Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.
L’episodi de pesta bubònica que afectà el Llevant de Mallorca l’any 1820 constitueix un dels darrers grans brots de pesta documentats a Europa occidental. Amb epicentre al municipi de Son Servera, la malaltia provocà una mortalitat catastròfica, alterà profundament l’organització social i obligà a desplegar un complex dispositiu sanitari basat en cordons territorials, campaments, hospitals provisionals i mesures coercitives. Aquest article ofereix una reconstrucció exhaustiva del brot a partir de fonts primàries conservades a l’Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (AHRAMIB), documentació comptable del cordó sanitari, relacions de difunts, testimonis clínics i materials museogràfics contemporanis. L’anàlisi integra una lectura cronològica, institucional i geoespacial, i incorpora episodis anecdòtics que permeten comprendre la dimensió humana, política i simbòlica de la crisi. Paraules clau: pesta bubònica, Son Servera, Llevant de Mallorca, cordó sanitari, història de la salut, 1820, cartografia històrica.
The episode of bubonic plague that affected the eastern region of Mallorca in 1820 constitutes one of the last major plague outbreaks documented in Western Europe. With its epicentre in the municipality of Son Servera, the disease caused catastrophic mortality, profoundly disrupted social organisation, and required the deployment of a complex sanitary apparatus based on territorial cordons, camps, provisional hospitals, and coercive measures. This article provides a comprehensive reconstruction of the outbreak based on primary sources preserved at the Historical Archive of the Royal Academy of Medicine of the Balearic Islands (AHRAMIB), including accounting records of the sanitary cordon, registers of the deceased, clinical testimonies, and contemporary museographic materials. The analysis integrates chronological, institutional, and geospatial approaches, and incorporates anecdotal episodes that help to illuminate the human, political, and symbolic dimensions of the crisis. Keywords: bubonic plague, Son Servera, eastern Mallorca, sanitary cordon, history of health, 1820, historical cartography.
Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.
Mapa dels cordons sanitaris, numero de morts i elements importants durant la pesta de 1820. Map of the cordons sanitaires, number of deaths and important elements during the plague of 1820.
Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.
El Aprendizaje-Servicio (ApS) se ha consolidado como una metodología pedagógica relevante en la educación superior por su capacidad para integrar aprendizaje académico y compromiso social. En el ámbito de la Geografía, esta metodología resulta especialmente pertinente debido a la naturaleza territorial, aplicada y socioambiental de la disciplina. El presente artículo analiza el potencial del ApS en la docencia universitaria en Geografía a partir de una revisión teórica y del análisis reflexivo de experiencias docentes desarrolladas en diversas asignaturas del grado de Geografía, vinculadas al análisis ambiental, el paisaje, la gestión de espacios naturales y la geografía regional europea. Desde un enfoque cualitativo-descriptivo, el trabajo examina cómo la incorporación de prácticas próximas al ApS favorece el desarrollo de competencias técnicas, analíticas y transversales, así como la reflexión crítica sobre el papel del geógrafo o geógrafa en la sociedad. Los resultados evidencian una mejora en el aprendizaje significativo, la profesionalización del estudiantado y el fortalecimiento del vínculo entre universidad y territorio. En conjunto, el artículo pone de relieve el ApS como una estrategia pedagógica clave para reforzar una formación geográfica crítica, aplicada y socialmente comprometida. Palabras clave: Aprendizaje-Servicio, Geografía, educación superior, aprendizaje experiencial, territorio, compromiso social.
Service-Learning (SL) has become a relevant pedagogical approach in higher education due to its ability to integrate academic learning with social engagement. In the field of Geography, this methodology is particularly appropriate given the territorial, applied and socio-environmental nature of the discipline. This article analyses the potential of Service-Learning in university-level Geography teaching through a theoretical review and a reflective analysis of teaching experiences developed in several undergraduate Geography courses, including environmental assessment, landscape studies, protected areas management and European regional geography. Using a qualitative-descriptive approach, the paper examines how the integration of Service-Learning-oriented practices enhances the development of technical, analytical and transversal competencies, while fostering critical reflection on the social role of geographers. The results highlight improvements in meaningful learning, students’ professional development and the strengthening of the relationship between universities and local territories. Overall, the article emphasises Service-Learning as a key pedagogical strategy for consolidating a critical, applied and socially engaged Geography education. Palabras clave: Service-Learning, Geography, higher education, experiential learning, territory, social engagement.
Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.
Recepció del manuscrit: 27-11-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 27-12-2025.
El Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera constitueix un dels espais naturals protegits més singulars de la Mediterrània occidental, tant per la seva configuració insular com per la combinació d’ecosistemes terrestres i marins d’elevat valor ecològic. Des de la seva declaració com a parc nacional l’any 1991, l’ús públic i recreatiu ha experimentat una evolució significativa, marcada especialment per l’increment del turisme nàutic i per una forta estacionalitat associada al context turístic de Mallorca. En aquest treball s’analitza de manera integrada la capacitat de càrrega del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera, posant el focus en la freqüentació i la pressió humana, la capacitat de càrrega dels serveis i equipaments, la capacitat de càrrega ecològica i la capacitat d’acollida recreativa. A partir de dades oficials de freqüentació, autoritzacions de navegació i fondeig, així com informació sobre infraestructures i recursos, s’identifiquen escenaris de pressió crítica durant els mesos d’estiu. Els resultats indiquen que, tot i no assolir-se de manera sistemàtica els límits màxims teòrics establerts pels instruments de gestió, existeixen riscos evidents de sobredimensió de la capacitat d’acollida potencial, especialment en relació amb el turisme nàutic. Finalment, es proposen recomanacions orientades a reforçar una gestió adaptativa que garanteixi la compatibilitat entre conservació i ús públic. Paraules clau: capacitat de càrrega, pressió humana, parcs nacionals, turisme nàutic, Cabrera.
The Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park is one of the most distinctive protected natural areas in the western Mediterranean, due both to its insular configuration and to the coexistence of terrestrial and marine ecosystems of high ecological value. Since its designation as a national park in 1991, public and recreational use has undergone a significant evolution, particularly marked by the growth of nautical tourism and by a strong seasonality linked to the tourism dynamics of Mallorca. This study provides an integrated analysis of the carrying capacity of the Cabrera Archipelago Maritime–Terrestrial National Park, focusing on visitor use and human pressure, the carrying capacity of services and facilities, ecological carrying capacity, and recreational carrying capacity. Based on official data on visitor numbers, navigation and mooring permits, as well as information on infrastructure and resource management, scenarios of critical pressure during the summer months are identified. The results indicate that, although the theoretical maximum limits established by management instruments are not systematically exceeded, there are clear risks of overestimating the park’s potential carrying capacity, particularly in relation to nautical tourism. Finally, a set of recomendations is proposed to strengthen an adaptive management approach that ensures compatibility between conservation objectives and public use. Keywords: carrying capacity, human pressure, national parks, nautical tourism, Cabrera
Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Iván MURRAY i Jaume SERVERA, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears.
Recepció del manuscrit: 13-11-2025; revisió acceptada: 19-12-2025; publicació online: 22-12-2025.
Es recullen les cites dels tàxons híbrids de les orquídies citades a les illes Balears. Aportant la data de troballa, localitat, quadrícula UTM d’1 km², altitud i autor de la troballa. Són primeres cites per Balears els 3 tàxons: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera i Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea. Paraules clau: Orquídies, híbrids, Balears.
The records of hybrid taxa of the orchids cited in the Balearic Islands are presented, providing the date of discovery, locality, 1 km² UTM grid square, altitude, and the discoverer. Three taxa are reported as first records for the Balearic Islands: Ophrys fusca subsp. arnoldii × Ophrys tenthredinifera, Ophrys fusca subsp. bilunulata × Ophrys tenthredinifera, and Ophrys fusca subsp. forestieri × Ophrys lutea. Keywords: Orchids, hybrids, Balearic Islands.
Recepció del manuscrit: 26-11-2024; revisió acceptada: 9-12-2025; publicació online: 21-12-2025.
S’aprofundeix en el coneixement del substrat geològic i d’algunes formes sedimentàries de Sa Marjal o plana al·luvial de sa Pobla (conca d’Alcúdia. Mallorca. Mediterrània Occidental), àrea aquesta poc estudiada a nivell geològic. Tot se fa a partir de la re- interpretació de sondejos hidràulics estudiats en el segle passat, de la foto- interpretació i d’un sistemàtic treball de camp. Així se constata com a pesar de la complexitat estructural dissimulada per la contínua aportació d’al·luvions el subsòl del sector estudiat enregistra un ordenat registre Miocè post-tectònic amb un registre restringit Serraval·lià, varis cicles marins Torto-messinians i un registre finimessinià- Lagomare. El subsòl de Sa Marjal també enregistra els dos principals cicles marins pliocens mediterranis i una sedimentació al·luvial pleistocena amb combinació de llims i conglomerats amb poca afectació marina. Part de l’àrea estudiada respon a una morfologia de ventall al·luvial o forma mixta tipus floodplainfan. Aquest cos sedimentari, on seu la vila de Sa Pobla, sembla s’origina a partir de la tectònica plio- pleistocena que aixeca el turó de Búger. Aquest cos sedimentari semblaria relicte si no fos pels esporàdics i violents episodis d’inundació que experimenta temperats per les agressives intervencions antròpiques en la zona. Les transgressions marines pleistocenes pot ser afecten al registre estudiat però el seu enregistrament és molt minse. Tot és relaciona amb la tectònica positiva que experimenta en la zona en temps recents que fa que l’aportació sedimentària lligada a l’elevació de base del subsòl que supera les successives pujades del nivell de la mar. Paraules clau: Geomorfologia, Ventall- plana al·luvial, Miocè, Pliocè, Plistocè.
The knowledge of the geological substratum and some sedimentary forms of Sa Marjal or the alluvial plain of Sa Pobla (Alcúdia basin. Mallorca. Western Mediterranean) is deepened, an area that has not been studied at a geological level. Everything is done based on the reinterpretation of hydraulic soundings studied in the last century, photo interpretation and systematic field work. That’s itIt counts with regret of the structural complexity concealed by the continuous contribution of alluvium, the subsoil of the studied sector records an orderly post-tectonic Miocene record with a restricted Serravallian record, several Torto-Messinian marine cycles and a Finimessinian- Lagomare record. The subsoil of Sa Marjal also records the two main Pliocene Mediterranean marine cycles and a Pleistocene alluvial sedimentation. combination of silts and conglomerates with little marine influence. Part of the studied area corresponds to an alluvial fan morphology or mixed form floodplainfan. This sedimentary body, where the vilage of Sa Pobla is located, seems to originate from the Plio-Pleistocene tectonics that raised the hill of Búger. This sedimentary body would seem relict if it weren’t for the sporadic and violent flooding episodes it experiences and tempered by the aggressive anthropogenic interventions in the area. Pleistocene marine transgressions may affect the studied record but their recording is very sparse. Everything is equally related to the positive tectonics experienced in the area in recent times which makes the sedimentary contribution linked to the elevation of the base of the subsoil exceed the rises of sea level. Keywords: Geomorphology, Alluvial fan-plain, Miocene, Pliocene, Pleistocene.
Bartomeu SASTRE CANALS. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. Valldemossa, km 7,5. Palma. 07122; Bernat MOREY COLOMAR. SHNB, Fra Juniper Serra 19. Sta. Eugènia. 07142.
Mapa de sondeigs seleccionats i nova numeració (Taula I) sobre mapa de García Yagüe. Map of selected soundings and new numbering (Table I) on map of García Yagüe.
Parlar d’un home i resumir-ne la trajectòria vital i intel·lectual no és mai una tasca senzilla. Aquest és, sens dubte, el cas d’Anthony Bonner: músic de formació, traductor, lul·lista, ecologista i divulgador de la botànica balear. Nascut als Estats Units, acabà establint-se a Mallorca, on esdevingué un mallorquí més, tot irradiant mallorquinitat i, alhora, aportant als seus estudis una perspectiva internacional singular. Amb més d’un centenar de publicacions -entre articles de revista, capítols de llibre, edicions crítiques, actes de congressos i llibres-, el seu currículum destaca no només per la quantitat, sinó sobretot per la qualitat. Aquesta producció l’ha convertit en una referència imprescindible en els estudis lul·lístics. Bonner també fou soci de la Societat.
Anthony Bonner (1928-2025).
A aquesta trajectòria s’hi afegeix una altra distinció, més silenciosa però potser una de les més valuoses en l’àmbit acadèmic: la de ser model i referent per a les noves generacions d’investigadors. En aquest sentit, Anthony Bonner assolí també l’excel·lència, contribuint a la creació d’estructures de recerca i esdevenint un far per als joves estudiosos que s’iniciaven en el camp del lul·lisme (Llinàs, 2016). L’any 2001 oficialitzà la donació dels seus arxius sobre Ramon Llull i el lul·lisme a la Universitat de Barcelona, culminant així una llarga i fructífera col·laboració amb aquesta institució i amb el Centre de documentació Ramon Llull (2025).
Anthony Bonner era un home modest; tanmateix, qui s’endinsava en la seva vida descobria una intel·ligència prodigiosa i un coneixement vast i profund. A això s’hi sumava una generositat sense fissures. Sabia distingir amb claredat allò que era essencial en la seva vida (Miró, 2016).
La defensa del medi natural el dugué, l’any 1973, a ser un dels fundadors del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), una entitat sense la qual les Illes Balears probablement haurien perdut una part important del seu patrimoni natural. Amb un caràcter pacífic però tenaç, Bonner assumí la presidència interinsular del GOB durant disset anys, entre 1980 i 1996 (Rosselló, 2016).
Cal destacar que, el dia de la fundació del GOB, el 31 de desembre de 1973, hi participaren persones que posteriorment esdevindrien figures clau de l’ecologisme a les Illes. A l’assemblea fundacional hi assistiren Josep Antoni Alcover, Francesc Avellà, Mateu Bosch, Pere Bosch, Josep Casasayas, Lluís Casasayas, Jesús Jurado, Lluc Mas, Francesc Moll, Hilari Morales, Jordi Mut, Miquel Rayó, Joan Ximenis, així com la família Bonner, formada per Anthony Bonner i la seva filla Aina (Mayol, 2014).
L’embrió del GOB s’havia gestat a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), quan, a partir de 1970, un grup de joves -entre els quals Joan Mayol, Miquel Rayó, Josep Antoni Alcover, Lluc Mas i Jesús Jurado- s’hi associaren i començaren a treballar en una secció dedicada a l’estudi dels vertebrats (Serra, 2022). Amb el temps, les limitacions imposades per la junta de la SHNB, presidida per Guillem Mateu, a les seves propostes ecologistes actuaren com a catalitzador per a la fundació del GOB.
Des del primer any, Anthony Bonner formà part de la junta directiva de l’entitat. El 1980, quan el GOB deixà de ser exclusivament mallorquí, fou elegit president interinsular, càrrec que exercí fins al 1996. També fou membre de la Junta Rectora de l’Albufera i col·laborà activament en campanyes decisives del GOB en defensa dels espais naturals (Editorial, 2010).
Dia de la investidura com a doctor honoris causa de la UIB d’Anthony Bonner. Plantant un teix (Taxus baccata) al campus de la UIB, l’1 de juliol de 2016 (Arxiu UIB).
La seva tasca acadèmica i cívica fou àmpliament reconeguda. Rebé el títol de doctor honoris causa per la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg de Brisgòvia (1994), la Universitat de Barcelona (1995) i la Universitat de les Illes Balears (2016). Així mateix, fou distingit amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Catalanística (1986), el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (1989), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2002), el premi Ramon Llull de les Lletres del Govern de les Illes Balears (2002) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2017), entre molts d’altres (Diari de la UIB, 2017).
Plantes de les Balears
Reivindicat com un dels grans especialistes en l’obra de Ramon Llull, Anthony Bonner és també una figura clau en la divulgació del patrimoni natural de l’arxipèlag gràcies al llibre Plantes de les Balears. Es tracta d’un petit gran llibre, concebut pensant especialment en les persones que s’iniciaven en el món de la botànica. Profusament il·lustrada per la seva filla, Aina Bonner, l’obra representà una innovació notable en explicar, amb un llenguatge clar i entenedor, les principals comunitats vegetals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les característiques que permeten identificar-les, utilitzar-les o, simplement, estimar-les (Nova Editorial Moll, 2025).
El llibre fou el primer volum de la col·lecció Manuals d’introducció a la naturalesa de l’Editorial Moll. Resulta especialment interessant el pròleg, on l’autor explica que l’obra s’inicià com un simple capítol d’un projecte més ambiciós sobre la natura balear, que havia de ser elaborat conjuntament amb amics del GOB i de la Societat d’Història Natural de les Balears (Bonner, 1976). La finalitat del llibre —i de tota la sèrie— era clarament divulgativa, objectiu que assolí amb escreix.
Portada del llibre Plantes de les Balears, editat per Editorial Moll, fou el primer número de la col.lecció de Manuals d’Introducció a la Naturalesa.
No només fou utilitzat per excursionistes i amants de la natura, sinó també per generacions d’estudiants de Biologia de la UIB durant la dècada dels vuitanta, que el feren servir per conèixer la flora autòctona i elaborar l’herbari de l’assignatura de botànica. El record que en perdura és el d’una obra senzilla però profundament enriquidora i aclaridora per a futurs biòlegs. Sempre ha estat considerat un bon llibre, un molt bon llibre. D’altra banda, l’autor expressava el desig que l’obra encoratgés l’afició per la botànica balear; des d’aquestes línies podem afirmar que aquest objectiu s’ha complert plenament. En el pròleg, Bonner també dedicava unes paraules a la conservació de la natura, advertint sobre la destrucció dels ecosistemes i sobre la recollida de plantes per a herbaris, tot recomanant la fotografia com a alternativa. El text es tanca amb una afirmació tan senzilla com contundent: «La natura és l’herència de tothom; tots hem d’ajudar a conservar-la».
El llibre s’estructura en diversos capítols dedicats als principals ambients: bosc i garriga; camps i camins; muntanyes i parets; voreres i llits de torrent; i regió costanera, i es completa amb una bibliografia i un índex d’espècies. Inclou fotografies de Jesús Jurado i Lleonard Llorens, així com 132 dibuixos i quatre mapes senzills, d’un gran valor didàctic, realitzats per Aina Bonner. La portada de la primera edició, de color verd i amb el dibuix d’una branqueta de Teucrium subspinosum, és encara avui recordada amb estima per naturalistes, excursionistes i amants de la natura ja veterans.
Publicat per primera vegada el 1976, Plantes de les Balears ha conegut fins ara onze edicions, la darrera de l’any 2021, revisada i actualitzada per Guillem Alomar, reconegut naturalista i botànic. En aquesta edició de la Nova Editorial Moll, Alomar s’ha encarregat d’incorporar els nombrosos canvis en terminologia i taxonomia produïts des de l’edició anterior (Nova Editorial Moll, 2025).
Hivern de 2010, on al dinar anual del GOB se va retre homenatge a Francesc Moll i Anthony Bonner (Fotografia publicada a l’Ecologista núm. 48 del 2010).
L’abril de 2009, el Jardí Botànic de Sóller reté un homenatge a Anthony Bonner i a la seva obra, com a reconeixement a la seva contribució decisiva a la divulgació de la diversitat botànica de les Illes Balears. Dotze anys més tard, el mateix jardí acollí una nova activitat entorn d’aquest clàssic editorial: una presentació amb un itinerari pel Jardí Botànic seguint les plantes descrites al llibre, celebrada el dissabte 24 d’abril de 2021 amb la participació de Guillem Alomar i Aina Bonner (Nova Editorial Moll, 2025).
Damià Vicens i Guillem X. Pons.
Referències
Bonner, A. 1976. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 1a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 134 pp.
Bonner, A. i Alomar, G. 2021. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 11a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 166 pp.
Nova Editorial Moll (2025). Plantes de les Balears, un clàssic actualitzat.
Pons, P. A. 2016. Anthony Bonner. Entrevista. Lluc, 891/93: 10-23.
Serra, M. 2022. Motivaciones sociales y personales en la formación del ecologismo: el caso de Mallorca durante la Transición (1973-1983). Rubrica Contemporanea, 11, 17 pp.
Fraga-Arguimbau, P., Carreras-Martí, D., Pallicer-Allès, X., Seoane-Barber, M., Truyol-Olives, M., Pons-Gomila, M., Pons-Rotger, N., Burguera-Martín, C., Fernández-Rebollar, I. i Estradé-Niubó, S. 2025. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XXI). Notes florístiques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 97-119. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.
Recepció del manuscrit: 11-11-2025; revisió acceptada: 13-11-2025; publicació online: 16-11-2025.
Es presenta un recull de dades corològiques per a 33 tàxons de la flora vascular de Menorca. D’aquests, 10 són citats per primera vegada a les Balears: Allium roseum subsp. insulare (Gennari) Cif & Giacom., Anthyllis barba-jovis L., Artemisia caerulescens subsp. densiflora (Viv.) Gamisans, Asphodelus ayardii Jahand. & Maire, Campanula rapunculus L., Elatine hexandra (Lapierre) DC., Geum urbanum L., Solenopsis laurentia subsp. gasparrinii (Tineo) Brullo, Solenopsis laurentia subsp. parvula Brullo, Trifolium dubium Sibth. Altres 5 són novetat per a la flora vascular de l’illa: Adonis annua L. subsp. annua, Eragrostis barrelieri Daveau, Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. elatine, Linum corymbulosum Rchb., Najas marina L. subsp. marina. Per als altres 18 tàxons la informació corològica es refereix a noves localitats, confirmació de presència per aquells que fins ara es consideraven dubtosos o s’havien exclòs de la flora vascular de l’illa. Paraules clau: corologia, endemismes, flora vascular, Menorca, Illes Balears.
Datasets for 33 vascular plant taxa found in Menorca (Balearic Islands) are summarized. Of those taxa, 10 are newly recorded for the flora of the Balearic Islands: Allium roseum subsp. insulare (Gennari) Cif & Giacom., Anthyllis barba-jovis L., Artemisia caerulescens subsp. densiflora (Viv.) Gamisans, Asphodelus ayardii Jahand. & Maire, Campanula rapunculus L., Elatine hexandra (Lapierre) DC., Geum urbanum L., Solenopsis laurentia subsp. gasparrinii (Tineo) Brullo, Solenopsis laurentia subsp. parvula Brullo, Trifolium dubium Sibth. Other 5 are new for the flora of Menorca: Adonis annua L. subsp. annua, Eragrostis barrelieri Daveau, Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. elatine, Linum corymbulosum Rchb., Najas marina L. subsp. marina. For the other 18 taxa, the chorological information refers to new localities, confirming the presence of those that until now were considered doubtful or had been excluded from the vascular flora of the island. Keywords: chorology, endemics, vascular flora, Menorca, Balearic Islands.
Pere FRAGA-ARGUIMBAU, David CARRERAS-MARTÍ, Xec PALLICER-ALLÈS, Magda SEOANE-BARBER, Miquel TRUYOL-OLIVES, Martí PONS-GOMILA, i Sònia ESTRADÉ-NIUBÓ, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis (IME). Camí des Castell, 28. 07703 Maó; Magda SEOANE-BARBER, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó; David CARRERAS-MARTÍ, Sònia ESTRADÉ-NIUBÓ, Iván FERNÁNDEZ-REBOLLAR, OBSAM. Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó; Carles BURGUERA-MARTÍN, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643, 08028 Barcelona. Nina PONS-ROTGER, Facultat de Ciències,Universitat de Girona, Maria Aurèlia Capmany, 69.
Recepció del manuscrit: 27-10-2025; revisió acceptada: 31-10-2025; publicació online: 31-10-2025.
Es documenten els primers registres a les illes Balears de l’isòpode terrestre Armadillidium arcangelii (Crustacea, Oniscidea), espècie nadiua d’Itàlia que en poc més d’una dècada s’ha expandit per bona part d’Europa, molt probablement a causa del transport de plantes ornamentals i hortícoles. Tot i que la presència d’aquest isòpode a les Illes ja es coneixia des de fa uns anys gràcies a fotografies publicades a planes de ciència ciutadana, principalment iNaturalist, la captura d’un exemplar mascle adult a Cala Nau (Cala Millor, Mallorca) ha permès confirmar-ho mitjançant l’estudi directe dels seus caràcters morfològics. En aquest article es comenten breument alguns d’aquests caràcters de valor diagnòstic que permeten distingir A. arcangelii d’altres espècies autòctones similars i es relacionen altres localitats on s’ha localitzat fins ara a Mallorca i a Eivissa, publicades a iNaturalist per diferents observadors i que considerem correctament identificades. Paraules clau: Fauna, Isòpodes terrestres, espècies introduïdes, Mallorca, Eivissa, ecosistemes dunars, biodiversitat.
Armadillidium arcangelii (Crustacea, Oniscidea) is reported for first time in the Balearic Islands reported. A. arcangelii is an Italian native species that in little more than a decade seems to have expanded throughout Europe, most likely due to the transport of ornamental and horticultural plants. Although the occurrence of this woodlouse in the Balearic Islands had already been known for some years throughout to photographs published on citizen science sites, mainly iNaturalist, the capture of an adult male specimen in Cala Nau (Cala Millor, Mallorca) allows us to confirm this through the direct study of its morphological features. This paper briefly discusses some of these diagnostic characters that allow us to distinguish A. arcangelii from other similar native species, and lists other localities where it has been recorded so far in Mallorca and Ibiza island, published on iNaturalist by different observers and that we consider correctly identified. Key words: Fauna, terrestrial isopods, introduced species, Mallorca, Ibiza, dune ecosystems, biodiversity.
Lluc GARCIA, MUCBO-Museu Balear de Ciències Naturals/Interdisciplinary Ecology Group (UIB) ; Borja BUADES-RODEÑO, IMEDEA–CSIC, Departament d’Ecologia Terrestre.
Armadillidium arcangelii. A-C, mascle de Cala Nau en vista dorsal, lateral i ventral. D, micrografia de l’exopodi (vista ventral) del pleopodi-1 de l’exemplar mascle de Cala Nau. E, exemplar mascle (esquerra) i F, femella (dreta) de Madrid (Las Minas de Ambroz) i G, dibuix de l’exopodi (vista ventral) del pleopodi-1 de l’exemplar mascle (segons Garcia & Cabanillas, 2021). H, exemplar fotografiat viu, capturat de nit amb trampa de llum de vapor de mercuri a Manacor el 15/VI/2025 (Foto: Rafel Matamales-Andreu/iNaturalist). Escales gràfiques: 1 mm. Armadillidium arcangelii. A-C, male specimen from Cala Nau (dorsal, lateral and ventral views). D, male pleopod-1 exopod micrograh (ventral view) of the Cala Nau specimen. E, male (left) and F, female (right) specimens from Madrid (Las Minas de Ambroz), and G, drawing of the male pleopod-1 exopod (after Garcia & Cabanillas, 2021). H, specimen photographed alive, captured at night with a Robinson mercury vapour electric trap, in Manacor on 15/VI/2025 (Photo: Rafel Matamales-Andreu/iNaturalist). Scale bars: 1 mm.
Recepció del manuscrit: 5-10-2025; revisió acceptada: 8-10-2025; publicació online: 26-10-2025.
Se cita una nova espècie de fong a l’Illa de Menorca, Ganoderma australe (Fr.) Pat. S’aporta una descripció macro i microscòpica, i de l’hàbitat on s’ha trobat. Paraules clau: Ganoderma australe, Ceratonia siliqua, Menorca, Primera citació.
A new fungal species is cited on the Menorca island, Ganoderma australe (Fr.) Pat. A macro and microscopic description is provided, along with information about the habitat where it was found. Key words: Ganoderma australe, Ceratonia siliqua, Menorca, first record.
Marc PONS-SINTES, Camí de Torret 62, 07710, Sant Lluís, Illes Balears, Espanya.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn
I was trying to contact Angel, a friend and scientific collaborator. I was distressed to pick up this mortarium. I…
Totalment d'acord. Hauríem de preguntar als autors. Es va considerar d'interès la publicació de l'article, però és necessari ampliar els…
Una llàstima que no s'hagin inclòs els crustacis, quan precisament les petites illes i illots de Balears son pràcticament les…
Enhorabona per l´estudi .Sempre és una aportació. Evidentment ja se coneixien aquests jaciments (Morey, 2020) . Llavors segosn criteris de…
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn