Cartografiant el coneixement: SIG i Intel·ligència Artificial com a eines transversals per a la innovació docent en Geografia.

Publicat el setembre 2, 2026 per BSHNB

Del Valle, L., Pons, A., Moragues, A. i Pons, G.X. 2026. Cartografiant el coneixement: SIG i Intel·ligència Artificial com a eines transversals per a la innovació docent en Geografia. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 147-156. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 1-08-2026; revisió acceptada: 2-09-2026; publicació online: 2-09-2026.

Aquest projecte d’innovació docent analitza els resultats de la integració transversal dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i la Intel·ligència Artificial (IA) en assignatures del Grau de Geografia tradicionalment no especialitzades en tecnologies geoespacials. La iniciativa, desenvolupada durant el curs 2025–2026 a la Universitat de les Illes Balears. Aquesta metodologia es va aplicar a tres assignatures: Geografia d’Europa, Avaluació d’Impacte Ambiental i Geografia del Paisatge, amb la participació de 68 estudiants. La intervenció es va fonamentar en l’aprenentatge basat en projectes i en l’ús de dades geoespacials oficials per abordar problemàtiques territorials reals. Es varen elaborar guies pràctiques seqüencials per facilitar la creació de bases de dades geoespacials, la producció cartogràfica, la modelització espacial, l’avaluació de riscos ambientals i la interpretació territorial. Les eines d’IA es varen incorporar com a suport per sintetitzar informació, interpretar patrons espacials, resoldre problemes i millorar l’estructura dels informes tècnics, sense substituir el raonament crític de l’alumnat. L’eficàcia de la iniciativa es va valorar mitjançant una metodologia mixta basada en l’avaluació dels productes elaborats, una rúbrica de competències i una enquesta de percepció i satisfacció. Els resultats mostren una valoració molt positiva: el 100% de l’alumnat considerà útils les guies i reconegué que les activitats milloraven la comprensió dels conceptes geogràfics i l’aplicació de la teoria a situacions reals. Així mateix, es constatà el desenvolupament de competències digitals, pensament espacial, autonomia tècnica i capacitat de resolució de problemes. El 80% dels participants proposà ampliar les sessions pràctiques de quatre a sis hores. La iniciativa constitueix un model transferible per integrar els SIG i la IA en altres assignatures i disciplines afins.

Paraules clau: Sistemes d’Informació Geogràfica, intel·ligència artificial, innovació docent, aprenentatge basat en projectes, pensament espacial.

This teaching innovation project analyzes the results of cross-curricular integration of Geographic Information Systems (GIS) and Artificial Intelligence (AI) into undergraduate Geography courses that are not traditionally focused on geospatial technologies. The initiative was implemented during the 2025–2026 academic year at the University of the Balearic Islands. This methodology was applied to three subjects: Geography of Europe, Environmental Impact Assessment, and Landscape Geography, involving 68 students. The intervention was based on project-based learning and the use of official geospatial datasets to address real-world territorial problems. Step-by-step practical guides were developed to support the creation of geospatial databases, cartographic production, spatial modelling, environmental risk assessment, and territorial interpretation. AI tools were incorporated as complementary resources for synthesizing information, interpreting spatial patterns, supporting problem-solving, and improving the structure of technical reports, without replacing students’ critical and analytical reasoning. The effectiveness of the initiative was assessed through a mixed-method approach combining the evaluation of student outputs, a competency-based rubric, and a perception and satisfaction survey. The results reveal a highly positive assessment: all participants considered the practical guides useful and reported that the activities improved their understanding of geographical concepts and their ability to apply theoretical knowledge to real-world situations. The completed geodatabases, thematic maps, spatial models, and technical reports also demonstrated the development of digital competencies, spatial thinking, technical autonomy, and applied problem-solving skills. Furthermore, 80% of the students recommended extending the practical sessions from four to six hours to allow more time for data processing, spatial analysis, and discussion. Overall, the initiative provides a transferable framework for integrating GIS and AI across Geography courses and related disciplines, strengthening the connection between academic learning, professional practice, and complex territorial and environmental challenges.
Keywords: Geographic Information Systems, artificial intelligence, teaching innovation, project-based learning, spatial thinking.

Laura DEL VALLE, Antoni PONS, Alexandre MORAGUES, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears, Ctra. de Valldemossa km 7,5, 07122 Palma.

Marc conceptual del projecte d’innovació educativa PID 252713. El model il·lustra la integració dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i la Intel·ligència Artificial (IA) en entorns d’aprenentatge actiu, que permeten a l’alumnat abordar problemes territorials reals mitjançant l’anàlisi espacial, la producció cartogràfica i la presa de decisions basada en informació geoespacial. Font: elaboració pròpia.
Conceptual framework of the educational innovation project PID 252713. The model illustrates the integration of Geographic Information Systems (GIS) and Artificial Intelligence (AI) into active learning environments, enabling students to address real-world territorial problems through spatial analysis, cartographic production, and geospatial data-driven decision-making. Source: Authors’ own elaboration.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

In memoriam. Miquel Duran i Ordinyana (Sencelles 1930 – Palma 2026).

Publicat el setembre 2, 2026 per BSHNB

Miquel Duran i Ordinyana (Sencelles 1930 – Palma 2026) .

Miquel Duran i Ordinyana a bord del Jafudà Cresques en les campanyes del port de Maó. Dècada del 1970.
© IEO-CSIC.

La passada matinada de dia 26 d’agost de 2026 ha mort Miquel Duran i Ordinyana.

Fa prop de 50 anys que Miquel Duran i Ordinyana, científic especialitzat en l’estudi del plàncton marí, va crear el grup de recerca de caràcter multidisciplinari que va dur a terme una tasca molt rellevant en la comprensió dels fenòmens de producció marina a les badies de Mallorca. Anys més tard, entre 2007 i 2009 va publicar els 2 volums del llibre “Noms i descriptors del peixos de la mar Catalana”. Un llibre que posa ordre al desgavell de la ictionímia catalana. Un complet estudi crític de la ictionímia, que inclou també información ecològica i claus dicotòmiques, que permeten la identificació de totes les espècies de peixos de la Mar Catalana, és a dir la que banya les costes del Principat, les Illes i el País Valencià.

Miquel Duran i Ordinyana va néixer l’any 1930 a Sencelles. La seva infància i adolescència foren marcats pel cop d’estat i la guerra de 1936 i les seves conseqüències. El seu pare va ser separat del magisteri i empresonat. Va estudiar batxillerat al col·legi dels franciscans d’Inca i posteriorment va cursar la llicenciatura en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.

Acabats els seus estudis universitaris l’any 1952 va participar en el curs d’introducció a la investigació pesquera que el professor de la càtedra de zoologia Francisco Garcia del Cid va organitzar a Blanes per tal de formar investigadors que s’incorporarien a la secció de Biologia Marina de l’Institut de Biologia Aplicada del Patronat Juan de la Cierva del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Professors del curs foren Buenaventura Andreu, Ramon Margalef i Miquel Massutí Alzamora i hi participaren com alumnes, entre d’altres, Carles Bas Manuel Gómez Larrañeta i Julio Rodríguez-Roda. El curs es va realitzar a Blanes en uns locals del Jardí Botànic “Mar i Murtra” de Carlos Faust. Acabat el curs se va muntar un Laboratori Coster en el Grau de Castelló amb una estació experimental a Vinaròs i Duran en qualitat de becari deixant el laboratori de Blanes s’hi va incorporar per realitzar estudis sobre plàncton. Posteriorment, ja en qualitat de col·laborador científic va passar al laboratori de Vigo i posteriorment a Cadis des d’on participa en campanyes de recerca científica en el Sàhara i Mauritània.

L’any 1955 com resultat dels seus treballs en el Instituto de Investigaciones Pesqueras de Vigo va publicar a la revista Investigación Pesquera junt amb Ramon Margalef i Fernando Saiz El fitoplancton de la Ría de Vigo de enero de 1953 a marzo de 1954 i treballant ja en el laboratori del Instituto Español de Oceanografía a Palma va publicar en el Boletín de l’Institut Nota sobe los copépodos planctónicos del Mediterráneo occidental y del Mar de Alborán i l’any 1965 a la publicació Trabajos del Instituto Español de Oceanografía, Tintinoideos de las costas de Mauritania y Senegal.


L’any 1959 Miguel Duran Ordinyana havia arribat com ajudant de laboratori a Palma centrant la seva activitat científica en l’estudi del plàncton i entre 1974 i 1981 va dirigir un completíssim estudi de la situació de l’ambient marí del port de Maó en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears. Es realitzaren campanyes oceanogràfiques de periodicitat bimensual alguns anys i trimestral altres. L’objectiu d’aquestes campanyes era estudiar el medi ambient pelàgic del port i construir una base de dades oceanogràfiques amb paràmetres físics químics i biològics per poder realitzar estudis posteriors. A partir d’aquestes campanyes s’estudià l’ecologia del plàncton al Port de Maó en detall.


Els anys 1966 i 1967 va interrompre la seva activitat científica per atendre la impremta del seu pare a Inca, retornant a la recerca, esdevingué director del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears des del 1968 fins al 1987, quan passà a exercir càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.


Miquel Duran també va ser un destacat il·lustrador científic de peixos. Els seus dibuixos, compleixen els estàndards de la il·lustració científica. Duran assoleix que el peix dibuixat “tingui l’aire” de l’espècie que representa, cosa que no sempre els il·lustradors de peixos aconsegueixen. Les seves il·lustracions són un aspecte molt important de la seva obra “Noms i descriptors del peixos de la mar catalana”. Juntament a les il·lustracions l’obra publicada l’any 2007 el primer tom i 2010 el segon, inclou informació ecològica i claus dicotòmiques, profusament, il·lustrades i procura descripcions i nomenclatures precises on la il·lustració és element essencial. Es tracta d’una obra de referencia imprescindible, sobre tot en el momentactual en el que els estudis de la biodiversitat i de la seva organització ecosistèmica són bàsics per afrontar el futur de la nostra espècie sobre el planeta.


El 1959 fou president de la Societat d’Història Natural de les Balears i també fou dirigent del Grup Autonomista i Socialista de les Illes, un partit polític nacionalista defensor de l’autogovern de les Illes.

Pere Oliver Reus

La versió original d’aquesta necrològica es publicà a la Web del IEO-CSIC el passat 28 d’agost https://ieo.csic.es/bitacora/miquel-duran-i-ordinana-1930-2026/ i l’autor, amablement, l’ha traduït al català i autoritzat per a la seva publicació en el Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Feu un comentari

Estructures sedimentàries produïdes per plantes en el Permià de Mallorca (Mediterrània occidental).

Publicat el agost 22, 2026 per BSHNB

Matamales-Andreu, R. 2026. Estructures sedimentàries produïdes per plantes en el Permià de Mallorca (Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 129-146. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Es descriuen per primera vegada les principals estructures sedimentàries produïdes per plantes reconegudes al registre del Permià de Mallorca (Mediterrània occidental). A partir de l’estudi de diversos afloraments de les formacions Bec de s’Àguila, Port des Canonge i Pedra de s’Ase, s’han identificat vuit morfotips de rizòlits i dues estructures sedimentàries induïdes per la vegetació. Els diferents morfotips es distingeixen per la seva geometria, orientació, dimensions, grau de carbonatació i patrons de ramificació, i permeten d’inferir una gran diversitat de condicions paleoambientals i paleohidrològiques. Els rizòlits horitzontals s’associen principalment a sòls inundats o amb drenatge limitat, mentre que els sistemes radiculars de desenvolupament vertical indiquen sòls millor drenats i condicions més àrides, probablement estacionals. Alguns morfotips suggereixen la presència de plantes llenyoses arborescents, mentre que d’altres podrien correspondre a vegetació herbàcia amb rizomes extensos. També es documenten exemples de laminació centroclinal i de marques d’onetes desviades per la interferència de la vegetació amb els fluxos sedimentaris, constituint les primeres evidències d’aquest tipus d’estructures al Permià de Mallorca. Aquest conjunt de restes amplia de manera significativa el coneixement dels paleoecosistemes permians de les Balears i aporta noves dades sobre les relacions entre vegetació, sedimentació i desenvolupament dels paleosòls en ambients continentals de la Pangea equatorial.

Paraules clau: Permià, Mallorca, rizòlits, paleosòls, estructures sedimentàries induïdes per la vegetació.

Plant-produced sedimentary structures from the Permian of Mallorca (western Mediterranean) are described for the first time. Based on the study of several outcrops from the Bec de s’Àguila, Port des Canonge and Pedra de s’Ase formations, eight rhizolith morphotypes and two vegetation-induced sedimentary structures have been identified. The different morphotypes are distinguished by their geometry, orientation, size, degree of carbonate cementation and branching patterns, and provide evidence for a wide range of palaeoenvironmental and palaeohydrological conditions. Horizontally developed rhizoliths are mainly associated with waterlogged soils or substrates with restricted drainage, whereas vertically developed root systems indicate better-drained soils and more arid, probably seasonal, conditions. Some morphotypes suggest the presence of woody arborescent plants, whereas others may correspond to herbaceous vegetation with extensive rhizome systems. Examples of centroclinal lamination and ripple marks deflected by vegetation interference with sediment-laden flows are also documented, representing the first record of such structures from the Permian of Mallorca. These findings expand current knowledge of the Permian ecosystems of the Balearic Islands and provide new insights into the interactions between vegetation, sedimentation and palaeosol development in continental environments of equatorial Pangaea.

Keywords: Permian; Mallorca, rhizoliths, palaeosols, vegetation-induced sedimentary structures.

Rafel MATAMALES-ANDREU: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Rizòlits dels morfotips 1, 2 i 3. A: Morfotip 1, bloc ex situ al camí de la platja de s’hort de sa Cova (Formació Pedra de s’Ase). B: Morfotip 1, metre 221,75 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). C: Morfotip 1, metre 225,30 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). D: Morfotip 1, metre 76,75 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). E-F: Detalls de D, vegeu ramificacions assenyalades amb una fletxa negra. G: Morfotip 1 formant una crosta carbonatada i amb rizòlits verticalitzats, metre 71,40 de la columna Racó de s’Algar (Formació Port des Canonge). H: Detall del mateix paleosòl que a G, vist des de dalt. I: Morfotip 1, metre 10,00 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). J: Morfotip 2, metre 14,25 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge), rizòlit més gros assenyalat amb una fletxa negra. K: Detall de la fotografia J, on s’hi veu un bolic de rizòlits formant una crosta carbonatada. L: Morfotip 3, volta des General (Formació Bec de s’Àguila), rizòlit assenyalat amb una fletxa negra. M: Morfotip 3, aproximadament metre 6,50 de la columna Platja de sa Pedrera (Formació Bec de s’Àguila), sistemes de rizòlits assenyalats amb fletxes negres. N: Detall de la secció d’un rizòlit al mateix nivell que M. O: Morfotip 3, metre 13,00 de la columna Platja de sa Pedrera (Formació Bec de s’Àguila), rizòlit en secció assenyalat amb una fletxa negra. Longitud del cap del martell = 15 cm, excepte a M i N, on és = 18 cm. Fotografies G i H realitzades per Eudald Mujal. Per la posició a les columnes, consultau Matamales-Andreu et al. (2022). Rhizoliths of morphotypes 1, 2 and 3. A: Morphotype 1, ex situ block from the path to s’Hort de sa Cova beach (Pedra de s’Ase Formation). B: Morphotype 1, metre 221.75 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). C: Morphotype 1, metre 225.30 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). D: Morphotype 1, metre 76.75 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). E–F: Details of D; note the ramifications indicated by black arrows. G: Morphotype 1 forming a carbonate crust and displaying vertically oriented rhizoliths, metre 71.40 of the Racó de s’Algar section (Port des Canonge Formation). H: Detail of the same palaeosol shown in G, viewed from above. I: Morphotype 1, metre 10.00 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). J: Morphotype 2, metre 14.25 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation), largest rhizolith indicated by a black arrow. K: Detail of photograph J, showing a dense cluster of rhizoliths forming a carbonate crust. L: Morphotype 3, Volta des General (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith indicated by a black arrow. M: Morphotype 3, approximately metre 6.50 of the Platja de sa Pedrera section (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith systems indicated by black arrows. N: Detail of a rhizolith cross-section from the same level as M. O: Morphotype 3, metre 13.00 of the Platja de sa Pedrera section (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith in section indicated by a black arrow. Hammer head length = 15 cm, except for M and N, which is = 18 cm. Photographs G and H were taken by Eudald Mujal. For the position of the samples within the stratigraphic sections, see Matamales-Andreu et al. (2022).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Los manuscritos de Antonio de Recondo en la Hispanic Society of America.

Publicat el agost 19, 2026 per BSHNB

Jiménez, J. y Muntaner, J. 2026. Los manuscritos de Antonio de Recondo en la Hispanic Society of America. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 115-127. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-07-2026; revisió acceptada: 19-08-2026; publicació online: 19-08-2026.

Se relata el origen y contenido de dos manuscritos escritos por Antonio de Recondo, naturalista mallorquín de finales del siglo XVIII, conservados en la biblioteca de la Hispanic Society of America (Nueva York). Los manuscritos, fechados en 1770 y 1771, tratan sobre producciones marinas de la isla de Mallorca y deben entenderse como un catálogo de piezas disponibles para los gabinetes de Historia Natural que se crearon con la Ilustración en la corte borbónica de Madrid. Se trata de los primeros documentos conocidos sobre la vida marina en Baleares, con la descripción y usos de más de 50 especies, esencialmente de fauna. Se indaga sobre el trabajo realizado por Antonio Recondo y los trasiegos tanto de los manuscritos como de las piezas descritas en ellos, que fueron a parar mayoritariamente al gabinete de Historia Natural del infante D. Luis Antonio de Borbón, hermano menor de Carlos III, y de allí al palacio arzobispal de Toledo, desde donde se trasladaron, al menos en parte, al Instituto de Segunda Enseñanza de esa capital en el siglo XIX. Se consiguió la reproducción digital de los manuscritos, que han vuelto a Mallorca, depositados en la Societat d’Història Natural de les Balears.
Palabras clave: Antonio Recondo, Mallorca, producciones marinas, gabinetes de Historia Natural, siglo XVIII.

Es relata l’origen i el contingut de dos manuscrits escrits per Antonio de Recondo, naturalista mallorquí de finals del segle XVIII, conservats a la biblioteca de la Hispanic Society of America (Nova York). Els manuscrits, datats el 1770 i el 1771, tracten sobre les produccions marines de l’illa de Mallorca i s’han d’entendre com un catàleg de peces disponibles per als gabinets d’Història Natural que es van crear amb la Il·lustració a la cort borbònica de Madrid. Es tracta dels primers documents coneguts sobre la vida marina a les Balears, amb la descripció i els usos de més de 50 espècies, essencialment de fauna. S’investiga el treball dut a terme per Antonio Recondo i els trasllats tant dels manuscrits com de les peces que s’hi descriuen, les quals van anar a parar majoritàriament al gabinet d’Història Natural de l’infant D. Lluís Antoni de Borbó, germà petit de Carles III, i d’allí al palau arquebisbal de Toledo, des d’on es van traslladar, almenys en part, a l’Institut de Segon Ensenyament d’aquella capital al segle XIX. Es va aconseguir la reproducció digital dels manuscrits, que han tornat a Mallorca i han estat dipositats a la Societat d’Història Natural de les Balears.
Paraules clau: Antonio Recondo, Mallorca, produccions marines, gabinets d’Història Natural, segle XVIII.

This paper describes the origin and contents of two manuscripts written by Antonio de Recondo, a Majorcan naturalist of the late XVIII century, preserved in the library of the Hispanic Society of America (New York). The manuscripts, dated 1770 and 1771, deal with the marine productions of the island of Mallorca and should be understood as a catalogue of specimens available for the Natural History cabinets established during the Enlightenment at the Bourbon court in Madrid. They constitute the earliest known documents on marine life in the Balearic Islands, including descriptions and uses of more than 50 species, predominantly animals. The study examines Antonio Recondo’s work and traces the history of both the manuscripts and the specimens described in them, most of which became part of the Natural History cabinet of Infante Don Luis Antonio de Borbón, the younger brother of Charles III. From there, they were transferred to the Archbishop’s Palace in Toledo and, at least in part, to the city’s Secondary Education Institute during the XIX century. Digital reproductions of the manuscripts were obtained, allowing them to return to Mallorca, where they are now deposited at the Societat d’Història Natural de les Balears.
Keywords: Antonio Recondo, Mallorca, marine productions, Natural History cabinets, XVIII century.

Juan JIMÉNEZ, Valencia ; Jordi MUNTANER, Palma.

Representación del cangrejo ordinario (Eriphia verrucosa) en el manuscrito de 1770. Illustration of the common crab (Eriphia verrucosa) in the 1770 manuscript. Hispanic Society of America.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Noves consideracions sobre l’edat dels lignits paleògens de Binissalem i Sineu (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental) a partir de les col·leccions paleontològiques històriques.

Publicat el agost 5, 2026 per BSHNB

Matamales-Andreu, R. 2026. Noves consideracions sobre l’edat dels lignits paleògens de Binissalem i Sineu (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental) a partir de les col·leccions paleontològiques històriques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 105-113. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 06-07-2026; revisió acceptada: 31-07-2026; publicació online: 05-08-2026.

La datació dels lignits paleògens de Mallorca ha estat objecte de debat d’ençà dels primers estudis geològics de l’illa, a causa de la dificultat de correlacionar depòsits continentals pobres en fòssils d’interès biostratigràfic. Aquesta nota neix de la revisió en curs de les principals col·leccions paleomalacològiques històriques del Paleogen mallorquí i de la bibliografia corresponent, amb l’objectiu d’avaluar la coherència de les associacions malacològiques respecte del marc cronoestratigràfic actual. Aquesta posa de manifest que, tant a Binissalem (tradicionalment assignats a l’Eocè mitjà-superior) com a Sineu (Oligocè superior), hi ha observacions que podrien esser compatibles amb una extensió cronoestratigràfica dels nivells lignitífers més enllà de la tradicionalment considerada. En totes dues àrees, el registre del gasteròpode marí Ampullinopsis crassatina suggereix la presència d’una intercalació marina que podria correspondre a la Formació Alaró, registrada a Mallorca durant el trànsit Eocè/Oligocè. A més, a Binissalem s’han documentat tàxons que, als jaciments mallorquins ben datats, només es coneixen de l’Oligocè, mentre que a Sineu s’han identificat espècies potencialment característiques de l’Eocè. En conjunt, aquestes dades són compatibles amb la hipòtesi que els lignits de Binissalem es puguin estendre fins a l’Oligocè, i que els de Sineu incloguin també nivells eocens. Aquestes interpretacions es plantegen com a hipòtesis de treball basades en la revisió de col·leccions històriques i hauran d’esser contrastades mitjançant futurs estudis estratigràfics i paleontològics.

Paraules clau: datació, Paleogen, Binissalem, Sineu, Mallorca, Illes Balears, malacofauna.

The age of the Palaeogene lignites of Mallorca has been debated since the earliest geological investigations of the island, largely because continental deposits contain few fossils of biostratigraphic value. This note stems from an ongoing revision of the main historical palaeomalacological collections from the Palaeogene of Mallorca, together with the relevant literature, with the aim of evaluating the consistency of the molluscan assemblages within the current chronostratigraphic framework. The results indicate that both the Binissalem lignites (traditionally assigned to the middle–upper Eocene) and those of Sineu (upper Oligocene) include observations compatible with a broader stratigraphic range than has previously been recognized. In both areas, the occurrence of the marine gastropod Ampullinopsis crassatina suggests the presence of a marine intercalation that may correspond to the Alaró Formation, deposited in Mallorca during the Eocene–Oligocene transition. In addition, the Binissalem assemblages include taxa that, at well-dated Mallorcan localities, are otherwise known only from the Oligocene, whereas the Sineu assemblages contain species that may be characteristic of the Eocene. Taken together, these observations support the hypothesis that the Binissalem lignites may extend into the Oligocene, while the Sineu succession may also include Eocene deposits. These interpretations are presented as working hypotheses based on the revision of historical collections and should be tested through future stratigraphic and palaeontological studies.

Keywords: dating, Palaeogene, Binissalem, Sineu, Mallorca, Balearic Islands, malacofauna.

Rafel MATAMALES-ANDREU: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

Primer registre a Ibèria de Palaeocarpilius A. Milne-Edwards, 1862 (Decapoda: Brachyura: Carpilioidea) al Priabonià de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).

Publicat el juny 8, 2026 per BSHNB

Ossó, À., Juárez-Ruiz, J. i Matamales-Andreu, R. 2026. Primer registre a Ibèria de Palaeocarpilius A. Milne-Edwards, 1862 (Decapoda: Brachyura: Carpilioidea) al Priabonià de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 93-103. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 01-05-2026; revisió acceptada: 03-06-2026; publicació online: 08-06-2026.

Es reporta la presència de Palaeocarpilius cf. macrochelus (Desmarest, 1822) al Priabonià inferior de la Formació El Calvari de Randa, situada als relleus centrals de l’illa de Mallorca. Tot i que la presència de crancs carpílids ha estat reconeguda a les conques sud-pirinenques de l’Aragó i Catalunya, així com al marge sud-oriental d’Ibèria, és la primera vegada que el gènere Palaeocarpilius es documenta en l’àmbit ibèric. Aquest fet confirma la similitud faunística dels decàpodes del Paleogen a l’extrem més occidental del domini de la Tetis. Aquesta troballa representa, a més, el primer registre d’un decàpode del Paleogen a les Illes Balears.
Paraules clau: Crustacea, Eubrachyura, Carpiliidae, Eocè, Formació El Calvari.

The presence of Palaeocarpilius cf. macrochelus (Desmarest, 1822) is reported from the lower Priabonian of the El Calvari Formation at Randa, located in the central uplands of Mallorca Island. Although carpiliid crabs have been recorded from the South Pyrenean basins of Aragon and Catalonia, as well as from the southeastern margin of Iberia, this is the first record of the genus Palaeocarpilius in the Iberian domain. This finding confirms the faunal similarity of Paleogene decapods at the westernmost extent of the Tethyan domain. Furthermore, this record represents the first occurrence of a Paleogene decapod in the Balearic Islands.
Key words: Crustacea, Eubrachyura, Carpiliidae, Eocene, El Calvari Formation.

Àlex OSSÓ: Ateneu de Natura (ADN)-Del. Tarragona, Llorenç de Villalonga, 17B, 1-1, 43007 Tarragona; ORCID iD 0000-0003-2528-9915 Autor corresponent. Josep JUÁREZ-RUIZ: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears. Rafel MATAMALES-ANDREU: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Palaeocarpilius cf. macrochelus (Desmarest, 1822) del Priabonià inferior de la Formació El Calvari, de Randa, municipi d’Algaida (Mallorca, Illes Balears). A-D: MBCN31045, espècimen complet; A: vista dorsal; B: vista ventral; C: vista frontal; D: vista fronto-ventral. E, F: MBCN31045 propodi dret; E: vista cara externa; F: vista cara interna. G, H: MBCN31047, polze esquerre; G: vista cara interna; H: vista cara externa. Abreviatures, ex: exopodi del tercer maxil·lípede; s6, s5: somites pleonals; st4-st6: esternites toràciques; te: tèlson. Barra d’escala = 10 mm.
Palaeocarpilius cf. macrochelus (Desmarest, 1822) from the lower Priabonian El Calvari Formation of Randa, Algaida municipality (Mallorca Balearic Islands). A-D: MBCN31045, complete specimen; A: dorsal view; B: ventral view; C: frontal view; D: fronto-ventral view. E, F: MBCN31045 right propodus; E: outer side view; F: inner side view. G, H: MBCN31047, left pollex; G: inner side view; H: outer side view. Abbreviations, ex: exopod of third maxilliped; s6, s5: pleonal somites; st4-st6: thoracic sternites; te: telson. Scale bar = 10 mm.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , | Feu un comentari

Occurrence of Hydra vulgaris Pallas, 1766 in a Mediterranean insular freshwater system (Mallorca, Balearic Islands): expanding the known distribution of the species.

Publicat el maig 1, 2026 per BSHNB

Deserti, M.I. and Matamales-Andreu, R. 2026. Occurrence of Hydra vulgaris Pallas, 1766 in a Mediterranean insular freshwater system (Mallorca, Balearic Islands): expanding the known distribution of the species. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 83-92. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-03-2026; revisió acceptada: 30-04-2026; publicació online: 1-05-2026.

The genus Hydra is widely distributed in continental aquatic environments worldwide; however, its presence in insular systems of the Mediterranean has been poorly documented. In this study, we report a new occurrence of these freshwater hydrozoans in Font de na Memòria, in the municipality of Manacor (Mallorca, Balearic Islands, western Mediterranean). This finding represents one of the few published records of the genus on the island and contributes to expanding current knowledge of its biodiversity. Polyps were analyzed through the evaluation of their general morphological characters and the study of their cnidome. The combined assessment of these features allowed us to determine that the examined specimens correspond to Hydra vulgaris. This record expands the known distribution of the species in the Mediterranean region and highlights the importance of documenting the fauna present in small freshwater systems. Furthermore, considering the sensitivity of these organisms to environmental conditions, their presence may provide relevant information about the conservation status of these ecosystems.
Keywords: Hydra, freshwater hydrozoans, insular ecosystems.

El gènere Hydra està àmpliament distribuït en ambients aquàtics continentals d’arreu del món. Això no obstant, la seva presència en sistemes insulars de la Mediterrània ha estat poc documentada. En aquest estudi, es dóna a conèixer la presència d’aquests hidrozous d’aigua dolça a la Font de na Memòria, al municipi de Manacor (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental). Aquesta troballa representa un dels pocs registres publicats del gènere a l’illa, i contribueix a ampliar el coneixement actual de la seva biodiversitat. Els pòlips foren analitzats mitjançant l’avaluació dels seus caràcters morfològics generals i l’estudi del seu cnidoma. L’avaluació combinada d’aquestes característiques ha permès de determinar que els exemplars examinats corresponen a Hydra vulgaris. Aquest registre amplia la distribució coneguda de l’espècie a la regió mediterrània i destaca la importància de documentar la fauna present en petits sistemes d’aigua dolça. A més, considerant la sensibilitat d’aquests organismes a les condicions ambientals, la seva presència pot proporcionar informació rellevant sobre l’estat de conservació d’aquests ecosistemes.
Paraules clau: Hydra, hidrozous d’aigua dolça, ecosistemes insulars.

Maria Irene DESERTI, Instituto de Investigaciones Marinas y Costeras (IIMyC -CONICET), Facultad de Ciencias Exactas y Naturales, Universidad Nacional de Mar Del Plata, Funes 3350, Mar Del Plata, Buenos Aires, Argentina – Estación Científica Coiba (Coiba‑AIP), calle Gustavo Lara, Edificio 145B, Clayton, Panamá, República de Panamá; Rafel MATAMALES-ANDREU, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears.

A: Three in vivo specimens of Hydra vulgaris from the Font de na Memòria. B: Seven specimens after fixation in ethanol. Scale bar: 1 mm.
Fig 2. A: Tres exemplars in vivo d’Hydra vulgaris de la font de na Memòria. B: Set exemplars després d’esser fixats en etanol. Barra d’escala: 1 mm.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

La col·lecció paleontològica Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, Mallorca, Mediterrània occidental): fauna i paleoambients durant el Miocè i Pliocè marí.

Publicat el abril 30, 2026 per BSHNB

Morey, B. i Martorell, M. 2026. La col·lecció paleontològica Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, Mallorca, Mediterrània occidental): fauna i paleoambients durant el Miocè i Pliocè marí. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 65-82. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 23-02-2026; revisió acceptada: 27-04-2026; publicació online: 30-04-2026.

La col·lecció paleontològica Miquel Martorell es va constituir a finals del segle XX en l’entorn del municipi de Santa Eugènia (Mallorca, Mediterrània occidental). Es conserva en el molí den Camarada del poble. La col·lecció està composta principalment per motles de mol·luscs marins miocens i pliocens. La col·lecció està constituïda per centenars d’exemplars fòssils provinents en la gran majoria de l’entorn de les elevacions dels Puigs de Son Seguí, Santa Eugènia i Puget. El principal valor de la col·lecció avui és el d’haver estat mostrejat en bona part en alguns dels LIPs referents pel messinià i pliocè de Mallorca com: Son Palou, Son Seguí o del Comellar des Rafal. En aquest article s’ha procedit a catalogar les localitats i entorns de recerca principals i classificar la majoria de material paleontològic present en la col·lecció encara que sigui sols a nivell de família o gènere. Tot ha servit per a proposar una ordenació del material exposat d’una manera lògica observant l’antiguitat del registre i els paleoambients en ella representats (meso-infralitorals). També per separar el conjunt fossilífer torto- messinià (Ruberts, Son Ametller, Son Seguí) del conjunt pliocè (Son Palou, Ses Corterades, Puget i Son Vent). Aquest darrer període mostra al manco dos cicles marins litorals separats per acumulacions d’ostreids.
Paraules clau: col·lecció paleontològica, Miocè, Pliocè, mol·luscs, equinoderms.

The paleontological collection of Miquel Martorell was established at the end of the 20th century in the area of the municipality of Santa Eugènia (Mallorca, Western Mediterranean). It is kept in the village’s mill Camarada. The collection is mainly composed of moulds of Miocene and Pliocene marine molluscs. The collection is made up of hundreds of fossil specimens coming mostly from the area around the Puigs de Son Seguí, Santa Eugènia and Puget elevations. The main value of the collection today is that it has been largely sampled in some of the LIPs that are relevant for the Messinian and Pliocene of Mallorca, such as: Son Palou, Son Seguí or Comellar des Rafal. In this article, the main localities and research environments have been catalogued and the majority of the paleontological material present in the collection has been classified, even if only at the family or genus level. Everything has served to propose an arrangement of the material exhibited in a logical way observing the antiquity of the record and the paleoenvironments represented in it (meso-infralittoral). Also to separate the Torto-Messinian fossiliferous assemblage (Ruberts, Son Ametller, Son Seguí) from the Pliocene assemblage (Son Palou, Ses Corterades, Puget and Son Vent). This last period shows at least two coastal marine cycles separated by accumulations of ostreids
Keywords: paleontological collection, Miocene, Pliocene, Mollusks, Echinoderma.

Bernat MOREY, Fra Juniper Serra 19. Sta. Eugènia. Societat d’Història Natural de les Balears. Margarida Xirgu, 16 baixos ; Miquel MARTORELL, Carrer Jornets nº 1. Molí den Camarada. Santa Eugènia

Fauna de la Col. MM. A. Equinoideu i pectínids i B-C del comellar des Rafal. D. Pecten jacobeus– Comellar des Rafal- Ses Coves. D/E. Balànids i ostreids de Ses Corterades. F. Panopea sp. del Pliocè de Can Xerla- de Puget. G. motlles fòssils en la U. superior de Puget. Escala 1 cm.
Fig. 5. Fauna of the Col. MM. A. Echinoids and Pectinidae and B-C of the Comellar des Rafal. D. Pecten jacobeus– Comellar des Rafal- Ses Coves. D/E. Balannids and oysters from Ses Corterades. F. Panopea sp. of the Pliocene of Can Xerla- de Puget. G. Fossil molds in the U. superior of Puget. Scale 1 cm.
Miquel Martorell.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

Un intento de cópula homosexual entre los coleópteros Vesperus nigellus Compte, 1963 (Vesperidae) y Phyllognathus excavatus (Förster, 1771) (Scarabaeidae)

Publicat el abril 21, 2026 per BSHNB

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Un intento de cópula homosexual entre los coleópteros Vesperus nigellus Compte, 1963 (Vesperidae) y Phyllognathus excavatus (Förster, 1771) (Scarabaeidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 59-64. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 23-03-2026; revisió acceptada: 19-04-2026; publicació online: 21-04-2026.

Se comenta un caso de intento de cópula homosexual entre machos de dos coleópteros, Vesperus nigellus y Phyllognathus excavatus, pertenecientes a dos familias distintas, Vesperidae y Scarabaeidae respectivamente. Se describe el caso y se comentan sus posibles causas. Se recopilan los casos de cópulas interespecíficas, o intentos de ellas, conocidos en insectos de la península ibérica.
Palabras clave: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, cópula homosexual, Mallorca, España.

Es comenta un cas d’intent de còpula homosexual entre mascles de dos coleòpters, Vesperus nigellus i Phyllognathus excavatus, que pertanyen a dues famílies diferents, Vesperidae i Scarabaeidae respectivament. Es descriu el cas i se’n comenten les possibles causes. Es recopilen els casos de còpules interespecífiques, o intents d’aquestes, coneguts en insectes de la península ibèrica.
Paraules clau: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, còpula homosexual, Mallorca, Espanya.

This paper reports a case of an attempted homosexual copulation between males of two beetle species, Vesperus nigellus and Phyllognathus excavatus, belonging to two different families, Vesperidae and Scarabaeidae respectively. The case is described and its possible causes are discussed. A compilation is provided of known cases of interspecific copulation, or attempts at such, among insects on the Iberian Peninsula.
Key words: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, homosexual mating, Mallorca, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B; 14001 Córdoba; España; https://orcid.org/0000-0002-1803-5581; *autor para correspondencia; Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears; c/ Margarida Xirgu, 16; 07011 Palma de Mallorca; España.

Macho de Vesperus nigellus intentando copular con uno de Phyllognathus excavatus.
A male Vesperus nigellus attempting to mate with a male Phyllognathus excavatus.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae)

Publicat el març 13, 2026 per BSHNB

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 51-57. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-02-2026; revisió acceptada: 10-03-2026; publicació online: 13-03-2026.

Se aportan nuevas citas de Taylorilygus apicalis en las islas Baleares que incluyen las primeras para las islas de Ibiza y Menorca. Se presentan las primeras observaciones de la depredación de T. apicalis sobre pupas del sírfido Sphaerophoria cf.scripta.
Palabras clave: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, nuevas citas, depredación, Islas Baleares, España.

New records of Taylorilygus apicalis are provided for the Balearic Islands, including the first records for the islands of Ibiza and Menorca. The first observations on the predation of T. apicalis on pupae of the hoverfly Sphaerophoria cf.scripta are presented.
Key words: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, new records, predation, Balearic Islands, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B; 14001 Córdoba; España; https://orcid.org/0000-0002-1803-5581; *autor para correspondencia; Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears; c/ Margarida Xirgu, 16; 07011 Palma de Mallorca; España;

T. apicalis depredando una pupa de Sphaerophoria cf, scripta.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari