Necessitat urgent d’establir reserves per a fauna endèmica a les illes Pitiüses: creació de refugis de sargantanes.

Publicat el novembre 14, 2026 per BSHNB

Cirer, A.M. 2026. Necessitat urgent d’establir reserves per a fauna endèmica a les illes Pitiüses: creació de refugis de sargantanes. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 347-365. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 6-10-2026; revisió acceptada: 13-11-2026; publicació online: 14-11-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

En aquest moment, tardor de 2026, la sargantana endèmica de les Pitiüses, Podarcis pityusensis, s’enfronta a una greu amenaça d’extinció a causa del colúbrid invasor Hemorrhois hippocrepi. Atès que els esforços de captura han resultat insuficients per controlar la població de serps, la població de sargantanes de l’illa d’Eivissa, Podarcis pityusensis pityusensis, es troba al llindar del col·lapse en tot el territori. En aquest context és urgent construir a l’illa d’Eivissa espais lliures de serps rodejats de tanques antiserp que evitin el contacte entre les espècies invasores i les sargantanes, amb l’objectiu de salvar els petits nuclis de població restants de l’espècie més emblemàtica de la fauna pitiüsa. A partir de més de cinquanta anys d’observació directa del comportament de les sargantanes en el seu hàbitat natural, aquest article ofereix pautes pràctiques per a l’establiment reeixit d’aquestes reserves de sargantanes.
Paraules clau: Gestió mediambiental, Podarcis pityusensis, reserva de sargantanes, tanca antiserps.

In the autumn of 2026, the lizard endemic to the Pityusan Islands, Podarcis pityusensis, faces a severe threat of extinction due to the invasive colubrid snake Hemorrhois hippocrepis. Given that capture efforts have proven insufficient to control the snake population, the Podarcis pityusensis pityusensis population on the island of Ibiza is on the brink of extinction. In this context, there is an urgent need to create snake-free zones on Ibiza—demarcated by snake-proof fencing to prevent contact between the invasive snakes and the lizards—in order to save the remaining small population pockets of the species that has been the most emblematic element of Pityusan fauna. Drawing on over fifty years of direct observation of lizard behavior in their natural habitat, this article offers practical guidelines for the successful establishment of such lizard reserves.
Keywords: Environmental management, Podarcis pityusensis, lizard reserve, snake-proof fence.

Antònia Maria CIRER COSTA. Passatge del Metge V. Riera Ferrer, num. 8, 3r. 07800 Eivissa. Illes Balears.

La sargantana endèmica de les Pitiüses, Podarcis pityusensis, és l’espècie reguladora i més emblemàtica dels ecosistemes insulars pitiüsos. (Foto: Sebastian Candela).
The Pityusan wall lizard Podarcis pityusensis endemic to the Pityusan Islands, is the key regulatory species and the most iconic animal of the islands’ ecosystems. (Photo: Sebastian Candela).
Punts de captures de serps fetes pel voluntariat en el bienni 2021-2022. Queda poc territori on encara no s’hagi detectat la presència de serps.
Locations where snakes were captured by volunteers during the 2021–2022 period. There are few areas left where the presence of snakes has not yet been detected.
Al mapa anterior s’han afegit els llocs on hi ha hagut noves captures durant el bienni 2023-2024. Aquestes noves captures indiquen com avança el territori afectat per la presència de serps invasores.
Locations of new captures made during the 2023–2024 period have been added to the previous map. These new captures illustrate the spread of the territory affected by invasive snakes.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

La col·lecció paleontològica del Plistocè de Monti-sion dipositada a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB).

Publicat el novembre 14, 2026 per BSHNB

Vicens, D., Pons, G.X., Gràcia, F. i Del Valle, L. 2026. La col·lecció paleontològica del Plistocè de Monti-sion dipositada a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 335-345. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-09-2026; revisió acceptada: 13-11-2026; publicació online: 14-11-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

S’ha realitzat un inventari de la col·lecció del Plistocè procedent del col·legi Monti-sion (Palma). El material estava completamente desordenat i amb les etiquetes amuntegades. S’han catalogat 195 espècimens de 8 jaciments de Mallorca. La majoria procedeixen de jaciments litorals i els mol·luscs, tan marins com terrestres, són els espècimens més nombrosos. També hi ha material mastològic procedent de dos jaciments càrstics com són el de la cova de son Bauzà (Palma) i les coves de Campanet (Campanet), amb un component històric de quan s’obriren al públic aquestes coves turístiques, tot coincidint també amb el naixement d’un grup de naturalistes que crearía la Societat d’Història Natural de les Balears. Aquest modest conjunt de material del Pleistocè forma part d’una col·lecció naturalística molt més gran, actualmente en fase de catalogació.
Paraules clau: recuperació col·leccions científiques, col·lecció Monti-sion, patrimoni paleontològic, Mallorca.

An inventory of the Pleistocene collection from the Monti-sion school (Palma) has been carried out. The material was disorganized and the labels were piled up. A total of 195 specimens from 8 sites in Mallorca have been cataloged. Most of them come from coastal sites, and mollusks -both marine and terrestrial- are the most numerous specimens. There is also mammal material (mastological material) from two karst sites: the Son Bauzà cave (Palma) and the Campanet caves (Campanet) possess a historical dimension dating back to when they were first opened to the public as a tourist attraction—a period that also coincided with the emergence of a group of naturalists who would go on to found the Natural History Society of the Balearic Islands. This modest assemblage of Pleistocene material is part of a much larger natural history collection, which is currently undergoing cataloging.
Keywords: recovery of scientific collections, Monti-sion collection, paleontological heritage, Mallorca.

Damià VICENS, Guillem X. PONS, Francesc GRACIA i Laura DEL VALLE, Societat d’Història Natural de les Balears. Carrer Margarita Xirgú, 16 baixos. 07011. Palma de Mallorca; i GXP i LDV departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears.

Una part del material del Pleistocè tal i com estava disposat el 2007 al col·legi de Monti-sion (Foto G. X. Pons).
Photo of the Pleistocene material as it was arranged in 2007 at the Monti-sion School (Photo by G. X. Pons)
Material del Plistocè tal com va arribar a la SHNB (2025). Desordenat i amb les etiquetes amuntegades dins una capsa (Foto D. Vicens).
Pleistocene material as it arrived at the SHNB (2025), disordered and with labels piled together inside a box (Photo by D. Vicens).
Mostra de la cova de son Bauzà (Palma), amb restes de Nesiotites i Hypnomys. Mida: 18 cm d’ampla. (Foto D. Vicens).
Fossiliferous block from the Son Bauzà cave (Palma), containing remains of Nesiotites and Hypnomys. Size: 18 cm wide. (Photo: D. Vicens).
Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020, BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Primera cita a Eivissa de Selysiothemis nigra (Vander Linden, 1825) (Odonata: Macrodiplactidae).

Publicat el novembre 3, 2026 per BSHNB

Ponce-Cardona, M. 2026. Primera cita a Eivissa de Selysiothemis nigra (Vander Linden, 1825) (Odonata: Macrodiplactidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 329-334. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 20-10-2026; revisió acceptada: 31-10-2026; publicació online: 2-11-2026.
Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

Selysiothemis nigra (Vander Linden, 1825), l’única espècie del gènere Selysiothemis (Friedrich Ris, 1897), es registra per primera vegada a l’illa d’Eivissa. Les troballes han estat realitzades a partir d’expedicions enfocades a l’estudi dels odonats de les Pitiüses. S. nigra és una espècie migradora i pareix que ha arribat a les Pitiüses de forma natural seguint un procés d’expansió comú a varies zones del Mediterrani.
Paraules clau: libèl·lula, Eivissa, Illes Balears, Selysiothemis nigra, espècie migrant, primera cita.

Selysiothemis nigra (Vander Linden, 1825), the only species in the Selysiothemis (Friedrich Ris, 1897) genus, is recorded for the first time on the island of Ibiza. These findings are based on expeditions focused on studying the odonates of the Pityusic Islands. S. nigra is a migratory species, and it appears to have reached the Pityusic Islands naturally following a process of expansion common to several areas of the Mediterranean.
Keywords: dragonfly, Ibiza, Balearic Islands, Selysiothemis nigra, migrant species, first record.

Mario PONCE-CARDONA. C/Formentera nº6, 2n, 1ª 07820 Sant Antoni de Portmany, Eivissa / MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears.

Mascle de Selysiothemis nigra, capturat a Es Broll dia 3-VI-026. S’observen els caràcters diagnòstics, com la coloració extremadament fosca de tot l’individu al complet.
Male Selysiothemis nigra, captured at Es Broll 3-VI-026. Diagnostic features are visible, such as the extremely dark coloration of the entire individual.
Femella de Selysiothemis nigra, capturada a Es Broll dia 3-VI-026. S’observen els caràcters diagnòstics, com la coloració característica del cos. Destaca sobretot la massa color verd brillant a l’extrem de l’abdomen, que son els ous que estava i continuà posant.
Female Selysiothemis nigra, captured at Es Broll 3-VI-026. Diagnostic features are visible, such as the characteristic coloration of the body. Most notable is the bright green mass at the end of the abdomen: the eggs she was laying and continued to lay.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Feu un comentari

Terrestrial isopods from northern Algeria (Tissemsilt Province): Rediscovered species and description of Porcellio thenietelhadensis sp. nov. (Crustacea: Oniscidea).

Publicat el octubre 25, 2026 per BSHNB

Garcia, L. and Mairif, M. 2026. Terrestrial isopods from northern Algeria (Tissemsilt Province): Rediscovered species and description of Porcellio thenietelhadensis sp. nov. (Crustacea: Oniscidea). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 289-327. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-09-2026; revisió acceptada: 22-10-2026; publicació online: 25-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

A small collection of terrestrial isopods from northern Algeria (Tissemsilt Province) was studied. This region holds significant faunistic interest, as some of the earliest known North African species of this group were described from this area, with several having never been recorded since. Based primarily on near-topotypical material, some of these little-known species are fully illustrated for the first time to facilitate future identifications in the region: Lucasius myrmecophilus, Soteriscus fuscovariegatus, Porcellio wagneri, Porcellio bovei, Porcellio platysoma, and Armadillidium sulcatum. In addition, we provide photographs of the type specimens for P. bovei, P. wagneri, and P. platysoma, located in various European museums. The identity of P. intermedius, a species described from NE Algeria, is also discussed, although its type material has not been located. Finally, a new species belonging to the ‘laevis-hoffmannseggii’ systematic complex is described: Porcellio thenietelhadensis sp. nov. Additionally, a provisional list of the terrestrial isopods recorded from Algeria to date is provided.
Keywords: Maghreb, Algerian Tell Atlas, woodlice, taxonomy, Lucasius, Soteriscus, Porcellio, Armadillidium.

S’ha estudiat una petita col·lecció d’isòpodes terrestres del nord d’Algèria (província de Tissemsilt). Aquesta regió té un gran interès faunístic, ja que algunes de les espècies més antigues d’aquest grup conegudes del nord d’Àfrica van ser descrites en aquesta àrea geogràfica i, algunes d’elles, mai més s’han tornat a citar. Basant-nos principalment en material gairebé topotípic, algunes d’aquestes espècies poc conegudes s’han il·lustrat completament per primera vegada per facilitar futures identificacions en aquesta regió: Lucasius myrmecophilus, Soteriscus fuscovariegatus, Porcellio wagneri, Porcellio bovei, Porcellio platysoma i Armadillidium sulcatum. A més, proporcionem fotografies dels exemplars tipus de P. bovei, P. wagneri i P. platysoma, que hem localitzat en diversos museus d’Europa. També discutim la identitat de P. intermedius, una espècie descrita del nord-est d’Algèria, tot i que no s’ha localitzat el material tipus. Finalment, es descriu una nova espècie pertanyent al complex sistemàtic ‘laevis-hoffmannseggii‘: Porcellio thenietelhadensis sp. nov. A més, es presenta una llista provisional dels isòpodes terrestres registrats a Algèria fins a la data.

Paraules clau: Magrib, Atles del Tell algerià, someretes, taxonomia, Lucasius, Soteriscus, Porcellio, Armadillidium.

Lluc GARCIA, MUCBO-Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, Sóller, Mallorca, Spain & Interdisciplinary Interecology Group, University of the Balearic Islands, Mallorca, Spain; Mohamed MAIRIF, Department of Agronomic, Forestry and Environmental Sciences, Institute of Natural and Life Sciences, University of Tissemsilt – Ahmed Ben Yahia El-Wancharissi, Tissemsilt, Algeria / AWWA (Algerian Wildlife Watchers Association, Algeria).

Porcellio thenietelhadensis sp. nov. A. ♂ paratype, lateral view. B–C. ♀ paratype, dorsal view (B, cephalon and pereonites 1–4; C, pereonites 5–7, pleon, pleotelson and uropods).
Porcellio thenietelhadensis sp. nov. A. ♂ paratipus, vista lateral. B–C. ♀ paratipus, vista dorsal (B, cèfalon i pereonits 1–4; C, pereonits 5–7, pleon, pleotelson i uròpodes).
Map of the Tissemsilt region and its location in NW Algeria, with the prospected localities.
Mapa de la regió de Tissemsilt i la seva situació al NO d’Algèria, amb les localitats prospectades.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Incremento del área de nidificación del petirrojo europeo (Erithacus rubecula, Linneo, 1758) en Mallorca entre 2016 y 2026.

Publicat el octubre 24, 2026 per BSHNB

Muntaner, J., Palmer, M. y Lluc-Dubón, F.D. 2026. Incremento del área de nidificación del petirrojo europeo (Erithacus rubecula, Linneo, 1758) en Mallorca entre 2016 y 2026. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 273-287. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-07-2026; revisió acceptada: 21-10-2026; publicació online: 24-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

El petirrojo europeo (Erithacus rubecula, Linneo, 1758) ha colonizado como reproductor la isla de Mallorca a principios de este siglo. Se abordan los resultados del trabajo de campo efectuados durante la primavera y verano desde 2022 a 2025 y mayo de 2026, que junto a otras citas obtenidas entre 2016 y 2026, han permitido determinar el incremento de la distribución de la especie. Los datos se han almacenado en coordenadas UTM para elaborar la distribución en cuadrículas UTM de 1 km2 indicando el tipo de nidificación posible, probable o segura. El mapa de distribución se ha solapado con el mapa de encinares para ver la relación que tiene el petirrojo europeo con los bosques de encinas o de encinar-pinar y se compara con el publicado por Nicoll (2016) en formato UTM de 5×5 km2, para ver cómo ha evolucionado la especie en estos once años. Los resultados indican que el petirrojo europeo ha incrementado notablemente su área de distribución hacia el norte de la serra de Tramuntana, sin alcanzar, aparentemente, el término de Pollença. También aparece en diferentes localidades de la isla, detectándose en algunas de ellas como reproductor confirmado. No se han realizado muestreos para determinar su densidad poblacional, pero el elevado número de cuadrículas UTM de 1 km2 donde aparece indican que es una especie localmente escasa o incluso abundante. Se discuten las posibles causas que han propiciado la expansión de la población reproductora y se propone cambiar su estatus a reproductor escaso.
Palabras clave: biología, colonización reciente, incremento del área de reproducción, mapas de distribución, Mallorca.

El ropit (Erithacus rubecula, Linneo, 1758) ha colonitzat com a reproductor l’illa de Mallorca a principis d’aquest segle. S’aborden els resultats del treball de camp efectuats durant la primavera i l’estiu des del 2022 al 2025 i el maig del 2026 que, juntament amb altres cites obtingudes entre el 2016 i el 2026, han permès determinar l’increment de la distribució de l’espècie. Les dades s’han emmagatzemat a coordenades UTM per elaborar la distribució en quadrícules UTM d’1 km2 indicant el tipus de nidificació possible, probable o segura. El mapa de distribució s’ha solapat amb el mapa d’alzinars per veure la relació que té el ropit amb els boscos d’alzines o d’alzinar-pinar i es compara amb el publicat per Nicoll (2016) en format UTM de 5×5 km2, per veure com ha evolucionat l’espècie aquests onze anys. Els resultats indiquen que el ropit ha incrementat notablement la seva àrea de distribució cap al nord de la serra de Tramuntana, sense assolir, aparentment, el terme de Pollença. També apareix a dife-rents localitats de l’illa, detectant-se en algunes com a reproductor confirmat. No s’han realitzat mostrejos per determinar-ne la densitat poblacional, però l’elevat nombre de quadrícules UTM d’1 km2 on apareix indiquen que és una espècie localment escassa o fins i tot abundant. Es discuteixen les possibles causes que han propiciat l’expansió de la població reproductora i es proposa canviar el seu estatus a reproductor escàs.
Paraules clau:

The European robin (Erithacus rubecula, Linnaeus, 1758) colonized the island of Mallorca as a breeder at the beginning of this century. The results of the field work carried out during the spring and summer from 2022 to 2025 and May 2026 are discussed, which together with other dates obtained between 2016 and 2026, have made it possible to determine the increase in the distribution of the species. The data has been stored in UTM coordinates to prepare the distribution in UTM grids of 1 km2 indicating the type of possible, probable or safe nesting. The distribution map has been overlapped with the holm oak map to see the relationship that the European robin has with oak or oak-pine forests and is compared with the one published by Nicoll (2016) in UTM format of 5×5 km2, to see how the species has evolved in these eleven years. The results indicate that the European robin has significantly increased its distribution area towards the north of the Serra de Tramuntana, without apparently reaching the Pollença region. It also appears in different locations on the island, being detected in some of them as a confirmed breeder. No samples have been taken to determine its population density, but the high number of UTM grids of 1 km2 where it appears indicate that it is a locally rare or even abundant species. The possible causes that have led to the expansion of the breeding population are discussed and it is proposed to change its status to a rare breeder.
Keywords: biology, recent colonization, increase in reproduction area, distribution maps, Mallorca.

Jordi MUNTANER, Mika PALMER y Ferran Didac LLUC-DUBÓN.

By © Francis C. Franklin / CC-BY-SA-3.0, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=31367900
Distribución de la población reproductora de petirrojo europeo con los datos obtenidos durante el presente trabajo en el período comprendido entre 2016 y 2026 en cuadrículas UTM de 1 km2 superpuesto con la capa de encinares elaborada por el Govern de les Illes Balears.
Distribution of the European robin breeding population based on records collected during the present study between 2016 and 2026, mapped on a 1 km² UTM grid and overlaid with the holm oak forest layer produced by the Government of the Balearic Islands.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Caracterització de nous tàxons per al registre fòssil del Pleistocè superior marí de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).

Publicat el octubre 21, 2026 per BSHNB

Juárez-Ruiz, J. 2026. Caracterització de nous tàxons per al registre fòssil del Pleistocè superior marí de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 257-271. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 21-9-2026; revisió acceptada: 19-10-2026; publicació online: 21-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

Un dels registres fòssils millor coneguts de Mallorca correspon a la fauna marina dels dipòsits litorals del Quaternari, particularment en el Pleistocè superior. D’aquests, els mol·luscs són els organismes més diversos, corresponent en una major part a espècies litorals. Altres organismes, com puguin esser els crustacis, són molt poc diversos i generalment escassos. En aquest estudi es documenten per primera vegada al Pleistocè local els següents tàxons, que inclouen un crustaci i onze mol·luscs: Lepas anatifera, Pinna nobilis, Moerella distorta, Lampasopsis thomae, Naticarius hebraeus, Melanella boscii, Zonaria cf. pyrum, Buccinum undatum, Tritia nítida, Conus ambiguus, Granulina boucheti i Sepia officinalis. Aquest llistat inclou el primer pedunculat al registre fòssil de balears, el primer cefalòpode fòssil del Quaternari, així com dues noves espècies termòfiles i una termòfoba, constituint alguns tàxons també el primer registre paleontològic conegut a nivell mundial. Addicionalment, es documenten també un seguit d’espècies inèdites pels respectius jaciments d’origen dels fòssils.
Paraules clau: Pleistocè, MIS 5e, Mallorca, crustaci, mol·lusc.

One of the best-known fossil records in Mallorca corresponds to the marine fauna of Quaternary littoral deposits, particularly those from the Upper Pleistocene. Among these, molluscs are the most diverse group, consisting largely of littoral species. Other organisms, such as crustaceans, show very low diversity and are generally scarce. This study documents the following taxa—comprising one crustacean and eleven molluscs—in the local Pleistocene for the first time: Lepas anserifera, Pinna nobilis, Moerella distorta, Lampasopsis thomae, Naticarius hebraeus, Melanella boscii, Zonaria cf. pyrum, Buccinum undatum, Tritia nitida, Conus ambiguus, Granulina boucheti, and Sepia officinalis. This list includes the first stalked barnacle in the Balearic fossil record and the first Quaternary fossil cephalopod, as well as two new thermophilic species and one thermophobic species; for some of these taxa, this also represents the first known paleontological record worldwide. Additionally, a number of species are documented that are new to their respective fossil sites of origin.
Keywords: Pleistocene, MIS 5e, Mallorca, crustacean, mollusks.

Josep JUÁREZ-RUIZ. MUCBO, Museu Balear de Ciències Naturals, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Lepas anatifera MBCN26772 (escut en vista dorsal), cala Murada; b) Pinna nobilis MBCN23419 (valva parcial en vista dorsal), Cova de s’Anegat; c) Moerella distorta MBCN33652 (valva en vista dorsal), cova des Coloms; d) Lampasopsis thomae MBCN26791 (closca en vistes dorsal i apertural), punta Negra 1; e) Naticarius hebraeus MBCN35790 (closca en vistes dorsal i apertural), ses Escorxes; f) Melanella boscii MBCN33874 (closca en vista apertural), sa Roca des Milans-s’Arc de Sant Martí; g) Zonaria cf. pyrum MBCN23398 (closca en vistes dorsal i apertural), es Bancals 2; h) Zonaria cf. pyrum MBCN32792 (closca en vistes dorsal i apertural), es Carnatge. Escala: a-e, g-h: 1 cm; f: 0,4 cm.
Lepas anatifera MBCN26772 (shield in dorsal view), cala Murada; b) Pinna nobilis MBCN23419 (partial valve in dorsal view), Cova de s’Anegat; c) Moerella distorta MBCN33652 (valve in dorsal view), cova des Coloms; d) Lampasopsis thomae MBCN26791 (shell in dorsal and apertural views), punta Negra 1; e) Naticarius hebraeus MBCN35790 (shell in dorsal and apertural views), ses Escorxes; f) Melanella boscii MBCN33874 (shell in apertural view), sa Roca des Milans-s’Arc de Sant Martí; g) Zonaria cf. pyrum MBCN23398 (shell in dorsal and apertural views), es Bancals 2; h) Zonaria cf. pyrum MBCN32792 (shell in dorsal and apertural views), es Carnage. Scale bar: a-e, g-h: 1 cm; f: 0.4 cm
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Confirmación de la presencia de Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear (Coleoptera: Cerambycidae).

Publicat el octubre 14, 2026 per BSHNB

Rodríguez, C. 2026. Confirmación de la presencia de Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear (Coleoptera: Cerambycidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 253-256. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-9-2026; revisió acceptada: 12-10-2026; publicació online: 14-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

La presencia del coleóptero Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear solamente era conocida por una cita antigua, puesta en duda por algunos autores, por lo que había sido excluido del catálogo de Cerambycidae de las Islas Baleares. En esta nota se comunica la observación y captura de esta especie en un bosque de ribera de la Serra de Tramuntana (Mallorca), lo que confirma su presencia en esta isla.
Palabras clave: Coleoptera, Cerambycidae Lepturinae, Mallorca, Islas Baleares, España.

La presència del coleòpter Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) a la fauna balear només era coneguda per una cita antiga, posada en dubte per alguns autors, fet pel que va ser exclosa del catàleg de Cerambycidae de les Illes Balears. En aquesta nota es comunica l’observació i captura d’aquesta espècie a un bosc de ribera de la Serra de Tramuntana (Mallorca), això confirma la seva presència a aquesta illa.
Paraules clau: Coleoptera, Cerambycidae, Lepturinae, Mallorca, Illes Balears, Espanya.

The presence of the beetle Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) in the fauna of the Balearic Islands was only known from an old citation, called into question by some authors, the reason why it was excluded from the Cerambycidae’s catalog in Balearic Islands. This note comunicate the observation and capture of this species in a riparian forest at Serra de Tramuntana (Mallorca), confirming its presence in this island.
Keywords: Coleoptera, Cerambycidae, Lepturinae, Mallorca, Balearic Islands, Spain.

Cristian RODRÍGUEZ, MUCBO Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Ejemplar colectado, fotografiado y conservado en la colección privada del autor (C. Rodríguez leg.).
Specimen collected, photographied and preserved at the author’s private collection (C. Rodríguez leg.).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Eatoniana plumipes (L. Koch, 1856) en las Islas Baleares (Acari: Trombidiformes: Erythraeidae).

Publicat el octubre 5, 2026 per BSHNB

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Eatoniana plumipes (L. Koch, 1856) en las Islas Baleares (Acari: Trombidiformes: Erythraeidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 225-230. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 19-09-2026; revisió acceptada: 2-10-2026; publicació online: 5-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

Se cita por primera vez en las Islas Baleares el eritreido Eatoniana plumipes. Se reúnen los escasos datos conocidos sobre la biología de la especie. La fauna balear de Erythraeidae está insuficientemente conocida y su reparto entre las diferentes islas del archipiélago es muy desigual, siendo Mallorca, la isla de mayor tamaño, la que concentra la mayoría de las especies citadas. Actualmente se conocen en Baleares cuatro géneros y seis especies.

Palabras clave: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plumipes, nueva cita, Mallorca, Islas Baleares, España.

Es cita per primera vegada a les Illes Balears l’eritrèid Eatoniana plumipes. Es reuneixen les escasses dades conegudes sobre la biologia de l’espècie. La fauna balear d’Erythraeidae està insuficientment coneguda i el seu repartiment entre les diferents illes de l’arxipèlag és molt desigual, sent Mallorca, l’illa més gran, la que concentra la majoria de les espècies esmentades. Actualment es coneixen a les Balears quatre gèneres i sis espècies.

Paraules clau: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plomips, nova cita, Mallorca, Illes Balears, Espanya.

Eatoniana plumipes, a species of the family Erythraeidae, is recorded for the first time in the Balearic Islands. The limited data available on the biology of the species are summarised. The Balearic fauna of the Erythraeidae family is poorly understood, and its distribution amongst the different islands of the archipelago is highly uneven, with Mallorca, the largest island, hosting the majority of the species recorded. Currently, four genera and six species are known to occur in the Balearic Islands.

Keywords: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plumipes, new record, Mallorca, Balearic Islands, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B. 14001 Córdoba. España; e-mail autor para correspondència: https://orcid.org/0000-0002-1803-5581. Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears. c/ Margarida Xirgu, 16. 07011 Palma de Mallorca. España.

Habitus de Eatoniana plumipes sobre un muro. Fotografía de Luis Alberto Domínguez.
Habitus of Eatoniana plumipes on the wall of a house. Photograph by Luis Alberto Domínguez.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Indexant Cursach. Catàleg d’espècies del Botanicus Medicus (1790) de Joan Cursach i Arguimbau (1757-1832) i el seu significat en la flora vascular de Menorca.

Publicat el setembre 27, 2026 per BSHNB

Fraga-Arguimbau, P. 2026. Indexant Cursach. Catàleg d’espècies del Botanicus Medicus (1790) de Joan Cursach i Arguimbau (1757-1832) i el seu significat en la flora vascular de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 187-223. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 31-08-2026; revisió acceptada: 26-09-2026; publicació online: 27-09-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

El Botanicus Medicus és una botànica mèdica, escrita pel metge ciutadellenc Joan Cursach i Arguimbau, publicada l’any 1790 a Maó (Menorca). És una obra que conté un catàleg de 514 espècies amb propietats medicinals. Per a 269 espècies hi ha indicació de presència a l’illa, ja sigui com espontànies o com a cultivades. L’anàlisi crítica de les 162 espècies que s’han classificat com a espontànies i la comparació amb altres obres florístiques posteriors, com la Flórula de Menorca (1904) o el Catàleg de la flora vascular de Menorca (CFVM, 2004), mostren com el Botanicus Medicus proporciona dades florístiques que fins ara no s’havien tingut en compte. 13 espècies que es mencionen com espontànies serien la primera citació de naturalització a l’illa. Altres 25 espècies, també mencionades com espontànies, avui no es coneixen de la flora vascular de Menorca, llavors, podrien ser poblacions extingides, autòctones o naturalitzades, o per les que avui no es coneix la seva localització. En canvi, per a 15 espècies no hi ha menció de presència a l’illa, tot i que avui són presents com autòctones o naturalitzades. 23 espècies que Cursach menciona com a cultivades, avui no són presents a Menorca. Altres espècies que s’indiquen només com a cultivades, avui estan àmpliament naturalitzades. Tot açò mostra com és d’important revisar periòdicament fonts antigues que puguin contenir informació florística, malgrat hagin estat revisades anteriorment, atès que el valor i significat de les dades pot canviar en el temps.
Paraules clau: botànica mèdica, plantes medicinals, florística, flora autòctona, flora al·lòctona.

Botanicus Medicus is a medical botany, written by the doctor, from Ciutadella, Joan Cursach i Arguimbau, published in 1790 in Maó (Menorca). It is a work that contains a catalogue of 514 species with medicinal properties. For 269 species there is an indication of presence on the island, either as spontaneous or as cultivated. The critical analysis of the 162 species that have been classified as spontaneous and the comparison with other subsequent floristic works, such as the Flórula de Menorca (1904) or the Checklist of the vascular flora of Menorca (CFVM, 2004), show how the Botanicus Medicus provides floristic data that had not been taken into account until now. 13 species that are mentioned as spontaneous would be the first citation of naturalization on the island. Another 25 species, also mentioned as spontaneous, are not known today from the vascular flora of Menorca, so they could be extinct, native or naturalized populations, or for which their location is not known today. On the other hand, for 15 species there is no mention, in the Botanicus Medicus, of presence on the island, although today they are present as native or naturalized. 23 species that Cursach mentions as cultivated, are not present in Menorca today. Other species that are indicated only as cultivated, are today widely naturalized. All this shows how important it is to periodically review old sources that may contain floristic information, despite having been previously revised, since the value and meaning of the data can change over time.
Keywords: medical botany, medicinal plants, floristics, native flora, alien flora.

Pere FRAGA-ARGUIMBAU, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó.

Pàgina de títols del Botanicus Medicus.
First page ot the Botanicus Medicus.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Consum de l’alga invasora Asparagopsis taxiformis ((Delile) Trevisan de Saint-Léon, 1845) per part del gasteròpode Bittium latreillii (Payraudeau, 1826).

Publicat el setembre 27, 2026 per BSHNB

Mas, X. 2026. Consum de l’alga invasora Asparagopsis taxiformis ((Delile) Trevisan de Saint-Léon, 1845) per part del gasteròpode Bittium latreillii (Payraudeau, 1826). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 179-185. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 29-07-2026; revisió acceptada: 22-09-2026; publicació online: 27-09-2026.

Les interaccions tròfiques entre gasteròpodes i macroalgues constitueixen un element clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals, però moltes continuen essent poc conegudes. En aquest treball es descriu l’observació de consum de l’alga vermella invasora Asparagopsis taxiformis per part del gasteròpode Bittium latreillii, registrada l’abril de 2026 a Es Pas de s’Illa (Eivissa, Illes Balears). Durant el setembre de 2025 es va detectar una elevada abundància de B. latreillii en aquesta localitat (9.376 ± 421 individus/m²). En una nova visita, a la primavera de 2026, es varen observar nombrosos individus d’aquesta espècie sobre A. taxiformis, consumint-ne les ramificacions laterals. Els tal·lus examinats allotjaven una mitjana de 27,8 ± 6,4 individus de B. latreillii. D’acord amb la bibliografia consultada, la interacció tròfica entre aquestes dues espècies constituiria el primer registre documentat. Tot i que les observacions de camp no permeten determinar si el consum d’A. taxiformis forma part de la dieta habitual de B. latreillii o correspon a un comportament oportunista, els resultats amplien el coneixement sobre l’ecologia alimentària d’aquest gasteròpode i aporten una nova evidència de les interaccions entre la fauna autòctona i una de les macroalgues invasores de la Mediterrània. Aquesta observació posa de manifest la necessitat de desenvolupar estudis experimentals que permetin determinar la freqüència, la importància i les possibles implicacions ecològiques d’aquesta relació tròfica.
Paraules clau: Asparagopsis taxiformis, Bittium latreillii, depredació, herbivoria, macroalgues, gasteròpodes, Illes Balears.

Trophic interactions between gastropods and macroalgae constitute a key element in the dynamics of coastal ecosystems, but many remain poorly known. This paper describes the observation of consumption of the invasive red alga Asparagopsis taxiformis by the gastropod Bittium latreillii, recorded in April 2026 in Es Pas de s’Illa (Eivissa, Balearic Islands). During September 2025, a high abundance of B. latreillii was detected in this location (9,376 ± 421 individuals/m²). In a new visit, in the spring of 2026, numerous individuals of this species were observed on A. taxiformis, consuming its lateral branches. The thalli examined hosted an average of 27.8 ± 6.4 individuals of B. latreillii. According to the literature consulted, the trophic interaction between these two species would constitute the first documented record. Although field observations do not allow us to determine whether the consumption of A. taxiformis is part of the usual diet of B. latreillii or corresponds to an opportunistic behavior, the results expand the knowledge about the feeding ecology of this gastropod and provide new evidence of the interactions between the native fauna and one of the invasive macroalgae of the Mediterranean. This observation highlights the need to develop experimental studies that allow us to determine the frequency, importance and possible ecological implications of this trophic relationship.
Keywords: Asparagopsis taxiformis, Bittium latreillii, predation, herbivory, macroalgae, gastropods, Balearic Islands.

Xavier MAS. C. Can Nebot, 24, 07817, Sant Josep de sa Talaia, Illes Balears.

Aspecte del fons marí de la zona d’estudi, amb nombrosos exemplars de B. latreillii associats principalment a tal·lus de Padina pavonica i sobre altres algues no identificades, durant el mostreig de setembre de 2025.
General view of the study site, with numerous specimens of B. latreillii occurring mainly on thalli of Padina pavonica and other unidentified algae, recorded during the September 2025 survey.
Exemplar de B. latreillii alimentant-se d’ A. taxiformis.
B. latreillii feeding on A. taxiformis.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari