zones remotes, com són les petites illes i illots, són la metodologia i logística específica que es necessita per mostrejar alguns grups i la dificultat d’ accés de forma regular. En aquells illots i petites illes més accessibles, com Cabrera o Dragonera, s’han realitzat un major nombre d’observacions. Una possible alternativa per caracteritzar la fauna local en llocs remots com els illots i illes petites, seria l’ ús de sistemes electrònics automatitzats de seguiment d’ insectes que permetin obtenir dades a llarg termini reduint el nombre de visites i la logística associada. Paraules clau: Biodiversitat, Cabrera, sa Dragonera, endemismes, espècies, fauna, insectes, Mediterrani.
Carlos BARCELÓ1, Mikel A. GONZÁLEZ 1,2, Ana SANZ-AGUILAR 1,3, Miguel Ángel MIRANDA 1,4; 1 Grupo Zoología Aplicada y de la Conservación, Universitat de les Illes Balears., Ctra Valldemossa km 7,5 07122 Palma, Illes Balears, España; 2 Departamento de Ecología de Humedales, Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC), 41092 Sevilla, España; 3 Animal Demography and Ecology Unit. IMEDEA CSIC-UIB. Esporles. Illes Balears. España; 4 Instituto de Estudios Ambientales y Economía del agua, Universitat de les Illes Balears. Carrer Blaise Pascal, 6, 07120 Palma Illes Balears. España.
En el món de les ciències la importància d’una persona se sol valorar pel nombre d’articles, projectes d’investigació i altres productes o iniciatives que es puguin quantificar i mesurar. Tanmateix, hi ha altres maneres de ser bon científic, sense fer ufana, ni massa renou, també es pot anar fent una bona feina i, sovint, aquesta queda ben arrelada, transcendeix més enllà de l’àmbit científic, traspua en altres àmbits, llavors saps que allò que s’ha fet és verament profitós i com més temps passa, més conscient n’ets. No hi fa res que bon i tot quedi en un àmbit local, perquè és en el teu entorn més pròxim, la terra on vius, on millor podràs fer una feina de profit i que aquesta abasti tots els racons del teu poble.
Ara fa just un any que ens deixava en Cristòfol J. Mascaró Sintes (1962-2023), per tots conegut com Tòfol, de formació acadèmica biòleg, però més que açò per a molts: comunicador, divulgador, docent, fotògraf de natura, impulsor de projectes, compromès amb la conservació del territori, excel·lent coneixedor del medi natural i moltes altres qualitats. Durant anys va saber compaginar el compromís amb l’empresa familiar, la seva activitat científica i la preocupació per la conservació del medi natural. Ell era d’aquestes persones que fan la feina discreta, però de manera efectiva i que enganxa la gent. En les reunions on hi havia discussions i problemes a resoldre, sovint era en Tòfol qui feia les explicacions més asserenades i que millors solucions proposava. La seva passió era la natura, en totes les sevesformes i varietats, i especialment la seva conservació. Ell era conscient que aquesta fita solament és possible mitjançant una bona conscienciació social i que aquesta es fonamenti en uns sòlids coneixements científics.
Ja de ben prest, s’implicà en els moviments ecologistes i arrelà en el GOB Menorca, on ha estat president i coordinador general, d’aquí també va impulsar les primeres iniciatives per divulgar i conscienciar sobre la conservació del medi natural i especialment de la flora. Cap a finals dels anys 80 va promoure la publicació d’un pòster amb els endemismes vegetals de Menorca, què va tenir una gran difusió i efecte. També va ser ell qui donà les primeres veus d’alerta sobre el perill de les plantes invasores, d’aquí sortirien les primeres accions de control, què serien el llevat per desenvolupar, més tard, projectes d’impacte internacional.
A les acaballes del segle (1999) convocà totes aquelles persones de l’illa que de manera dispersa, es dedicaven a l’estudi de la flora, fou així com es constituí la Comissió de botànica. Un grup d’estudi, a cavall entre el GOB Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis, que encara avui és ben actiu i ja és com una institució, què ha marcat, en aquests darrers 25 anys el coneixement de la flora, la seva divulgació i la conservació. De llavors ençà encara s’implicà més en l’estudi del món vegetal. Els tres projectes fonamentals de la Comissió: Herbari General de Menorca (HGM), Catàleg de la flora vascular de Menorca (2004) i l’Atles de la flora vascular, s’han pogut fer i segueixen actius, en bona part gràcies a la seva empenta i resolució. En Tòfol ha estat coautor de la majoria de publicacions promogudes per la Comissió, entre aquestes els 20 nombres de les Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca, publicades periòdicament en aquest Bolletí.
Una de les tasques més impotant del Tòfol era la de divulgació científica.
Altres iniciatives, encara actives, com els Inventaris florístics de finques en custòdia agrària o la Delimitació d’àrees sensibles per a la flora amenaçada (DASFA), també van ser impulsades per ell.
En Tòfol era bon mestre. Dins el GOB Menorca va fer cursos de coneixement de flora què han contribuït a entendre millor la importància de conserva la diversitat florística de l’illa. De manera semblant, dins la Comissió de botànica va promoure les Excursions per conèixer plantes, què durant més de 20 anys han servit perquè gent de tota casta pugui conèixer i apreciar millor in situ les nostres plantes.
D’aquest interès per divulgar i mostrar la importància de les plantes en sortí el llibre Plantes silvestres comestibles de Menorca (2017), un obra innovadora i pionera en l’àmbit insular. També són fruit d’aquesta facilitat de comunicar i vocació pedagògica els nombrosos articles en la premsa local, de qualsevol tema sobre biodiversitat i patrimoni natural.
Els bolets eren l’altra passió d’en Tòfol, un dels millors micòlegs de l’illa, s’implicà directament en la creació del Cercle micològic de Menorca i és un dels autors de la Guia dels bolets de Menorca (2017).
En Tòfol ens ha deixat un bon llegat de coneixements, actituds i iniciatives, ara ens correspon a nosaltres continuar-les, fer que sigui, encara més possible, preservar, divulgar i millorar el coneixement sobre el medi natural de Menorca i la seva biodiversitat.
Pere Fraga i Arguimbau, David Carreras Martí, Xec Pallicer Allès, Martí Pons Gomila, Magda Seoane Barber i Miquel Truyol Olives. Comisió de Botànica de Menorca, GOB Menorca – IME
El Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears (BSHNB) és una revista científica publicada anualment des dels inicis de la Societat. Actualment se n’han editat més de 60, i ja ha esdevingut un referent bàsic per a qualsevol estudiós de la natura a les Balears.
SCImago Journal Rank
Aquests web permet als usuaris descarregar gratuïtament els articles una vegada ja acceptats per la Junta de Publicacions del BSHNB.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn
I was trying to contact Angel, a friend and scientific collaborator. I was distressed to pick up this mortarium. I…
Totalment d'acord. Hauríem de preguntar als autors. Es va considerar d'interès la publicació de l'article, però és necessari ampliar els…
Una llàstima que no s'hagin inclòs els crustacis, quan precisament les petites illes i illots de Balears son pràcticament les…
Enhorabona per l´estudi .Sempre és una aportació. Evidentment ja se coneixien aquests jaciments (Morey, 2020) . Llavors segosn criteris de…
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn