Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae)

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 51-57. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-02-2026; revisió acceptada: 10-03-2026; publicació online: 13-03-2026.

Se aportan nuevas citas de Taylorilygus apicalis en las islas Baleares que incluyen las primeras para las islas de Ibiza y Menorca. Se presentan las primeras observaciones de la depredación de T. apicalis sobre pupas del sírfido Sphaerophoria cf.scripta.
Palabras clave: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, nuevas citas, depredación, Islas Baleares, España.

New records of Taylorilygus apicalis are provided for the Balearic Islands, including the first records for the islands of Ibiza and Menorca. The first observations on the predation of T. apicalis on pupae of the hoverfly Sphaerophoria cf.scripta are presented.
Key words: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, new records, predation, Balearic Islands, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B; 14001 Córdoba; España; https://orcid.org/0000-0002-1803-5581; *autor para correspondencia; Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears; c/ Margarida Xirgu, 16; 07011 Palma de Mallorca; España;

T. apicalis depredando una pupa de Sphaerophoria cf, scripta.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El caragol terrestre Lychnopsis i altres tàxons relacionats del Paleogen de Mallorca (Mediterrània occidental)

Matamales-Andreu, R. 2026. El caragol terrestre Lychnopsis i altres tàxons relacionats del Paleogen de Mallorca (Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 25-49. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 19-01-2026; revisió acceptada: 27-02-2026; publicació online: 11-03-2026.

El Paleogen va esser un temps molt important pel que fa a la diversificació dels caragols terrestres, testimoniant l’origen de un bon nombre de llinatges que arriben fins a l’actualitat. Les associacions de mol·luscs continentals de l’Eocè i l’Oligocè de Mallorca (illes Balears, Mediterrània occidental) són conegudes de fa més d’un segle, i es caracteritzen per un elevat grau d’endemisme. Això no obstant, fins ara sols una petita part d’aquestes faunes s’han estudiades en detall. Entre aquestes s’hi troben dos dels caragols cenozoics més enigmàtics, ‘Lychnus’ hermitei i Lychnopsis bofilli, els quals mai no s’han classificat amb seguretat dins cap família de pulmonats. El present estudi revisa aquestes dues espècies a partir del material tipus, juntament amb cinc altres formes relacionades que es troben en les mateixes unitats litològiques. Aquestes pertanyen a tres gèneres: Anthracocycla gen. nov. (A. decipiens sp. nov. i A. hermitei comb. nov.), Ensaimadina gen. nov. (E. bauzai sp. nov. i E. mallorquina sp. nov.), i Lychnopsis (L. applanata sp. nov., L. bofilli i L. juarezi sp. nov.). Aquesta contribució augmenta el coneixement sobre les desconegudes associacions de gasteròpodes paleògens de les illes Balears.
Paraules clau: Mollusca, Stylommatophora, Eocè, Oligocè, illes Balears.

The Palaeogene was a key period for the diversification of terrestrial snails, marking the origin of many lineages that persist to the present day. Continental mollusc assemblages from the Eocene and Oligocene of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean) have been known for over a century and are notable for their high degree of endemism. However, only a small fraction of these faunas has so far been studied in detail. Among the poorly understood taxa are two of the most enigmatic Cenozoic land snails, ‘Lychnus’ hermitei and Lychnopsis bofilli, which have never been confidently assigned to any pulmonate family. This study re-examines these two species based on their type material, together with five additional related forms recovered from the same lithological units. These taxa are assigned to three genera: Anthracocycla gen. nov. (A. decipiens sp. nov. and A. hermitei comb. nov.), Ensaimadina gen. nov. (E. bauzai sp. nov. and E. mallorquina sp. nov.), and Lychnopsis (L. applanata sp. nov., L. bofilli, and L. juarezi sp. nov.). This work contributes to a better understanding of the poorly known Paleogene gastropod assemblages of the Balearic Islands.
Keywords: Mollusca, Stylommatophora, Eocene, Oligocene, Balearic Islands.

Rafel MATAMALES-ANDREU, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, Fundació JBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5, 07100 Sóller, Mallorca, Illes Balears. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.

Exemplars representatius d’Ensaimadina gen. nov. a1-a3: Ensaimadina mallorquina gen. et sp. nov., exemplar MBCN 19918, holotip. b1-b3: Ensaimadina bauzai gen. et sp. nov., exemplar MBCN 31055, holotip. Barra d’escala: 10 mm.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Espècies al·lòctones d’origen agrari prèviament no registrades a les Illes Pitiüses

Ribas-Serra, A., Rodríguez, M., Gil, L., Serapio, J., Mir-Rosselló, P.M., Sáez, Ll. i Cerrato, M.D. 2026. Espècies al·lòctones d’origen agrari prèviament no registrades a les Illes Pitiüses. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 9-24. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 26-01-2026; revisió acceptada: 20-02-2026; publicació online: 24-02-2026.

Es donen a conèixer algunes novetats per a la flora al·lòctona d’origen agrari de les Illes Pitiüses. En concret, es presenta informació sobre 17 tàxons, dels quals Ocimum basilicum es registra per primera vegada fora de cultiu a les Balears, 4 espècies es presenten com a novetat per a les dues illes de les Pitiüses (Bassia scoparia, Citrullus lanatus, Cucumis melo i Helianthus annuus), 5 es registren fora de cultiu a Eivissa (Phaseolus vulgaris, Prunus armeniaca, Prunus avium, Prunus persica i Ziziphus jujuba) i 7 són citades per primer cop a Formentera (Petroselinum crispum, Punica granatum, Cydonia oblonga, Prunus amygdalus, Solanum lycopersicum, Tetragonia tetragonoides i Vitis vinifera). D’entre aquestes espècies podem destacar Tetragonia tetragonoides, Ocimum basilicum, Prunus armeniaca i Ziziphus jujuba per tenir poques citacions a les Balears. Per a cada espècie es discuteix el grau d’establiment al medi i es comenta la seva ecologia.
Paraules clau: Flora al·lòctona, origen agrari, Illes Pitiüses, corologia.

Specifically, information is provided on 17 taxa. Among them, Ocimum basilicum is recorded for the first time outside cultivation in the Balearic Islands; four species are newly reported for both islands of the Pityusic Islands (Bassia scoparia, Citrullus lanatus, Cucumis melo and Helianthus annuus); five species are recorded outside cultivation in Ibiza (Phaseolus vulgaris, Prunus armeniaca, Prunus avium, Prunus persica and Ziziphus jujuba); and seven species are reported for the first time from Formentera (Petroselinum crispum, Punica granatum, Cydonia oblonga, Prunus amygdalus, Solanum lycopersicum, Tetragonia tetragonoides and Vitis vinifera). Among these species, Tetragonia tetragonoides, Ocimum basilicum, Prunus armeniaca and Ziziphus jujuba are noteworthy due to their few previous records in the Balearic Islands. For each species, the degree of establishment in the environment is discussed and notes on their ecology are provided.
Keywords: Alien flora, agricultural origin, Pityusic Islands, chorology.

Arnau RIBAS-SERRA1, Miquel RODRÍGUEZ(1), Lorenzo GIL(1,2), Jordi SERAPIO(3), Pere Miquel MIR-ROSSELLÓ(1,2), Llorenç SÁEZ(4) i Marcello Dante CERRATO(1,2). 1 Interdisciplinary Ecology Group, Department of Biology, Universitat de les Illes Balears, E-07122, Palma, Illes Balears, Spain. 2 Research group on Botany on Mediterranean Islands, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears, E-07122, Palma, Illes Balears, Spain. 3 Carrer Metge Riera Ferrer, 16. 07800, Eivissa, Spain. 4 Systematics and Evolution of Vascular Plants (UAB). Associated unit to CSIC. Dept. BABVE, Faculty of Biosciences, Autonomous University of Barcelona. 08193, Bellaterra, Barcelona, Spain

Individu de Prunus persica de Cala Llonga (Santa Eulària des Riu). Prunus persica from Cala Llonga (Santa Eulària des Riu).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

BSHNB 69 Any 2026

Comencem aquest nou any 2026 amb un nou Bolletí.

Podarcis lilfordi gigliolii 
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Feu un comentari

Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears Volum 68 (2025).

Ja podeu consultar i descarregar el volum 68 del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Bolletí sencer: BSHNB Volum 68 (2025)

Esperem que us agradi!

Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Feu un comentari

La Pesta de 1820 al Llevant de Mallorca: reconstrucció documental, gestió sanitària i dinàmiques territorials dels contagis.

Del Valle, L., Paz, B. i Pons, G.X. 2025. La Pesta de 1820 al Llevant de Mallorca: reconstrucció documental, gestió sanitària i dinàmiques territorials dels contagis. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 199-213. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.

L’episodi de pesta bubònica que afectà el Llevant de Mallorca l’any 1820 constitueix un dels darrers grans brots de pesta documentats a Europa occidental. Amb epicentre al municipi de Son Servera, la malaltia provocà una mortalitat catastròfica, alterà profundament l’organització social i obligà a desplegar un complex dispositiu sanitari basat en cordons territorials, campaments, hospitals provisionals i mesures coercitives. Aquest article ofereix una reconstrucció exhaustiva del brot a partir de fonts primàries conservades a l’Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (AHRAMIB), documentació comptable del cordó sanitari, relacions de difunts, testimonis clínics i materials museogràfics contemporanis. L’anàlisi integra una lectura cronològica, institucional i geoespacial, i incorpora episodis anecdòtics que permeten comprendre la dimensió humana, política i simbòlica de la crisi.
Paraules clau: pesta bubònica, Son Servera, Llevant de Mallorca, cordó sanitari, història de la salut, 1820, cartografia històrica.

The episode of bubonic plague that affected the eastern region of Mallorca in 1820 constitutes one of the last major plague outbreaks documented in Western Europe. With its epicentre in the municipality of Son Servera, the disease caused catastrophic mortality, profoundly disrupted social organisation, and required the deployment of a complex sanitary apparatus based on territorial cordons, camps, provisional hospitals, and coercive measures. This article provides a comprehensive reconstruction of the outbreak based on primary sources preserved at the Historical Archive of the Royal Academy of Medicine of the Balearic Islands (AHRAMIB), including accounting records of the sanitary cordon, registers of the deceased, clinical testimonies, and contemporary museographic materials. The analysis integrates chronological, institutional, and geospatial approaches, and incorporates anecdotal episodes that help to illuminate the human, political, and symbolic dimensions of the crisis.
Keywords: bubonic plague, Son Servera, eastern Mallorca, sanitary cordon, history of health, 1820, historical cartography.

Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.

Mapa dels cordons sanitaris, numero de morts i elements importants durant la pesta de 1820.
Map of the cordons sanitaires, number of deaths and important elements during the plague of 1820.
Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El Aprendizaje-Servicio en geografía: conceptualización, posibilidades y retos.

Del Valle, L., Pons, G.X. y Paz, B. 2025. El Aprendizaje-Servicio en geografía: conceptualización, posibilidades y retos. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 187-198. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.

El Aprendizaje-Servicio (ApS) se ha consolidado como una metodología pedagógica relevante en la educación superior por su capacidad para integrar aprendizaje académico y compromiso social. En el ámbito de la Geografía, esta metodología resulta especialmente pertinente debido a la naturaleza territorial, aplicada y socioambiental de la disciplina. El presente artículo analiza el potencial del ApS en la docencia universitaria en Geografía a partir de una revisión teórica y del análisis reflexivo de experiencias docentes desarrolladas en diversas asignaturas del grado de Geografía, vinculadas al análisis ambiental, el paisaje, la gestión de espacios naturales y la geografía regional europea. Desde un enfoque cualitativo-descriptivo, el trabajo examina cómo la incorporación de prácticas próximas al ApS favorece el desarrollo de competencias técnicas, analíticas y transversales, así como la reflexión crítica sobre el papel del geógrafo o geógrafa en la sociedad. Los resultados evidencian una mejora en el aprendizaje significativo, la profesionalización del estudiantado y el fortalecimiento del vínculo entre universidad y territorio. En conjunto, el artículo pone de relieve el ApS como una estrategia pedagógica clave para reforzar una formación geográfica crítica, aplicada y socialmente comprometida.
Palabras clave: Aprendizaje-Servicio, Geografía, educación superior, aprendizaje experiencial, territorio, compromiso social.

Service-Learning (SL) has become a relevant pedagogical approach in higher education due to its ability to integrate academic learning with social engagement. In the field of Geography, this methodology is particularly appropriate given the territorial, applied and socio-environmental nature of the discipline. This article analyses the potential of Service-Learning in university-level Geography teaching through a theoretical review and a reflective analysis of teaching experiences developed in several undergraduate Geography courses, including environmental assessment, landscape studies, protected areas management and European regional geography. Using a qualitative-descriptive approach, the paper examines how the integration of Service-Learning-oriented practices enhances the development of technical, analytical and transversal competencies, while fostering critical reflection on the social role of geographers. The results highlight improvements in meaningful learning, students’ professional development and the strengthening of the relationship between universities and local territories. Overall, the article emphasises Service-Learning as a key pedagogical strategy for consolidating a critical, applied and socially engaged Geography education.
Palabras clave: Service-Learning, Geography, higher education, experiential learning, territory, social engagement.

Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.

Laura del Valle. IX Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Capacitat de càrrega i pressió humana al Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera: implicacions per a la gestió sostenible.

Del Valle, L., Pons, G.X., Murray, I. i Servera, J. 2025. Capacitat de càrrega i pressió humana al Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera: implicacions per a la gestió sostenible. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 171-185. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 27-11-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 27-12-2025.

El Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera constitueix un dels espais naturals protegits més singulars de la Mediterrània occidental, tant per la seva configuració insular com per la combinació d’ecosistemes terrestres i marins d’elevat valor ecològic. Des de la seva declaració com a parc nacional l’any 1991, l’ús públic i recreatiu ha experimentat una evolució significativa, marcada especialment per l’increment del turisme nàutic i per una forta estacionalitat associada al context turístic de Mallorca. En aquest treball s’analitza de manera integrada la capacitat de càrrega del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera, posant el focus en la freqüentació i la pressió humana, la capacitat de càrrega dels serveis i equipaments, la capacitat de càrrega ecològica i la capacitat d’acollida recreativa. A partir de dades oficials de freqüentació, autoritzacions de navegació i fondeig, així com informació sobre infraestructures i recursos, s’identifiquen escenaris de pressió crítica durant els mesos d’estiu. Els resultats indiquen que, tot i no assolir-se de manera sistemàtica els límits màxims teòrics establerts pels instruments de gestió, existeixen riscos evidents de sobredimensió de la capacitat d’acollida potencial, especialment en relació amb el turisme nàutic. Finalment, es proposen recomanacions orientades a reforçar una gestió adaptativa que garanteixi la compatibilitat entre conservació i ús públic.
Paraules clau: capacitat de càrrega, pressió humana, parcs nacionals, turisme nàutic, Cabrera.

The Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park is one of the most distinctive protected natural areas in the western Mediterranean, due both to its insular configuration and to the coexistence of terrestrial and marine ecosystems of high ecological value. Since its designation as a national park in 1991, public and recreational use has undergone a significant evolution, particularly marked by the growth of nautical tourism and by a strong seasonality linked to the tourism dynamics of Mallorca. This study provides an integrated analysis of the carrying capacity of the Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park, focusing on visitor use and human pressure, the carrying capacity of services and facilities, ecological carrying capacity, and recreational carrying capacity. Based on official data on visitor numbers, navigation and mooring permits, as well as information on infrastructure and resource management, scenarios of critical pressure during the summer months are identified. The results indicate that, although the theoretical maximum limits established by management instruments are not systematically exceeded, there are clear risks of overestimating the park’s potential carrying capacity, particularly in relation to nautical tourism. Finally, a set of recomendations is proposed to strengthen an adaptive management approach that ensures compatibility between conservation objectives and public use.
Keywords: carrying capacity, human pressure, national parks, nautical tourism, Cabrera

Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Iván MURRAY i Jaume SERVERA, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears.

Castell de Cabrera.
Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Tàxons híbrids d’orquídies de les Illes Balears.

Alomar, G. i Hoffmann, V. 2025. Tàxons híbrids d’orquídies de les Illes Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 145-169. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-11-2025; revisió acceptada: 19-12-2025; publicació online: 22-12-2025.

Es recullen les cites dels tàxons híbrids de les orquídies citades a les illes Balears. Aportant la data de troballa, localitat, quadrícula UTM d’1 km², altitud i autor de la troballa. Són primeres cites per Balears els 3 tàxons: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera i Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea.
Paraules clau: Orquídies, híbrids, Balears.

The records of hybrid taxa of the orchids cited in the Balearic Islands are presented, providing the date of discovery, locality, 1 km² UTM grid square, altitude, and the discoverer. Three taxa are reported as first records for the Balearic Islands: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera, and Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea.
Keywords: Orchids, hybrids, Balearic Islands.

Guillem Alomar i Canyelles; Volker Hoffmann.

Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Noves dades geològiques sobre la conca d’Alcúdia (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental): el ventall al·luvial de Sa Pobla i el subsòl de Sa Marjal.

Sastre, B. i Morey, B. 2025. Noves dades geològiques sobre la conca d’Alcúdia (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental): el ventall al·luvial de Sa Pobla i el subsòl de Sa Marjal. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 121-144. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 26-11-2024; revisió acceptada: 9-12-2025; publicació online: 21-12-2025.

S’aprofundeix en el coneixement del substrat geològic i d’algunes formes sedimentàries de Sa Marjal o plana al·luvial de sa Pobla (conca d’Alcúdia. Mallorca. Mediterrània Occidental), àrea aquesta poc estudiada a nivell geològic. Tot se fa a partir de la re- interpretació de sondejos hidràulics estudiats en el segle passat, de la foto- interpretació i d’un sistemàtic treball de camp. Així se constata com a pesar de la complexitat estructural dissimulada per la contínua aportació d’al·luvions el subsòl del sector estudiat enregistra un ordenat registre Miocè post-tectònic amb un registre restringit Serraval·lià, varis cicles marins Torto-messinians i un registre finimessinià- Lagomare. El subsòl de Sa Marjal també enregistra els dos principals cicles marins pliocens mediterranis i una sedimentació al·luvial pleistocena amb combinació de llims i conglomerats amb poca afectació marina. Part de l’àrea estudiada respon a una morfologia de ventall al·luvial o forma mixta tipus floodplainfan. Aquest cos sedimentari, on seu la vila de Sa Pobla, sembla s’origina a partir de la tectònica plio- pleistocena que aixeca el turó de Búger. Aquest cos sedimentari semblaria relicte si no fos pels esporàdics i violents episodis d’inundació que experimenta temperats per les agressives intervencions antròpiques en la zona. Les transgressions marines pleistocenes pot ser afecten al registre estudiat però el seu enregistrament és molt minse. Tot és relaciona amb la tectònica positiva que experimenta en la zona en temps recents que fa que l’aportació sedimentària lligada a l’elevació de base del subsòl que supera les successives pujades del nivell de la mar.
Paraules clau: Geomorfologia, Ventall- plana al·luvial, Miocè, Pliocè, Plistocè.

The knowledge of the geological substratum and some sedimentary forms of Sa Marjal or the alluvial plain of Sa Pobla (Alcúdia basin. Mallorca. Western Mediterranean) is deepened, an area that has not been studied at a geological level. Everything is done based on the reinterpretation of hydraulic soundings studied in the last century, photo interpretation and systematic field work. That’s itIt counts with regret of the structural complexity concealed by the continuous contribution of alluvium, the subsoil of the studied sector records an orderly post-tectonic Miocene record with a restricted Serravallian record, several Torto-Messinian marine cycles and a Finimessinian- Lagomare record. The subsoil of Sa Marjal also records the two main Pliocene Mediterranean marine cycles and a Pleistocene alluvial sedimentation. combination of silts and conglomerates with little marine influence. Part of the studied area corresponds to an alluvial fan morphology or mixed form floodplainfan. This sedimentary body, where the vilage of Sa Pobla is located, seems to originate from the Plio-Pleistocene tectonics that raised the hill of Búger. This sedimentary body would seem relict if it weren’t for the sporadic and violent flooding episodes it experiences and tempered by the aggressive anthropogenic interventions in the area. Pleistocene marine transgressions may affect the studied record but their recording is very sparse. Everything is equally related to the positive tectonics experienced in the area in recent times which makes the sedimentary contribution linked to the elevation of the base of the subsoil exceed the rises of sea level.
Keywords: Geomorphology, Alluvial fan-plain, Miocene, Pliocene, Pleistocene.

Bartomeu SASTRE CANALS. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. Valldemossa, km 7,5. Palma. 07122; Bernat MOREY COLOMAR. SHNB, Fra Juniper Serra 19. Sta. Eugènia. 07142.

Mapa de sondeigs seleccionats i nova numeració (Taula I) sobre mapa de García Yagüe.
Map of selected soundings and new numbering (Table I) on map of García Yagüe.

Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari