Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears Volum 67 (2024).

Ja podeu consultar i descarregar el volum 67 del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Bolletí sencer: BSHNB Volum 67 (2024)

Esperem que us agradi!

Articles

First record of Neocyamus physeteris (Pouchet, 1888) (Crustacea: Amphipoda: Cyamidae), ectoparasite of the sperm whale (Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758) off the Balearic Islands and iberian waters.

Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XX). Contribució a la flora al·lòctona.

Primera cita d’Halobatrachus didactylus (Bloch & Schneider, 1801) (Osteichthyes: Batrachoididae) en aigües de Balears (Mediterrània Occidental).

In memoriam. Àngel Ginés Gracia (1950-2024). L’espeleòleg naturalista.

On the identity of Porcellionides glaber (C. Koch in Rosenhauer, 1856): a redescription with nomenclatural and taxonomical remarks (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae).

In memoriam. Sebastià Feliu Amengual (1932-2024).

Noves dades sobre el paleoambient i la malacofauna del jaciment del Pleistocè superior del molí de Santa Ponça (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental).

Invasion of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands.

Depòsits miocens i plio-quaternaris entre cala Figuera i el banc d’Eivissa (Calvià, Mallorca, Mediterrània occidental): evolució paleoambiental i registre fòssil.

La colección de equinoideos actuales conservada en el Museo Diocesano de Menorca (Ciutadella de Menorca, Illes Balears). Inventario y gestión museográfica.

In memoriam. Lluís Pomar Gomà (1949 – 2024).

New data on flies from saltmarshes from the Reserva natural de s’Albufereta and the Natural Park of s’Albufera (Mallorca, Balearic Islands, Spain) with the description of a new species of Drapetis Meigen (Diptera: Hybotidae, Tachydromiinae).

El conjunt faunístic d’època tardoantiga de la vil·la romana de Son Sard(Son Servera, Mallorca, Illes Balears).

New occurrences of the Mediterranean black widow Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) in Peninsular Spain with first records for five provinces (Araneae, Theridiidae).

In memoriam. Enric Ballesteros Sagarra (Barcelona 1958-2024).

In memoriam. Cristòfol J. Mascaró i Sintes (1962-2023).

Diversidad de artrópodos en pequeñas islas e islotes de las islas Baleares: una revisión.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Feu un comentari

Diversidad de artrópodos en pequeñas islas e islotes de las islas Baleares: una revisión.

Barceló, C., González, M.A, Sanz-Aguilar, A. y Miranda, M.A. 2024. Diversidad de artrópodos en pequeñas islas e islotes de las islas Baleares: una revisión. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 165-188. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 8-01-2023; revisió acceptada: 21-12-2024; publicació online: 26-12-2024.

Los artrópodos representan el 80% de la fauna en el mundo. Los insectos es el grupo más abundante y diverso de artrópodos y juegan un papel clave en los ecosistemas. En los últimos años se ha detectado un declive de insectos en diferentes zonas del planeta debido principalmente al uso de pesticidas y al cambio climático, siendo los himenópteros y lepidópteros los grupos más afectados. Las pequeñas islas e islotes de las Islas Baleares tienen un valor ecológico importante por la presencia de endemismos y la escasa perturbación antrópica actual a la que están sometidos. Sin embargo, la información disponible de los artrópodos presentes en dichos ambientes se encuentra de manera dispersa y poco sistematizada. En este trabajo se ha realizado una revisión de los estudios publicados que incluyan citas de artrópodos terrestres (excepto crustáceos) en pequeñas islas e islotes de Baleares. La mayoría de los taxones citados corresponden a los órdenes Lepidoptera (34,4%) y Coleoptera (30,9%). Se han citado 629 especies en 66 pequeñas islas e islotes diferentes, de las cuales 8 especies son endémicas de la pequeña isla o islote donde han sido citadas. De los 22 órdenes de insectos citados en las Baleares, 18 han sido registrados en pequeñas islas y/o islotes. Las mayores limitaciones para el estudio de los artrópodos en zonas remotas, como son las pequeñas islas e islotes, son la metodología y logística específica que se necesita para muestrear algunos grupos y la dificultad de acceso de forma regular. En aquellos islotes y pequeñas islas más accesibles, como Cabrera o Dragonera, se han realizado un mayor número de observaciones. Una posible alternativa para caracterizar la fauna local en sitios remotos como los islotes e islas pequeñas, sería el uso de sistemas electrónicos automatizados de seguimiento de insectos que permitan obtener datos a largo plazo reduciendo el número de visitas y la logística asociada.
Palabras clave: Biodiversidad, Cabrera, sa Dragonera, endemismos, especies, fauna, insectos, Mediterráneo.

Arthropods account for 80% of the world’s fauna. Insects are the most abundant and diverse group of arthropods and play a key role in ecosystems. In recent years, a decline in insects has been detected in different areas of the planet mainly due to the use of pesticides and climate change, with Hymenoptera and Lepidoptera being the most affected groups. The small islands and islets of the Balearic Islands have an important ecological value due to the presence of endemic species and the low current anthropic disturbance to which they are subjected. However, the available information on the arthropods present in these environments is scattered and poorly systematized. In this work, a review of published studies that include citations of terrestrial arthropods (except crustaceans) on small islands and islets of the Balearic Islands has been carried out. Most of the taxa cited correspond to the orders Lepidoptera (34.4%) and Coleoptera (30.9). 629 species have been reported on 66 different small islands and islets, of which 8 species are endemic to the small island or islet where they have been cited. Of the 22 orders of insects cited in the Balearic Islands, 18 have been recorded on small islands and/or islets. The greatest limitations for the study of arthropods in remote areas, such as small islands and islets, are the specific methodology and logistics needed to sample some groups and the difficulty of access on a regular basis. On those islets and small islands that are more accessible, such as Cabrera or Dragonera, a greater number of observations have been made. A possible alternative to characterize local fauna in remote sites such as islets and small islands would be the use of automated electronic insect monitoring systems that allow long-term data to be obtained by reducing the number of visits and the associated logistics.
Keywords: Biodiversity, Cabrera, sa Dragonera, endemism, fauna, species, insects, Mediterranean

Els artròpodes representen el 80% de la fauna al món. Els insectes és el grup més abundant i divers d’artròpodes i juguen un paper clau en els ecosistemes. En els últims anys s’ha detectat un declivi d’insectes en diferents zones del planeta a causa principalment de l’ús de pesticides i al canvi climàtic, sent els himenòpters i lepidòpters els grups més afectats. Les petites illes i illots de les Illes Balears tenen un valor ecològic important per la presència d’endemismes i l’escassa pertorbació antròpica actual a la qual estan sotmesos. La informació disponible dels artròpodes presents en aquests ambients es troba de manera dispersa i poc sistematitzada. En aquest treball s’ha realitzat una revisió dels estudis publicats que incloguin cites d’artròpodes terrestres (excepte crustacis) en petites illes i illots de Balears. La majoria
dels tàxons citats corresponen als ordres Lepidoptera (34,4%) i Coleoptera (30,9%). S’han citat 629 espècies en 66 petites illes i illots diferents, de les quals 8 espècies són endèmiques de la petita illa o illot on han estat citades. Dels 22 ordres d’insectes citats a les Balears, 18 han estat registrats en petites illes i/o illots. Les majors limitacions per a l’ estudi dels artròpodes en zones remotes, com són les petites illes i illots, són la metodologia i logística específica que es necessita per mostrejar alguns grups i la dificultat d’ accés de forma regular. En aquells illots i petites illes més accessibles, com Cabrera o Dragonera, s’han realitzat un major nombre d’observacions. Una possible alternativa per caracteritzar la fauna local en llocs remots com els illots i illes petites, seria l’ ús de sistemes electrònics automatitzats de seguiment d’ insectes que permetin obtenir dades a llarg termini reduint el nombre de visites i la logística associada.
Paraules clau: Biodiversitat, Cabrera, sa Dragonera, endemismes, espècies, fauna, insectes, Mediterrani.

Carlos BARCELÓ1, Mikel A. GONZÁLEZ 1,2, Ana SANZ-AGUILAR 1,3, Miguel Ángel MIRANDA 1,4; 1 Grupo Zoología Aplicada y de la Conservación, Universitat de les Illes Balears., Ctra Valldemossa km 7,5 07122 Palma, Illes Balears, España; 2 Departamento de Ecología de Humedales, Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC), 41092 Sevilla, España; 3 Animal Demography and Ecology Unit. IMEDEA CSIC-UIB. Esporles. Illes Balears. España; 4 Instituto de Estudios Ambientales y Economía del agua, Universitat de les Illes Balears. Carrer Blaise Pascal, 6, 07120 Palma Illes Balears. España.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

In memoriam. Cristòfol J. Mascaró i Sintes (1962-2023).

Cristòfol J. Mascaró i Sintes (1962-2023).

Cristòfol J. Mascaró i Sintes. Foto GOB.

En el món de les ciències la importància d’una persona se sol valorar pel nombre d’articles, projectes d’investigació i altres productes o iniciatives que es puguin quantificar i mesurar. Tanmateix, hi ha altres maneres de ser bon científic, sense fer ufana, ni massa renou, també es pot anar fent una bona feina i, sovint, aquesta queda ben arrelada, transcendeix més enllà de l’àmbit científic, traspua en altres àmbits, llavors saps que allò que s’ha fet és verament profitós i com més temps passa, més conscient n’ets. No hi fa res que bon i tot quedi en un àmbit local, perquè és en el teu entorn més pròxim, la terra on vius, on millor podràs fer una feina de profit i que aquesta abasti tots els racons del teu poble.

Ara fa just un any que ens deixava en Cristòfol J. Mascaró Sintes (1962-2023), per tots
conegut com Tòfol, de formació acadèmica biòleg, però més que açò per a molts:
comunicador, divulgador, docent, fotògraf de natura, impulsor de projectes, compromès amb
la conservació del territori, excel·lent coneixedor del medi natural i moltes altres qualitats.
Durant anys va saber compaginar el compromís amb l’empresa familiar, la seva activitat
científica i la preocupació per la conservació del medi natural. Ell era d’aquestes persones
que fan la feina discreta, però de manera efectiva i que enganxa la gent. En les reunions on
hi havia discussions i problemes a resoldre, sovint era en Tòfol qui feia les explicacions més
asserenades i que millors solucions proposava. La seva passió era la natura, en totes les sevesformes i varietats, i especialment la seva conservació. Ell era conscient que aquesta fita solament és possible mitjançant una bona conscienciació social i que aquesta es fonamenti en uns sòlids coneixements científics.

Ja de ben prest, s’implicà en els moviments ecologistes i arrelà en el GOB Menorca, on ha estat president i coordinador general, d’aquí també va impulsar les primeres iniciatives per divulgar i conscienciar sobre la conservació del medi natural i especialment de la flora. Cap a finals dels anys 80 va promoure la publicació d’un pòster amb els endemismes vegetals de Menorca, què va tenir una gran difusió i efecte. També va ser ell qui donà les primeres veus d’alerta sobre el perill de les plantes invasores, d’aquí sortirien les primeres accions de control, què serien el llevat per desenvolupar, més tard, projectes d’impacte internacional.

A les acaballes del segle (1999) convocà totes aquelles persones de l’illa que de manera dispersa, es dedicaven a l’estudi de la flora, fou així com es constituí la Comissió de botànica. Un grup d’estudi, a cavall entre el GOB Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis, que encara avui és ben actiu i ja és com una institució, què ha marcat, en aquests darrers 25 anys el coneixement de la flora, la seva divulgació i la conservació. De llavors ençà encara s’implicà més en l’estudi del món vegetal. Els tres projectes fonamentals de la Comissió: Herbari General de Menorca (HGM), Catàleg de la flora vascular de Menorca (2004) i l’Atles de la flora vascular, s’han pogut fer i segueixen actius, en bona part gràcies a la seva empenta i resolució. En Tòfol ha estat coautor de la majoria de publicacions promogudes per la Comissió, entre aquestes els 20 nombres de les Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca, publicades periòdicament en aquest Bolletí.

Una de les tasques més impotant del Tòfol era la de divulgació científica.

Altres iniciatives, encara actives, com els Inventaris florístics de finques en custòdia agrària o la Delimitació d’àrees sensibles per a la flora amenaçada (DASFA), també van ser impulsades per ell.

En Tòfol era bon mestre. Dins el GOB Menorca va fer cursos de coneixement de flora què han contribuït a entendre millor la importància de conserva la diversitat florística de l’illa. De manera semblant, dins la Comissió de botànica va promoure les Excursions per conèixer plantes, què durant més de 20 anys han servit perquè gent de tota casta pugui conèixer i apreciar millor in situ les nostres plantes.

D’aquest interès per divulgar i mostrar la importància de les plantes en sortí el llibre Plantes silvestres comestibles de Menorca (2017), un obra innovadora i pionera en l’àmbit insular. També són fruit d’aquesta facilitat de comunicar i vocació pedagògica els nombrosos articles en la premsa local, de qualsevol tema sobre biodiversitat i patrimoni natural.

Els bolets eren l’altra passió d’en Tòfol, un dels millors micòlegs de l’illa, s’implicà directament en la creació del Cercle micològic de Menorca i és un dels autors de la Guia dels bolets de Menorca (2017).

En Tòfol ens ha deixat un bon llegat de coneixements, actituds i iniciatives, ara ens correspon a nosaltres continuar-les, fer que sigui, encara més possible, preservar, divulgar i millorar el coneixement sobre el medi natural de Menorca i la seva biodiversitat.

Pere Fraga i Arguimbau, David Carreras Martí, Xec Pallicer Allès, Martí Pons Gomila, Magda Seoane Barber i Miquel Truyol Olives.
Comisió de Botànica de Menorca, GOB Menorca – IME

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a | Feu un comentari

In memoriam. Enric Ballesteros Sagarra (Barcelona 1958-2024).

Kike Ballesteros amb el projecte de Prinstin Seas (National Geographic) del que va disfrutar viatjant per tot el món.

Enric Ballesteros Sagarra (Barcelona 1958-2024).

El passat 27 de novembre, en la reunió ordinària d’una junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears, en Toni Grau en va informar que en Kike ens havia deixat. El cop fou brutal, això que no t’ho creus, que no pot ser possible. Feia poc havíem compartit una reunió online des de les Illes Salomó.

El 1980 se va llicenciar en Biologia a la Univertitat de Barcelona (UB) i al 1985 es va doctorar amb el premi extraordinari de doctorat a la mateixa universitat, amb la tesi titulada Els vegetals i la zonació litoral: especies, comunitats i factors que influeixen en la seva distribució (Ballesteros 1984), essent el seu director de tesi el Dr. Ramón Margalef. Va exercir un curs de docència a la UB (1985-1986), per després passar a ser “investigador” del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), on va treballar durant tota la seva carrera professional, a on va ser director, entre el 1998 i 2002 i després, responsable del grup d’investigació Benthic Ecosystem Functioning.

La passió pel fons marí li venia de petit a Tossa, a on estiuejava amb la seva família. Amb molt bon expedient acadèmic, va passar a formar part de la primera plantilla del nou CEAB i amb Iosune Uriz van iniciar un grup d’estudis del bentos marí, que poc a poc va anar creixent amb recursos i persones, per acabar esdevenint un referent mundial en el camp de l’ecologia aquàtica (Catalan, 2024). La seva recerca inclou estudis innovadors sobre comunitats de macroalgues i coral·lígen, els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes aquàtics i l’arribada d’espècies exòtiques a la Mediterrània, així com treballs sobre habitats d’aigües continentals i d’una afició seva, els bolets.

Es tracta d’un naturalista i científic extremadament prolífic, té més de 350 documents escrits entre articles, capítols de llibres, documents tècnics, etc., del quals 234 estan indexats a Scopus, la qual cosa dona fe de la quantitat i qualitat de la seva producció científica. També ha estat un gran divulgador, mitjançant xerrades de tots els nivells, presentació de llibres, conferències, etc., i publicant guies de natura, llibres i capítols de divulgació. El seu llibre Fauna i flora de la Mar Mediterrània, escrit amb col·laboració de l’il·lustrador i naturalista Toni Llobet (veure Llobet 2014), s’ha traduït a l’espanyol, francès, turc, holandès, alemany i anglès. També és fotògraf aficionat (veure Ballesteros 2010; 2016) i ha publicat en revistes com Geo i National Geographic; al seu llibre L’entorn marí de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, totes les fotografies són seves, moltes subaquàtiques (Ballesteros, 2004), i dins aquesta idea, de publicar fotografies espectaculars de fons i organismes marins també publica L’entorn marí Menorca (Ballesteros, 2005), acompanyat amb breus textos de Josep Miquel Vidal, Aleix Riera, Alfons Buenaventura i Lluís Cardona.

La seva participació a Jornades, Congressos, Conferències, Cursos universitaris i d’altres nivells, expedicions científiques, xerrades divulgatives, etc., és extraordinària. Juntament amb les seves publicacions marquen un modus vivendi amb molta de dedicació a l’estudi i protecció de les mars en tots els vessants. Nogensmenys, ha estat revisor d’unes 60 revistes científiques i editor de nombrosos llibres i monografies.

Per el Dr. Ballesteros les xerrades a les escoles són importants, però trobava que no podíem esperar a que els nostres fills o nets se conscienciïn per actuar en favor de la mar, ja que no arribarem a temps. Hem de començar ja amb les empreses, la societat i amb els qui prenen decisions ara, els polítics (Redacció 2023).

Pel que fa a premis i distincions honorífiques ja fou premi de llicenciatura (1980-81) i premi de doctorat (1984-1985) de la Universitat de Barcelona. Al 1986, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) li va concedir el premi Prat de la Riba, premi instituït a partir de 1916, de forma anual, pels treball Plantes inferiors (Llimona, 1984). L’any següent, el 1987, el mateix Institut li concedeix el premi Artur Bofill i Poch per la seva tesi. La revista Marine Pollution Bulletin li atorga el premi a l’autor més citat (2005-2009) per la seva contribució titulada: “A new methodology based on littoral community cartography dominated by macroalgae for the implementation of the European Water Framework Directive” d’E. Ballesteros, X. Torras, S. Pinedo, M. García, L. Mangialajo & M. de Torres. Al 2013 reb el premi Ginesta, (Amics de Tossa-Club Unesco). Al 2016 li atorguen el premi Medi Ambient de l’Institut d’Estudis Catalans. Al 2021 li concedeixen el Tridenti d’Oro, (Accademia Internazionale di Science e Technique Subacquee) i al 2023 el BluewaveAward Science (Bluewave Alliance). Fa poc, aquest 1 d’octubre va tenir lloc dins l’Assemblea General de la Institució Catalana d’Història Natural (Redacció 2024) el nomenament del Dr. Ballesteros com a soci honorific de l’entitat, en reconeixement a la tasca realitzada en relació al coneixement i conservació del medi natural.

L’any 1992, va esclatar el cas de l’alga invasora (Caulerpa taxifolia) i de cop el recursos varen augmentar d’una manera impensable pels estudis del bentos marí, que venien d’una situació misèrrima, seguint la tradició del país pel que fa a finançament per a la ciència (Catalan 2024).

L’alga invasora Caulerpa taxifolia, l’alga assassina, es va fer famosa. Per tal de controlar la progressió i estudiar la biologia i l’ecologia d’aquesta alga a la Mediterrània va obtenir finançament europeu, nacional i autonòmic juntament amb altres laboratoris de Marsella i Niça (França). Se va convertir en un especialista en bioinvasions marines en un lloc i temps on gairebé ningú treballava en aquest tema. Això li va permetre iniciar una col·laboració amb els departaments de Medi Ambient i/ o Pesca dels governs autonòmics (Generalitat de Catalunya, Govern de les Illes Balears) que va durar 21 anys i es va anar ampliant progressivament a la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva Hàbitats i la creació i gestió de les Reserves Marines. Gràcies al gran nombre de projectes obtinguts i finançats es va poder formar un equip d’especialistes que destacava en el coneixement de diferents metodologies i grups taxonòmics (Ballesteros, 2015). Cal recordar que el seu criteri sempre s’ha escoltat amb atenció en el temes de conservació del litoral en tota la Mediterrània (Catalan, 2024).

En Kike era feliç a prop de la mar, era un científic, explorador curiós, naturalista en sentit més ampli de la paraula, contagiava alegria, confiança i amistat entre les persones i els animals. En Kike va
publicar el seu llibre Tras las últimas focas monjes del Mediterráneo: crónicas de mis viajes científicos por el Mediterráneo Oriental. Altres Imatges simpàtiques de Kike Ballesteros in memoriam https://www.youtube.com/watch?v=nNeT13zR9Rk i de National Geographic.

En aquest període de temps se va centrat en altres qüestions que mereixien un enfocament específic, diferent o precís, com les poblacions i comunitats formades per espècies d’algues del gènere Cystoseira al Mediterrani, o l’alta biodiversitat del coral·ligen i la seva vulnerabilitat. La crisi econòmica del 2009 va tallar de sobte la majoria del ingressos. Tot i així, l’any 2010, l’equip de Ballesteros va obtenir un projecte per fer una descripció i cartografia de tots els hàbitats litorals de Catalunya, on es va desenvolupar una nova metodologia per cartografiar els hàbitats litorals, projecte que va durar fins el 2013 (Ballesteros, 2015).

A Balears, durant els anys 2000 fins al menys 2010, en Kike i gràcies a diferents projectes sobretot de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, però també de la Conselleria de Medi Ambient, i del Parc Nacional de Cabrera, va poder treballar i visitar amb continuïtat les diferents reserves de Balears, per tal de fer estudis bionòmics i cartografies. Aquesta continuïtat el va permetre abordar alguns dels desafiaments ecològics més urgents del nostre temps, com ara entendre el funcionament dels ecosistemes i els patrons de biodiversitat, i de rebot, també, com l’home (com ell deia, la pitjor invasora del planeta) ha afectat aquests processos a través del Canvi Climàtic o invasions. De fet, aquestes visites, campanyes que ell li deia, era una de les parts de la ciència que més li agradava, estar a la natura, estar al mar. Amant del Mediterrani, i sobretot Balears va establir i mantenint sèries temporals úniques indispensables per entendre el funcionament del ecosistemes, però que a més li servien d’excusa per poder tornar-hi any rera any. Val a dir que just aquest agost, va fer el seguiment d’invasores que portava fent juntament amb l’Estació Jaume Ferrer des de 2008.

Una de les millors guies de divulgació de la fauna i flora de la Mediterrània, amb textos den Kike Ballesteros i preciosos dibuixos de Toni Llobet. Cara de felicitat en una de les expedicions de Pristine Seas National Geographic.

Els seus coneixements d’ecologia marina, taxonomia d’algues, praderes de fanerògames marines, invertebrats marins, etc., així com la seva vessant de camp, el feien un naturalista de pura raça amb coneixements pràctics de fotografia, recollida de mostres i cartografia fan que participi a nombrosos projectes i publicacions de la Mediterrània i d’altres llocs del món. Els ecosistemes d’aigua dolça (sobretot llacs), així com la flora i vegetació terrestre dels Pirineus i els bolets, eren una altra de les seves passions. L’any 2001 publica Bolets del massís de Cadiretes (Ballesteros, 2001) i anys més tard, en col·laboració, Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars (Vidal i Ballesteros, 2013). Fa pocs anys, va participar amb textos al llibre de Vida. Herbari il·lustrat de Santamans (2019).

Va formar part de l’equip de Pristine Seas de la National Geographic Society, dirigit per el prestigiós Dr. Enric Sala, com a naturalista expert. La missió del programa és trobar els llocs més prístins dels oceans i mirar d’estimular-ne la creació de reserves marines, en la que han tingut força èxit. Això els hi va permetre el somni de voltar per tot el món, trobant aquests paradisos perduts. La prova del cotó, a grans trets, era poder nedar entre un mar de taurons. La manca d’aquests gran depredadors ja és un primer indici que alguna cosa no va massa bé (Catalan, 2024).

De reconeixements n’ha tingut, entre aquests la junta de publicacions de la revista Marine Pollution Bulletin li concedeix la menció Highly Cited Author Award 2005-2009 per un treball publicat a la revista (veure Ballesteros et al., 2007); El 2013, l’Associació Amics de Tossa-Club Unesco li concedeix el premi Ginesta pels seus importants estudis científics del litoral de Tossa de Mar; El 2016 va rebre el premi de Medi Ambient de l’IEC, premi creat l’any 2012; L’any 2021 va rebre el Tridenti d’Oro per part de l’Accademia Internazionale di Scienze e Tecniche Subacquee pels seus estudis científics. Premi creat el 1960 i considerat com el guardó màxim a nivell mundial de les activitats subaquàtiques amb diferents àmbits, com el científic, el tècnic, el divulgatiu, l’esportiu, etc. El 2023 l’associació Bluewave Alliance li va concedir en la seva primera edició el premi BlueAward Science. Abans de rebre el premi de Bluewave Alliance, va ser entrevistat i surt a un article periodístic el dia Mundial del Medi ambient.

Com hem dit abans, formava part de l’equip de Pristine Seas de la National Geographic Society, fundat el 2008, la qual cosa ha fet que pogués participar en més de 40 expedicions per tot el món, contribuint a la protecció de prop de 5 milions de quilòmetres quadrats d’oceà. Ha assessorat governs sobre l’establiment de reserves marines i ha influït en marcs clau de conservació, inclòs el Pla d’Acció de la Convenció de Barcelona. N’Enric ha participat a més de 25 filmacions del National Geographic. També ha participat a altres filmacions per donar a conèixer la Mar Mediterrània.

N’Enric considerava que Pristine Seas era un projecte impressionant i transcendental per a la protecció dels hàbitats dels mars i oceans del món. El darrer viatge va ser a les illes Salomó, just abans de deixar-nos. Allà va gaudir de trobar el corall més gran i, probablement més vell, observat fins ara (veure Hobson 2024, National Geographic 2024), va fer una immersió en un nou mini submarí de National Geographic a gran profunditat, i els nens d’una illa varen corejar el seu nom mentre es cabussaven saltant al voltant del vaixell (Catalan, 2024).

Tot seguit farem un repàs, que difícilment serà exhaustiu, de com va participar al coneixement i divulgació del medi marí de les Illes Balears. En Kike va participar activament amb la SHNB, Marilles Foundation, les Conselleries de Medi Ambient i de Pesca (del

Govern de les Illes Balears i dels Consells Insulars), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO), etc. Al final d’aquesta nota necrològica hi ha una relació bibliogràfica que el va vincular amb les Illes Balears ordenada cronològicament, què tot i així, segur que ens hem deixat unes quantes cites.

. Kike embarcat, feliç. I a la dreta comentant els dibuixos de Toni Llobet.

En Kike va venir per primera vegada a Balears per un interès naturalista als 17 anys, sent estudiant, encara que ja havia visitat les Illes amb anterioritat. Des de llavors va tenir una intensa relació amb la mar de Balears i, especialment amb els seus pescadors, que li varen aportar molta informació. Al final, ha realitzat més projectes d’investigació relacionats amb Balears que amb Catalunya, segons paraules seves a una entrevista feta per Serra (2021).

Ha participat a cursos com a professor a diferents illes. Així, el 1995 a un curs de la UIB, titulat “Curs de formació d’especialistes en tècniques correctores dels impactes ambientals de les activitats econòmiques”, a Palma; el 1998 a la Universitat Internacional de Menorca – Illa del Rei, al curs “III Curs de tècniques d’estudi del medi natural: el bentos de substrat dur mediterrani”; el 2002 al Museu de Menorca-Earlham College a Maó, amb el curs “Problemática Ambiental de Menorca: situación y respuestas”; el 2008 “Els boscos litorals dominats per algues a la Mediterrània” al Centre de Professorat d’Eivissa i Formentera, a Eivissa; el 2010, al 36è Curs Eivissenc de Cultura, “El patrimoni natural costaner i submergit d’Eivissa i Formentera”.

Com a conferenciant, el 2002 a l’Institut Menorquí d’Estudis, “La invasió silenciosa d’espècies exòtiques; el 2004, a la Fundació La Caixa, a Palma, “La vida a la mar”; el 2007, a Sant Antoni de Portmany, “Els fons marins d’Es Vedrà i Es Vedranell”, dins la Setmana de la Ciència; a Sant Lluís, el 2021, “Patrimoni natural marí de la Reserva de Biosfera de Menorca”, organitzat pel Consell Insular de Menorca; i el mateix any, el 2021, “La mar Balear: prioritats per a la seva conservació”, organitzat per Marilles Foundation.

Kike Ballesteros, junt a n’Aniol Esteban (esquerra) i Manu San Félix (dreta) el seu amic i acompanyant d’aventures, dins el cicle Cinemar, cicle de cinema documental marí organitzat per la Fundació Marilles a la seu de la Fundació “Sa Nostra” de Palma, dia 12 de novembre de 2019, al col.loqui després de la projecció de la pel.lícula: Salvemos nuestro Mediterráneo (del director Manu San Félix).

Va participar al projecte de ciència ciutadana “Ojo a las invasoras” del grup d’Ecologia i Macròfits Marins i la Unitat de Comunicació i Cultura Científica de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que pretén aportar a la societat informació d’interès referent a les espècies invasores de la Mediterrània, a més d’implementar un sistema ciutadà d’alerta i seguiment (IMEDEA 2024). Els primers articles que va fer les va publicar el 1981, a revistes catalanes com són el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Oecologia Aquatica i Folia Botanica Miscellanea. Revistes que es repeteixen i amplia amb revistes de l’estat espanyol els anys següents. La temàtica majoritàriament sobre algues i comunitats bentòniques, la Posidonia oceanica, fons de maërl, etc. però també sobre equinoderms, bolets, comunitats bentòniques de macròfites a llacs, etc. Inicialment es va centrar en la costa Brava de Catalunya i els llacs del Pirineu, per després estudiar les Illes Balears, de fet el 1986 va participar en un projecte d’estudi sobre l’estat de conservació dels sistemes bentònics de Cabrera i els efectes de les maniobres militars. També als inicis de la seva carrera investigadora, del 1985 al 1987, en un altre projecte, l’estudi biosedimentològic de la plataforma continental balear.

Posteriorment, va participar en molts més projectes al mar balear i de fet mai ho va deixar. N’Enric va participar a les Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears des de l’inici.

Les Jornades, hores d’ara, són organitzades per la Societat d’Història Natural amb la col·laboració de la UIB, cada 3-4 anys i tenen l’objectiu d’oferir un espai en el qual, investigadors i naturalistes de diferents àmbits, puguin donar a conèixer les investigacions i línies de treball que tenen com a denominador comú les Illes Balears. Així el 1987, a les I Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (JMA) realitzades a Palma, n’Enric va participar en dues comunicacions amb col·laboració d’investigadors locals, una sobre les

comunitats bentòniques de la badia de Pollença i l’altre sobre el maërl de les zones del Freu de Cabrera i Sud de Menorca; a les IV JMA, celebrades a Mallorca i Menorca, el 2004, amb una comunicació sobre les algues invasores a les Illes Balears; a les VI JMA, celebrades a tres illes (Mallorca, Menorca i Eivissa) el 2013, sobre la restauració de las poblacions de Cystoseira barbata desaparegudes al port de Maó.

 Kike Ballesteros en la conferència inaugural en el marc de les VII Jornades de Medi Ambient a Palma el 28 de noviembre de 2018, Amb el títol de la conferència: Una visió dels hàbitats marins de Balears: on erem, on som, i on hem d’anar.

Entre Jornades i Jornades havia estat nomenat membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, l’agost del 2007, pel rigorós coneixement que tenia de la mar menorquina.

El 2018 (les JMA se celebraren a les tres illes anteriors), ja tot un referent com a naturalista i un consolidat participant a les Jornades, va fer la conferència inaugural de les VII JMA a Mallorca i a Eivissa, titulada “Una visió personal dels hàbitats marins de Balears: On erem, on som, i on hem d’anar” (Ballesteros, 2018). Tot seguit posam dos paràgrafs de la seva comunicació on recalca que s’ha d’augmentar el coneixement del medi marí de les illes Balears partint d’una nou sistema de classificació dels hàbitats marins:

“Empesos per la necessitat de tenir un sistema de classificació europeu únic dels hàbitats terrestres i marins, la classificació d’hàbitats del Conveni de Barcelona fou incorporada al sistema de classificació d’hàbitats EUNIS (European Nature Information System) (Davies et al., 2004) que -promogut per països atlàntics i nord-europeus- era orfe d’hàbitats mediterranis. El resultat fou un document, l’actual EUNIS, fortament esbiaixat cap als hàbitats atlàntics. Per aquesta raó a Espanya es va proposar crear una nova classificació, compatible amb EUNIS, que englobés de forma equitativa i amb criteris semblants als hàbitats marins atlàntics, mediterranis i macaronèsics de l’estat espanyol. Aquest sistema de classificació proposat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Marino es coneix amb el nom de “Inventario Español de Hábitats Marinos” (LPRE) (Templado et al., 2012) una obra bàsica i essencial per a la realització dels treballs realitzats de cartografia dels hàbitats marins de les Balears. De fet el catàleg d’hàbitats marins de Balears de Ballesteros i Cebrian (2015) és un subconjunt del LPRE.

Per a la seva estada a Eivissa dins de les VII JMA, l’organització li va donar a triar entre estar a un hotel o restar en nosaltres a una casa de colònies que ens havia deixat l’Ajuntament de Sant Josep. La seva elecció fou estar amb nosaltres, i ens va preparar el sopar, de peix, naturalment !! Una altra qualitat que no coneixíem, la de cuiner.

Penso, doncs, que en el futur s’ha d’invertir en augmentar el coneixement dels hàbitats marins de les illes Balears, en la línia, ja encetada, d’algunes iniciatives pioneres en aquest sentit (vegeu, per exemple Barberá et al., 2012). Seria convenient utilitzar el sistema de classificació EUNIS en futurs treballs de descripció d’hàbitats i cartografies per a facilitar les comparacions amb d’altres indrets i s’hauria d’apostar per obtenir un coneixement de base (“baseline”) que permeti esbrinar en un futur els més que possibles canvis als que es veuran afectats els ecosistemes a causa de les múltiples pressions antròpiques que els afecten ja i que els afectaran previsiblement més dintre d’unes poques dècades.”

El 24 de novembre de 2021, a Palma realitza la conferencia “La mar Balear: prioritats per a la seva conservació” (Marilles Foundation 2021) organitzada per Marilles Foundation, entitat amb la que va participar activament i va publicar una sèrie de miniguies i pòsters de fauna i flora (veure bibliografía) on la SHNB hi va col.laborar. Marilles Foundation és una fundació sense ànim de lucre que treballa per a convertir les Illes Balears en un exemple mundial de la conservació de la mar (Marilles Foundation 2024a) i en Kike hi va participar des del principi (Marilles Foundatio 2024c). També ha participar amb Cleanwave Foundation (2024) que també treballa en la conservació de la mar balear.

El 2022 va formar part del comitè científic de les VIII JMA, que per primera vegada se varen celebrar a les 4 illes més grans de l’arxipèlag. A més, és coautor d’una de les ponències titulada “Tot el què hem après durant 20 anys d’estudi de les macroalgues marines invasores a Balears” que va exposar a la seu de Palma i de Menorca, i a més de dues comunicacions.

El mateix any, el 2022 publica al Bolletí de la SHNB un extens treball sobre una proposta d’àrees protegides a les Illes Balears fruit d’una encomanda de la Fundació Marilles, de la qual no va voler cobrar. Només posà una condició, que se publicàs al Bolletí de la Societat per incrementar la difusió i comptar amb doble avaluació. En aquest cas me cridà, com a editor del BSHNB, per demanar si l’article podia superar les 20 pàgines suggeries a les normes de publicació. Naturalment, la resposta va ser si, i finalment l’assaig va tenir 62 pàgines! . Així la mar té una repercussió sòcio-econòmica transcendental a les Illes Balears (el turisme i la pesca) i l’adequada conservació és fonamental per al seu futur. Un dels mecanismes per garantir-ne la conservació és la creació d’àrees marines protegides, iniciativa en la que Balears està molt ben posicionada respecte a d’altres regions mediterrànies. Tot i això encara és lluny de la voluntat de la Comissió Europea de tenir protegits el 30% dels mars europeus per a l’any 2030 i un terç d’aquesta àrea (és a dir el 10% del mar) com a àrees de protecció elevada (zones sense pesca). Aquest va ser el motiu del Dr. Ballesteros per fer una proposta d’àrees marines protegides en l’entorn balear utilitzant criteris biològics i geomorfològics que acostin la protecció del mar balear a aquest 30/10 desitjat i que va publicar al Bolletí de la SHNB. Va definir i contextualitzar 4 categories de protecció: les àrees marines protegides (AMPs), amb protecció lleu-mitjana, les àrees de no pesca (ANPs), amb protecció elevada, les reserves integrals (RIs), de protecció màxima, i les àrees de conservació (ACEs), de protecció lleu lligada a una utilització molt gran de l’espai proposat per les activitats humanes. Aquesta proposta tenia en compte les àrees existents ja protegides sota les figures d’àrees marines protegides d’interès pesquer i de parc nacional però no els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. La proposta conservaria aproximadament un 15% del mar balear sota la forma d’AMP, dos terços del qual (és a dir un 10%) sota la categoria d’ANP. Mig en broma mig en sèrio, comentava que el Bolletí era la revista científica més ràpida del món, doncs en pocs dies d’estar acceptat un article, ja tenia les proves d’impremta sobre la taula i després de revisió pels autors, ràpidament estava publicada online.

El Dr. Ballesteros remarca la voluntat d’assaig d’aquesta proposta, feta amb criteris unipersonals, però amb la intenció de que serveixi de base per a encetar una discussió profunda sobre aquest tema a diferents nivells de la societat balear (veure Ballesteros 2022). Va participar en un total de 11 articles al Bolletí de la SHNB, ja sigui tot sol o en col·laboració. El primer va ser sobre la Caulerpa prolifera a la badia de Pollença (Mallorca) al Bolletí 33 corresponent al 1989-90; i el darrer, al Bolletí 67 (2024) amb l’article sobre l’evolució de l’alga invasora Batophora que ja havia indicat anys abans a s’Estany des Peix (Formentera). També va formar part del comitè científic del Bolletí des de inicis dels 90 del segle passat, revisant molts dels articles que feien referència a biodiversitat marina. Les revisions normalment es demoren molt, però ell ho feia de seguida, amb un o dos dies després de la petició d’avaluació.

En les Monografies de la SHNB ha participat a quatre volums i el 1993 va ser co-editor de la monografia núm. 2, Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, juntament amb en Josep Antoni Alcover i en Joan J. Fornós. Una obra excel·lent que va marcar un abans i un després del coneixement de l’Arxipèlag. En aquesta monografia va participar a cinc capítols.

. Portades de dues obres, Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, en les que Enric aportà els seus coneixements i experiència sobre els fons marins de Cabrera (1993) i de les petites illes i illots de les Balears (2020).

A la Mon. 20 (2015), Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears, participa en un capítol on es parla dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació.

A la Mon. 29 (2020), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears, va participar moltíssim i degut al format peculiar i a la manera de presentar la feina al volum té signats més de 12 col·laboracions, la qual cosa no és d’estranyar ja que era un dels grans coneixedors de la mar balear (el mateix passa amb les col·laboracions fetes a Atles d’Ecosistemes dels Països Catalans). L’1 de juliol del 2021, n’Enric Ballesteros, en Guillem X. Pons i en Miquel Mir (Conseller de Medi Ambient del GOIB) i en Joan Mayol (per via telemàtica), junt amb altres membres de l’IME presentaren el llibre a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis. En Kike va bussejar en tots aquests illots (en el llibre apareixen 149 illots) i comentà, durant la presentació, algunes de les seves experiències. Hem de recordar que n’Enric era membre de l’IME i des d’octubre de 1999 fins l’actualitat, membre del comitè científic de les Àrees Marines Protegides de Menorca, la qual cosa suposa un lligam fort amb l’illa. En aquesta ocasió ell era per Menorca i tenia que partir el mateix dia, i va voler canviar l’agenda per estar present en aquest acte.

Passats 28 anys de la primera monografia de Cabrera, a la nova, la Mon. 30 (2020), participa a tres articles, un sobre el bentos dels fons infralitorals, un altre sobre el coral·lí i avellanat i el darrer sobre les coves marines.

Presentació del llibre Atles de les Petites illes i illots de les Balears, l’1 de juliol de 2021. D’esquerra a dreta, Kike Ballesteros, Miquel Mir (Conseller de Medi Ambient i Territori de la CAIB) i Guillem X. Pons.

Va participar a un documental fet a les Illes Balears, en concret al darrer capítol d’Arxipèlag blau, a l’episodi 6, “Passat, present i futur”. (AB. Ep. 6, 2023). Arxipèlag blau, és sèrie documental de sis capítols, una producció d’IB3 i la Fundació Marilles, en col·laboració amb la productora Miraprim, que mostra imatges espectaculars dels hàbitats i fauna marines de les Illes Balears. Una diversitat de vida i d’habitats que tenim molt a prop, però que molts desconeixen i que en Kike sempre ho recordava.

Segons paraules de n’Enric, parlant del seu equip deia que “la rendició no està al nostre diccionari” quan es referia a cercar nous projectes, noves aventures, nous horitzons… (Ballesteros 2015). Encara que ens hagi deixat, el seu llegat viu als esculls, les praderies submarines i els hàbitats que va ajudar a protegir, així com a la memòria dels qui van compartir la seva visió d’un món on els mars puguin florir en el seu estat més pur (Redacció. 2024b).

Dirigí prop d’una desena de tesis doctorals, i algunes d’elles, com són la de Marta Sales (2010) Cystoseira-dominated assemblages from sheltered areas in the Mediterranean Sea; diversity, distribution and effects of pollution. Universitat de Girona; i Maria Elena Cefalì (2019) Distribución geográfica, predicción espacial y diversidad de los hábitats litorales en la costa catalana. Universitat de Girona, treballen a l’actualitat a les aigües que tant estimava de Menorca. La seva relació amb Menorca i amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’IME i amb l’estació d’investigació Jaume Ferrer-IEO ja es poden veure els seus lligams amb aquestes dues tesis.

Un altre dels aspectes pocs destacats d’un curriculum és el suport que es pot donar des de l’acadèmia o des del món científic a la Societat. El 2019 respecte del contenciós entre la Comunitat Autònoma i el Govern de l’Estat sorgeix un problema sobre la gestió de les àrees que se va ampliar el parc Nacional de Cabrera que se dirimeix al Tribunal Suprem. En aquesta sentencia favorable a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears apareix:

“Se refiere la parte al requerimiento de la Comunidad Autónoma, fecha 15 de abril de 2019, formulado a la Administración del Estado para la anulación o revocación de los párrafos segundo y tercero del punto Tercero del acuerdo del Consejo de Ministros impugnado, con indicación de la amplia documentación que lo acompañaba y antes examinada, y especial referencia a la incorporación del informe emitido por D. Enric Ballesteros Sagarra, Investigador Científico perteneciente al CENTRE D’ESTUDIS AVANÇATS DE BLANES dependiente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), especialista en Funcionamiento del Ecosistema Pelágico y Bentónico y en Ecología Marina, que viene a poner de manifiesto la continuidad ecológica del espacio protegido inicialmente (terrestre y marino) con el espacio marino al que se extiende la ampliación operada por el Acuerdo del Consejo de Ministros de 1 de febrero de 2019.

Señala que al remitir el expediente administrativo original a solicitud del órgano jurisdiccional actuante, se incluyó un “informe” del Instituto Español de Oceanografía (IEO), con firma electrónica de 7 de agosto de 2019, y que consta que había sido solicitado el 20 de mayo de 2019, con evidente posterioridad al Acuerdo del Consejo de Ministros y después del requerimiento practicado, cuestionando sus apreciaciones y, termina la exposición de hechos de la demanda, refiriéndose al informe recabado, con posterioridad a la interposición del presente recurso contencioso-administrativo, de la Societat d’Història Natural de Balears que – a la vista de la documentación que se ha servido para determinar la ampliación del Parque Nacional de constante referencia y el propio contenido del acto administrativo recurrido – se pronuncia en favor la existencia de continuidad ecológica entre el ámbito originario y el ampliado y la subsiguiente necesidad de una gestión unitaria de dichos espacios por parte de la Comunidad Autónoma de les Illes Balears”.

El dia que es va comunicar la sentència, que feia seus tots els nostres arguments, va ser molt feliç, donat que parlàrem molt de temps per telèfon sobre quina estratègia podria ser millor per a tenir sentència favorable, i tots junts celebràrem que el sentit comú i els arguments científics esgrimits foren tinguts en compte (Sentència del Tribunal Suprem de la Sala de lo Contencioso-Administrativo Sección Quinta. Sentencia núm. 1507/2020, 12 de novembre 2020).

En Kike estimava la mar i era on se trobava millor. A més, el seu coneixement i la seva passió per l’estudi i protecció de la mar balear són més que evidents amb la quantitat de treballs i esdeveniments on ha participat. Era un veritable Neptú de la mar balear i de la Mediterrània i del món, i sempre ho serà pels teus amics de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Kike amb n’Antoni M. Grau i en Oliver Navarro, davant l’illa del Toro (Mallorca). Sempre deia que els illots eren zones d’elevada biodiversitat, zones de concentració de reproducció d’anfosos,…i l’illa del Toro era espectacular. Foto Toni Grau de 28 d’octubre de 2022.

Enric Ballesteros Sagarra (Kike) no tan sols va ser un científic extraordinari sinó també una persona extraordinària, amb una enorme capacitat de fascinar no tan sols a les persones amb coneixements científics sinó, i especialment, a les que n’estan mancades. Tenia una gran capacitat per connectar amb els pescadors, els patrons i guardes de les reserves, els agents de medi ambient, els informadors ambientals, fins i tot amb els militars i guardia-civils de Cabrera, cosa que feia de forma natural i que li permetia accedir a fonts d’informació vedades per a la immensa majoria dels científics. A tall d’exemple, conta la llegenda que un bon dia va comparèixer al port de Ciutadella de Menorca i va veure un llaüt de pesca, el Curniola, que estava amarrant; ràpidament va establir una conversa amb els tripulants, els germans

Ciscu i Joan Canals, i va aconseguir que el duguessin a bord per anar a pescar llagosta, iniciant una amistat que ha durat més de 45 anys i una prolífica producció científica a partir de les mostres del fons marí del Canal de Menorca que sortien amb les xarxes. De la mateixa manera, a les virtuts acadèmiques hem d’afegir que era un bon cuiner de peix, gourmet i que apreciava el bon vi, capacitats que, encara més, l’ajudaven a socialitzar.

La seva intensa relació laboral amb les Illes Balears no es pot entendre sense la intermediació de na Catalina Massutí Jaume, biòloga i funcionària d’Espais Naturals, que el coneixia de la seva etapa d’estudiant a la UB i que va ser la persona que, cap als anys 80 del segle passat, el va introduir i posar en contacte amb els científics i tècnics del GOIB. A partir de 1985, i gairebé de forma ininterrompuda, en Kike va venir any rere any a les illes a fer campanyes de recerca finançades per diferents departaments del GOIB, amb estades que podien durar setmanes: les praderies de la badia de Fornells, Cabrera, les algues invasores, el seguiment de les múltiples reserves marines, els fons coral·lígens del canal de Menorca, les cistoseires del port de Maó, … gairebé ho va tocar tot. Aquestes visites van enriquir als que ja estàvem aquí (la pròpia Catalina Massutí, Sebastià Pou, Francesc Riera, Antoni M. Grau, Josep Coll, Gabriel Morey, Oliver Navarro, i molts d’altres), de manera que no es pot entendre el gran nombre d’espais marins protegits que tenim aquí sense la influència den Kike.

Kike 15 dies abans del seu decés a les illes Salomó. Amb aquest sonriue, amb estimació i alegria contagiosa amb aquest fillets, així el recordarem. Foto Manu San Félix.

Per altra banda, el Kike no venia sol: al principi, l’acompanyaren els seus grans amics Mikel Zabala i Toni Garcia-Rubies, però progressivament va venir amb persones que es

formaven amb ell (Natàlia Sant, Boris Weitzmann, Susana Pinedo, Conxi Rodríguez-Prieto, Teresa Alcoverro, Emma Cebrián, etc.), moltes de les quals, actualment són referents en el camp de la recerca marina i mantenen una bona relació amb la ciència illenca. En Kike, ja molt malalt, va estar al peu del canó fins al final. La DG Pesca l’havia convidat com expert a l’Estratègia Balear de Zones Somes, cosa que va acceptar immediatament, i va participar des de les illes Salomó a la primera reunió de dia 28 d’octubre, quan allà eren les 11 del vespre!

El seu compromís amb la conservació era entusiasta i mai defallia. El trobarem a faltar.

Guillem X. Pons, Antoni M. Grau, Damià Vicens, Catalina Massutí i Emma Cebrian.

Referències

AB, Ep. 6. 2023. Passat, present i futur. Arxipèlag blau, Episodi 6. Documental de televisió. Fundadació Marilles, productora Miraprim i IB 3 Televisió. https://www.youtube.com/watch?v=jMgmOXG7_XQ

Ballesteros, E. 1984. Els vegetals i la zonació litoral: espècies, comunitats i factors que influeixen en la seva distribució. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. 587 pp.

Ballesteros, E. 2004. L’entorn marí de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Ed. Competium. 4, 124 pp.

Ballesteros, E. 2006. Mediterranean coralligenous assemblages: a synthesis of the present knowledge. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, 44: 123-195.

Ballesteros, E. 2015. Shifting funds in marine benthic ecosystems: from survival to plenty and back. Centre d’Estudis Avançats de Blanes, 30 anys. 21-23.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2015. Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació. In: Govern de les Illes Balears. Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 20: 93-110.

Ballesteros, E., Torras, X., Pinedo, García, S. M., L. Mangialajo, L. i De Torres, M. 2007. A new methodology based on littoral community cartography for the 6 implementation of the European Water Framework Directive. Marine Pollution Bulletin, 55:172-180.

Ballesteros, E. 2010. Al mar, també amb molta cura. In: Quadern de precaucions i bona pràctica fotogràfica a la natura (eds. H. Dalmau & A. Massó). Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura i Institució Catalana d’Història Natural. pp. 27-31.

Ballesteros, E. 2016. Fotografia i ciencia / Fotografía y ciencia / Photography and Science. In: Inspirats per la Natura. Concurs Internacional de Fotografia de Natura Montphoto 20th: 165-166. Associació Montphoto, Lloret de Mar.

Barberá, C., Moranta, J., Ordines, F., Ramon, M., de Mesa, A., Díaz-Valdés, M., Grau, A.M. i Massutí,

E. 2012. Biodiversity and habitat mapping of Menorca Channel (western Mediterranean): Implications for conservation. Biodiversity and Conservation, 21: 701-728.

Catalan, J. 2024. Traspàs de Kike Ballesteros. CREAF. 03/12/2024. Opinió. https://www.creaf.cat/ca/articles/traspas-de-kike-Ballesteros

Cleanwave  Foundation.  2024.  https://www.cleanwavefoundation.org/ Video a: https://www.youtube.com/watch?v=vCjid7D6t4g

Davies, C., Moss, D. i Hill, M.O. 2004. EUNIS Habitat classification system revised 2004. European Topic Centre on Nature Protection and Biodiversity. 306 pp.

Hobson, M. 2024. Los científicos descubren el coral más grande del mundo; es tan grande que se puede ver desde el espacio. National Geographic. https://www.nationalgeographic.es/medio- ambiente/2024/11/descubren-coral-mas-grande-mundo-pristine-seas

IME 2021. Presentació del llibre “Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears”. Institut Menorquí d’Estudis. https://www.youtube.com/watch?v=jaz-0YWrEJI

IMEDEA. 2024. Ojo a les invasoras. https://imedea.uib-csic.es/sites/ojoinvasoras/about/

Linares, C., Vidak, M. Canals, M., Kersting, D.K., Amblas, D., Aspillaga, E., Cebrian, E., Delgado- Huertas, A., Díaz, D., Garrabou, J., Hereu, B., Navarro, L., Teixidó, N i Ballesteros, E. 2015. Persistent natural acidification drives major distribution shifts in marine benthic ecosystems. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 282: 20150587.

Llimona, X. 1984. “Flora i vegetació criptogàmica del proposat Parc Natural del Cap de Creus. I. Zona costanera”. University of Barcelona.

Llobet, T. 2014. Treballant en un somni marí. https://www.tonillobet.com/uncategorized/treballant-en- un-somni-mari/

Marilles Foundation 2021. Conferència Dr. Enric Ballesteros. https://www.youtube.com/watch?v=dOV–r7K1qc Marilles Foundation 2024a. https://marilles.org/

Marilles Foundation 2024b. En memòria de Kike Ballesteros. 28-11-2024. https://marilles.org/es/post/en-memoria-de-kike-Ballesteros

Marilles Foundation. 2024c. Gràcies Kike. 05-12-2024. https://marilles.org/ca/post/gracies-kike National Geographic. 2024. Nuevo descubrimiento: Hallan en las Islas Salomón el coral más grande del  mundo. Honiara, Islas Salomón (14 de  noviembre de 2024) https://news.nationalgeographic.org/new-discovery-largest-coral-in-the-world-found-in-the- solomon-islands/

Redacció 2023. “El mar no es un parque de atracciones ni un supermercado. Es un ecosistema vivo” https://www.lavanguardia.com/vida/20230605/9012512/mar-parque-atracciones-supermercado- ecosistema-vivo-brl.html

Redacció 2024. El Dr. Enric Ballesteros, nou Soci d’Honor de la Institució Catalana d’Història Natural. Notícies CEAB. 03-10-2024. https://www.ceab.csic.es/el-dr-enric-Ballesteros-nou-soci-dhonor- de-la-institucio-catalana-dhistoria-natural/

Redacció. 2024a. Fallece Enric Ballesteros, investigador del CEAB-CSIC, destacado biólogo y ecólogo. Notas de prensa 28-11-2024. https://delegacion.catalunya.csic.es/fallece-enric- Ballesteros-investigador-del-ceab-csic-destacado-biologo-y-ecologo/

Redacció. 2024b. Adiós a Enric ‘Kike’ Ballesteros, un faro para la ecología marina. Revista aQua. https://www.revistaaqua.com/adios-a-enric-kike-Ballesteros-un-faro-para-la-ecologia-marina/

Santamans, J. 2019. Vida, herbari il·lustrat. Textos d’Enric Ballesteros. Editorial Bridge. 287 pp.

Serra, J. J. 2021. Enric Ballesteros: «El mar es un espacio natural, no de ocio, hay que reducir la presión». Ultima Hora, 25-11-21.

Teixidó, N., Gambi, M.C., Parravacini, V., Kroeker, K., Micheli, F., Villéger, S. i Ballesteros, E. 2018. Functional biodiversity loss along natural CO2 gradients. Nature Communications, 9: 5149.

Templado, J., Ballesteros, E., Galparsoro, I., Borja, A., Serrano, A., Marín, L. i Brito, A. 2012. Guía interpretativa: Inventario español de hábitats marinos. Inventario español de hábitats y especies marinos. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 229 pp.

Vergés, A., Doropoulos, C., Malcom, H. A., Skye, M., García-Pizá, M., Marzinelli, E.M., Campbell,

A. H., Ballesteros, E., Hoey, A.S., Vila-Concejo, A. i Steinberg, P.D. 2016. Long term empirical evidence of ocean warming leading to tropicalization of fish communities, increased herbivory and loss of kelp. Proceedings of the National Academy of Sciences,113: 13791-13796.

Vidal, J.M. i Ballesteros, E. 2013. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Brau Edicions.

Bibliografia del Dr. Enric Ballesteros sobre les Illes Balears ordenada cronològicament

Ballesteros, E., Boudouresque, C. F., Perret-Boudouresque, M. i Romero, J. 1985. Catàleg de les espècies d’algues marines bentòniques dels Països Catalans. In: Història Natural dels Països Catalans, vol. IV. Plantes inferiors (ed. R. Folch): 313-329. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Camps, J., Uriz, M. J. i Ballesteros, E. 1986. Estudio preliminar del sistema bentónico de Cabrera: descripción, estado de conservación y efectos de las maniobras militares. Informe técnico del CSIC, 60 pàg.

Sancho, C., Uriz, M. J., Ballesteros, E., 1987. Estudio preliminar del sistema bentónico del archipiélago de Cabrera: descripción, estado de conservación y efectos de las maniobras militares. En: Tortosa, E. (Coord.). El medio físico y biológico en el archipiélago de Cabrera. Valoración ecológica e impacto de las maniobras militares. Ministerio de Defensa-CSIC, Madrid. 53–75.

Ballesteros, E., Fornós, J. J., Massutí, C. i Zabala, M. 1987. Les comunitats bentòniques de la Badia de Pollença. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Ciutat de Mallorca, 2-3 juliol de 1987 / por Joan Rita Larrucea, 102-103.

Ballesteros, E., Dantart, L., Garcia, L. i Zabala, M. 1987. La comunitat de maërl de les zones del Freu de Cabrera i Sud de Menorca. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Ciutat de Mallorca, 2-3 juliol de 1987 / por Joan Rita Larrucea, 104.

Casas, C., Llimona, X., Ballesteros, E., Cambra, J., Comín, F. i Gómez Bolea, A. 1988. Tal·lòfits (plantes inferiors) In: Natura, ús o abús?. Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans, 2 ed. (ed. R. Folch): 254-263. Barcino. Barcelona.

Polo, L., Vallespinos, F. i Ballesteros, E. 1988. Contaminació de les aigües marines. In: Natura, ús o abús?. Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans 2 ed. (ed. R. Folch): 203-205. Barcino. Barcelona.

Ballesteros, E. 1989. Contribució al coneixement algològic de la Mediterrània espanyola, VIII. Addicions a la flora balear. Folia Botanica Miscellanea, 6: 65-70.

Ballesteros, E. 1989. Isoetes histrix Bory a les illes Balears. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 57: 107.

Ballesteros, E. 1989-1990. Els herbeis de Caulerpa prolifera (Forss-kal) Lamouroux de la badia de Pollença (Mallorca, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 33 (1989-1990): 99- 116.

Canals, M., Calafat, A.M., Casamor, J.L., Serra, J., Ballesteros, E. i Zabala, M. 1990. Keys for sedimentation in the Balearic Islands continental margin: benthic carbonate production vs. particle fluxes. CIESM Congress 1990, Perpignan. Rapp. Comm. int. Mer Medit., 32, 1.

Boudouresque, C.F., Meinesz, A., Ballesteros, E., Ben Maiz, N., Boisset, F. Cinelli, F., Cirik, S., Cormaci, M., Jeudy De Grissac, A., Laborel, J., Lanfranco, E., Lundberg, B., Mayhoub, H., Panayotidis, P., Semroud, R., Sinnassamy J.M. i Span, A. 1990. Livre Rouge “Gérard Vuignier” des végétaux, peuplements et paysages marins menacés de Méditerranée. MAP Technical Report Series, 43. UNEP/IUCN/GIS Posidonie. Athens. 250 pp.

Uriz, M.J., Martin, D., Turón, X., Ballesteros, E., Hughes, R., i Acebal, C. 1991. An approach to the ecological significance of chemically mediated bioactivity in Mediterranean benthic communities. Marine Ecology Progress Series, 70: 175-188.

Ballesteros, E. 1992. Els fons rocosos profunds amb Osmundaria volubilis (Linné) R. E. Norris a les Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 35: 33-50.

Ballesteros, E. 1992. Contribució al coneixement algològic de la Mediterrània espanyola, IX. Espècies interessants de les Illes Balears. Folia Botanica Miscellanea, 8: 77-102.

Ballesteros, E. 1992. Els fons marins de l’illa de Menorca: bionomia, estat general de conservació, interès i zones a protegir. In: Vidal, J.M. i Rita, J. (eds.). Jornades sobre conservació i desenvolupament a Menorca: 137-141. Unesco.

Gómez Garreta, A. i Ballesteros, E. 1992. Cystoseira jabukae Ercegovic, a new record from the Balearic islands. Flora Mediterranea, 2: 91-93.

Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. 1993. Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. CSIC- Editorial Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2. 778 pp.

Ballesteros, E. 1993. Algues bentòniques i fanerògames marines. In: Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera (eds. J. A. Alcover, E. Ballesteros i J. J. Fornós). Monografies de la Societat d’Història Natural de Balears 2: 503-530. CSIC-Ed. Moll. Palma de Mallorca.

Corbera, L., Ballesteros, E. i García, Ll. 1993. Els crustacis decàpodes. In: J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós (eds.). Historia Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 579-587. CSIC- Moll.

Ballesteros, E. i Zabala, M. 1993. El bentos: el marc físic. In: Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (eds.). Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 663-685.

Ballesteros, E., Zabala, M., Uriz, M.J., Garcia-Rubies, A. i Turon, X. 1993. El bentos: les comunitats. In: Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (eds.). Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 687-730.

Uriz, M. J., Zabala, M., Ballesteros, E., García-Rubies, A. i Turón, X. 1993. El bentos: les coves. In: Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera (eds. J. A. Alcover, E. Ballesteros i J. J. Fornós). Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2: 731-748. CSIC-Ed. Moll. Palma de Mallorca.

Pou S., Ballesteros E., Delgado O., Grau A. M., Riera F. i Weitzmann B. 1993. Sobre la presencia del alga Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) en Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 36:83-90.

Ballesteros, E. 1994. The deep-water Peyssonnelia beds from the Balearic Islands (Western Mediterranean). Mar. Ecol., 15 (3/4): 233-253.

Ballesteros, E, i Rodríguez-Prieto, C. 1996. Presència d’Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 39: 135-138.

Canals, M. i Ballesteros, E. 1997. Production of carbonate sediments by phytMarilles Foundation 2021obenthic communities in the Mallorca-Minorca Shelf, Northwestern Mediterranean Sea. Deep Sea Res. II, 44: 611-629.

Delgado, O., Grau, A.M., Pou, S. Riera, F., Massutí, C., Zabala, M. i Ballesteros, E. 1997. Seagrass regression caused by fish cultures in Fornells Bay (Menorca, Western Mediterranean). Oceanol. Acta, 20: 557-563.

Ribera, G., Coloreu, M., Rodríguez-Prieto, C. i Ballesteros, E. 1997. Phytobenthic assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean): composition and distribution. Botanica Marina, 40: 523-532.

Ballesteros, E. 1998, Addicions a la fauna d’invertebrats bentónics marins de l’Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears, Mediterrania Occidental). Boll, Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 41-48.

Ballesteros, E., Grau, A. M, i Riera, F. 1999. Caulerpa racemosa (Forsskål) J. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 42: 65-68.

Ballesteros, E. i Zabala, M. 1999. El bentos sobre substrat rocós a la Mediterrània. L’Atzavara, 8: 17- 31.

Ballesteros, E. 2000. Flora marina. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 175- 188. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Ballesteros, E. 2000. Comunidades bentónicas. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 189-206. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Ballesteros, E. 2000. Invertebrados marinos. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 207-226. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Moreno, J., Ballesteros, E. i Amengual, J. 2001. Arxipèleg de Cabrera, Parc Nacional. Lunwerg. Barcelona. 222 pp.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2003. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva de sa badia de Palma. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 61 pp. Inèdit.

Ballesteros, E., Garcia-Rubies, A., Cebrian, E., Pinedo, S. i Torras, X. 2003. Avaluació del fons marí de l’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau. Centre d’Estudis Avançats de Blanes- CSIC. 131 pp. Inèdit.

Sales, M., García-Rubies, A., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2004. Estudi sobre el fons marí de l’Illa de l’Aire. Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2004. Bionomia bentònica del parc de Llevant-Artà, la reserva de Migjorn i Sa Dragonera. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 134 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. 2004. Espècies marines invasores: un problema ambiental emergent a les illes Balears. In: Pons, G.X. (Ed.). IV Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Illes Balears, Palma de Mallorca: 13-15.

Martí R., Uriz M.J., Ballesteros E. i X. Turón. 2004. Benthic assemblages in two Mediterranean caves: species diversity and coverage as a function of abiotic parameters and geographic distance. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 84: 557-572.

Ballesteros, E. 2004. Biodiversidad marina y costera. In: La red de Parques Nacionales de España: 318-332. Canseco Editores & Organismo Autónomo de Parques Nacionales.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2005. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva dels Freus entre Formentera i Eivissa. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 110 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2005. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva del nord de Menorca. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 127 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2006. LIC Costa de Llevant de Mallorca ES5310030. Informe Proyecto LIFE-Posidonia. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 38 pp. Inèdit.

Coma, R., Linares, C., Ribes, M., Díaz, D., Garrabou, J. i Ballesteros, E. 2006. Consequences of a mass mortality in populations of Eunicella singularis (Cnidaria: Octocorallia) in Menorca (NW Mediterranean). Mar. Ecol. Prog. Ser., 327: 51-60.

Ballesteros, E. 2007. Islas Baleares. In: Fondos del Mediterráneo Español. Nextcomm. S.L.: 137-154. Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2007. Invasion of the alien species Lophocladia lallemandii in Eivissa- Formentera (Balearic Islands). In: Pergent-Martini, C. i El Asmi, S. (Eds.). Proceedings of the Third Mediterranean Symposium on Marine Vegetation (Marseilles, 27-29 Mars 2007). C. Le Ravallec Ed., RAC/SPA publ., Tunis: 34-41.

Ballesteros, E., Cebrian, E. i Alcoverro, T. 2007. Mortality of Shoots of Posidonia oceanica Following Meadow Invasion by the Red Alga Lophocladia lallemandii. Bot. Mar., 50(1): 8–13.

Ballesteros, E., López, P., Garcia-Rubies, A., Linares, C. i Cebrian, E. 2007. Els fons marins d’Es Vedrà i Es Vedranell: espècies, comunitats i cartografia bionòmica. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 49 pp. + Annexos. Inèdit.

Ballesteros, E., Torras, X., Pinedo, S., García, M., Mangialajo, L. i De Torres, M. 2007. A new methodology based on littoral community cartography dominated by macroalgae for the implementation of the European Water Framework Directive. Mar. Poll. Bull., 55: 172-180.

Sales, M. i Ballesteros, E. 2007. Distribució de les comunitats de Cystoseira C. Agardh a les cales de Menorca: relació amb els paràmetres ambientals i la qualitat de l’aigua. V Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: ponències i resums / Guillem Xavier Pons Buades, 248-249.

Ballesteros, E. 2007. L’entorn marí/Entorno Marino MENORCA. Edició Competium S.L. Girona. 129 pp.

Ballesteros, E. 2007. Islas Baleares. En: Fondos del Mediterráneo español: 137-154. Nextcomm S.L.

Ballesteros, E. 2007. Los fondos marinos del Archipiélago de Cabrera. En: El Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera, un enclave militar conservado para el futuro. Ministerio de Defensa. 140- 171.

Ballesteros, E., Pinedo, S. i Torras, X. 2008. Cartografia detallada dels fons marins de s’Estany des Peix. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 37 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. 2008. The Deep‐Water Peyssonnelia Beds from the Balearic Islands (Western Mediterranean). Marine Ecology, 15(3‐4): 233-253.

Ballesteros, E. 2008. La rápida expansión de algas del género Caulerpa por el Mediterráneo. En: Invasiones biológicas (coords. M. Vilà, F. Valladares, A. Traveset, L. Santamaría & P. Castro). Colección Divulgación. CSIC. Madrid. 155-158.

Ballesteros, E. 2008. Els fons rocosos de l’arxipèlag de Cabrera. En: Cabrera. Els tresors de l’illa: 167-180. Promomallorca Edicions. Palma.

Ballesteros, E. 2008. Lechos de algas: prados y bosques submarinos. En: Mares de España (eds. R. Martínez i J.M. Cornejo): 241-254. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Ballesteros, E. 2008. Especies invasoras. En: Actividades humanas en los mares de España: 177-185. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

García-Berthou, E., Ballesteros, E. i Sanz-Elorza, M. 2008. Múltiples orígenes y vías de introducción de las especies invasoras. En: Invasiones biológicas (coords. M. Vilà, F. Valladares, A. Traveset, L. Santamaría i P. Castro): 29-40. Colección Divulgación. CSIC. Madrid.

Arévalo, R., Fernández, N., García, V., López, P., Terrades, M., Ballesteros, E., Orozco, F. Barón, A. 2008. Evaluación de la calidad ambiental de las masas de agua costeras utilizando las macroalgas i los invertebrados bentónicos como bioindicadores. Conselleria de Medi Ambient.

Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2009. Temporal and spatial variability in shallow- and deep-water populations of the invasive Caulerpa racemosa var. cylindracea in the Western Mediterranean. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 83: 469-474.

Ballesteros, E., J. Garrabou, B. Hereu, M. Zabala , E. Cebrian, E. Sala 2009. Community structure and growth of a deep water stand of Cystoseira zosteroides (Phaeophyta) in the Northwestern Mediterranean. Estuarine Coastal and Shelf Science. 82: 477-48

Sales, M. i Ballesteros, E. 2009. Shallow Cystoseira (Fucales: Ochrophyta) assemblages thriving in sheltered areas from Menorca (NW Mediterranean): Relationships with environmental factors and anthropogenic pressures. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 84: 476-482.

Vergés, A., Alcoverro, T. i Ballesteros, E. 2009. Role of fish herbivory in structuring the vertical distribution of canopy algae Cystoseira spp. in the Mediterranean Sea. Marine Ecology Progress Series, 375: 1-11.

Ballesteros, E., Pinedo, S., Martínez-Crego, B.,Vich, M.A., Díaz-Valdés, M., Terradas, M., Casas, E. i Cefalì, M. 2009. Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua costaneres utilitzant les macroalgues i els macroinvertebrats bentònics com bioindicadors. In: I Jornada Cientificotècnica de la Directiva Marc de l’Aigua. Estat ecològic de les masses d’aigua a les Illes Balears. Palma, 26 de novembre de 2009. Governs de les Illes Balears, 10 pp.

Coll, M., Piroddi, C., Steenbeek, J., Kaschner, K., Ben Rais Lasram, F., Aguzzi, J., Ballesteros, E., Bianchi, C.N., Corbera, J., Dailianis, T., Danovaro, R., Estrada, M., Froglia, C., Galil, B.S., Gasol, J.M., Gertwagen, R., Gil, J., Guilhaumon, F., Kesner-Reyes, K., Kitsos, M.S., Koukouras, A., Lamparidou, N., Laxaman, E., López Fe de la Cuadra, C.M., Lotze, H.K., Martin, D., Moillot, D., Oro, D., Raicevich, S., Rius-Barile, J., Saiz-Salinas, J.I., San-Vicente, C., Somot, S., Templado, J., Turon, X., Vafidis, D., Villanueva, R. i Voultsiadou, E. 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns and threats. PLoS ONE 5(8): e11842.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Linares, C., Tomas, F., García, M. i Torras, X. 2010. Els fons marins dels Illots de Ponent: espècies, comunitats i cartografia bionòmica. Informe final. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 65 pp. + Annexos. Inèdit.

Cebrian, E. & E. Ballesteros, E. 2010. Invasion of Mediterranean benthic assemblages by red alga Lophocladia lallemandii (Montagne) F. Schmitz: depth-related temporal variability in biomass and phenology. Aquatic Botany. 92: 81-85.

Cebrian, E., Uriz, MJ., Garrabou, J., Ballesteros E. 2011. Sponge mass mortalities in a warming Mediterranean Sea: Are cyanobacteria-harboring species worse off? PloS ONE 66): e20211. doi:10.1371/journal.pone.0020211

Tomas, F., Cebrian, E., Ballesteros E. 2011. Differential herbivory of invasive algae by native fish: temporal and spatial variability. Estuarine coast and Shelf Science 211: 27-34

Sales, M., Cebrian, E., Tomas, F., Ballesteros E. 2011. Pollution impacts and recovery potential in three species of the genus Cystoseira (Fucales, Heterokontophyta). Estuarine Coastal and Shelf Science 92: 347-357

Cebrian, E., Ballesteros, E., Linares C & F. Tomás 2011. Do native herbivores provide resistance to Mediterranean marine bioinvasions? A seaweed example. Biological Invasions 13: 1397–1408 Cebrian, E., Uriz M. J., Garrabou, J. i Ballesteros, E. 2011. Sponge Mass Mortalities in a Warming

Mediterranean Sea: Are Cyanobacteria-Harboring Species Worse Off?. PLoS ONE, 6(6): e20211. Sala, E., Ballesteros, E., Dendrinos, P., Di Franco, A., Ferretti, F., Foley, D., Fraschetti, S., Friedlander, A., Garrabou, J., Güçlüsoy, H., Guidetti, P., Halpern, B.S., Hereu, B., Karamanlidis, A.A., Kizilkaya, Z., Macpherson, E., Mangialajo, L., Mariani, S., Micheli, F., Pais, A., Riser, K.,

Rosenberg, A.A., Marta, M., Selkoe1, K.A., Starr, R., Tomas, F. i Zabala, M. 2012. The Structure of mediterranean rocky reef ecosystems across environmental and human gradients, and conservation implications. PLoS ONE, 7: e32742.

Vergés, A., Tomas, F. i Ballesteros, E. 2012. Interactive effects of depth and marine protection on predation and herbivory patterns. Marine Ecology Progress Series, 450: 55-65.

Joher, S., Ballesteros, E., Cebrian, E., Sánchez, N. i Rodríguez-Prieto, C. 2012. Deepwater macroalgal- dominated coastal detritic habitats on the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). Botanica Marina, 55: 485-497.

Templado, J., Ballesteros, E., Galparsoro, I., Borja, A., Serrano, A., Marín, L. i Brito, A. 2012. Guía interpretativa: Inventario español de hábitats marinos. Inventario español de hábitats y especies marinos. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 229 pp.

Sales, M, i Ballesteros, E. 2012. Seasonal dynamics and annual production of Cystoseira crinita (Fucales: Ochrophyta)-dominated assemblages from the northwestern Mediterranean. Scientia Marina, 76(2): 391-401.

Vidal, J.M. i Ballesteros, E. 2013. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Brau Edicions, Figueres. 509 pp.

Pinedo, S., Jordana, E. i Ballesteros, E. 2013. A critical analysis on the response of macroinvertebrate communities along disturbance gradients: description of MEDOCC (MEDiterranean OCCidental) index. Marine Ecology, 36: 141-154.

Ballesteros, E., Canals, M. i Estrada, M. 2013. Els ecosistemes marins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 74-75.

Ballesteros, E., Cebrian, E. i Ros, J. 2013. El bentos marí. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 76-77. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Chappuis, E., Mariani, S. i Terradas, M. 2013. Els ambients rocosos emergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 78-79. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E. i Templado, J. 2013. Les cornises litorals. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 80-81. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Mariani, S., i Terradas, M. 2013. Els ambients sorrencs emergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 82-83. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Kersting, D.K., Serrano, E. i Sala, E. 2013. Els fons rocosos superficials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 86-87. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Hereu, B., Sales, M., Sant, N. i Vergés, A. 2013. Els boscos d’algues. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 90-91. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Garrabou, J., Díaz, D., García-Rubies, A. i Teixidó, N. 2013. El coral·ligen. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 92-93. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Coma, R., Linares, C., Ribes, M. i Gori, A. 2013. Els boscos de gorgònies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 96-97. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Turón, X., Uriz, M.J., Garrabou, J. i Zabala, M. 2013. Les coves submergides. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 98-99. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Ballesteros E., Alcoverro, T., Sánchez-Lizaso, J.L., Tomas, F. i Romero, J. 2013. Els alguers. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 100-101. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Canals, M. i Cebrian, E. 2013. La cartografia del bentos marí. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 102-103. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros E., Jordana, E., Pinedo, S. i M.P. Satta, M.P. 2013. Els fons sedimentaris superficials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 104-105. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Rodríguez-Prieto, C. i Ramos-Esplà, A.A. 2013. El grapissar. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 106-107. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Aguilar, R., Gili, J.M.,, Massutí, E. i Uriz, M.J. 2013. Els fons sedimentaris profunds. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 108-109. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros E., Aguilar, R., Gili, J.M. i Uriz, M.J. 2013. Les roques profundes de la plataforma continental. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 110-111. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Canals, M., Gili, J.M. i Orejas, C. 2013. Els fons de coralls blancs i altres fons rocosos batials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 114-115.

Ballesteros, E., Canals, M., Company, J.B., Ramírez-Llodrà, E. i Gili, J.M. 2013. Els canyons submarins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 116-117. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Aguilar, R. i Canals, M. 2013. Els monts submarins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 118-119.

Ballesteros, E., Canals, M., Massutí, E., Company, J.B. i Ramírez-Llodrá, E. 2013. Els fons de fangs batials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 120-121. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballestertos, E., Cebrian, E. i Camp, J. 2013. Les badies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 146-147. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Jordana, E., Pinedo, S. i Satta, M.P. 2013. Els sediments de les badies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 150-151. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Romero, J. i Pérez, M. 2013. La vegetació submergida. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 152-153.

Chappuis, E., Gacia, E., Ruhí, A. i Ballesteros, E. 2013. Els herbassars submergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 280-281. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Cefalì, M.E., Bolado, I., Cebrian, E., Moranta, J., Movilla, J., Reñones, O., Sales, M., Sintes, J., Tomas, F., Verdura, J., Vidal, E. i Ballesteros, E. 2013. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de algas invasoras en Menorca. In: Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 142-143. Societat d’Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears.

Sales, M., Ballesteros, E., Cebrian, E., Vidal, E., Moranta, J., Tomas, F. Cuadros, A. 2013. Restauración de las poblaciones de Cystoseira barbata extinguidas en el Puerto de Maó. VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. In: Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 237-239. Societat d’Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears.

Rodríguez-Prieto, C., Ballesteros, E., Boisset, F. i Afonso-Carrillo, J. 2013. Guía de las macroalgas y fanerógamas marinas del Mediterráneo Occidental. Ediciones Omega, Barcelona. 656 pp. (Traduit a l’italià el 2015, Alghe e fanerogame del Mediterraneo. Il Castello, Milano. 656 pp.)

Ballesteros, E., Cebrian, E., Linares, C., López-Sendino, P., Torras, X. i Garcia-Rubies, A. 2014. Els fons marins. In: Marí, M. (ed.). Cala d’Hort, el seu entorn terrestre i marí. GEN-GOB Eivissa. 239-250.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2015. Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació. Govern de les Illes Balears. Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 20: 93-110.

Arizmendi-Mejía, R., Linares, C., Garrabou, J., Antunes, A., Ballesteros, E., Cebrian, E., Díaz, D. i Ledoux, J.B. 2015. Combining genetic and demographic data for the conservation of a Mediterranean marine habitat-forming species. PLoS ONE, 10(3): e0119585.

Joher, S., Ballesteros, E. i Rodríguez-Prieto, C. 2015. Contribution to the study of Deep coastal detritic bottoms: the algal communities of the continental shelf off the Balearic Islands, Western Mediterranean. Mediterranean Marine Science, 16: 573-590.

Ballesteros, E. i Templado, J. 2015. Mar Mediterráneo. En: J.M. Ruiz, J.E. Guillén, A. Ramos-Segura i M.M. Otero (eds.), Atlas de las praderas marinas de España. IEO, IEL, IUCN, 99-111.

Aguilar R., Ballesteros E., Bazairi H., Bianchi C.N., Bitar G., Borg J., Chevaldonné P., Daniel B., Gerovasileiou V. Harmelin J.G. Mastrototaro F., Ouerghi A, Perez T., Pergent-Martini C., Sartoretto S., Schembri P., Tilot V., Tunesi L. i Vacelet J. 2015. Action Plan for the conservation of habitats and species associated with seamounts, underwater caves and canyons, aphotic hard beds and chemo-synthetic phenomena in the Mediterranean Sea (Dark Habitats Action Plan). UNEP-MAP-RAC/SPA. Tunis. 17 pp.

Ballesteros, E. i Llobet, T. 2015. Fauna i flora de la Mar Mediterrània. Brau. Figueres. 144 pp. (2a edición: 2016). Alós, J., Tomás, F., Terrados, J., Verbruggen, H. i Ballesteros, E. 2016. Fast-spreading green beds of recently introduced Halimeda incrassata (Bryopsidales, Chlorophyta) invade Mallorca island (NW Mediterranean Sea). Marine Ecology Progress Series, 558: 153-158.

Kersting D.K., Cebrian E,J Verdura, Ballesteros E. 2016. Rolling corals in the Mediterranean Sea. Coral Reefs. doi 10.1007/s00338-016-1498-9

Rita, J., Ballesteros, E., Ginés, Á., McMinn, M. i Pérez Mellado, V. 2016. Capítulo 8: Tejiendo naturaleza: el archipiélago de Cabrera, lugar de encuentro y armonía entre la gea, la fauna y la flora. In: Robledo Ardila, P.A. (Eds.), El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar. Instituto Geológico y Minero de España y Organismo Autónomo de Parques Nacionales: 204-233.

Verdura, J., Sales, M., Ballesteros, E., Cefali, M.E. i Cebrian, E. 2018. Programa de seguiment científic de l’Estació d’Investigació “Jaume Ferrer”: Recuperació d’una població de Cystoseira barbata desapareguda a Cala Teulera (Port de Maó). 180-183.

Gallardo, T., Bárbara, I., Afonso-Carrillo, J., Bermejo, R., Altamirano, M., Gómez Garreta, A., Barceló Martí, M.C., Rull Lluch, J., Ballesteros, E., De la Rosa, J. 2016. Nueva lista crítica de las algas bentónicas marinas de España. A new checklist of benthic marine algae of Spain. Algas. Bol. Inf. Soc. Esp. Ficol. 51: 7-52.

Kersting, D.K., Cebrian, E., Verdura, J. Ballesteros, E. 2017. A new Cladocora caespitosa population with unique ecological traits. Medit. Mar. Sci., 18(1): 38-42.

Verdura, J., Sales, M., Ballesteros, E., Cefalì, M.E. i Cebrian, E. 2018. Restoration of a Canopy- Forming Alga Based on Recruitment Enhancement: Methods and Long-Term Success Assessment. Frontiers in Plant Science, Volume 9, Article 1832.

Linares, C., Ballesteros, E., Verdura, J., Aspillaga, E., Capdevila, P., Coma, R., Díaz, D., J. Garrabou, J., Heru, B., Ledoux, J.B., Tomas, F., Uriz, J.M. i Cebrian, E. 2018. Efecto del cambio climático sobre la gorgonia Paramuricea clavata y el coralígeno asociado en el Parque Nacional Marítimo- Terrestre del Archipiélago de Cabrera. En: Proyectos de investigación en Parques Nacionales: convocatoria 2012-2015 (J. Amengual, ed.). Organismo Autónomo de Parques Nacionales. pp. 45- 67.

Ballesteros, E. 2018. Una visió personal dels hàbitats marins de Balears: On erem, on som, i on hem d’anar. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 18-20.

Cabanellas-Reboredo, M., Vázquez-Luis, M., Mourre, B., Álvarez, E., Deudero, S., Amores, A., Addis, P., Ballesteros, E., Barrajón, A., Coppa, S., García-March, J.R., Giacobbe, S., Giménez Casalduero, F., Hadjioannou, L., Jiménez-Gutiérrez, S.V., Katsanevakis, S., Kersting, D., Mačić, V., Mavrič, B., Patti, F.P., Planes, S., Prado, P., Sánchez, J., Tena-Medialdea, J., De Vaugelas, J., Vicente, N., Zohra Belkhamssa, F., Zupan I, i Hendriks, I.E. 2018. Tracking the dispersion of a pathogen causing mass mortality in the pen shell Pinna nobilis. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 136-137.

Cebrian E; Vila M; Tomas F; López-Sendino P; Ballesteros, E. 2018. Biodiversity facilitates invasion success in a benthic seaweed forest. Biological Invasions 20: 2839–2848.

Verdura J; Sales M; Ballesteros E; Cefalì ME; Cebrian E. 2018. Restoration of a Canopy-Forming Alga Based on Recruitment Enhancement: Methods and Long-Term Success Assessment. Front. Plant Sci. 9:1832. doi: 10.3389/fpls.2018.01832 Q1

Vidal, E. i Ballesteros, E. 2018. Programa de seguimiento científico de la estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de las algas invasoras. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 142-143.

Cabanellas-Reboredo, M., Vázquez-Luis, M., Mourre, B., Álvarez, E., Deudero, S., Amores, A., Addis, P., Ballesteros, E., Barrajón, A., Coppa, S., García-March, J.R., Giacobbe, S., Giménez – Casalduero, F., Hadjioannou, L., Jiménez-Gutiérrez, S.V., Katsanevakis, S., Kersting, D., Mačić, V., Mavrič, B., Patti, F.P., Planes, S., Prado, P., Sánchez, J., Tena-Medialdea, J., de Vaugelas, J., Vicente, N., Fatima Zohra Belkhamssa, F.Z., Zupan, I. i Hendriks, I.E. 2019. Tracking a mass mortality outbreak of pen shell Pinna nobilis populations: A collaborative effort of scientists and citizens. Scientific Reports, 9:13355.

Verdura, J., Linares, C., Ballesteros, E., Coma, R., Uriz, M.J., Bensoussan, N. & Cebrian E 2019. Biodiversity loss in a Mediterranean ecosystem due to an extreme warming event unveil the role of an engineering gorgonian species. Scientific Reports. 9:5911 |

Cefalì, M. E., Bolado-Mantecón, I., Cebrian, E., Moranta, J., Movilla-Martín, J., Reñones, O., Sales, M., Sintes, J., Tomas, F., Verdura, J., Vidal-Cejuela, E. M. i Ballesteros, E. 2019. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de algas invasoras en Menorca. Centro Oceanográfico de Baleares.

Pons-Fita, A., Verdura, J., Santamaría, J., Kersting, D. K., Ballesteros, E. 2020. Coexistence of the reef-building coral Cladocora caespitosa and the canopy-forming alga Treptacantha Ballesterosii: Description of a new Mediterranean hábitat. Scientia Marina, 84(3).

Gerovasileiou, V., Aguilar, R. i Marín, P. (Ed). Autors: Aguilar, R., Marín, P., Gerovasileiou, V., Bakran Petricioli, T., Ballesteros, E., Bazairi, H., Nike Bianchi, C., Bussotti, S., Simonepietro Canese, S., Chevaldonné, P., Evans, D., Fourt, M., Jordi Grinyó, J., Harmelin, J.G., Jeudy de Grissac, A., Mačić, V., Orejas, C., Otero, M.M., Pergent, G., Petricioli, D., Ramos Esplá, A.A., Rosso, A., Sanfilippo, R., Taviani, M., Tunesi, L., Würtz, M. 2017. Guidelines for inventorying and monitoring of dark habitats in the Mediterranean Sea. SPA/RAC–UN Environment/MAP, OCEANA. SPA/RAC -Deep Sea Lebanon Project, Tunis: 40 pp + Annexes.

Ballesteros, E., Marsinyach, E., Bagur, M., Sales, M., Movilla, J., Bolado, I. i Cefalì, M.E. 2020. The pearl oyster Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) (Bivalvia: Pteriidae) reaches Minorca, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 97-108.

Ballesteros, E. i Pons-Fita, A. 2020. Corals and macroalgae can sometimes coexist. Front. Ecol. Environ, 18(3): 150.

Ballesteros, E. 2020. On the presence of a species of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 109-117.

Mayol, J., Bibiloni, G., Jansà, A., Ballesteros, E. i Pons. 2020. Presentació i característiques generals. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 16-55.

Ballesteros, E. i E. Cebrian, E 2020. Les algues del gènere Cystoseira (sensu lato). In: J.Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 30-32.

Ballesteros, E. i Cebrian. 2020. Les espècies marines invasores. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 51-53.

Mayol, J., Ballesteros, E., Bibiloni, G. i Pons, G. 2020. Illes menors i Illots de la tramuntana de Menorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 62-64.

Bibiloni G., Mayol, J., Pons, G. X. i Ballesteros, E. 2020. Illes del Migjorn de Menorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 73-74. Ballesteros, E. 2020. Medi marí de Sa Dragonera. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 92.

Moreno, J., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons G. X. i Ballesteros, E. 2020. Illes i Illots de Cabrera i del Migjorn de Mallorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 101-108.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G.X. i Ballesteros, E. 2020. Illes del nord d’Eivissa. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 129-132.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G. X., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2020. Illa Murada. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 133-134.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G. X., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2020. Illa de Ses Margalides. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 134-135.

Cirer-Costa, A.M., Bibiloni, G., Mayol, J., Pérez de Arévalo, J., Pons, G. X. i Ballesteros, E. 2020. Tagomago. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 137-140.

Picornell-Sastre, V., Viñas-Torres, M., Bibiloni, G. i Ballesteros, E. 2020. Illots de ponent d’Eivissa. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 140-143.

Mayol, J., Ballesteros, E., Bibiloni, G. i Pons, G. X. 2020. Les illes des Freus i de Formentera. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 159-162.

Estarellas, J., Ballesteros, E., Pons, G. X., Mayol, J. i Bibiloni, G. 2020. S’Espalmador. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 165- 169.

Estarellas, J., Ballesteros, E. i Pons, G. X. 2020. S’Espardell. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29:169-172.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Sant, N., Tomás, F., Rodríguez-Prieto, C, López, P. i Pinedo, S. 2020. El bentos dels fons infralitorals. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, & B.Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 217-240.

Díaz, D., Ballesteros, E., Cebrian, E. Aspillaga, E. i Muñoz, A. 2020. Les coves submergides de l’Arxipèlag de Cabrera. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, & B. Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 299-316.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Tomás, F., Aguilar, R., Linares, C., Coma, R., Díaz, D., Verdura, J. i Garrabou, J. 2020. Els fons circalitorals: coral·ligen i avellanó. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, i B. Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 319-334.

Cefalì, M.A., Movilla, J., Bolado, I., Mallol, S., Reñones, O., Díaz, D., Muñoz, A., Morillas, A., Ballesteros, E., Verdura, J., Guijarro, B., Vázquez, M., Rivera, J., Moranta, J., Cardona, L., Massutí, E., Deudero, S. i Quetglas, A. 2020. Convenio de Colaboración para la Consolidación y el Desarrollo Científico de la Estación de Investigación “Jaume Ferrer”. (La Mola, Menorca). Informe final 2016-2020. 140 pp + 9 pp Anexe. Inèdit.

Llobet, T. i Ballesteros, E. 2020. Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear. Marilles i Cossetània edicions. 18 pp.

Llobet, T. i Ballesteros, E. 2020. Peixos costaners del mar Balear. Marilles i Cossetània edicions. 18 pp.

Pons-Fita, A., Kersting, D. i Ballesteros, E. 2021. Co-occurrence of a reef-building coral and canopyforming macroalgae in the Mediterranean Sea. Mediterranean Marine Science, 22(3), 697- 705.

Santamaría, L., Tomas, F., Ballesteros, E., Ruiz, J.M., Bernardeau-Esteller, J., Terrados, J. i Cebrian,

E. 2021. The role of competition and herbivory in biotic resistance against invaders: a synergistic effect. Ecology, 102(9), e03440.

Ballesteros, E., Riera, F., Grau, A.M., Julià, L. i Llobet, T. 2021. Peixos costaners de la mar Balear. Marilles Foundation. Poster.

Ballesteros, E., Riera, F., Grau, A.M., Julià, L. i Llobet, T. 2021. Mol·luscs de la mar Balear. Marilles Foundation. Poster.

Png-González, L., Cefalì, M. E., Comas-González, R., Ballesteros, E. i Carbonell, A. 2021. Especies exoticas e invasoras en el mar Balear. In: Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N. (ed.). Informe Mar Balear 2021. 17 pp.

Santamaría J., Tomás F., Ballesteros, E., Ruiz J.M., Bernadeu-Estaller J., Terrados J. and Cebrian E. 2021. A The role of competition and herbivory in biotic resistance. Ecology e03440 DOI: 10.1002/ecy.3440

Santamaría J, Tomas F, Ballesteros, E. and Cebrian E. 2021. Herbivory on the Invasive Alga Caulerpa cylindracea: The Role of Omnivorous Fishes. Front. Mar. Sci. 8:702492. doi: 10.3389/fmars.2021.702492 IF 4,912 / Q1 https://digital.csic.es/handle/10261/248068

Santamaría, J., Golo, R., Verdura, J., Tomas, F., Ballesteros, E., Alcoverro, T., Arthur, R. i Cebrian, E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters, 25: 2525-2539.

Ballesteros, E. 2022. Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 27-89.

Ballesteros, E., Movilla, J. i Cefalì, M.E. 2022. On some interesting records of sea slugs (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia) from the Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 291-297. Cebrian, E., Ballesteros, E., Santamaría, J., Verdura, J., Golo, R., Cefalì, M.E. i Movilla, J. Tot el què hem après durant 20 anys d’estudi de les macroalgues marines invasores a Balears. 2022. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 29-35. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Cefalì, M.E., Movilla, J., Verdura, J., Sales, M., Cebrian, E., Tomás, F., Reñones, O., Sintes, J., Molina, S., Bolado, I., Pons-Fita, A. i Ballesteros, E. 2022. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación “Jaume Ferrer”: Evolución temporal de la cobertura de algas exóticas potencialmente invasores. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 184-187. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB). Blanco-Magadán, A., Marsinyach, E., Bagur, M., Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Sansón, M. i Sales, M. 2022. Canvis a mig termini en les poblacions de Cystoseira sensu lato (Fucals: Ochrophyta) de les zones arrecerades i poc profundes a Menorca. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 376-379. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Gran, A., Movilla, J., Ballesteros, E., Sales, M., Bolado, I., Galobart, C. i Cefalì, M.E. 2022. Assessing the expansion and success of a restored population of Gongolaria barbata (Stackhouse) Kuntze (Fucales, Phaeophyceae) using high-precision positioning tools and size distribution frequencies. Mediterranean Marine Science, 23(4), 907-916.

Santamaría, J., Golo, R., Verdura, J., Tomas, F., Ballesteros, E., Alcoverro, T., Arthur, R. i Cebrian, E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters, 35(11): 2525-2539.

Llobet, T. Ballesteros, E. 2022. 125 animals i algues del litoral balear que cal conèixer. Marilles Foundation i Cossetània edicions. 18 pp.

Santamaría J.; Golo R.; Verdura J.; Tomàs F.; Ballesteros E.; Alcoverro T.; Arthur R.; Cebrian E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters. https://digital.csic.es/handle/10261/281154

Turon, X., Zarcero J., Antich A., Wangensten O., Ballesteros E; Cebrian E; Marco Méndez C and Alcoverro T. 2023. Metabarcoding the eukaryotic community of a threatened, iconic Mediterranean habitat: Posidonia oceanica seagrass meadows. Front. Mar. Sci. Sci. 10:1145883. doi: 10.3389/fmars.2023.1145883

Galobart C; Ballesteros E; Golo R; Cebrian E. 2023. Addressing marine restoration success: Evidence of species and functional diversity recovery in a ten-year restored macroalgal forest. Front. Mar. Sci. 10:117665

Hierro, A., Ballesteros, E., Mañez-Crespo, J., Reynés, X., i Tomas, F. 2024. On the presence of an unexpected meadow of Penicillus capitatus Lamarck (Bryopsidales: Chlorophyta) in Mallorca, Balearic Islands, Western Mediterranean. Mediterranean Marine Science, 25(2), 279-286.

Gomis, E., Ballesteros, E., Bernabeu, I., Inostroza, K., Mateo, M.A. i Serrano, O. 2024. Escarpments within Mediterranean seagrass Posidonia oceanica meadows increase habitat heterogeneity and structural complexity enhancing fish diversity and biomass. Front. Mar. Sci., 11:1373074.

Forteza, V., Castelló, M. and Ballesteros, E. 2024. Invasion of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 67- 74.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a | Feu un comentari

New occurrences of the Mediterranean black widow Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) in Peninsular Spain with first records for five provinces (Araneae, Theridiidae)

Ceccolini, F. 2024. New occurrences of the Mediterranean black widow Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) in Peninsular Spain with first records for five provinces (Araneae, Theridiidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 157-164. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 1-12-2024; revisió acceptada: 9-12-2024; publicació online: 9-12-2024.

New occurrence records of the Mediterranean black widow Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) are quoted for Peninsular Spain. The first records for the provinces of Girona, Cáceres, Castellón, Granada, and Huelva are given.
Keywords: faunistics; Spain; Girona; Cáceres; Castellón; Granada; Huelva.

Es donen nous registres d’ocurrència de la vídua negra mediterrània Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) per a l’Espanya peninsular. Es donen els primers registres de les províncies de Girona, Càceres, Castelló, Granada i Huelva.
Paraules clau: faunística; Espanya; Girona; Càceres; Castelló de la Plana; Granada; Huelva.

Filippo CECCOLINI Via Europa 16/A, I-52016 Rassina (Arezzo), Italy. https://orcid.org/0000-0002-1476-914X

Female of Latrodectus tredecimguttatus from Carthagène, Murcia (photo by Laurent Bouvin).
Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , | Feu un comentari

El conjunt faunístic d’època tardoantiga de la vil·la romana de Son Sard(Son Servera, Mallorca, Illes Balears).

Vicens-Siquier, M.À., Martínez, J.A., Ramis, D. i Palomar, B. 2024. El conjunt faunístic d’època tardoantiga de la vil·la romana de Son Sard (Son Servera, Mallorca, Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 145-156. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 21-10-2024; revisió acceptada: 27-11-2024; publicació online: 2-12-2024.

La intervenció arqueològica efectuada l’any 2012 a l’espai de Son Sard (Son Servera. Mallorca) va permetre documentar-hi l’existència d’una vil·la romana, encara que tots els nivells excavats aleshores eren producte de la seva darrera ocupació en època tardoantiga. Es presenten els resultats de l’estudi de les restes faunístiques recuperades en aquests contextos. Es tracta d’un conjunt format per un destacat nombre de restes de vertebrats terrestres i una, relativament reduïda, mostra d’espècies marines, dominada per mol·luscs, a més d’una vèrtebra de peix. Es discuteix sobre la importància de les troballes i la informació que es pot extreure d’aquestes.
Paraules clau: arqueozoologia, arqueomalacologia, Son Sard, Mallorca, època tardoantiga, època vàndala, època bizantina.

The archaeological intervention carried out at the site of Son Sard (Son Servera, Mallorca) in 2012 led to the discovery of a Roman villa, although all the contexts excavated at the time were the product of the last ocupation during the Late Antiquity. The results of the study of the faunal remains recovered in these contexts are presented. This assemblage is made up of a significant number of remains of terrestrial vertebrates and a relatively small sample of marine species, dominated by molluscs, in addition to a fish vertebra. The importance of the finds and the information obtained from them are discussed.
Key words: archaeozoology, archaeomalacology, Son Sard, Mallorca, Late Antiquity, Vandal period, Byzantine period.

Miquel Àngel VICENS-SIQUIER: Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Carrer de Montalegre, 6. 08001. Barcelona / Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Carrer Margarida Xirgu, 16, baixos. 07011. Palma; José Antonio MARTÍNEZ: Investigador independent. Camí de s’Indioteria, camí 140, travessa 50, 9. 07009. Palma; Damià RAMIS: Invest.r independent. Carrer de Ses Voltes, 32. 07760. Ciutadella; Beatriz PALOMAR: Museu Arqueològic de Son Fornés. Carrer Emili Pou s/n. 07230 Montuïri.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

New data on flies from saltmarshes from the Reserva natural de s’Albufereta and the Natural Park of s’Albufera (Mallorca, Balearic Islands, Spain) with the description of a new species of Drapetis Meigen (Diptera: Hybotidae, Tachydromiinae)

Grootaert, P. & Brice, D. 2024. New data on flies from saltmarshes from the Reserva natural de s’Albufereta and the Natural Park of s’Albufera, (Mallorca, Balearic Islands, Spain) with the description of a new species of Drapetis Meigen (Diptera: Hybotidae, Tachydromiinae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 135-143. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 14-10-2024; revisió acceptada: 4-11-2024; publicació online: 04-11-2024.

Chersodromia oraria Collin, 1966, a second species of Chersodromia is reported from the Natural Park of s’Albufera and the male genitalia are illustrated providing detailed information on its structure. The record is probably the first for Mallorca. Drapetis albuferetaensis sp. nov. is described from a salt marshland at the Reserva natural de s’Albufereta on Mallorca.
Keywords: Diptera, Hybotidae, Drapetis, new species, salt marshes, Mallorca, Spain.

S’il·lustren la genitàlia masculina de Chersodromia oraria Collin, 1966, una segona espècie de Chersodromia citada del Parc Natural de s’Albufera i es proporciona informació detallada sobre la seva estructura. La troballa probablement sigui la primera del Mallorca. Es decriu Drapetis albuferetaensis sp. nov. d’una zona humida de la Reserva natural de s’Albufereta a Mallorca.
Paraules clau: Díptera, Hybotidae, Drapetis, espècies noves, salines, Mallorca, Espanya.

Patrick GROOTAERT, Royal Belgian Institute of Natural Sciences, O.D. Taxonomy and Phylogeny, Entomology, Vautier street 29, B-1000 Brussels, Belgium.
urn:lsid:zoobank.org:author:B80BC556-9087-4D0D-9D69-7FA9BE5779C4; and David BRICE, The Crescent, Franklea Close, Ottery St Mary, Devon, England EX11 1US.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

In memoriam. Lluís Pomar Gomà (1949 – 2024).

Lluís Pomar Gomà (1949 – 2024)

Lluís Pomar Gomà

      El passat 3 d’agost vàrem rebre la terrible notícia del traspàs d’en Lluís Pomar. Lluís va ser professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) des del 1973, gairebé des dels seus inicis, i va desenvolupar la seva tasca docent als departaments de Biologia (1973-1986 i 2015-2021)  i de Ciències de la Terra (1986-2015) (Diari UIB 11/8/24). Des del 1988 era catedràtic d’Estratigrafia al departament de Ciències de la Terra, del qual fou cap de departament (Circular SHNB 18). Sempre compromés amb la investigació científica, fou un dels membres fundadors de la Societat Geològica d’Espanya (SGE) de la qual té el carnet número cinc (Redacción 2018). La seva dedicació plena a la docència, a la recerca i a la transferència de coneixement el va dur a participar en més de

150 publicacions científiques (65 indexades a SCOPUS) i a ser molt conegut i apreciat pels llicenciats de Biologia, Química, Geografia,… de la UIB, dels quals va ser professor durant més de trenta anys i que el recorden, hores d’ara, per la seva apassionada i peculiar manera d’explicar la geologia, pels seus exàmens tipus test i per les seves profitoses explicacions a les sortides de camp voluntàries que alguns grups d’estudiants vàrem tenir la sort de poder compartir amb ell, com per exemple un viatge per a conèixer l’estructura geològica dels Pirineus. Des de principis dels 80 i fins a la seva jubilació, Lluís va tenir la fama entre els estudiants, de ser un excel·lent investigador.

El departament de Ciències de la Terra el tingué com a director en dues etapes, sempre elegit amb un ampli suport. La primera, abastà del 22 de novembre de 1994 fins a l’1 d’octubre de1996; i la segona del 5 d’octubre de 1999 fins a 15 de març de 2004.

A les actes del consell de departament figura el seu discurs de 22 de novembre de 1994, el qual marca amb molta claretat el que seria el seu estil directiu com a cap de departament, i el seu tarannà:

Es presentà com a únic candidat el Catedràtic d’Estratigrafia Dr. Lluís Pomar Gomà, qui procedí a fer una breu exposició de la seva candidatura. Lluís Pomar parlà del repte que pel departament suposa la implantació del Nou Pla d’Estudis de Geografia que, segons sembla ser, ha tingut un gran èxit el seu primer any i que aquesta és la raó de ser del departament des del punt de vista docent. Parlà també de que la seva presència i activitat a la UIB ha estat els darrers anys i per alguns sectors ignorada, per altres anodina i poc participativa, per altres fins i tot perillosa. La seva trajectòria científica té ja a la UIB 21 anys d’història i la seva tasca marca, segons s’ha dit, una fita en el coneixement de la geologia de Mallorca. Pomar vol matissar, relativitzar i contextualitzar aquesta aportació seva. En primer lloc, assenyala que la seva tasca hagués sigut impossible de no haver existit treballs previs de geòlegs i paleontòlegs que treballen Mallorca. En segonlloc, que tal volta el seu únic mèrit hagi estat saber treure valoracions generals d’aspectes particulars. Reconeix Pomar que a alguns dels seus treballs publicats va cometre greus errors i que probablement també com a Cap de Departament, si surt elegit, en cometrà. Per aquesta raó, confia amb la col·laboració dels membres del departament per corregir els errors que pugi cometre al front de la direcció d’aquest. Continuà Pomar remarcant que l’objectiu prioritari de la tasca universitària és formar professionals, per la qual cosa la docència que s’imparteixi ha de ser de qualitat. És necessari que el departament tengui un creixement per àrees equilibrat amb la càrrega docent i entre àrees; considera que també és necessari que existeixi una formació permanent del professorat, que comença perquè els professors no doctors acabin la tesi i els doctors es dediquin plenament a la recerca. Lluís Pomar assenyalà que cal incrementar la investigació global del DCT i la docència de qualitat.

Per altra banda, continuà Lluís Pomar, considera molt important la millora de la infraestructura docent i investigadora del departament, perquè aquesta permetrà millorar conseqüentment les nostres bases de dades. En aquest apartat considera bàsica la funció de la Cartoteca, entesa en sentit ampli, tant com a lloc d’arxiu de mapes en paper o base magnètica, com d’elaboració de mapes. En aquesta darrera funció, considera que la Cartoteca ha d’estar lligada al Laboratori de Sistemes d’Informació Geogràfic. Per tal d’incrementar la infraestructura docent i investigadora del DCT cal incrementar la recaptació de recursos externs a la universitat, cal incrementar el nombre de grups de recerca i l’obtenció de fons tant estrangers, com europeus.

Lluís Pomar declarà que tots aquests desitjos només podran ser escomesos amb la col·laboració i l’esforç de tothom i remarcà que ni el més genial és imprescindible però tampoc el més humild és necessari.

Finalment, Pomar declarà que, si sortia elegit, confiava estar poc en el càrrec, doncs està plenament convençut que la renovació de càrrecs és absolutament necessària ja que permet deixar el millor de cadascú; a més, creu que el departament hauria d’estar en un futur dirigit per un geògraf.

A continuació, finalitzada la intervenció del candidat a director de departament, la secretària entregà al president de la Mesa Electoral un llistat dels membres de departament. En total, el cens electoral eren 30 persones, de les quals eren presents 29.

Abans de procedir a la votació, Lluís Pomar proposà fer un dinar en acabar la reunió perquè considera que és aquest un bon començament i vol fer la convidada abans de conèixer els resultats.

Tot seguit es procedí a votar i la Mesa Electoral va fer l’escrutini dels vots. Els resultats foren: Vots a favor del Candidat: 27; Vots en Blanc: 2; Total 29.

Lluís Pomar explicant al 2nd Field Course on Coral Reef Biogeology (Marsa Alam, a la mar Roja) (2010) (Foto GXP).

A més d’alumnes seus, amb posterioritat, alguns de nosaltres vàrem poder coincidir amb ell com a professors en el departament de Ciències de la Terra i compartir amb en Lluís experiències de vida i també algunes assignatures. Un dels grans records és sens dubte el de l’any 2010, al qual havíem de compartir l’assignatura de Pràcticum de Geologia i Geografia Física, i Lluís va proposar fer el pràcticum a Egipte, coincidint amb el 2nd Field Course on Coral Reef Biogeology que organitzava llavors per la universitat de Bolònia a Marsa Alam, a la mar Roja), del qual ell també era professor. Així, entre el 8 i 15 de maig de 2010 partirem cap a la Mar Roja, els alumnes de la UIB que ens sumaren als provinents de la universitat de Bolònia i d’empreses relacionades amb la sedimentologia. Foren uns dies molt intensos, d’immersions diàries en un mar de coralls, peixos i tortugues marines, visites a illes coral·lines i també, cap a l’interior de l’ouadi, de reconeixement de coralls fòssils. Experiències inoblidables que es fan mirar amb enyorança aquells dies!

Des de 1986, just un any després de la seva creació, Lluís Pomar fou membre de la secció de ciències naturals de l’Institut Menorquí d’Estudis. En aquesta institució col·laborà, especialment amb Antoni Obrador, en múltiples treballs per donar a conèixer la geologia de Menorca.

La trajectòria científica de Lluís Pomar ha estat molt extensa i clarament internacional. A banda de les Illes Balears, el Lluís va dur a terme la seva recerca a diferents regions d’Espanya, Itàlia, Veneçuela, el Carib, Aràbia Saudí, entre d’altres., i va visitar llocs molts diversos de països petroliers, situats a Amèrica del Nord, Amèrica Central, diversos països europeus, nord d’Àfrica (Algèria, Tunísia, Marroc), península Aràbiga (Oman, Emirats, Aràbia Saudita), Pakistan, Malàisia, etc., cobrint un rang temporal que va des del Paleozoic al Quaternari. (Diari UIB 29/05/2018). Lluís Pomar gaudia extraordinàriament del treball de camp, allà se sentia lliure i no entenia la investigació si no era a partir d’aquest reconeixement i treball sobre el terreny.

Participants en 2nd Field Course on Coral Reef Biogeology (Marsa Alam, a la mar Roja) i també amb alumnes del pràcticum de Geologia i Geografia Física del dept. de Ciències de la Terra (UIB) davall l’única ombra de l’entorn (2010) (Foto GXP).

Malgrat l’amplitud d’indrets i investigacions dutes a terme arreu del món, en aquesta necrològica volem destacar la seva recerca en l’entorn de les Balears. En aquests sentit podem dividir la seva trajectòria científica en distintes etapes. En primer lloc, hem de destacar els primers esforços i publicacions científiques d’en Lluís, que es varen concentrar en estudis estratigràfics i sedimentològics a les Illes Balears. També va abordar l’estudi estratigràfic de precipitats de carbonat de l’aigua subterrània durant el Pleistocè i l’Holocè. En segon lloc, posteriorment, la seva recerca es va centrar en estudis d’arquitectura de fàcies d’alta resolució en els sistemes de carbonats i les seves implicacions en l’estratigrafia seqüencial. L’objectiu principal de la seva recerca va ser sempre poder desenvolupar elements predictius en l’anàlisi de les roques carbonatades (Diari UIB 29/05/2018). Al final d’aquest text trobareu un recull de les seves publicacions més rellevants relacionades amb Balears.


La seva vida acadèmica s’inicia l’any 1974, quan es doctorà en Geologia a la Universitat de Barcelona amb la tesi Procesos telodiagenéticos en rocas carbonatadas del litoral catalán y Baleares: su relación con microorganismos. La tesi estudia la relació entre els processos d’alteració de les roques carbonatades i els microorganismes en distints nivells (superficial, fissural, edàfic, de cavitats càrstiques vadoses i a nivell freàtic), entre la superfície de la roca i la superfície piezomètrica (Pomar, 1976). Aquest mateix any publicà amb col·laboració amb Francesc Calvet un article al Bolletí de SHNB sobre el microorganismes i els elements traça que produeixen que es poden trobar a les aigües d’escorrentia. El 1975, juntament amb l’autor anterior i Manuel Esteban publiquen un article sobre les rizoconcrecions del Pleistocè mallorquí a una revista de la Universitat de Barcelona. Es aquest mateix any que publica un treball sobre la calcita flotant de coves del llevant mallorquí, conjuntament amb en Gabriel Moyà, Guillem Ramón, Àngel Ginés i Joaquín Ginés al núm. 2 de la jove revista Endins.

Així doncs, durant la dècada dels setanta arribaren al món acadèmic local alguns geòlegs catalans ‒Lluís Pomar i Antonio Rodríguez-Perea‒ que integrarien un primer Departament de Geologia, a la Facultat de Ciències de Palma. Alguns anys més endavant, al nucli geològic que s’estava desenvolupant a la UIB s’incorpora Joan J. Fornós (Ginés et al., 2021).

És sobretot amb els germans Ginés amb qui realitzarà una sèrie de treballs que es publiquen a la revista Endins i a varis congressos, treballs relacionats amb els precipitats del carst de les coves mallorquines, així formaren part de l’equip del projecte HADES, del qual Lluís Pomar va ser codirector dins del grup espeleològic EST. Les dues primeres campanyes d’aquest projecte HADES tenien per objecte extreure mostres de les cristal·litzacions subaquàtiques de la Cova de Sa Bassa Blanca (Alcúdia), per fer-ne posteriorment l’estudi estratigràfic i sedimentològic (Maroto i Font 1981; HADES 1985). L’equip que estava constituït per espeleòlegs, personal docent i estudiants de la UIB, guanyaren el Premi Ciutat de Palma d’Investigació. Aquest mateix any, 1981, durant el mes d’agost se celebrà a Bowling Green (Kentucky, USA) el VIII Congrés Internacional d’Espeleologia. En aquest acte s’exposaren dues comunicacions que resumien l’estat dels coneixements sobre els espeleotemes freàtics de les coves de Mallorca i la seva relació amb paleonivells plistocènics de la Mediterrània. Gràcies als contactes establerts en aquest congrés internacional, aquell mateix any es publicaren els primers resultats de datacions isotòpiques d’espeleotemes freàtics procedents de coves de Mallorca al núm. 8 de l’Endins, signat per Henning, els germans Ginés i Lluís Pomar (Ginard et al., 2011).

Lluís Pomar al seu despatx a Terol.

Des dels primers moments la relació entre el món acadèmic i l’espeleològic fou del tot simbiòtica: alguns geòlegs s’aproparen a l’espeleologia per tenir fàcil accés a un vessant específic del seu objecte d’estudi i, per altra banda, els espeleòlegs foren propicis a aquesta col·laboració per contribuir al coneixement del medi subterrani i beneficiar-se de la implementació dels coneixements i la metodologia científica (Ginés et al., 2021).


En aquesta primera època és quan Lluís Pomar escriu un article en col·laboració amb el solleric Dr. H.C. Guillem Colom, sobre uns dipòsits de gravetat del Burdigalià de Sóller i amb el naturalista Joan Cuerda, sobre els dipòsits del Pleistocè a l’illa de Mallorca. Era una manera d’apropar-se a dos dels socis fundadors de la SHNB, a més de dos dels naturalistes mallorquins més importants del segle XX, autors de la Geología de Mallorca (Colom 1975) i de Los Tiempos Cuaternarios en Baleares (Cuerda 1975).

Portada de la guia d’excursions del Terciari de les Balears (Mallorca-Menorca).

El 1983, Lluís Pomar és coeditor d’una important i transcendental obra El Terciario de las Baleares (Mallorca y Menorca). Guía de las excursiones (veure Pomar et al., 1983), on hi ha 5 articles i 7 itineraris, editada en el marc del X Congreso Nacional de Sedimentología que va tenir lloc a Menorca durant els dies 26 a 30 de setembre de 1983. A més de coeditor, és també coautor de la gran majoria dels articles i itineraris, amb geòlegs que esdevendrien en investigadors de referència, com són Pere F. Santanach, Oriol Riba, Mariano Marzo, Maria José Jurado, Emilio Ramos, Francesc Calvet, Antoni Obrador i Manuel Esteban, Alfredo Barón, entre d’altres, la gran majoria dels quals esteien vinculats a la Universitat de Barcelona i d’altres -com el seu amic menorquí Antoni Obrador-, a la Universitat Autònoma de Barcelona; Alfredo Barón al servei hidrològic del Govern de les Illes Balears i Antonio Rodríguez Perea i Joan J. Fornós a la UIB, on començaven el seu camí acadèmic, tots ells pilars fonamentals del coneixement geològic de les Illes Balears.

D’ençà aquesta publicació, Lluís Pomar va continuar publicant, en col·laboració amb molts del autors mencionats, principalment sobre les plataformes carbonatades del Miocè mallorquí, però també sobre la sedimentologia i estratigrafia del Mesozoic mallorquí i de l’illa de Cabrera, així con del Paleogen de Mallorca, per esmentar els més rellevants, sense deixar de banda els precipitats de les coves mallorquines, sobre les quals va realitzar estudis amb autors locals i estrangers.


El 1987, les I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balear, varen comptar ja amb amb dues comunicacions del professor Pomar i amb quatre més les II Jornades celebrades l’any 1990, publicacions compartides tant amb recents llicenciats de biologia com amb geòlegs del departament o autors estrangers ja consolidats.

Portada del llibre A Field excursions guide to the Island of Mallorca (1990).

El 1990 va publicar amb dos reconeguts geòlegs, Hugh C. Jenkyns de la University of Oxford i Bruce W. Sellwood de la University of Reading, una guia geològica de l’illa de Mallorca, la qual destaca pels excel·lents llocs d’interès geològic seleccionats. Estava clar que a Lluís el que li agradava era donar a conèixer la geologia de Mallorca en unes guies d’excursions geològiques que avui en dia encara són una eina bàsica per a qualsevol docent de la geologia o de la geografia física.


El 1994, la SHNB li va concedí el premi Bartomeu Darder com a millor contribució científica de les Illes Balears realitzada el 1993, en la seva primera edició (Circular SHNB, 18), pel treball “High-Resolution Sequence Stratigraphy in Prograding Miocene Carbonates: Application to Seismic Interpretation” publicat a la revista de l’American Association of Petroleum Geologists (Pomar, 1993).

Cal destacar que la seva contribució al coneixement de les plataformes miocenes de les Balears, especialment les del cap Blanc a Mallorca i el Migjorn a Menorca, ha convertit aquests indrets en referents per a especialistes d’arreu del món (Diari UIB 29/05/2018). Les fàcies d’escull que ell va estudiar poden ser un molt bon reservori d’hidrocarburs (Moragues 2024).


A partir del 2000 va realitzar una sèrie de treballs en col·laboració amb Pedro Robledo sobre el paleocarst del miocè mallorquí, que donarien lloc, anys més tard (2006) al que seria la seva tesi doctoral del seu deixeble.


El curs 2003-2004, Luis Pomar va ser Distinguished Lecturer del Programa per Amèrica del Nord de l’Associació Americana de Geòlegs del Petroli, i impartí conferències en quinze universitats i associacions científiques del Canadà i dels Estats Units (Diari UIB 29/05/2018).

Entre les tesis doctorals que va dirigir cal destacar la d’Antonio Rodríguez-Perea el 1984 sobre El Mioceno de la Serra Nord de Mallorca (Estratigrafia, Sedimentología e implicacions estructurales). Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. El tribunal de la tesi fou presidida pel Dr. Oriol Riba i Arderiu (UB), i foren vocals els Drs. Juan Antonio Vera Torres (UG), Antoni Obrador i Turdurí (UAB), Pere Santanach i Prats (UB) i Lluís Pomar i Gomà. Uns anys més tard, el 1987, el Dr. Joan Josep Fornós Astó defensà a la Universitat de Barcelona la seva tesi Les Plataformes Carbonatades de les Balears. Estudi sedimentològic de les plataformes miocenes de les illes Balears i comparació amb la sedimentació actual a la seva plataforma. Bases per a una modelització de fàcies de plataformes temperades i càlides. Aquesta tesi permeté elaborar juntament amb els treballs que ja havia desenvolupat Lluís Pomar un model d’interpretació de les plataformes bioclàstiques.

La Fundació Endesa i la UIB creen la Càtedra Guillem Colom Casasnovas, el 17 de juny de 2011. D’esquerre a dreta: Dr. Lluís Pomar, catedràtic d’estratigrafia de la UIB, Rafael Miranda, president de la fundació ENDESA, la Dra. Monserrat Casas, Rectora de la UIB, i el Dr. Felicià Fuster, president del Consell Social de la UIB i president del Consell Assessor d’Endesa a les Illes Balears, a l’edifici Arxiduc Lluís Salvador del campus universitari de la UIB. A la fotografia no surt el Dr. Guillem Mateu perquè es trobava més a la dreta (Arxiu UIB).

El 2006 i 2007 es defensaren les altres dues tesis doctorals més que va dirigir. La primera de Pedro Agustín Robledo, Los Paleocolapsos kársticos en las plataformas carbonatadas del Mioceno Superior de Mallorca. Análisis geográfico, genético y evolutivo co-dirigida per Juan José Durán; i la segona de Guillem Mateu Vicens, Paleoecological and sedimentological analysis of neogene carbonate platforms in the western Mediterranean, co-dirigida per Pamela Hallock i com a tutor de tesi Gabriel Moyà Niell, ambdues defensades al dept. de Ciències de la Terra (UIB).


L’interès del professor Pomar per consolidar la línia de recerca en micropaleontologia, sedimentologia i paleoecologia encetada a la UIB el dugué a promoure i a participar directament activament en la creació de la Càtedra Guillem Colom Casasnovas (diari UIB 17/05/2011), la qual va néixer el 17 de juny de 2011, mitjançant conveni de col·laboració entre la Fundació ENDESA, la Universitat de les Illes Balears i el Museu Balear de Ciències Naturals, com a homenatge al científic Guillem Colom Casasnovas, amb l’objectiu de preservar i continuar la seva obra d’investigació i impulsar la recerca en els camps de la micropaleontologia, la sedimentologia i la paleoecologia (Diari UIB 27/4/15).

El Dr. Lluís Pomar, guardonat per la International Association of Sedimentologists amb la Medalla Sorby al transcurs del 20th International Sedimentological Congress, el mes d’agost de 2018, al Quebec (Canadà) (Arxiu UIB).

Els darrers anys de la seva llarga trajectòria acadèmica es van veure recompensats el 2018, quan, essent ja catedràtic emèrit d’Estratigrafia de la UIB, va ser distinguit com a onzè medallista i el primer científic no anglosaxó amb la Medalla Sorby que atorga cada quatre anys la International Association of Sedimentologists. La medalla li va ser lliurada el mes d’agost de 2018 a Quebec (Canada) durant el 20th International Sedimentolo-gical Congress, el mes d’agost de 2018, al Quebec (Canadà). Amb aquesta distinció, Lluís Pomar entrà a forma part del reduït grup de sedimentòlegs de màxim prestigi que també l’han rebuda: com Francis J. Pettijhon (1982), Robin GC. Bathrust (1986), Robert L. Folk (1990), John R. L. Allen (1994), Robert N. Ginsburg (1998) o Noel James (2014), , tots ells considerats els «pares» de la Geologia Sedimentària, la qual cosa li dona major relevància al premi i és un clar reconeixement de les eminents aportacions del professor Pomar a la sedimentologia. (IAS-awards i Diari UIB 20/05/2018).

La candidatura de Lluís Pomar va ser presentada pel professor Paul V. Wright del Museu Nacional de Gal·les i recolzada per investigadors internacionals (Redacción 2018).


Per la seva banda, el 2022, la prestigiosa revista Sedimentology, li va dedicar un volum homenatge a la seva trajectòria científica ja que la major part de la seva vida la va dedicar a l’estudi de les roques carbonatades i la seva gènesi. El volum és un estat de la qüestió de la formació i sedimentació dels carbonats que es troben al món natural, tenint en compte la paleoecologia i sedimentologia (veure Pufahl et al., 2022). La idea del número especial va sorgir durant una sessió a la 34 International Association of Sedimentologists celebrada a Roma. Al primer article que apareix a l’obra, se li dedica un repàs als seus treballs, tot i comentant la seva repercussió pel que fa a les investigacions dels carbonats (Brandano et al., 2022).

El Dr. Lluís Pomar, el 2017, mostrant les geometries dels estats visibles als penya-segats del Cap Blanc (Mallorca) i les seves relacions amb les oscil·lacions del nivell del mar. Retall de la figura 1 de l’article de Brandano et al. (2002).

La seva visió crítica respecte dels paradigmes establerts ha suposat la incorporació de nous conceptes i visions innovadores en la interpretació del registre sedimentari, com per exemple l’impacte de les ones internes, la correlació entre l’evolució de la fotosíntesi des de l’evolució bacteriana de l’Arqueà, fa 3.500 milions d’anys, i la formació dels diferents tipus de carbonats. Aquests darrers anys investigava sobre la influència de la progressiva pèrdua del CO2 atmosfèric en l’evolució biològica i el seu impacte en la formació dels carbonats,
bé sigui per inducció bacteriana, per influència microbiològica, o en la formació d’estructures esquelètiques (Diari UIB 29/05/2018).

Cartell d’una de les conferències realitzades al Museo de Ciencias Naturales de la Universitat de Saragossa (desembre 2018).


L’esprit crític i heterodoxe d’en Lluís el va dur a generar polèmica en la comunitat científica per les seves declaracions en relació al paper del CO2 atmosfèric i el canvi climàtic (veure Artigas 2018, Puig 2020, Vallés 2024) que va divulgar també a conferències (Fig. 9). Els seus detractors han volgut establir relació entre el seu posicionament en relació al canvi climàtic i el fet d’haver realitzat estudis per a la indústria petroliera o haver signat una càtedra amb ENDESA (Puig, 2020), però qualsevol que conegués bé a Lluís Pomar sap que els seus posicionaments científics mai varen estar condicionats per qüestions lucratives, sinó sempre basats en els seus treballs i investigacions sobre la formació de carbonats. Ell pensava que l’oceà era un embornal del CO2 amb la formació dels carbonats, que realment ho és; també defensava que el CO2 ajuda a la vida fotosintètica, la qual cosa és certa; però, si es consulta la bibliografia actual, veurem que les seves tesis anaven en contra de les creences de la gran majoria dels investigadors del clima, a l’igual que la majoria d’investigadors amb els quals Lluís Pomar va col·laborar, que tenen en compte l’escala temporal de la composició atmosfèrica, de milions d’anys per a períodes antics i processos naturals, i de molt pocs anys i la implicació dels humans dels canvis que se donen a l’actualitat.

I és que per Lluís Pomar, la ciència va ser sempre debat, treball de camp, dades, hipòtesis contrastades, defugint del consens, ans al contrari, cercant la sana confrontació d’idees que permet trencar l’ortodòxia i obrir la ment cap a altres explicacions innovadores. Malgrat la seva salut es va veure progressivament deteriorada als darrer anys, Lluís es va mantenir actiu fins gairebé el seu darrer alè. La seva darrera publicació, en col·laboració amb altres autors, va veure la llum el mes de maig de 2024, poc mesos abans del seu traspàs; en ella tracta sobre l’arquitectura de les formacions coral·lines oxfordianes al llarg del marge atlàntic de Marroc (Duval-Arnould et al., 2024) i dona prova novament del seu compromís inequívoc amb el que va ser sempre la seva vocació. Hem perdut un gran científic, un bon amic i una gran persona. Servam el seu mestratge i fem promesa de continuar el camí que ens va traçar.

No voldríem acabar aquestes línies sense recordar el seu estret lligam amb la SHNB. En Lluís va ser president de la SHNB des del 1980 fins el 1983. Durant el seu mandat impulsà l’ús del català, es redactaren uns nous estatuts i el nom de la Societat va passar del castellà al català. En aquell moment, a la junta directiva hi havia importants naturalistes, com Andreu Muntaner, Sebastià Feliu (que ens ha deixat també el 2024), José Antonio Guijarro, Lluís Gasull, Lluís Fiol, Lleonard Llorens i Joan Mayol. També va ser director de publicacions del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears des del 1983 al 1986 (Vicens et al., 2022). Lluís, sempre ocuparàs  un lloc d’honor a la Societat d’Història Natural de les Balears.

Guillem X. Pons, Damià Vicens i Joana Maria Petrus.

Referencies

Artigas, M. A. 2018. Luis Pomar, catedrático emérito de Estratigrafía: “El calentamiento global por culpa de las emisiones de CO2 es una manipulación”. Diario de Teruel.  18/10/2018.

Brandano, M., Mateu-Vicens, G. i Baceta J. A. 2022. Understanding carbonate factories through palaeoecological and sedimentological signals – Tribute to Luis Pomar. A: Pufahl, P., Brasier, A., Plink-Björklund, P., Brandano, M., Mateu-Vicens, G. i J.A Baceta (Eds.). Special Issue: Understanding carbonate factories through palaeoecological and sedimentological signals – Tribute to Luis Pomar. Sedimentology, 69, Issue 1: 5-23.

Circular SHNB 18. Els nostres naturalistes. Lluís Pomar Gomà. Juliol de 1999.

Colom, G. 1975. Geologia de Mallorca. Diput. Prov. Bal. Inst. Estudios Baleáricos. Patronato “J. Ma Quadrado”. CSIC. 2 vols. 519 pp. Palma.

Cuerda, J. 1975. Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst. Est. Bal. 304 pp. Palma.

Diari UIB  17/05/2011.

Diari UIB 27/4/15.   

Diari UIB 29/05/2018.

Duval-Arnould, A., Bulot, L., Charton, R., Jain, S., Masrour, M., Pomar, L., Redfern, J., Simmons, M., Schröder, S. 2024. Architecture of Oxfordian coral buildups along the Atlantic margin of Morocco. Journal of African Earth Sciences, 213, 105206

Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. 2021. Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca: evolució dels coneixements i perspectives actuals. In: De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 34: 111-131.  

Jenkyns, H. C.; Sellwood, B. W. i Pomar, L. 1990. A field excursion guide to the Island of Mallorca. The Geologist’ Association. 93 pp. London.

Moragues, L. 2024. Història geològica básica i actualitzada de Mallorca. Edicions Documenta Balear. 264 pp.

Pomar, L. 1976. Procesos telodiagenéticos en rocas carbonatadas del litoral catalán y baleares: su relación con microorganismos. Acta Geológica Hispánica, 11(2): 56.

Pomar, L. 1993. High-Resolution Sequence Stratigraphy in Prograding Miocene Carbonates: Application to Seismic Interpretation. AAPG Memoir 57: 389-407.

Pomar, L., Obrador, A. Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. 1983. El Terciario de las Baleares (Mallorca y Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983. Institut Estudis Balearics iUniversitat de Palma de Mallorca. Palma. 255 pp.

Pufahl, P., Brasier, A., Plink-Björklund, P., Brandano, M., Mateu-Vicens, G. i J.A Baceta (Eds.). 2022. Special Issue: Understanding carbonate factories through palaeoecological and sedimentological signals – Tribute to Luis Pomar. Sedimentology, 69, Issue 1: 5-393.

Puig, F. 2020. Perfil de los negacionistas climáticos: Luis Pomar, el endésico. Usted no se lo cree, blog de divulgación científica. Publicat el 30/09/2020 a

Redacción. 2018. El geólogo Luis Pomar, primer español que obtiene la Medalla Sorby, la máxima distinción mundial en Sedimentología. La Vanguardia 13/08/2018.

Rajadel, L. 2018.  Luis Pomar: “El CO2 no causa el calentamiento global”. Heraldo, 13/09/2018.

Vallés, M. 2024. Lluís Pomar, geólogo: «El CO2 es la vida, el cambio climático es una gran mentira». Diario de Mallorca, 27/01/2024.

Vicens, D., Pons, G. X. i Ginard, A. 2022. Les juntes directives dels darrers 41 anys de la Societat d’Història Natural de les Balears (1981-2022). VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 641-644.

Bibliografia de Lluís Pomar relacionada amb les Illes Balears i ordenada cronològicament

Pomar, L. i Calvet, F. 1974. Nota previa sobre el análisis comparativo de elementos traza en las aguas de escorrentía superficial, como indicadores de la acción alterante de microorganismos. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 115-138.

Pomar, L. i  Esteban, M. 1974. Meteorización superficial y fisural en rocas carbonatadas y su relación con Microorganismos. Com. VII Congr. Gr. Esp. Sedim. Tremp.

Calvet, F., Pomar, L. i Esteban, M. 1975. Las Rizoconcreciones del Pleistoceno de Mallorca. Inst. Invest. Geol. UB. 30: 35- 60.

Pomar, L., Ginés, A., Ginés, J., Moyà, G. i Ramón, G. 1975. Nota previa sobre la petrología y mineralogía de la calcita flotante de algunas cavidades del levante mallorquín. Endins, 2: 3-6.

Pomar, L. 1976. Tectónica de gravedad en los depósitos Mesozoicos, Paleógenos y Neógenos de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Baleares, 21: 159- 175.

Pomar, L. 1976. Procesos telodiagenéticos en rocas carbonatadas del litoral catalán y baleares: su relación con microorganismos. Acta Geológica Hispánica, 11(2): 56.

Pomar, L., Ginés, A. i Fontarnau, R. J. 1976. Las cristalizaciones freáticas del Pleistoceno mallorquín. Endins. 3: 3-25.

Esteban, M., Barón, A., Calvet, F. i Pomar, L. 1976. The Messinian Reefs of Mallorca. In Esteban, M. (ed.), The Messinian Reefs of Spain.

Pomar, L. i Colom, G. 1977. Depósitos de flujos gravitatorios en el Burdigaliense de “Es Racó d’es Gall-Auconassa” (Soller, Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 22: 119-136.

Esteban, M., Calvet, F., Dabrio, C., Barón, A., Giner, J., Pomar, L., Salas, R. i Permanyer, A. 1977. Aberrant features of the Messinian coral reefs. Third International Coral Reef Symposium, (Abstracts). Miami. 23-27.

Esteban, M., Calvet, F., Dabrio, C., Barón, A., Giner, J., Pomar, L. i Salas, R. 1977. Messinian (Uppermost Miocene) reef in Spain: morphology, composition and depositional environments. Third International Coral Reef Symposium, (Abstracts). Miami. USA.

Esteban, M., Calvet, F., Dabrio, C., Barón, A., Giner, J., Pomar, L. i Salas, R., 1977. Aberrant features of the Messinian coral reef, Spain. IUGS.IGPC Messinian Seminar 3 (Abstracts). Málaga.

Esteban, M., Calvet, F., Dabrio, C., Barón, A., Giner, J., Pomar, L., Salas, R. i Permanyer, A. 1978. Aberrant features of the Messinian coral reef, Spain. Acta Geológica Hispánica, 13, 20-22.

Barón, A. i Pomar. L. 1978. Recent distribution of Neogene sedimentation areas of the Mediterranean; area 405: Balearic depression. IGCP project no 25 (UNESCO,IUGS).

Pomar, L. 1978. Ensayo de una nueva hipótesis para la evolución tectosedimentaria de las Baleares. Treballs de Geografia, 35: 139-162.

Pomar, L. 1979. The Triasic of the Balearic Islands. UIB. 49 pp (inèdit).

Pomar, L. 1979. La evolución tectonosedimentaria de las Baleares: Análisis crítico. Acta Geol. Hisp., Homenatge a Lluís Sole i Sabaris, 14: 293-310.

Pomar, L. i Cuerda, J. 1979. Los depósitos marinos pleistocénicos en Mallorca. Act. Geol. Hisp. Homenaje a Luís Solé i Sabarís. Barcelona, 14: 505- 513.

Pomar, L., Ginés, A. i Ginés, A. 1979. Morfología estructura y origen de los espeleotemas epiacuáticos. Endins, 5-6: 3-17.

Ginés, A., Ginés, J., Pomar, L. i Salvà, P.A. 1979. La Serra de Tramuntana. VI Coloquio de Geografía, Excursión nº 1. 38 pàgs.

Pomar, L., Riba, O., Rodríguez Perea A. i Santanach, P. 1980. Estructuras de escape de aguas sintectónicas en el Mioceno inferior de Mallorca. Comunicació IX Congreso Nacional de Sedimentología, Salamanca.

Ginés, A., Ginés, J. i Pomar, L. 1981. Morphological and mineralogical features of phreatic speleothems occurring in coastal cave in Majorca (Spain). Proceedings 8th. International Congress of Speleology, 2: 529-532 pp. Bowling Green. USA.

Ginés, A., Ginés, J. i Pomar, L. 1981. Phreatic speleothems in coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of Mediterranean Pleistocene paleolevels. Proceedings. 8th International Congress of Speleology, 2: 533-536 pp. Bowling Green. USA.

Henning, G. Ginés, A. Ginés, J. i Pomar, L. 1981. Avance de los resultados obtenidos mediante datacion isotópica de algunos espeleotemas epicacuáticos mallorquines. Endins. 8: 91- 93.

Pomar, L. 1981. Hacia una nueva concepción geológica de las Islas Baleares. Estudis Baleàrics, 1: 29-35.

Pomar, L. 1982. La evolución tectonosedimentaria de las Baleares. Análisis crítico. Acta Geológica Hispánica. 14: 293- 310.

Fornós, J. J. i Pomar, L. 1982. El complejo de Manglar del Mioceno Terminal de la isla de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 26: 207- 228.

Pomar, L., Rodríguez, A. i Santanach, P. 1983. Rôle des charriages, des faiIles verticales et des glissements gravitationnels dans la structure de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Compte Rendu de l’Académie des Sciences de Paris, série.2, 297, 7: 607-612.

Pomar, L., Ginés, A. i Ginés, A. 1983. Las cristalizaciones freáticas del Pleistoceno mallorquín. VI Coloquio de Geografía, 111-113 pp. Asociación de Geógrafos Españoles. Palma de Mallorca.

Pomar, L., Obrador, A. Fornós, J. J. i Rodríguez Perea, A. 1983. El Terciario de las Baleares (Mallorca y Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983. Institut Estudis Baleàrics iUniversitat de Palma de Mallorca. Palma. 255 pp.

Pomar, L., Marzo, M., Barón, A. 1983. El Terciario de Mallorca. In: Pomar, L., Obrador, J., Fornós, J., Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca – Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 21-44.

Pomar, L., Riba, O., Rodríguez Perea, A. i Santanach, P. 1983. Estructuras de deformación en el Mioceno Inferior del Port des Canonge y del Macizo de Randa (Mallorca). In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 45-58.

Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Jurado, M .J. 1983. El neógeno de Menorca. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodriguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 59-71.

Marzo, M. Pomar, L., Ramos, E. i Rodríguez-Perea, A. 1983. El Paleógeno del SW de la Sierra Norte de Malloca. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 75- 90.

Rodríguez-Perea, A. i Pomar, L. 1983. El Neógeno inferior de Mallorca. Port des Canonge- Banyalbufar. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983,  91-114.

Pomar, L. i Rodríguez-Perea, A. 1983. El Neógeno inferior de Mallorca: Randa. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 115-138.

Pomar, L., Esteban, M., Calvet, F. i Barón, A. 1983. La Unidad arrecifal del Mioceno Superior de Mallorca.  In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 139-176.

Fornós, J. J. i Pomar, L. 1983. El Mioceno superior de Mallorca. Unidad Calizas de Santanyí (Complejo Terminal). In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983. 177- 206.

Obrador, A. i Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J.J. 1983. El Neógeno del sector de Maó. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 207-232.

Obrador, A., Pomar, L., Jurado, M. J. i Rodriguez-Perea, A., i Fornós, J. J. 1983. El neogeno del sector de Ciutadella. In: Pomar, L., Obrador, A., Fornós, J.J. i Rodríguez-Perea, A. (eds.). El Terciario de las Baleares (Mallorca -Menorca). Guía de las excursiones. X Congreso Nacional de Sedimentología, Menorca 1983, 233-255.

Obrador, A., Pomar, L., Rodríguez, A. i Jurado, M.J. 1983. Unidades deposicionales del Neógeno Menorquín. Acta Geológica Hispánica, 18: 87-97 pp.

Ramos, E., Marzo, M. i Pomar, L. i Rodríguez Perea, A. 1983. Estratigrafía y sedimentología del Paleógeno del sector occid. de la Sierra Norte de Mallorca (Baleares). Rev. Inv. Geol. 40: 29- 63.

Rodríguez-Perea, A. i Pomar, L. 1983. El Mioceno de la Sierra Norte de Mallorca (sector occidental). Acta Geológica Hispánica. 18. 105-116.

Fornós, J.J., Pomar, L. i Rodríguez-Perea, A. 1983. La eolianitas del Pleistoceno de Mallorca y sus estructuras asociadas. Comunicaciones del X Congreso Nacional de Sedimentología, 1: 90-93.

Fornós, J.J., Pomar, L. i Rodríguez-Perea, A. 1983. Depósitos marinos litorales y de abanico aluvial del Mioceno de la isla de Cabrera (Baleares). Comunicaciones del X Congreso Nacional de Sedimentología, 7: 32-35.

Pomar, L., Rodríguez-Perea, A. i Fornós, J.J. 1983. Proyecto HADES. Un nuevo método para la investigación del Pleistoceno. X Congreso Nacional Sedimentología, Menorca’83: 633-636.

Fornós, J. J. i Pomar, L. 1984. Facies, ambientes y secuencias de plataforma carbonatada somera (formación Calizas de Santanyí) en el Mioceno Terminal de Mallorca (Islas Baleares). Homenaje a Luis Sánchez de la Torre. Publicaciones de Geología. UAB. 20: 319- 338.

Fornós, J., Pomar, L., i Rodríguez-Perea, A. 1984. El Mesozoico de la Sierra de Son Amoixa (Serres de Llevant, Mallorca). I Congreso Español de Geología, 1: 173-185.

Arbona, J. Fontboté, J. M. González Donoso, J. M. Linares, A. Olóriz, F., Pomar, L., Rivas, P. i Sabat, F. 1984- 85. Precisiones bioestratigráficas y aspectos sedimentológicos del Jurásico- Cretácico basal de la Isla de Cabrera (Baleares). Cuad. Geol. 12: 169- 186.

Barón, A. i Pomar, L. 1985. Stratigraphic correlation tables: area 2c Balearic Depression. A: F. F. Steininger, J. Senes, K. Kleemann. F. Rogl. (eds) Neogene of the Mediterranean, Tethys and Paratethys. Institute of Paleontology, University of Vienna. 17.

Herman, J.S., Back., W. i Pomar, L. 1985. Geochemistry of groundwater in the mixing zone along the east coast of Mallorca. Spain. Karst Water Resources. Proceedings Ankara-Antalya Symposium IAHS, 161: 467-479. Ankara.

Martí, J., Paniello, X., Pomar, L., Ramos-Guerrero, E. i Rodríguez-Perea, A. 1985. El Triásico de las Baleares. Resúmenes II coloquio de Estratigrafia y Paleogeografia del Pérmico yTriásico en España. Seu d´Urgell. 103- 104.

Ramos, E., Marzó, M., Pomar, L. i Rodríguez-Perea, A. 1985. Estratigrafia y Sedimentología del Paleógeno del sector occidental de la Sierra Norte de Mallorca. Rev. d´Inv. Geol. 40. 29- 63.

HADES, Equipo (Directors: Pomar, L. i Ginés, J.). 1985. Los espeleotemas freáticos de las cuevas costeras de Mallorca: estado actual de las investigaciones. In: Geomorfología litoral y Cuaternario. Homenaje a Juan Cuerda. Universidad de València. 103-122. València.

Curzi, P.V., Fornós, J.J., Mauffret, A., Sartori, R., Serra, J., Zitellini, E., Borsetti, A.M., Canals, M., Castellarin, A., Pomar, L., Rossi, P.L. i Sabat, F. 1985. The South-Balearic Margin (Menorca Rise): objectives and preliminary results of the cruise Bal-84. Rendiconti della Societtà Italiana de Mineralogia, suppl., 8: 91–96.

Herman, J.S., Back., W. i Pomar, L. 1986. Speleogenesis in the groundwater mixing zone: the coastal carbonate aquifers of Mallorca and Menorca, Spain. Com 9th International Congress of Speleology, 1: 13-15 pp. Barcelona

Fornos, J. J., Pomar, L. i Rodríguez- Perea, A. 1986. Deformation structures on eolian calcarenites recognized as mammal footprints. Abstracts. Ias 7 th regional meeting on sedimentology. 63.

Fonboté, J.M., Obrador, A. i Pomar, L. 1986. Islas Baleares. En: Geología de España, Libro Jubilar J.M. Rios (J.A. Comba Coordinador). IGME. 2, 343-391 pp. Madrid.

Pomar, L., Bauzà, M. J., Ferriol, A., Llobera, M., Tébar, J. i Xamena, J. 1987. Análisis paleoecológico de los arrecifes coralinos del Mioceno superior de Cap Blanc- Cala Pi (Mallorca). I Jornades Medi Ambient. UIB. 15.

Rodríguez-Perea, A., Ramos-Guerrero, E., Pomar, L., Paniello, X., Obrador, A. i Martin, J. 1987. El Triásico de las Baleares. A: Estratigrafía y Paleogeografía del Pérmico y Triásico en España. Cuadernos de Geología Ibérica, 11: 295-321.

Pomar, L., Rodríguez-Perea, A., Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés J., Font, A. i Mora, A. 1987. Phreatic speleothems in coastal caves: a new regional meted to determine sea-level fluctuations. En: Zazo, C., (Ed.). Late Quaternary sea-level change in Spain. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC. Trabajos sobre el Neógeno-Cuaternario. 10: 197-224. Madrid.

Fornós, J.J., Massutí, C., Pomar, L. i Rodríguez Perea, A. 1987.  Estudi sedimentològic de les àrees proximals de la plataforma balear dins del Projecte CARBAL. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Palma, 2-3 juliol de 1987 / coord. por Joan Rita Larrucea,  1-2.

Rita, J., Vallejo, V. R. i Pomar L.1987. Composición mineralógica de las arcillas de algunos suelos de Mallorca, hipótesis sobre génesis de los mismos. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Palma, 2-3 juliol de 1987 / coord. por Joan Rita Larrucea, 58.

Fornós J.J., Ginés, A., Ginés, J. i Pomar, L. 1988. Paleokarst collapse breccias in the uppermost Miocene of Mallorca Island. (España). 9th IAS Regional of Sedimentology. Leuven. 76-77.

Pomar, L. 1988. Reef architecture and high-frequency relative sea-level oscillations, Upper Miocene, Spain. En: Abstracts. 9th Regional Meeting International Association of Sedimentology, 174-175 pp. Leuven.

Pomar, L. 1988. Upper Miocene reef complex of Mallorca, Balearic Islands. Spain. Petroleum geologists. Abstracts. 72(2): 237.

Pomar, L. 1989. Large-scale cement stratigraphy in cavern porosity, Mallorca, Spain. American Association of Petroleum Geologists – Bulletin, 73, 3: 400.

Pomar, L. 1989. Espeleotemas freáticos. Karst litoral y oscilaciones del nivel del mar durante el Cuaternario en la Isla de Mallorca. En: J.J. Durán y J. López-Martínez (Eds.). El karst en España. Sociedad Española de Geomorfología. Monografía 4, 265-275. Madrid.

Fornós J.J., Ginés, A., Ginés, J. i Pomar, L.  1990. Paleokarst collapse breccias in the uppermost miocene of Mallorca Island. II Jornades del Medi Ambient de les Balears UIB. Palma, del 23 al 25 d’abril de 1990 / coord. por Antoni Martínez Taberner, 46-47.

Oswald, E. J., Meyers, W. J. i Pomar L. 1990. Dolomitization of an upper miocene reef complex, Mallorcaevidence for a messisian dolomitizing Mediterranean Sea. II Jornades del Medi Ambient de les Balears. UIB. Palma, del 23 al 25 d’abril de 1990 / coord. por Antoni Martínez Taberner, pág. 54.

Pomar, L., Bosence, D.W. i Waltham, D. A. 1990. Computer modelling of a miocene carbonate platform, Mallorca, Spain.  II Jorn. Med. Ambient de les Balears. UIB. 55.

Pomar, L. 1990. Reef architecture and high frequency relative sea-level oscillations, upper miocene, Mallorca. II Jornades del Medi Ambient de les Balears. Palma, del 23 al 25 d’abril de 1990 / coord. por Antoni Martínez Taberner, págs. 56-57.

Jenkins, H. C. Sellwood, B. W. i Pomar, L. 1990: A field excursion guide to the Island of Mallorca. Geologists Association Guides. 42, 93 pp.

Pomar, L., Rodríguez-Perea, A., Sàbat, F. i Fornós, J.J. 1990. Neogene stratigraphy of Mallorca Island.  Iberian Neogene Basins (IXth Congress R.C.M.N.S.). Paleontologia i Evolució, Mem. Esp., 2: 269-320.

Pomar, L. 1991. Reef geometries, erosion surfaces and high- frequency sea level changes, Opel Miocene Reef Complex, Mallorca, Spain. Sedimentology. 38: 243- 270.

Fornós, J.J., Marzo, M., Pomar, L., Ramos-Guerrero, E., i Rodríguez-Perea, A. 1991. Evolución tectono-sedimentaria  y  anàlisis  estratigràfico  del Terciario  de  la  Isla  de Mallorca. I Congreso del Grupo Español del Terciario. Libro-Guía Excursión nº 2. Ed. F. Colombo. Vic. 145 pp.

Pomar, L. i Ward, W.C. 1991. Características de las secuencias deposicionales de alta frecuencia en el sistema arrecifal del Mioceno superior de Mallorca. Acta Geológica Hispánica, 26 (3-4): 181-194.

Fornós, J.J. i Pomar, L. 1992. La Serralada Bètica. S-4: L’estructuració bético-balear a partir del Miocè Superior. In Guimerà, J.J., Història Natural dels Països Catalans. Geologia II: 274.

Obrador A., Pomar, L. i Taberner, C. 1992. Late Miocene megabreccia of Menorca (Balearics Islands): A basis for the interpretation of a megabreccia deposit. A: H.M. Pedley, (Ed.). Carbonate Ramps: Proceses and Diagénesis. Sedimentary Geology, 79: 203-223.

Bosence, D.W., Pomar, L., Waltham, D.A. i Lankester, T.H. 1994. Computer modelling a Miocene carbonate platform, Mallorca, Spain. American Association Petroleum Geologist Bulletin, 78 (2): 247-276.

Fornós, J. J. i Pomar, L. 1993. El Mesozoic. Joan Josep Fornós Astó, Lluís Pomar Gomà. Història natural de l’Arxipelag de Cabrera / coord. por Josep Antoni Alcover, Enric Ballesteros Sagarra, Joan Josep Fornós Astó, 79-85.

Pomar, L. i Ward, W. C. 1994. Response of a late Miocene Mediterranean platform to high frequency eustasy. Geology. 22. 131- 134.

Pomar, L. 1993. High-Resolution Sequence Stratigraphy in Prograding Miocene Carbonates: Application to Seismic Interpretation. AAPG Memoir 57: 389-407.

Pomar, L. i Ward, W.C. 1994. Response of a late Miocene Mediterranean reef platform to high-frequency eustasy. Geology, 22: 131–134.

Pomar, L. i Ward, W.C. 1995. Sea-level changes, carbonate production and platform architecture: the Llucmajor Platform, Mallorca, Spain. In: Haq, B.U. (ed) Sequence stratigraphy and depositional response to eustatic, tectonic and climate forcing. Kluwer, Amsterdam, 87-112.

Pomar, L., Ward, W.C. i Green, D.G. 1996. Upper Miocene Reef Complex of the Llucmajor area, Mallorca, Spain. In: Franseen, E., Esteban, M., Ward, W.C., y Rouchy, J.M. eds.: Models for Carbonate Stratigraphy from Miocene Reef Complexes o f the Mediterranean regions, SEPM Concepts in Sedimentology and Paleontology Series, n. 5: 191-225.

Pomar, L. i Ward, W. C. 1999. Reservoir-scale heterogeneity in depositional packages and diagenetic patterns on a reef-rimmed platform, Upper Miocene, Mallorca, Spain. American Association Petroleum Geologist Bulletin. 83: 1759-1773.

Jiménez, A. P., Pomar, L. i Braga, J. C. 1999. Bivalves in the upper Miocene reef complex of Mallorca, Spain. Revista Española de Paleontología, 14 (3): 65-75

Robledo, P. i Pomar, L. 2000. Upper Miocene karst collapse structures of the East coast, Mallorca, Spain. Acta Carsologica, 29: 177-184.

Robledo, P. i Pomar, L. 2000. Modelo genético de las estructuras de colapso cárstico del Mioceno Superior de Mallorca. Geotemas, 2: 189-192.

Robledo, P.A. i Pomar, L. 2000. Las estructuras de colapso kárstico en el Mioceno Superior de Mallorca; modelo genético. Geotemas, 1 (4): 267-272.

Pomar, L. 2001. Control ecológico del espacio de acomodación en carbonatos; las plataformas del Mioceno Superior de las Baleares. Geotemas, 3(2): 27-30.

Pomar, L. 2001. Ecological control of sedimentary accommodation: evolution from a carbonate ramp to rimmed shelf, Upper Miocene, Balearic Island. Palaeogeography, Palaeoclimatoloy, Palaeoecology, 175: 249-272.

Robledo P. i Pomar, L. 2001. Genetic Model of the karst collapse structures on the east coast, Mallorca, Spain. En: Günay, Ford, Johnson and Johnson (Eds.). Present State and Future Trends of Karst Studies. UNESCO, 1: 339-344. París.

Robledo, P. i Pomar, L. 2001. The karst collapse structures in the Upper Miocene of the east cost of Mallorca: genetic model and classification features. Geophysical Research Abstracts. En: Paleoclimatology: From process studies to reconstruction of the palaeoenvironment: advances in palaeoceanography and climatoloy, 3, 9215.

Pomar, L., Obrador, A. i Westphal, H. 2002. Sub-wavebase cross-bedded grainstones on a distally steepened carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedimentology, 49: 139-169.

Fornós, J.J., Pomar, L. i Ramos, E. 2002. Balearic Islands. In Gibbons, W. i Moreno, T. (eds.), The Geology of Spain. The Geological Society, London: 327-334.

Alonso-Zarza, A. M., Armenteros, I., Braga, J. C., Muñoz, A., Pujalte, V., Ramos, E., Aguirre, J., AlonsoGavilán, Arenas, C., Baceta, J. I., Carballeira, J., Calvo, J. P., Corrochano, A., Fornós, J., González, A., Luzón A., Martín, J. M., Pardo, G., Payros, A., Pérez, Pomar, L., Rodriguez, J. M., Villena, J. 2002 Tertiary In:  Gibbons, W., and Moreno, M. T. (eds) The Geology of Spain. Geological Society, London. 293-334.

Pomar, L. 2003. Tipos de plataformas carbonatadas: un enfoque genético. A: Guillem Colom Casasnovas, naturalista i geòleg: pioner i mestre de la micropalentologia espanyola / coord. por Guillem Mateu Mateu, 57-66.

Pomar, L., Brandano, M. i Westphal, H. 2004. Environmental factors influencing skeletal grain sediment associations a critical review of Miocene examples from the Westen Mediterranean. Sedimentology, 51: 627- 651.

Barón, A. Fornós, J.J., Gelabert, B., Obrador, A., Pomar, L., Ramos-Guerrero, E. i Sàbat, F. 2004. Baleares. A: Vera J.A. (Eds.) Geología de España. SEG-IGME. 450-464 pp. Madrid

Obrador, A. i Pomar, L. 2004. El Mioceno del Migjorn. In: Fornós, J.J., Obrador, A. i Roselló-Verger, V.M (eds). Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11, 73-92.

Robledo, P.A., Duran, J.J. i Pomar, L. 2004. Paleocollapse structures as geological record for reconstruction of past karst processes during the upper Miocene of Mallorca island. International Journal of Speleology, 33: 81-95.

Westphal, H., Obrador, A. i Pomar L. 2004. Oriented calcite concretions in Upper Miocene carbonate rocks of Menorca, Spain: evidence for fluid flow through a heterogeneous porous system. Geologica acta: an international earth science journal, 2 (4): 271-284.

Brandano, M., Vannucci, G., Pomar, L. i Obrador, A. 2005. Rhodolith assemblages from the lower Tortonian carbonate ramp of Menorca (Spain): Environmental and paleoclimatic implications. Palaeogeography, palaeoclimatology, palaeoecology, 226 (3): 307-323.

Csoma, A.É., Goldstein, R.H. i Pomar, L. 2006. Pleistocene speleothems of Mallorca: implications for palaeoclimate and carbonate diagenesis in mixing zones. Sedimentology, 53: 213–236.

Andreetta, R., Morsilli, M. i Pomar, L. 2008. Sedimentological features of coarse-grained deep water backset beds in a distally steepened carbonate ramp (Late Miocene, Menorca, Balearic Islands, Spain).  Rend. online Società Geologica Italiana, 2 (2008), Note Brevi, www.socgeol.it, 19-22.

Pomar, L., Robledo, P.A. i Durán, J. 2008. Análisis de la fracturación de la plataforma carbonática de Santanyí, Mallorca: Relación con los paleocolapsos y su cronología. Geogaceta, 44: 67-70.

Robledo, P.A., Durán, J. i Pomar, L. 2009. Palleocolapse structures and collapse breccias as good record for reconstruction critical climate events during the Upper Miocene in Mallorca Island, Spain. 27th IAS Meeting of Sedimentology. June 2009. Alghero, Italy.

Asprion, U., Westphal, H., Nieman, M. i Pomar L. 2009. Extrapolation of depositional geometries of the Menorcan Miocene carbonate ramp with ground-penetrating radar. Facies, 55: 37–46.

Arenas, C. i Pomar, L. 2010. Microbial deposits in Upper Miocene carbonates, Mallorca, Spain. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecolology, 297: 465- 485.

Pomar, L. 2012. The late Miocene Reef Complex, Mallorca. XXVIII Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología, Valencia- Sóller. Excursión post-congreso. 37 pp.

Pomar, L., Bassant, P., Brandano, M., Ruchonnet, C. i Janson, X. 2012. Impact of carbonate producing biotas on platform architecture: insights from Miocene examples of the Mediterranean region. Earth-Sci. Rev., 113, 186–211.

Davies, E.J., Ratcliffe, K.T., Montgomery, P., Pomar, L., Ellwood, B.B. i Wray, D.S. 2013. Magnetic susceptibility (χ) stratigraphy and chemostratigraphy applied to an isolated carbonate platform reef complex; Llucmajor Platform, Mallorca. A: Verwer, Klaas, Playton, Ted E. and Harris, Paul M. (Mitch), (eds.) Deposits, Architecture, and Controls of Carbonate Margin, Slope and Basinal Settings. Special Publications (105). SEPM (Society for Sedimentary Geology), Tulsa, OK, USA, pp. 142-156.

Rivera, J., Pomar, L., Hermida, N., Mateu, G. i Acosta, J. 2017. Dome Dunes on the Inner to Middle Shelf Transition on a Temperate-Water Carbonate Sediment Shelf. Pitiusas Islands. A: Guillén, J., Acosta, J., Chiocci, F., Palanques, A. (eds.). Atlas of Bedforms in the Western Mediterranean. Springer, Cham. 159-165.

Rivera, J.,  Mateu, G., Hermida, N., Pomar L. i Acosta. J. 2017.  Trawl Marks and Dredge Spoils as Examples of Seabed Anthropic Alteration on Sediments (Menorca Shelf). A: Guillén, J., Acosta, J., Chiocci, F., Palanques, (eds) Atlas of Bedforms in the Western Mediterranean. Springer, Cham. 167-172.

Molina, J.M., Pomar, L., Ruiz-Ortiz, P. A. i Vera, J. A. 2019. Tempestite-and beach-like grainstones in pelagic sequences (Jurassic, Subbetic, South of Spain). Bathurst Meeting Mallorca 2019, 16 th International Meeting of Carbonate Sedimentologists. Theme 1, P 22.

Suárez-González, P., Arenas, C., Benito, M.I. i Pomar, L. 2019.  Interplay between biotic and environmental conditions in pre-salt Messinian microbialites of the western Mediterranean (Upper Miocene, Mallorca, Spain). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 533(28): 109242.

Pomar, L., Baceta, J. I. i Mateu-Vicens, G. 2021. The upper Miocene reef-rimmed platform of Mallorca (Spain): factory structure, growth dynamics and diagénesis. In: Field Guides to Exceptionally Exposed Carbonate Outcrops Publisher: International Association of Sedimentologists. Pp

Suárez-González, P., Benito, I., Arenas, C. i Pomar, L. 2022. Columnar microbialites of the upper Miocene of Mallorca (Spain): A new morphogenetic model based on concurrent accretion and bioturbation – uncommon or overlooked?.  Sedimentology, 69: 88-120.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , | Feu un comentari

La colección de equinoideos actuales conservada en el Museo Diocesano de Menorca (Ciutadella de Menorca, Illes Balears). Inventario y gestión museográfica.

Quintana Cardona, J. 2024. La colección de equinoideos actuales conservada en el Museo Diocesano de Menorca (Ciutadella de Menorca, Illes Balears). Inventario y gestión museográfica. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 105-133. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-08-2024; revisió acceptada: 2-09-2024; publicació online: 04-09-2024.

Las colecciones de historia natural de Fernando Escalante Díaz (Donosti, 1955-Ciutadella de Menorca, 2020) se depositaron, tras su fallecimiento, en el Museo Diocesano de Menorca (Ciutadella de Menorca) en junio de 2020. En enero de 2024, y gracias a una beca del Institut Menorquí d’Estudis (IME), se inició el inventario, la reparación, la estabilización y la acomodación de la colección de equinoideos actuales, ya que, de todas las colecciones, es la que presenta unas características más peculiares debido a su fragilidad. En este trabajo se ofrece un listado completo de todas las especies, repartidas en 44 familias, 118 géneros y 249 especies, de las cuales más de la mitad proceden de la región indopacífica. Además del inventario taxonómico, se comentan algunos de los problemas inherentes a este tipo de colecciones, detallando también algunos aspectos referentes a la metodología utilizada durante el proceso de estabilización y acomodación de la colección. Todos estos comentarios son orientativos y formulados con el ánimo de evitar problemas similares en colecciones de características similares. En este sentido, la mayor aportación de los naturalistas aficionados a las colecciones de historia natural es la recogida y preparación responsable de ejemplares y datos, nunca con fines puramente económicos, con el fin de facilitar al máximo el proceso de donación y conservación definitiva en el seno de algún museo de carácter público. Resulta evidente que los museos públicos de historia natural han de ejercer un papel fundamental a la hora ofrecer la información necesaria a los aficionados con el fin de fomentar una ciencia ciudadana responsable y de calidad.
Palabras clave: problemas de conservación, desalinización, estabilización, reparación, etiquetado.

Les col·leccions d’història natural de Fernando Escalante Díaz (Donosti, 1955-Ciutadella de Menorca, 2020) es van dipositar, després de la seva mort, al Museu Diocesà de Menorca (Ciutadella de Menorca) al juny de 2020. Al gener de 2024, i gràcies a una beca de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), es va iniciar l’inventari, la reparació, l’estabilització i l’acomodació de la col·lecció d’equinoïdeus actuals, ja que de totes les col·leccions és la que presenta unes característiques més peculiars a causa de la seva fragilitat. En aquest treball s’ofereix una llista completa de totes les espècies, repartides en 44 famílies, 118 gèneres i 249 espècies, de les quals més de la meitat procedeixen de la regió indopacífica. A més de l’inventari taxonòmic, es comenten alguns dels problemes inherents a aquest tipus de col·leccions, detallant també alguns aspectes referents a la metodologia utilitzada durant el procés d’estabilització i acomodació de la col·lecció. En aquest sentit, l’aportació més gran dels naturalistes aficionats a les col·leccions d’història natural és la recollida i preparació responsable d’exemplars i dades, mai amb finalitats purament econòmiques, per tal de facilitar al màxim el procés de donació i conservació definitiva al si d’algun museu de caràcter públic. És evident que els museus públics d’història natural han d’exercir un paper fonamental a l’hora d’oferir la informació necessària als aficionats per tal de fomentar una ciencia ciutadana responsable y de calitat.
Paraules clau: problemes de conservació, desalinització, estabilització, reparació, etiquetat.

The natural history collections of Fernando Escalante Díaz ((Donosti, 1955-Ciutadella de Menorca, 2020) were deposited, after his death, in the Diocesan Museum of Menorca (Ciutadella de Menorca) in June 2020. In January 2024, and Thanks to a grant from the Institut Menorquí d’Estudis (IME), the inventory, the repair, stabilization and accommodation of the collection of current echinoids began, since, of all the collections, it is the one with the most peculiar characteristics due to its fragility. This work offers a complete list of all species, divided into 44 families, 118 genera and 249 species, of which more than half come from the Indo-Pacific region. In addition to the taxonomic inventory, some of the problems inherent to this type of collections are discussed, also detailing some aspects regarding the methodology used during the process of stabilization and accommodation of the collection. All these comments are indicative and formulated with the aim of avoiding problems in collections of similar characteristics. In this sense, the greatest contribution of amateur naturalists is the responsible collection and preparation of specimens and data, never for purely economic purposes, in order to facilitate the process of donation and definitive conservation, as much as possible, within a public museum. It is evident that public natural history museums must play a fundamental role in offering the necessary information to enthusiasts in order to promote responsible and quality citizen science.
Keywords: conservation problems, desalination, stabilization, repair, labeled.

Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustavo Mas, 79-1er, 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears); i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, carrer de les Columnes s/n, campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Depòsits miocens i plio-quaternaris entre cala Figuera i el banc d’Eivissa (Calvià, Mallorca, Mediterrània occidental): evolució paleoambiental i registre fòssil.

Juárez-Ruiz, J. i Matamales-Andreu, R. 2024. Depòsits miocens i plio-quaternaris entre cala Figuera i el banc d’Eivissa (Calvià, Mallorca, Mediterrània occidental): evolució paleoambiental i registre fòssil. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 75-104. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 7-12-2023; revisió acceptada: 2-09-2024; publicació online: 04-09-2024.

Durant el Neogen i el Quaternari, Mallorca esdevingué progressivament l’illa que coneixem avui en dia. En aquest interval és quan les principals conques sedimentàries locals es rebliren amb un seguit de depòsits marins i continentals, alguns dels quals contenen un ric registre fòssil. Si bé aquests han estat estudiats extensivament des de la geologia i la paleontologia, avui en dia encara hi ha afloraments inèdits o poc coneguts a la regió. En aquest treball s’estudia per primera vegada un extens complex de jaciments paleontològics que contenen un remarcable registre fòssil marí i continental que suma més de 140 tàxons, situats en diferents unitats estratigràfiques corresponents a l’interval del Miocè superior al Plistocè superior. En aquest context, es revisen dos jaciments prèviament publicats, als quals s’hi afegeixen sis localitats inèdites. En conjunt, es posa de manifest l’estratigrafia, paleontologia i evolució paleoambiental de l’àrea, complimentant l’alt valor científic de la serra de Tramuntana i remarcant la importància de la geologia i paleontologia mallorquines dins l’àmbit Mediterrani.
Paraules clau: Mallorca, Miocè, Pliocè, Plistocè, sedimentologia, estratigrafia, paleontologia.

During the Neogene and Quaternary periods, Mallorca gradually evolved into the island we know today. Within this interval, the main local sedimentary basins were formed and gradually filled with a series of marine and continental deposits, some of which contain a rich fossil record. While these have been extensively studied from geological and paleontological perspectives, there still exist unpublished or poorly known outcrops in the region today. This study examines, for the first time, an extensive complex of paleontological deposits harboring a remarkable marine and continental fossil record, encompassing over 140 taxa spread across various stratigraphic units from the upper Miocene to the upper Pleistocene. Within this framework, two previously documented fossil sites are reevaluated, and six new localities are introduced. The overall focus of this study is on the stratigraphy, paleontology, and paleoenvironmental evolution of the area, complementing the scientific value of the Tramuntana mountains and underscoring the importance of Mallorcan geology and paleontology in the Mediterranean context.
Key words: Mallorca, Miocene, Pliocene, Pleistocene, sedimentology, stratigraphy, palaeontology.

Josep JUÁREZ-RUIZ, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears; Rafel MATAMALES-ANDREU, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Catalunya.

Publicat dins de BSHNB 67 Any 2024 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari