Recepció del manuscrit: 14-11-2023; revisió acceptada: 29-11-2023; publicació online: 1-12-2023.
Chersodromia albuferetaensis sp. nov. is described from salt marshland at the Reserva natural de s’Albufereta on Mallorca. The male is characterised by a long spine-like right cercus and having the 4th and 5th abdominal sternite set with a cushion of thick bristles. Key words: Diptera, Hybotidae, Chersodromia, new species, salt marshes, Mallorca, Spain.
Es descriu Chersodromia albuferetaensis sp. nov. a partir d’una zona humida salobrosa de la Reserva natural de s’Albufereta a Mallorca. El mascle es caracteritza per un cerc llarg en forma d’espina en la vorera dreta i per tenir la quart i cinquè esternit abdominal engastat amb un coixí de cerdes gruixades. Paraules clau: Diptera, Hybotidae, Chersodromia, espècies noves, salines, Mallorca.
Patrick GROOTAERT, Royal Belgian Institute of Natural Sciences, O.D. Taxonomy and Phylogeny, Entomology, Vautier street 29, B-1000 Brussels, Belgium; urn:lsid:zoobank.org:author:B80BC556-9087-4D0D-9D69-7FA9BE5779C4 ; David BRICE, The Crescent, Franklea Close, Ottery St Mary, Devon, England EX11 1US.
Recepció del manuscrit: 10-11-2023; revisió acceptada: 22-11-2023; publicació online: 29-11-2023.
Se da a conocer la presencia de Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) en Mallorca (municipio de Alaró), así como de daños por defoliación en hojas de Eucalyptus globulus. Estas capturas representan el primer registro de la especie para las Islas Baleares, así como la confirmación de su presencia en el Mediterráneo occidental. Se ilustra la genitalia masculina de la especie. Palabras clave: especie exótica, defoliador, colonización Islas Baleares, Mallorca.
The presence of Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) in Mallorca (municipality of Alaró) is reported, as well as damages due to defoliation on Eucalyptus globulus leaves. These captures represent the first record of the species for the Balearic Islands, as well as the confirmation of its presence in the western Mediterranean. The male genitalia of this species are shown. Keywords: alien species, defoliator, island colonization, Mallorca.
Es dóna a conèixer la presència de Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) a Mallorca (municipi d’Alaró), així com danys per defoliació en fulles d’Eucalyptus globulus. Aquestes captures representen el primer registre de l’espècie per a les Illes Balears, així com la confirmació de la seva presència en la Mediterrània occidental. S’il·lustra la genitàlia masculina de l’espècie. Paraules clau: espècie exòtica, defoliador, colonització Illes Balears, Mallorca.
Marc MASCARÓ, Interdisciplinary Ecology Group, Faculty of Sciences, University of the Balearic Islands, Edifici Guillem Colom Casasnovas, Departament de Biologia, Ctra. Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma, Balearic Islands, Spain; Antonio J. VELÁZQUEZ DE CASTRO, Museo de la Universitat de València de Historia Natural, C/ Doctor Moliner, 50, 46100 Burjassot (València); Luís NÚÑEZ, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal, Govern de les Illes Balears, C/ del Gremi de Corredors, 10, polígono de Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca, Illes Balears; Josep M RIBA-FLINCH, consultor en Fitopatologia i Arboricultura, 17320 Tossa de Mar (Girona).
Recepció del manuscrit: 19-09-2023; revisió acceptada: 3-10-2023; publicació online: 6-10-2023.
Es descriu un palmell d’un propodi dret d’un crustaci anomur procedent dels nivells del Pliensbaquià (Juràssic Inferior) de la Formació Es Cosconar, dins els relleus centrals de l’illa de Mallorca. Les característiques morfològiques del propodi permeten assignar-lo al gènere Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea). La troballa representa el primer decàpode descrit del Juràssic de les Illes Balears, així com ser el tercer registre del Juràssic Inferior d’Ibèria i un dels decàpodes anomurs més antics del món. Paraules clau: Cranc ermità, Crustacea, Anomura, Juràssic, Pliensbaquià, Illes Balears.
palm of a right propodus of an anomuran crustacean from the Pliensbachian (Lower Jurassic) levels of the Es Cosconar Fm. at central reliefs of the Island of Mallorca is described herein. The morphological features of the propodus allow to assign it to the genus Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea). This find represents the first decapod described from the Jurassic of the Balearic Islands, as well as the third record of Iberia from the Lower Jurassic, and one of the oldest decapod anomuran in the world. Key words: Hermit crab, Crustacea, Anomura, Jurassic, Pliensbachian, Balearic Islands.
Josep JUÁREZ RUIZ: Museu Balear de Ciències Naturals. Carretera Palma-Port de Sóller, km. 30, 07100 Sóller, Illes Balears; Àlex OSSÓ: Llorenç de Villalonga, 43007 Tarragona; ORCID iD 0000-0003-2528-9915 Autor correspondent.
Recepció del manuscrit: 20-07-2023; revisió acceptada:24-10-2023; publicació online: 25-10-2023.
Les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior del recinte de taula del jaciment de Sa Cudia Cremada (Maó) entre els anys 2015 i 2021, han proporcionat noves dades que ajuden a millorar de forma significativa el coneixement, no tan sols d’aquests santuaris exclusius de la segona edat del ferro de Menorca, sinó també de les pràctiques rituals que s’hi realitzaven. Entre els elements més representatius localitzats durant el treball de camp, en destaquen les restes de fauna. L’acumulació documentada representa un dels conjunts més abundants d’aquest tipus de restes de la prehistòria balear localitzats a l’interior d’un edifici. L’estudi que es presenta se centra en l’anàlisi dels conjunts faunístics localitzats al nivell d´ús de l’edifici, on s’hi ha constatat la presència de les espècies que formen part de la típica cabana domèstica del talaiòtic final, formada per caprins domèstics, bou i porc, essent present també una petita representació de restes de peix. Un dels fets més destacables és la ubicació deliberada de gran part d’aquestes restes, formant diferents concentracions situades en punts específics del recinte. Aquest fet sembla estar relacionat amb les diverses pràctiques de gestió i consum de la fauna dins el context de probables banquets rituals, que es realitzarien a zones específiques associades a determinats elements arquitectònics amb importància litúrgica. Paraules clau: talaiòtic final, recinte de taula, arqueozoologia, banquets rituals, religiositat, edat del ferro.
Archaeological excavations conducted in the taula enclosure at Sa Cudia Cremada (Maó) between years 2015 and 2021, have offered new information which significantly helps improving the knowledge about these buildings, which were exclusive to the island of Menorca during the second Iron Age, and the ritual practices carried out in them. One of the most important group of elements located during fieldwork is represented by faunal remains. The faunal assemblage is one of the most abundant from the Prehistory of the Balearics for a group of animal bones located within a building. The study presented in this paper shows the analysis of faunal concentrations located in the building’s occupation level, which include the typical species of livestock from the Late Talayotic period, consisting of sheep, goats, pigs and cattle, but also a small percentage of fish remains. One of the most interesting traits is the deliberate distribution of most of these animal remains in several accumulations located in specific areas within the enclosure. This characteristic could be related to some animal management and consumption practices during ritual feasts, which would be held in specific areas associated to some architectural features of liturgical importance. Key words: Late Talayotic, taula enclosure, archaeozoology, ritual feasts, religiousness, Iron Age.
IRENE RIUDAVETS GONZÁLEZ, Institut Menorquí d’Estudis, Camí des Castell 28, 07702, Maó (autora de correspondència). CRISTINA BRAVO ASENSIO, Institut Menorquí d’Estudis, Camí des Castell 28, 07702, Maó. DAMIÀ RAMIS BERNAD, Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), Margalida Xirgu 16, baixos 07011 Palma (Illes Balears).
Recepció del manuscrit: 5-09-2023; revisió acceptada:16-10-2023; publicació online: 16-10-2023.
The micro-wasp Oobius rudnevi (Nowicki, 1928) (Hymenoptera: Encyrtidae) is reported for the first time in the Balearic Islands (Spain). This egg parasitoid was detected in July 2023 in a holm oak forest located in Biniamar (Selva), Mallorca, using sentinel eggs of the great capricorn beetle, Cerambyx cerdo Linnaeus, 1758 (Coleoptera: Cerambycidae), the only known host species on the island. The presence of O. rudnevi in Mallorca is of phytosanitary significance considering the pest status of C. cerdo in its holm oak forests.
La microvespa Oobius rudnevi (Nowicki, 1928) (Hymenoptera: Encyrtidae) es registra per primera vegada a les Illes Balears. Aquest parasitoide d’ous es va detectar el juliol de 2023 en un alzinar situat a Biniamar (Selva, Mallorca), utilitzant ous sentinella del banyarriquer, Cerambyx cerdo Linnaeus, 1758 (Coleoptera: Cerambycidae), l’única espècie hoste coneguda a l’illa. La presència d’O. rudnevi a Mallorca és d’importància fitosanitària tenint en compte l’estatus de plaga de C. cerdo als seus alzinars.
LUIS M. TORRES-VILA. Servicio de Sanidad Vegetal, Consejería de Agricultura GyDS, Avda. Luis Ramallo s/n, 06800 Mérida, Badajoz. ORCID iD: https://orcid.org/0000-0002-0650-6243. MARC MASCARÓ. Interdisciplinary Ecology Group, Faculty of Sciences, University of the Balearic Islands, Edifici Guillem Colom Casasnovas, Departament de Biologia, Ctra. Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma de Mallorca. LUIS NÚÑEZ. Servicio de Sanidad Forestal, Conselleria d’Agricultura, Gestió Forestal i Medi Natural, Govern de les Illes Balears, C/ Gremi de Corredors 10, Polígono de Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. ORCID iD: https://orcid.org/0000-0002-7987-8187. Autor de correspondència: Luis M. Torres-Vila
Recepció del manuscrit: 10-07-2023; revisió acceptada:20-09-2023; publicació online: 30-09-2023.
Es presenta la cronografia de l’establiment de la papallona monarca (Danaus plexippus) a les Illes Balears, des dels primers albiraments, que daten de l’any 2008, fins a la constatació de la reproducció de l’espècie a diferents indrets de l’illa de Mallorca, tant el 2022 com de nou l’any 2023. Es relaciona aquesta colonització amb l’expansió territorial que experimenta la monarca pel sud i sud-est de la península Ibèrica. Paraules clau: Migració de llarga distància, expansió rang de distribució, Gomphocarpus fruticosus, colonització Illes Balears, Lepidòpter.
The timeline of the establishment of the monarch butterfly (Danaus plexippus) in the Balearic Islands is outlined, from initial sightings in 2008 to the documented reproduction of the species in different areas of Mallorca in both 2022 and 2023. This colonization is linked to the expanding range of the species in the southern and south-eastern parts of the Iberian Peninsula. Keywords: Butterfly migration, range expansion, Gomphocarpus fruticosus, island colonization, Lepidoptera.
Maties REBASSA, Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Llista de correus E-07458 Can Picafort. Mallorca; Marina TYSOE Arcus Reflexus, camí Rafalet, 07710 Sant Lluís, Menorca. ; i Pau COLOM, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), Miquel Marquès, 21, 07190 Esporles, Mallorca.
Recepció del manuscrit: 18-06-2023; revisió acceptada:26-07-2023; publicació online: 12-09-2023.
El estudio de los ejemplares del género Cerastoderma Poli, 1795 conservados en los lodos de una antigua laguna litoral (Estany de Son Xoriguer) destruida en la década de los años 70 del siglo XX, ha permitido identificar dos taxones diferentes: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) y Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Ambos son considerados variantes ecofenotípicos, de forma que su presencia en el Estany de Son Xoriguer indica la existencia de importantes cambios ambientales debido a la propia dinámica litoral, al modificar las condiciones de temperatura, pH, salinidad y estabilidad del sedimento (mayor o menor exposición al oleaje), entre otros. El gran tamaño de muchos de los ejemplares parece indicar la existencia de periodos prolongados de estasis ambiental, durante los cuales se desarrollaron cada uno de los morfos, según de las condiciones ambientales predominantes. Al tratarse de sedimentos removidos, no es posible ubicar temporalmente y de forma relativa, la aparición/desaparición de cada ecofenotipo y si este fenómeno se produjo o no de forma cíclica. Palabras clave: Cerastoderma glaucum, laguna litoral, resedimentación antrópica, morfos extremos, ecofenotipos.
L’estudi dels exemplars del gènere Cerastoderma Poli, 1795 conservats en els fangs d’una antiga llacuna litoral (Estany de Son Xoriguer) destruïda en la dècada dels anys 70 del segle XX, ha permès identificar dos tàxons diferents: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) i Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Ambdós són considerats variants ecofenotípics, de forma que la seva presència a l’Estany de Son Xoriguer indica l’existència d’importants canvis ambientals deguts a la pròpia dinàmica litoral, al modificar les condicions de temperatura, pH, salinitat i estabilitat del sediment (major o menor exposició a l’onatge), entre d’altres. La mida gran de molts dels exemplars sembla indicar l’existència de períodes prolongats d’estasis ambiental, durant els quals es van desenvolupar cada un dels morfs, segons les condicions ambientals predominants. Al tractar-se de sediments remoguts, no és possible ubicar temporalment i de forma relativa, l’aparició/desaparició de cada ecofenotipus i si aquest fenomen es produí o no de forma cíclica. Paraules clau: Cerastoderma glaucum, llacuna litoral, resedimentació antròpica, morfs extrems, ecofenotipus.
The study of the specimens includes in the genus Cerastoderma Poli, 1795 preserved in the mud of an old coastal lagoon destroyed in the 70s of the 20th century, has allowed the identification of two diferent taxa: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) and Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Both are considered ecophenotypic variants, so their presence in the Estany de Son Xoriguer indicates the existence of important environmental change due to the coastal dynamics, by modifying the temperature, pH, salinity and stability of the sediment (exposure to waves), among others. The large size of many specimens seems to indicate the existence of prolonged episodes of environmental stasis, during which each of the morphs developed, depending on the prevailing environmental conditions. When dealing with removed sediments, it is not possible to temporarily and relatively locate the appearance/disappearance of each ecophenotype and whether or not this phenomenon occurred cyclically. Keywords: Cerastoderma glaucum, coastal lagoon, anthropogenic resedimentation, extreme morphs, ecophenotypus.
Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas 79, 1er, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes Balears; i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193. Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
Jesús R. Jurado Gallardo (1943-2023) va finar a Bunyola el 28 de juny. Afiliat a la Societat d’Història Natural de les Balears a principis dels anys 70, formà part de la generació que va despertar a les Balears dues activitats en relació la Natura que s’han revelat com a fonamentals i complementàries: la reivindicació conservacionista i la tasca divulgadora.
Jesús R. Jurado -dreta- conversant amb Andreu Muntaner (president d’honor de la Societat d’Història Natural de les Balears) -esquerra-
En Jesús va ser pioner en l’aproximació fotogràfica al patrimoni natural de les Balears, dedicant mils de dies, caminades i esforços a posar davant els seus objectius els paisatges illencs i tot tipus d’organismes, des dels aucells més esquius als endemismes més escassos. Al meu herbari acadèmic a la UB (presentat l’any 1973), vaig incorporar una col·lecció de fotografies d’orquídies mallorquines que l’amic m’havia proporcionat, col·lecció que va causar sensació entre els professors: aleshores la fotografia botànica eclosionava i una sèrie com aquella era inèdita. La generositat d’en Jesús amb les seves imatges era proverbial: en cedia sense reserves per quanta publicació o presentació li eren sol·licitades; són especialment rellevants les col·laboracions amb la Flora de Mallorca de Bonafé, els Manuals d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll i la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És ben probable que siguin moltes desenes les espècies que va fotografiar primer que ningú, i molts de mils els espectadors de les seves projeccions de diapositives, a escoles, associacions o vetlades populars a totes les Balears. Per cert que els anys 80, va patir el robatori del seu equip fotogràfic; va reaccionar amb una emotiva carta als diaris, lamentant no sols la pèrdua econòmica que va suposar-li (hi havia invertit bona part dels estalvis), sinó especialment, la interrupció de la tasca divulgativa constant que duia a terme. El lladre va llegir-la i es va penedir: l’equip va ser entregat anònimament dins d’un sac a una oficina de l’atur, a nom de Jesús, que així el va recuperar.
També fa fer una feina cinematogràfica precursora, en format super-8, produint petits documentals sobre Cabrera, Sa Dragonera i el voltor negre, que caldria restaurar i digitalitzar. Documentals que va projectar arreu, i que suposaren una contribució no menor a la consciència per a la recuperació d’aquesta espècie i la salvaguarda d’aquells espais. Excel·leix la tasca periodística d’en Jesús: es va iniciar a la secció «Defensa de la Naturalesa», al Diari de Mallorca, l’inici de la qual havia estat promogut pel Dr. Guillem Mateu, que va convèncer a don Gaspar Reynés, aleshores director, d’acollir aquella secció, a la qual participàvem habitualment Miquel Rayó, Josep Antoni Alcover, Lluc Mas, Jesús Jurado i jo mateix, que tenguérem l’honor de rebre conjuntament el Premi Ciutat de Palma de Periodisme l’any 73 per aquelles col·laboracions. La secció es va mantenir fins al 1979. Posteriorment, va transformar-se en la secció Naturalesa i Societat, a l’Última Hora, de llarga vida, amb nombrosos articles de l’amic Jurado, que també va ser el principal redactor d’altres seccions a la revista Cort i al Diari Baleares (Baleares verde); també va mantenir programes radiofònics sobre natura amb el seu amic Joan Carles Montaner. No hi ha dubte que és la persona que més articles de divulgació ha dedicat a la natura de les Balears.
Les seves contribucions al nivell de recerca se centraren en l’ornitologia (aportant observacions a l’Anuari Ornitològic de les Balears i practicant l’anellatge científic) i la botànica, comunicant troballes i fenologies. Es va interessar especialment en la història de l’ornitologia: és autor d’un opuscle sobre els precursors d’aquesta ciència a les Balears (Francesc Barceló i Combis, Philip W. Munn i Adolf von Jordans) i ens deixa inèdit un treball molt acurat sobre observacions i publicacions històriques de cada espècie de l’avifauna balear. A la revista Es Busqueret, del GOB, va publicar tot un seguit d’articles sobre aus i història, heràldica, astronomia, etc. (vegeu annex). Excel·leix la seva vida associativa, com a fundador i membre de la junta del GOB durant molt de temps; fundador i primer president del GEM (1973-1975), soci actiu de SEO BirdLife, de l’Associació d’Amics dels Parcs (que va presidir), de la d’Amics de l’Arxiduc (de la qual va ser vocal) i altres. Compromès amb el medi ambient i la societat mallorquina, va assumir un lloc de regidor a l’Ajuntament de Palma pel PSM (1991-1995).
En Jesús, de manera constant i desinteressada, ha estat capaç d’estendre l’estima per la naturalesa de les Balears, sense la qual la conservació del patrimoni natural seria molt més precària del que és. La seva tasca el fa mereixedor del títol d’homonot que va crear Josep Pla per distinguir les grans personalitats que han congriat el país i, sobre tot, d’un record agraït de tots els que estimam aquestes illes.
El 19 d’abril, a Madrid, ens va deixar una figura històrica de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), n’Arturo Compte, faltant 3 dies per fer 90 anys.
Va ser soci des dels inicis, quan encara no estava formada la SHNB oficialment, i era una secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural i va ser soci fundador de la SHNB el 1954, on va ser el primer Tresorer d’aquesta recent refundada Societat.
A la seu de la SHNB, abans de partir cap a Madrid el 1961, es va relacionar amb naturalistes de primer ordre a nivell de les Illes Balears, a pesar de la seva joventut. Així a l’acta del 4 de gener de 1951, on consta què es votà una nova junta, Arturo Compte fou elegit vicesecretari, sota la presidència de Guillem Colom, el secretari era Juan Cañigueral i la tresorera na Teresa Valls. A unes pàgines més endavant d’aquest primer fascicle del pre-Bolletí ja apareix, a més de com a vicesecretari, com a Director del Museu, càrrec que l’any següent passà a mans d’Andreu Muntaner. Com a cuidador ja informa de les entrades i donacions a la Societat per part del Pare Joan Cañigueral Cid, Emilio Palmer i les donacions fetes per ell mateix. En les cròniques d’aquest mateix bolletí apareix una nota en la que se lamenta que el conservador (don Arturo Compte) no pugui cuidar-se i assistir a les reunions per bastant de temps per estar delicat del pit (una tuberculosi pulmonar que el fa fer estar un any al llit, segons ens comenta la seva filla Diana Compte). Des d’aquestes línies també es diu “Esperamos que no sea nada. Desde estas líneas le enviamos nuestro afectuoso saludo”.
Quan el 1954 es va fundà oficialment la SHNB (Pons i Vicens, 2006), va ser elegit tresorer, càrrec que va ocupar fins que el 1956 el va substituir en Josep Maria Palau (Vicens et al., 2018). Aquells dos primers anys va ser president el paleontòleg Joan Bauzà.
El 1954 va col·laborà a la Primera Exposició de Ciències Naturals de Palma, que es va inaugurar el 14 d’abril a la sala d’actes de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros, amb la finalitat de donar a conèixer la SHNB a la societat mallorquina (Cuerda, 1955).Entre el 1954 i 1956 va ser conservador del gabinet d’Història Natural de l’institut de segona ensenyança Ramon Llull, a Palma. Amb tota seguretat el fet de conèixer a Teresa Valls, també sòcia fundadora de la SHNB (Pons et al., 2022) i professora de ciències naturals de l’Institut Ramon Llull, va ser transcendental perquè tengués accés al “museu” de l’Institut.
Va ser redactor del bolletí número 5, el 1958, amb una junta de publicacions integrada per Rafel Genestar, Guillem Colom, Olvido Taix, Llorenç Garcies Font i Joan Bauzà. Aquest mateix any va ser secretari de la Societat, amb la presidència de Rafel Genestar (Vicens et al., 2018).
Abans d’aparèixer el Bolletí número 1, va participar amb una sèrie de notes breus al pre-Bolletí, la majoria de les quals ja denotaven el seu interès per l’entomologia, encara que als transcurs de la trajectòria li ha dedicat atenció a diversos aspectes de les ciències naturals (taxonomia, ecologia, etologia, biogeografia, paleontologia, conservació de la natura, història de les ciències naturals, etc.) encara que va treballar especialment en la sistemàtica dels insectes i la protecció de la natura. Gran part dels seus treballs de recerca van estar dedicats a diverses famílies de coleòpters i a l’ordre Odonata (vivents i fòssils).
Als inicis, a part d’escriure notes sobre Balears al Bolletí, també va escriure a la revista Graellsia i a la revista Ibérica. Ja a Madrid, va continuar escrivint articles sobre les Balears al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, entre d’altres. Ja amb 80 anys complits va voler tornar a contactat amb la Societat i novament se va associar, i va enviar distints articles al Bolletí de la Societat, en col.laboració amb Miquel Carreras, conservador del Museu de Ciències Naturals de Binisuès (Ferreries, Menorca), Museu que visità en distintes ocasions i del que fou un estret col·laborador.
A les Balears va obtenir dos premis. El 1960, el premi Bartomeu Darder Pericàs, premi de Ciències concedit per l’Ajuntament de Palma, pel treball “Ensayo de Entomologíay Parasitología Dendrológica Balear”, i el 1967 el premi Ateneu de Maó 1967 de Ciències Naturals, Joaquim Rodríguez Femenies, concedit per l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, pel treball “La fauna de Menorca y su origen (Síntesis de la fauna de Menorca, su naturaleza y un ensayo acerca de su origen”, que va donar lloc a una publicació a la Revista de Menorca. Aquest treball és un complet catàleg de biodiversitat de tots els organismes animals coneguts de l’illa, amb moltes d’observacions personals i un complet llistat bibliogràfic. Aquest treball és una tasca ingent de lectura i recopilació bibliogràfica (comenta que s’han tingut en compte 876 títols específics sobre Balears i més de 2300 publicacions generals !!) i que dona lloc a l’elaboració d’un llistat amb localitats de 1687 tàxons, 33 d’ells endèmics, un veritable tractat de biogeografia de Menorca.
Al 1961 va ser becari del CSIC, adscrit al Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal a Madrid. Allà va ser ajudant tècnic i el 1962 va passar a titulat tècnic (Compte, 2012). Va continuar la seva tasca com a investigador, el 1968, al Instituto Español de Entomología, per després, el 1984, passar al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid fins a la seva jubilació (EM, 2012). Si feim un poc d’història, així el 1941, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas crea el Instituto Español de Entomología (IEE). El 1985 l’IEE desapareix com a institució independent en integrar-se al Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i amb el procés de desmantellament de les sales d’exposicions de l’IEE.
Així doncs, l’IEE què es va inicià amb una activa vocació divulgadora que, tot i això, es va anar diluint a través del temps, en part perquè els seus directius van enfocar els objectius del centre cap a altres àmbits i, en part a causa de la seva condició de museu dins d’un museu de més entitat. Però la vocació divulgadora del personal de l’IEE va continuar després de la seva desaparició el 1985. Un nou projecte expositiu de caràcter entomològic va ser desenvolupat per Arturo Compte, i presentat al llavors director del Museu, Emiliano Aguirre. Encara que després de la seva aprovació es van realitzar les làmines, fotografies i selecció d’exemplars, mai no es va arribar a exposar públicament perquè poc després va començar la remodelació arquitectònica del MNCN que va culminar el 1989 donant pas, aquesta vegada sí, a nous espais expositius (Peña de Camus i Martín, 2016). El mateix Arturo relata alguna història un tant kafkiana de les relacions entre aquestes entitats que compartien el mateix edifici (Compte, 2009).
N’Arturo una vegada instal·lat a Madrid, no va perdre el temps, paral·lelament a la seva feina al CSIC, es va matricular a la llicenciatura en Ciències Naturals a la Universidad Complutense de Madrid, el 1971.
La vida científica de l’entomòleg mallorquí a Madrid, va ser molt activa, publicant nombrosos articles a revistes, llibres, congressos, etc., realitzant conferències i fent molt d’informes relacionats amb la conservació d’espais naturals de tot l’estat espanyol. Va ser soci nombroses societats científiques (Real Sociedad Española de Historia Natural, Sociedad Internacional de Odonatología, Asociación Española de Entomología, Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidepterología, Sociedad Española de Paleontología i Asociación Española para el progresso de las Ciencias). A més de soci fundador de la SHNB, també ho va ser de dues societats més, la Sociedad Española de Ecología y Biogeografia (SEEB) i la Asociación Europea de Coleopterología. Va se membre de diferents juntes directives de societats científiques, així va ser secretari adjunt (1974-1979) i vocal (1998-2001) de la Real Sociedad Española de Historia Natural i secretari de la SEEB (1979-1996). Va ser secretari-editor de les revistes entomològiques Eos i Graellsia (1980-1982) i membre de la junta de publicacions d’Eos (1982-1994) (Compte, 2012).
Investigadors mallorquins, varen contactar amb ell per a consultar temes relacionats amb l’entomologia, així per exemple, Guillem Colom quan va escriure sobre temes biològics no va dubtar en fer-li consultes (Garcia, 2007).
A Martín (1994) es pot trobar una relació bibliogràfica dels treballs de Compte, encara que és només fins el 1990. Al termini d’aquest escrit relacionem les notes i escrits que va produir de les Illes Balears, així com la relació d’informes relacionats amb les Balears. Així i tot, tant a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera com a l’Enciclopèdia de Mallorca apareix una petita biografia seva (EEIF; EM), i en breu, segur que apareixerà el viquipèdia.
Així, ens consta que va elaborar entre 1971 i 1981, quatre informes. Un seria un estat del medi ambient de les Illes Balears, a petició de la Diputación Provincial de Baleares; un sobre la conservació de la natura a les Illes Balears, a petició del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares; un per la conservació des Grau (Menorca), a petició de la urbanitzadora de la zona; i un altre per a la preservació de l’illa de sa Dragonera, a petició de la societat que volia urbanitzar sa Dragonera (Compte, 2012).
Des de la SHNB, recordarem a n’Arturo Compte com un pioner dels naturalistes de les Illes Balears, molt meticulós als seus treballs, molt implicat en la conservació de la natura i que ha brillat al seu Madrid adoptiu, i com no, una peça clau i vital en la creació de la nostra Societat. Sempre t’estarem agraïts i sempre tindràs un lloc especial dins la història de la nostra entitat.
Recepció del manuscrit: 12-04-2022; revisió acceptada: 13-06-2022; publicació online: 14-06-2022.
A escala mundial, el Permià és un període geològic molt rellevant, ja que conté el registre del món abans de l’extinció massiva més grossa que hi ha haguda mai. Aquests ecosistemes eren complexos i, pel que fa als tetràpodes terrestres, hi havia dues línies evolutives dominants: els sauròpsids (grup que conté els actuals rèptils i aucells) i els sinàpsids (que conté els actuals mamífers). Tot i que hi ha roques d’aquest període que afloren a les Balears, aquestes han estat històricament molt poc estudiades. El present article descriu i analitza la primera resta fòssil de tetràpode que es va trobar al Permià de Menorca, consistent en un os de gran mida. El seu estudi detallat permet d’identificar-lo com una escàpula, però el fet que sigui incomplet i que no estigui preparat fa difícil d’assignar-lo a un grup de tetràpodes concret. La seva morfologia recorda a les escàpules dels pararrèptils pareiasaures, als sinàpsids «pelicosaures» esfenacodonts i als sinàpsids teràpsids. S’han trobat representants de tots tres grups en regions paleogeogràficament properes durant el Permià mitjà i superior. En qualsevol cas, aquest exemplar representa un nou registre per a la fauna del Permià de Menorca, i evidencia la importància de futurs mostreigs a la zona que puguin recuperar noves restes. Paraules clau: Permià, Menorca, paleontologia, tetràpode terrestre.
The Permian is a very important geological period worldwide, as it contains the record of the Earth before the largest mass extinction of all time. Those ecosystems were complex, and, regarding terrestrial tetrapods, there were two dominant evolutionary lines: the sauropsids (a group containing modern reptiles and birds) and synapsids (which contain the present-day mammals). Although rocks of this period do crop out on the Balearic Islands, they have been historically poorly studied. The present paper describes and analyses the first tetrapod fossil remain that was found in the Permian of Menorca, consisting in a large-sized bone. Its detailed study has made it possible to identify it as a scapula, but its incompleteness and lack of preparation precludes assignation to a specific tetrapod group. Its morphology is reminiscent to the scapulae of pareiasaur parareptiles, sphenacodontian “pelycosaur” synapsids, and therapsid synapsids. All of them have been found in palaeogeographically close regions during the middle and late Permian. In any case, this specimen represents a new record for the Permian faunas of Menorca, and demonstrates the importance of future samplings to recover new specimens from that area. Key words: Permian, Menorca, palaeontology, terrestrial tetrapod.
Rafel MATAMALES-ANDREU, Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, ctra. Palma-Port de Sóller km 30,5, 07100 Sóller, Mallorca, Illes Balears. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Catalunya.
En aquesta web incloem els articles acceptats, ja editats, del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears 66 (2023). És un servei ‘Online First’ que permet als usuaris descarregar gratuïtament els articles una vegada ja acceptats per la Junta de Publicacions del BSHNB.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
