Nou bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, Vol. 65 (2022)

Comencem amb la publicació del nou bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balearas, Vol 65 (2022).

Recordeu que podeu consultar tots els volumens del Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears a la Biblioteca Digital de les Illes Baleares UIB.

Publicat dins de BSHNB 64 Any 2021 | Deixa un comentari

The Bees and Wasps (Hymenoptera Aculeata) of the Balearic Islands, their contribution to environmental and economic well-being and to scientific research

Owens, N. W. and Riddiford, N. J. 2022. The Bees and Wasps (Hymenoptera: Aculeata) of the Balearic Islands, their contribution to environmental and economic well-being and to scientific research. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 259-289. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 1-11-2022; revisió acceptada: 30-11-2022; publicació online: 5-12-2022.

To complement a recent publication on the aculeate Hymenoptera (bees and wasps) biodiversity of the Balearic Islands, this paper focuses on the wider ecological role played by this group within the Balearics. Current knowledge is placed in its wider geographical context, with special emphasis on Mediterranean islands. The paper draws attention to the essential role of bees and wasps within the ecosystem, their value, threats and conservation needs, including sites, biotopes and endemisms. Illustrations are provided to demonstrate the diversity and attractiveness of the many bees and wasps across the Islands.
Keywords: Aculeates, bees, wasps, biodiversity, endemics, ecosystem, conservation.

Per complementar una publicació recent sobre la biodiversitat d’himenòpters aculeats (abelles i vespes) de les Illes Balears, aquest article se centra en l’ample paper ecològic que juga aquest grup a les Balears. L’actual coneixement se situa en el seu context geogràfic més ampli, amb especial èmfasi en les illes mediterrànies. El document fa una crida sobre el paper essencial de les abelles i les vespes dins de l’ecosistema, el seu valor, les amenaces i les necessitats de conservació, inclosos els llocs, els biòtops i els endemismes. Es proporcionen il·lustracions per demostrar la diversitat i l’atractiu de les nombroses abelles i vespes de les Illes.
Paraules clau: Aculeats, abelles, vespes, biodiversitat, endemismes, ecosistema, conservació.

Nick OWENS, 22 Springfield Close, Weybourne, Holt, Norfolk NR25 7TB, England. E-mail. Nick J. RIDDIFORD, TAIB, Schoolton, Fair Isle, Shetland, Scotland. E-mail.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els dipòsits litorals atribuits històricament al Pliocè-Plistocè inferior de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani occidental): revisió, biocronologia de mol·luscs i implicacions paleogeogràfiques.

Juárez-Ruiz, J. i Mas, G. 2022. Els dipòsits litorals atribuits històricament al Pliocè-Plistocè inferior de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani occidental): revisió, biocronologia de mol·luscs i implicacions paleogeogràfiques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 237-257. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 3-10-2022; revisió acceptada: 3-11-2022; publicación online: 12-11-2022.

Des de meitats del segle XX Mallorca ha esdevingut un lloc de referència pel que fa al Quaternari mediterrani, essent l’estudi de les platges fòssils un dels seus camps més prolífics. Si bé la major part dels jaciments estudiats corresponen al Plistocè mig i superior, existeix un petit grup de localitats amb d’edats més antigues que encara avui en dia romanen pobrament documentats. Aquests tenen edats estimades entre el Pliocè i el Plistocè inferior, encara que la metodologia emprada per datar-los sembla avui en dia en part obsoleta i contradictòria segons quines siguin les fonts consultades. En aquest estudi pretenem actualitzar el coneixement sobre aquestes localitats problemàtiques i el seu registre de mol·luscs fòssils, caracteritzant-les tant cronològica com paleontològicament. Finalment, es deriven un seguit de consideracions sobre l’evolució de la costa Mallorquina durant el Pliocè.
Paraules clau: Pliocè, Zanclià, Piacenzià, mol·luscs, platja, MPMUs.

Mallorca is a prominent area concerning the Mediterranean Quaternary from Middle XX century, being the study of fossil beach depòsits one of the most prolífic fields. Although most of the outcrops correspond to Middle and Upper Pleistocene, a little and poorly known group of localities are older. Those deposits are usually placed in Pliocene and Lower Pleistocene, even though the dating methods seem today obsolete and contradictory depending of the sources. In this work we aim to Update the knowledge about those problematic outcrops and their mollusca fossil record in a cronologic and paleontological point of view. Finally, we expose a few considerations concerning the evolution of the Pliocene coast in Mallorca.
Key words: Pliocene, Zanclean, Piacenzian, molluscs, beach, MPMUs.

Josep JUÁRZ-RUIZ, Societat d’Història Natural de les Balears. Carrer Margarida Xirgu 16 baixos, 07011, Palma, Mallorca (Illes Balears). E-mail.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Una primera aproximación a la colección malacológica del Dr. José Ramos Alexiades (Illa del Rei, puerto de Maó, Menorca).

Quintana Cardona, J., Pérez Martos, M.G., Pabst, R. y Milá, M. 2022. Una primera aproximación a la colección malacológica del Dr. José Ramos Alexiades (Illa del Rei, puerto de Maó, Menorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 207-235. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 10-10-2022; revisió acceptada:21-10-2022; publicació online: 24-10-2022.

La colección malacológica del Dr. José Ramos Alexiades (1949-2011), actualmente conservada en la Illa del Rei (puerto de Maó, Menorca), incluye tres ámbitos diferentes: 1) ejemplares mayoritariamente adquiridos en tiendas y vendedores especializados, conservados en los cajones de unos módulos de plástico apilables; 2) lotes de sedimentos recogidos en las costas de Menorca y 3) una biblioteca especializada. Como primera aproximación al estudio de la colección se ha realizado el inventario y la actualización taxonómica de los gasterópodos marinos conservados en los módulos (1570 ejemplares), que en total se reparten en 60 familias, 300 géneros y 638 especies, entre las que dominan los Muricidae (44 géneros y 88 especies), seguida por los Nassariidae (9 géneros y 41 espécies), los Marginellidae (14 géneros y 41 especies) y los Naticidae (13 géneros y 37 especies). El presente trabajo se presenta la iconografía de todas las especies incluidas en las famílias Bursidae (12 especies), Cancellariidae (19 especies), Cymatiidae (16 especies) y Personidae (4 especies). En la parte final del trabajo se sugieren una serie de medidas con las que optimizar la relación existente entre el número de ejemplares y el espacio disponible.
Palabras clave: actualización sistemática, WoRMS, Fundación Illa del Rei, Gestión museográfica, Bien cultural dinámico.

La col·lecció malacològica del Dr. José Ramos Alexiades, actualment conservada a l’Illa del Rei (port de Maó, Menorca), inclou tres àmbits diferents: 1) exemplars principalment obtinguts en tendes i venedors especialitzats, conservats en els calaixos d’uns mòduls de plàstic apilables; 2) lots de sediments recollits en les costes de Menorca i 3) una biblioteca especialitzada. Com a primera aproximació a l’estudi de la col·lecció s’ha realitzat l’inventari i l’actualització taxonòmica dels gasteròpodes marins conservats en els mòduls (1570 exemplars), que en total queden inclosos en 60 famílies, 300 gèneres i 638 espècies, entre les quals hi dominen els Muricidae (44 gèneres i 88 espècies), seguits pels Nassariidae (9 gèneres i 41 espècies), els Marginellidae (14 gèneres i 41 espècies) i els Naticidae (13 gèneres i 37 espècies). El present treball presenta la iconografia de totes les espècies incloses en les famílies Bursidae (12 espècies), Cancellariidae (19 espècies), Cymatiidae (16 espècies) i Personidae (4 espècies). En la part final del treball es suggereixen una sèrie de mesures amb les quals optimizar la relació existent entre el nombre d’exemplars i l’espai disponible.
Paraules clau: Actualització sistemàtica, WoRMS, Fundació Illa del Rei, Gestió museogràfica, Bé cultural dinàmic.

The
malacological collection of Dr. José Ramos Alexiades, currently preserved in the Illa
del Rei (Maó Port, Menorca), includes three diferent areas: 1) specimens mostly
acquired in specialized stores and sellers, kept in the drawers of some stackeble
plàstic modules; 2) batches of sediments collected on the coast of Menorca and 3) a
specialized library. As a first approach to the study of the collection has carried out
the inventory and taxonòmic update of the marine gastropods stored in the modules
(1570 specimens) which in total are divided into 60 families, 300 genera and 638
species, among which the Muricidae dominate (44 genus and 88 species), followed
by the Nassariidae (9 genuss and 41 species), the Marginellidae (14 genus and 41
species) and the Naticidae (13 genus and 37 species). The present work shows the
iconography of all the species included in the famílies Bursidae (12 species),
Cancellariidae (19 species), Cymatiidae (16 species) and Personidae (4 species). In
the final part of the work, a series of measures are suggested in order to optimize the
relationship between the number of the specimens and the available space.
Keywords: Systematic updating, WoRMS, Illa del Rei foundation, Museographic
management, Dynamic cultural asset.

Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas, 79-1er, 07760 Ciutadella de
Menorca (Illes Balears, España). i Institut Català de Paleontologia Miquel
Crusafont. Universitat Autónoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, carrer de les
Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193, Cerdanyola del Vallès (Barcelona,
España). María Gracia PÉREZ MARTOS, Carrer Llebeixets, 6B, Trebalúger, 07720
Es Castell (Menorca, Illes Balears, España). Rita PABST, Carrer Bisbe Sever, 7, 1º
izq., 07720 Es Castell (Menorca, Illes Balears, Espanya); Mercedes MILÁ Calle
Claudio Coello, 33, 28001 Madrid.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Spearfishing in the Balearic Islands (western Mediterranean): affected species and yield.

Riera-Batle, I. and Grau, A.M. 2022. Spearfishing in the Balearic Islands (western Mediterranean): affected species and yield. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 185-205. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 12-08-2022; revisió acceptada:20-08-2022; publicació online: 2-09-2022.

In this study, we quantify the pressure of spearfishing on fish communities in rocky coastal habitats of the Balearic islands (western Mediterranean). The study was carried out in four marine protected areas. Spearfishing affected at least 35 species of fishes and cephalopods, among which the most abundant were Diplodus sargus, Octopus vulgaris, Mullus spp. and Sciaena umbra, with an intrinsic vulnerability index of 65.43, a value considered to be between high and very high. A decreasing trend over time for the mean of the capture per unit effort (CPUE) (kg/spear fisherman·h) was shown, but an increasing trend over time in the mean size of the more representative species (D. sargus, S. umbra, Epinephelus marginatus, Scorpaena scrofa and Labrus spp.) was also observed. The results support the assumption that spearfishing may lead to changes in the trophic structure of rocky fish communities in the Mediterranean coasts because it is especially efficient with respect to high trophic level species that have a long life, slow growth and low reproductive potential.
Keywords: spearfishing, catches, vulnerable species, CPUE, western Mediterranean.

En aquest estudi es quantifica la pressió que la pesca submarina exerceix sobre les comunitats de peixos dels hàbitats rocosos litorals en el Mediterrani i s’ha dut a terme en quatre àrees marines protegides de les illes Balears (Mediterrània occidental). La pesca submarina afecta un mínim de 35 espècies de peixos i cefalòpodes, de les quals les més abundants foren Diplodus sargus, Octopus vulgaris, Mullus spp. i Sciaena umbra, i l’índex de vulnerabilitat intrínseca de la modalitat és de 65.43, un valor considerat entre alt i molt alt. S’observa una tendència decreixent en el temps de la captura per unitat d’esforç (CPUE) mitjana (kg/pescador·h) però, alhora, coincideix amb una tendència creixent amb el temps de la talla mitjana de la majoria d’espècies més significatives (D. sargus, S. umbra, Epinephelus marginatus, Scorpaena scrofa i Labrus spp.). Els resultats recolzen l’assumpció de què la pesca submarina pot provocar canvis en l’estructura tròfica de les comunitats de peixos litorals d’hàbitat rocós de la costa Mediterrània atès que és especialment eficient amb les espècies de nivell tròfic alt que tenen una vida llarga, un creixement lent i un potencial reproductiu baix.
Paraules clau: pesca submarina, captures, espècies vulnerables, CPUE, Mediterrània occidental.

Inmaculada RIERA BATLE: Tragsatec, Passatge de Cala Figuera, 6, 07009. Palma, Illes Balears, Spain. Antoni M. GRAU JOFRE: Directorate of Fisheries of the Autonomous Government of the Balearic Islands. Carrer de la Reina Constança, 4, 07006. Palma, Illes Balears, Spain. Corresponding author.

Foto: Enric Ballesteros 

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Elements geomorfològics associats a l’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí – Puig de Santa Eugènia (Mallorca, Illes Balears).

Servera-Nicolau, J. i Gelabert, B. 2022. Elements geomorfològics associats a l’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí – Puig de Santa Eugènia (Mallorca, Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 155-183. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 20-06-2022; revisió acceptada:12-07-2022; publicació online: 25-07-2022.

L’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí, formen el conjunt anticlinori considerat com el llindar que separa les conques sedimentàries d’Inca i Palma. Aquests nous relleus d’edat Plioquaternària, estan condicionats per falles profundes que deformen els materials calcaris neògens i constitueixen una clara evidència de la important activitat neotectònica que tenim a l’illa de Mallorca. La formació d’estructures tectòniques sempre implica un acomodament, amb un major o menor grau, del relleu primogènit a la nova situació topogràfica. El Puig de Son Seguí, el punt més alt de tota la zona analitzada, ha sofert un aixecament de més de 150 m a la zona, respecte de l’altiplà adjacent preexistent. El resultat des d’un punt de vista geomorfològic ha sigut divers segons la morfogènesi implicada. Directament com relleus estructurals, el resultat són unes formes de dom el·líptics dels quals sen deriven formes de relleu estil jurassià. Entre una i altre estructura tectònica, els processos de deformació ha tingut uns resultats contraposats, mentre l’antiforme de Marratxí el nucli ha sigut esventrat i el materials del Neogen han sigut posteriorment erosionats, el nucli de l’antiforme del Puig de Son Seguí (del Miocè Terminal) es manté voluminós i compacte. Com a comú denominador que enrevolta les dues estructures, trobem la deformació de la sèrie del Pliocè. Aquesta presenta una dislocació que ha donat com resultat tot un seguit de plataformes que constitueixen uns relleus monoclinals amb diferents orientacions i cabussaments, com és el cas del Puig de Santa Eugènia.
Paraules clau: Geomorfologia, neotectònica, antiforme, falla direccional, relleu estil jurassià, Neògen, Plioquaternari, Mallorca, Marratxí, Santa Eugènia.

The antiform of Marratxí and the antiform of Puig de Son Seguí, form the anticline set considered as the threshold that separates the sedimentary basins of Inca and Palma. These new reliefs of the Plio-Quaternary age are conditioned by deep faults that deform the Neogene limestone materials and constitute a clear evidence of the important neotectonic activity that we have on the island of Mallorca. The formation of tectonic structures always implies an adaptation, to a greater or lesser degree, of the firstborn relief to the new topographic situation. The Puig de Son Seguí, the highest point in the whole area analyzed, which has been raised by more than 150 m in the area with respect to the pre-existing adjacent plateau. The results from a geomorphological point of view have varied according to the morphogenesis involved. Directed as structural reliefs, the result is elliptical dome shapes from which Jurassic-style relief forms are derived. Between one tectonic structure and another, the deformation processes have had opposite results, while the Marratxí antiform has been gutted and the Neogene materials have subsequently been eroded, the nucleus of the Puig de Son Seguí antiform of the Miocene. Terminal is kept voluminous and compact. As a common denominator that surrounds the two structures, we find the deformation of the Pliocene series. This has a dislocation that has resulted in a series of platforms that constitute monoclinic reliefs with different orientations and dives, as is the case of the Puig de Santa Eugènia.
Keywords: Geomorphology, neotectonics, antiform, directional fault, Jurassic style relief, Neogene, Plio-Quaternary, Mallorca, Marratxí, Santa Eugènia.

Jaume SERVERA-NICOLAU, C/ La Garriga, 23. 07141 Pòrtol-Marratxí, Mallorca, Illes Balears; Bernadí GELABERT, Dpt. de Biologia, Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122, Palma, Mallorca, Illes Balears.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els quiròpters del Parc Natural de la Península de Llevant: distribució, conservació i gestió.

Serra-Cobo, J., Monastiri, A. i López-Roig, M. 2022. Els quiròpters del Parc Natural de la Península de Llevant: distribució, conservació i gestió. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 139-153. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 17-06-2022; revisió acceptada:28-06-2022; publicació online: 2-07-2022.

Les ratapinyades constitueixen un grup molt divers que ocupa nivells elevats de la xarxa tròfica. Són especialment sensibles als canvis ambientals fet que les fa bones indicadores de la salut ambiental dels territoris on viuen. Els quiròpters tenen un gran interès en els estudis epidemiològics perquè són importants reservoris de zoonosis víriques emergents. El present treball dona a conèixer informació ecològica i epidemiològica del Parc Natural de la Península de Llevant obtinguda a partir de l’anàlisi dels crits ultrasònics emesos pels quiròpters i de l’anàlisi dels coronavirus de mostres de guano. S’han mostrejat 17 localitats el 2020 i 28 el 2021. Els resultats obtinguts indiquen que el Parc Natural presenta una diversitat de quiròpters força elevada, amb presència de 12 espècies, essent les més abundants Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii i Tadarida teniotis. L’estudi també mostra que les localitats amb aigua presenten un major nombre d’espècies i una major activitat quiropterològica. L’ambient amb menor diversitat i activitat és el subterrani. L’obturació de les boques d’alguns avencs degut al creixement de la vegetació o per la col·locació de fustes per evitar possibles caigudes de persones o animals són alteracions que poden tenir impacte negatiu en les poblacions de ratapinyades. S’han obtingut mostres positives per alfa i betacoronavirus en diverses colònies de ratapinyades. És la primera vegada que es troba un betacoronavirus en ratapinyades de les Illes Balears. Malgrat que els virus detectats no són zoonòtics, és convenient prendre mesures preventives i evitar el contacte amb el guano.


Paraules clau: ratapinyades, ecoepidemiologia, Mallorca, Península de Llevant, distribució, conservació.

Bats are a very diverse group that occupies high levels of the food net. They are especially sensitive to environmental changes, which makes them good indicators of the environmental health of the territories in which they live. Chiroptera are of great interest in epidemiological studies because they are important reservoirs of emerging viral zoonoses. The present work shows ecological and epidemiological information of the Natural Park of the Peninsula de Llevant obtained from the analysis of the ultrasonic calls from bats and the analysis of the coronaviruses of guano. Seventeen localities were sampled in 2020 and 28 in 2021. The results obtained indicate that the Natural Park has a high diversity of bats, with the presence of 12 species and the most abundant being Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus kuhlii and Tadarida teniotis. The study also shows that localities with water have a higher number of species and higher bat activity. The environment with the least diversity and activity is the underground. Clogging of the mouths of some potholes due to the growth of vegetation or the placement of wood to prevent possible falls of people or animals are alterations that can have a negative impact on bat populations. Alpha and betacoronavirus positive samples have been obtained in several bat colonies. This is the first time that a beta-coronavirus has been found in bats from the Balearic Islands. Although the viruses detected are not zoonotic, it is advisalbe to take preventive measures and avoid contact with guano.

Keys words: bats, eco-epidemiology, Mallorca, Peninsula de Llevant, distribution, conservation.

Jordi SERRA-COBO, Abir MONASTIRI i Marc LÓPEZ-ROIG, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona; Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Av Diagonal 643, 08028 Barcelona Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Autor de correspondència: Jordi Serra-Cobo.

Pipistrellus pipistrellus. Foto: De Barracuda 1983 – CC BY-SA 3.0
Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca.

Garcia, L. i Pinya, S. 2022. Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 131-137. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 12-05-2022; revisió acceptada:17-06-2022; publicació online: 21-06-2022.

Es documenta per primera vegada a Balears la presència de la gambeta d’aigua salobre Palaemon varians Leach, 1814 (Palaemonidae). L’exemplar estudiat va ser recol·lectat a l’estany de desembocadura del torrent de Na Borges, al nord de l’illa de Mallorca, situada dins un Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Es tracta d’un crustaci típic d’ambients estuarins, molt comú a l’Atlàntic europeu però poc freqüent a les costes mediterrànies ibèriques.
Paraules clau: Caridea, Palaemon varians, aigües salobres, llacunes costaneres, Illes Balears.

The occurrence of the brackish water shrimp Palaemon varians Leach, 1814 (Palaemonidae) is documented for the first time in the Balearic Islands. The specimen studied was collected at the mouth of the torrent of Na Borges, in the north of the island of Mallorca, located inside a Site of Community Importance (SCI). It is a decapod crustacean typical of estuarine environments, very common in the European Atlantic but uncommon on the Iberian Mediterranean coasts.
Key words: Caridea, Palaemon varians, brakish water, coastal lagoons, Balearic Islands.

Lluc GARCIA i Samuel PINYA, Museu Balear de Ciències Naturals, Carretera Palma Port de Sóller, km 30. Sóller 07100, Illes Balears; Grup d’Ecologia Interdisciplinària, Universitat de les Illes Balears, Ctra. Valldemossa km 7,5, 07122 Palma, Illes Balears.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Adiciones a la fauna equinológica del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental). Familias Echinolampadidae y Pliolampadidae

Quintana, J. 2022. Adiciones a la fauna equinológica del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental). Familias Echinolampadidae y Pliolampadidae. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 117-130. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 16-06-2022; revisió acceptada:16-06-2022; publicació online: 20-06-2022.

Se describen y figuran cinco especies de equinoideos del Mioceno superior de Menorca, de las que, además, se comentan algunos aspectos referentes a su distribución geográfica y temporal. El presente estudio ha permitido reafirmar las citas históricas referentes a Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) y Hypsoclypus semiglobus (Lamarck, 1816), en tanto que los tres taxones restantes (Echinolampas [Miolampas] manzoni Gregory, 1891, Studeria spratti [Wright, 1864] y Pliolampas vassalli [Wright, 1855]) representan nuevas citas en el Neógeno de las Islas Baleares. Se baraja la posibilidad de que la falta de registro en S. spratti y P. vassalli se relacione con su pequeño tamaño y su posible vinculación con un ambiente sedimentario peculiar.

Palabras clave: Echinoidea Irregularia, Fauna Termófila, Neógeno, Nuevas Citas, Citas Históricas, Gregory vs. Pomel.

Five species of echinoids from the Upper Miocene of Menorca are described and listed. Some aspects of their geographic and temporal distribution are also discussed. The present study has allowed to reaffirm the historical quotations refering to Echinolampas (Echinolampas) hemisphaerica (Lamarck, 1816) and Hypsoclypus semiglobus (Lamarck, 1816), while the three remaining taxa (Echinolampas [Miolampas] manzoni Gregory, 1891, Studeria spratti [Wright, 1864] and Pliolampas vassalli [Wright, 1855]) represent new citations in the Neogene of the Balearic Islands, The gap in the paleontological record of S. spratti and P. vassalli is possibly related to their small size and their link with a peculiar sedimentary environment.


Keywords: Echinoidea Irregularia, Thermophilic Fauna, Neogene, New Records, Historical Records, Gregory vs. Pomel.

Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas 79, 1er, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes Balears; i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193. Cerdanyola del Vallès, Barcelona. E-mail.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Actualització de l’estatus dels odonats de les Illes Balears. Un repàs a la seva situació des de començaments del segle XX fins a l’actualitat.

Rebassa, M. i Canyelles, X. 2022. Actualització de l’estatus dels odonats de les Illes Balears. Un repàs a la seva situació des de començaments del segle XX fins a l’actualitat. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 97-115. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 7-03-2022; revisió acceptada:23-05-2022; publicació online: 25-05-2022.

Es presenta, per primera vegada, un catàleg complert de totes les espècies d’odonats (zigòpters i anisòpters) citades a les Illes Balears des de començaments del segle XX, incloses les que a dia d’avui es consideren fruit de passats errors d’identificació. S’han compilat dades de 41 espècies, de les que 31 es consideren vàlides. Per a cada espècie s’indica el seu estatus per a cada una de les 4 illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera), així com la seva tendència poblacional. Es compara el catàleg balear amb altres catàlegs de regions properes, discutint-ne les principals diferències.
Paraules clau: catàleg, estatus, evolució, Illes Balears, odonats, segle XX, segle XXI.

This paper presents, for the first time, a complete catalog of all species of Odonata (Zygoptera and Anisoptera) mentioned in the Balearic Islands since the beginning of the twentieth century, including those that today are considered the result of past identification errors. Data were collected from 41 species, 31 of which are considered valid. For each species, its status is indicated for each of the 4 islands (Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera), as well as its population trend. The Balearic catalog is compared with other catalogs from nearby regions, discussing its main differences.
Keywords: catalog, status, evolution, Balearic Islands, Odonata, twentieth century, 21st century.

Maties REBASSA i Xavier CANYELLES, Societat d’Història Natural de les Balears, carrer Margalida Xirgu, 16, baixos, 07011, Palma.


Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears.

Díaz-Calafat, J. i Garcia, L. 2022. Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 91-95. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-04-2022; revisió acceptada:10-05-2022; publicació online: 11-05-2022.

Es notifica per primera vegada la presència del gènere Cephalonomia Westwood 1833 a Balears. Es tracta de petites vespes paràsites de larves de coleòpter que poden comportar un risc potencial per a la salut humana. Les picades d’aquestes vespes són doloroses i poden produir reaccions al·lèrgiques severes a algunes persones. Es presenta també un llistat de totes les espècies de la família Bethylidae enregistrades a Balears fins ara.
Paraules clau: Bethylidae, primera cita, Mallorca, risc sanitari.

The genus Cephalonomia Westwood 1833 is reported for the first time in the Balearic Islands. This genus comprises small wasp species that parasite coleoptera larvae and that hold a potential risk for human health. Stings from these wasps can produce severe allergic reactions to some people. A checklist with all Bethylidae species recorded until now in the Balearic Islands is provided.
Key words: Bethylidae, first record, Mallorca, health risk.

JOAN DÍAZ-CALAFAT. Cristòfol Llompart, 8-1. Sa Cabaneta (Marratxí) 07141 – Mallorca, Illes Balears / Southern Swedish Forest Research Centre, Swedish University of Agricultural Sciences, 230 53 Alnarp, Sweden. LLUC GARCIA. Museu Balear de Ciències Naturals. Apartat de Correus nº 55. 07100 Sóller (Mallorca). Illes Balears. Autor de correspondència: Joan Díaz-Calafat.

Publicat dins de BSHNB 65 Any 2022 | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari