Recepció del manuscrit: 31-01-2024; revisió acceptada: 24-02-2024; publicació online: 26-02-2024.
The morphological characteristics of the terrestrial isopod Porcellionides glaber (C. Koch in Rosenhauer, 1856), present in the Balearic Islands (Menorca), southern Iberian Peninsula and North Africa, are described and illustrated. Since its description on material from Malaga, the taxon has been mentioned in an unclear manner by different authors. As for nomenclature, it has been considered a name of dubious application (nomen dubium) and, as for taxonomy, it has been included in different categories of genus, species or subspecies level, although it has mainly been considered a subspecies of Porcellonides sexfasciatus (Budde-Lund, 1885). Currently, there are those who continue to consider it an uncertain taxon or one of disputed taxonomic validity (taxon inquirendum), given that the type material is considered lost and cannot be compared. The study of more than 120 specimens from different localities in its distribution area (including an almost topotypical locality) has allowed, on the one hand, to confirm that the taxon is identifiable based on its original description and, on the other hand, that all the specimens present little variable morphological characteristics that allow it to be differentiated from P. sexfasciatus and its valid subspecies, and can therefore be considered as an independent species. Keywords: Crustacea, woodlouse, Menorca, Andalucia, North Africa, Betic-Rifian/Balearic species.
Es descriuen i il·lustren les característiques morfològiques de l’isòpode terrestre Porcellionides glaber (C. Koch in Rosenhauer, 1856), present a les Illes Balears (Menorca), sud de la península Ibèrica i el Nord d’Àfrica. Des de la seva descripció sobre material procedent de Màlaga, el tàxon ha estat esmentat de forma poc clara per diferents autors. Pel que fa a la nomenclatura, ha estat considerat un nom de dubtosa aplicació (nomen dubium) i, quant a la taxonomia, ha estat inclòs dins distintes categories de nivell gènere, espècie o subespècie, tot i que principalment s’ha considerat una subespècie de Porcellionides sexfasciatus (Budde-Lund, 1885). Actualment hi ha qui el segueix considerant un tàxon incert o de discutida validesa taxonòmica (taxon inquirendum), atès que el material tipus es considera perdut i no se pot confrontar. L’estudi de més de 120 exemplars de diferents localitats de la seva àrea de distribució (incloent una localitat quasi topotípica) ha permès, d’una banda, confirmar que el tàxon és identificable sobre la base de las seva descripció original i, d’altra banda, que tots els exemplars presenten característiques morfològiques poc variables que permeten diferenciar-lo de P. sexfasciatus i de les seves subespècies vàlides, podent ser considerat, per tant, com una espècie independent. Paraules clau: Crustacis, Somereta del Bon Jesús, Menorca, Andalusia, Àfrica del Nord, espècie bètica-rifenya/balear.
Naturalista de formació autodidacta, especialitzat en crustacis, principalmemt Isòpodes terrestres.
He traballat durant 25 anys com a periodista, amb una especial dedicació a temes de medi ambient i natura, compaginant l’activitat professional amb la recerca científica a nivell privat.
Soc cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, on participo activament des de fa dècades amb competències de naturalista especialitzat en Crustacea (principalment Isòpodes terrestres i Crustacis decàpodes) i en aspectes museològics, tant pel que fa a treball de camp, preparació i conservació, com a recerca, educació i divulgació. Actualment soc col·laborador científic de la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals i del Grup d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB i membre numerari de la Societat d’Història Natural de Balears. També soc vicepresident de la Societat d’Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller.
He participat en diferents projectes oficials de recerca en qualitat d’expert i he estat requerit per diverses institucions i grups de recerca nacionals i internacionals per a la identificació taxonòmica de material d’aquests grups zoològics.
És l’autor de més d’un centenar de publicacions divulgatives i científiques, principalment sobre crustacis, i he descrit una vintena de taxons nous per a la Ciència, incloent-hi nous gèneres i espècies.
El dia 5 de gener, n’Àngel ens va deixar de forma sobtada. Ningú s’ho esperava. Eren molts els projectes que tenia entre en marxa. Sempre, des de ben jove, havia practicat l’espeleologia científica. Era un autèntic naturalista, dels més coneguts i rellevants de la nostra terra. Per a tots els investigadors i estudiosos de la natura, la seva persona s’associava, amb majúscules, amb el carst (Anònim, 2002). Àngel és, i ho deim en present, una llegenda de l’espeleologia de les Illes Balears.
Va ser als inicis de la creació del grup i de les campanyes espeleològiques del Grup Espeleològic Est, al 1968, a les coves des Màrmol (Ginés et al., 1989), desobstruint per accedir a un conjunt de sales fins les hores desconegudes quan a ell i el seu germà, en Joaquín, se’ls va encendre l’espurna investigadora que mai s’ha apagat
i on n’Ángel ha dut un camí difícil de superar per un investigador terrenal. Va col·laborar durant els primers anys en les topografies de coves, hores d’ara clàssiques.
Ben prest, el 1971, vàren aparèixer els primers articles publicats, ja sigui sol o en col·laboració i les hem de cercar a les revistes catalanes Speleon, Cavernes i Geo y Bio Karst i a la revista Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears (BSHNB). El 1972 espeleòlegs de l’Speleo Club Mallorca i del grup Est, on hi havia n’Àngel i en Joaquín, realitzen la topografia de la Cova de Sa Bassa Blanca (Alcúdia) i observaren unes alineacions horitzontals de precipitats calcaris que revestien les parets de la cavitat. Unes primeres observacions es presentaren al II Congreso Nacional de Espeleología aquell mateix any (Ginés i Ginés, 1972) per després presentar-ho al BSHNB (Ginés i Ginés, 1974). En aquesta cova mallorquina, on es relacionava els nivells d’aquestes cristal·litzacions amb les alçades de platja quaternària de Cuerda (1975) es va encetar una línia d’investigació molt important per n’Àngel, ja que és l’inici de l’estudi dels paleonivells marins pleistocens a partir d’espeleotemes freàtics (Ginés et al., 2022), investigacions que al llarg de la dilatada vida científica s’han anat ampliant a les coves litorals mallorquines on hi havia aquestes cristal·litzacions.
A principis dels anys setanta encara no s’havia constituït una federació d’espeleologia a nivell estatal. Les Illes Balears estaven incloses dins l‘organisme nomenat Comité Catalano-Balear de Espeleología(CCBE). A partir del II Congreso Nacional de Espeleología, celebrat a Oviedo, se crea la Delegación Balear del CCBE i gràcies a la intervenció d’Adolfo Eraso, és nomenat delegat n’Àngel Ginés. Poc després, el 1973, el successor va ser en Miquel Trias. La necessitat de donar llum més fàcilment als treballs realitzats a les Illes Balears i mostrar la capacitat d’independència d’altres organismes territorials, incentiva que va donar llum en el mes de marc de 1974 al primer número de la revista Endins, una revista d’espeleologia científica de les Balears. Fins el núm. doble 5-6 (1979), en que es fa càrrec n’Àngel, la coordinació de la publicació no estava ben definida i era la suma d’aportacions de diferents membres del Comitè, fonamentalment n’Àngel, en Joaquín i en Miquel Trias (Pla i Vicens 2000). El número 20 (1995) va ser el darrer publicat en el qual n’Àngel actuà com a coordinador; a més, aquest número 20, representà un número especial dins la línia habitual de la revista, una monografia, editada conjuntament amb la SHNB, que presentà els coneixements carstològics i espeleològics disponibles fins aquell moment a l’illa de Mallorca.
Va coincidir amb l’organització per part del Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN-Sóller) i la UIB de l’lnternational Symposium on Karren Landforms, per la qual cosa tots els articles del número 20 varen ser publicats en català i anglès. A finals de 1995, just després d’haver-se publicat el número 20, se’n fa càrrec de la coordinació de la revista, en Francesc Gràcia, però n’Àngel mai es va desvincular de la revista, ja sigui publicant o corregint treballs d’altres autors. Al darrer número de la revista, el núm. 36 de l’any 2014, n’Àngel tornava formar part de la junta de publicacions.
L’any 2016, degut a problemes interns dins la FBE, dimiteix al complet la Junta de Publicacions de l’Endins. Aquest fet origina la possibilitat de crear una associació nova per part de l’ex-junta de publicacions i d’espeleòlegs veterans que crearen l’Endins. Com a resultat neix la Societat Balear d’Espeleologia (SEB), associació més dirigida cap els aspectes científics de l’espeleologia que no pas els merament esportius. Aquesta associació, sense ànim de lucre, neix a partir de membres de tres grups espeleològics històrics: el Grup Nord de Mallorca, el Grup Espeleològic EST (del que formava part n’Àngel i en Joaquín) i l’Speleo Club Mallorca (Gràcia et al., 2018) i troben acollida dins del local de la SHNB.
Just després de la fundació de la SEB, a l’estiu del 2017, es varen fer una sèrie reunions entre els membres fundadors de la SEB i membres de l’antiga junta de publicacions de l’Endins, on es parlà de temes relacionats amb les exploracions però sobretot de la creació d’una nova revista científica que donàs cabuda a les investigacions espeleològiques de les Illes Balears, i ocupàs el buit de la recent desapareguda Endins, i per això es va crear els Papers de la Societat Espeleològica Balear (Vicens i Ginard, 2022). N’Àngel, als Papers, hereva de la revista Endins, va contribuir amb 13 articles i al darrer número publicat (el núm. 6, corresponent a 2023), i també fou membre de la junta de publicacions.
N’Àngel va publicar 63 articles a l’Endins, i sempre va estar orgullós d’haver-lo publicat a una revista nostra, de les Illes (veure recercaenaccio.cat/Àngel-gines/). En total 76 articles a les nostres revistes espeleològiques, essent un dels autors més prolífics d’ambdues revistes. Els articles abracen totes les línies d’investigació on va participar com són l’exocarst, l’espeleología física, la datació d’espeleotemes relacionades amb l’eustàsia, el carst en general, la història de l’espeleologia, la conservació d’espais naturals o la seva didàctica, entre d’altres, així com en l’àmbit biospeleològic. Aquesta darrera temàtica va ser la triada per a la seva tesina de llicenciatura el 1982, titulada Bioespeleología del karst mallorquín, datos ecológicos preliminares. Recentment, va participar amb altres autors de la redacció del capítol de la història de la bioespeleologia dins l’àmbit ibèric, a la monografia Habitantes de la oscuridad. Fauna Íbero-balear de las cuevas (2023).
Soci de la SHNB des de fa molt de temps, així el 1980 i 1981 va ser vocal de la junta de publicacions i anys després, el 1991 i 1992 va ser membre de la junta directiva, exercint el càrrec de tresorer (Vicens et al., 2022). N’Àngel, apart de la relació amb la SHNB que hem esmentat, també va participar en actes de la SHNB i va presentar comunicacions a diferents Jornades de Medi Ambient i a distints capítols de monografies de la SHNB, on ha estat un autor prolífic, participant a 22 capítols. La primera monografía on va participar n’Àngel va ser a la mon. núm. 2, Història Natural de l’Arxipèleg de Cabrera (Alcover et al.,1993) on escriu un article sobre les morfologies exocàrtiques de l’illa, i anys més tard i relacionada amb aquest espai natural, a la mon. núm. 30, Arxipèleg de Cabrera: Història Natural (Grau et al., 2020) presenta una actualització del coneixement sobre la biologia subterrània del Parc Nacional.
Tal com s’ha comentat, a la mon. núm. 3 (també Endins 20), El Carst de Mallorca (Ginés i Ginés, 1995), va ser el coordinador juntament amb en Joaquín, signa cinc capítols, dos amb el seu germà, un sobre exocarst i l’altre sobre uns dels temes més importants de les seves investigacions, l’espeleocronología del carst de Mallorca; un amb en Joan Mayol, sobre la conservació del carst; un sobre paleocarst amb varis autors i un tot sol sobre espeleotemes.
A la mon. núm. 9, El canvi climàtic: passat, present i futur (Pons i Guijarro, 2001), participa en un article on hi ha l’equip de la UIB, n’Àngel, en Joaquín, en J.J. Fornós i en F. Gràcia juntament amb l’equip d’investigadors de la Università Roma Tre, sobre espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca i la relació amb els ninells marins durant el Pleistocè superior.
Són pocs els anys que havien passat des de la publicació de la monografia núm. 3, El Carst de Mallorca, a l’any 1995, emperò els descobriments poc després de sortir aquesta monografia, l’impuls constatat amb les distintes publicacions científiques nacionals i internacionals sobre el carst de les Balears, tesis doctorals realitzades, varen ser més que sorprenents, extraordinaris, i és per això que un nou monogràfic sobre el carst tenia sentit encara que fos el 2011. De fet, una etapa de l’espeleologia a les Illes Balears, es va inicià el 1994 amb l’espeleologia subaquàtica mallorquina i que perdura fins ara (Gràcia i Fornós, 2011). En aquesta monografia, la núm. 17 de la SHNB (també Endins 35), coeditada novament amb l’equip de l’Endins, titulada El carst: patrimoni natural de les Illes Balears (Gràcia et al., 2011a), es presenten articles de continguts molt diversos: història de l’espeleologia, geologia, exocarst, lapiaz litoral, espeleogènesi i morfogènesi de les cavitats -incloent un treball específic sobre la Cova des Pas de Vallgornera-, coves subaquàtiques i litorals, processos sedimentaris, paleocarst i espeleocronologia, flora d’entrada de les cavitats i fauna cavernícola, paleontologia, arqueologia, coves turístiques, així com conservació de cavitats (Gràcia et al., 2011b). N’Àngel, en aquest monogràfic va participar a sis capítols, pràcticament en totes les seves línies d’investigació, exceptuant la biospeleologia.
Al 2012 apareix una monografia de la SHNB escrita amb anglès, Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies (Ginés et al., 2012) amb motiu de la celebració a Mallorca de la trobada internacional sota el títol Sea level changes into MIS 5: from observations to predictions. Es tractava d’un workshop dedicat a l’intercanvi de coneixements sobre el nivel marí durant el darrer interglacial, organitzat per la NationalScience Foundation (USA) i la UIB (Ginés i Ginés, 2021). En aquesta monografia, n’Àngel és coeditor i coautor de tots els articles, col·laborant amb autors illencs i estrangers als sis articles del llibre. Tots els articles tenen una relació directe en l’estudi del Quaternari.
A la mon. núm. 34, De la terra a lamar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea (Gómez-Pujol et al., 2021), participa en un article on s’analitza l’evolució dels coneixements del carst i les coves de Mallorca.
A part dels articles publicats al llocs que hem citat, els seus treballs s’han publicat a revistes molt diverses, tant nacionals, com puguin ser el Boletín del Museo Andaluz de la Espeleología, Tecno Ambiente, Boletín SEDECK, Geodinamica Acta, etc. i estrangeres com Acta Carsologica, Scientific Reports, Quaternary Science Reviews, Journal of Coastal Research, Quaternary International, Nature Geoscience, Science Advances, International Journal of Speleology, etc., per la qual cosa ha col·laborat amb nombrosos científics i naturalistes illencs, com puguin ser en Juan J. Enseñat, en Joan J. Fornós, en Lluís Fiol, en Lluc Garcia, en Bernadí Gelabert, n’Antelm Ginard, en Joaquín Ginés, en Lluís Gómez-Pujol, en Francesc Gràcia, en Miquel A. Gual, en Joan Mayol, n’Antoni Merino, en Gabriel Moyá, en Vicenç Pla, en Lluís Pomar, en Guillem X. Pons, en Joan Pons-Moyà, n’Antonio Rodríguez-Perea, en Guillem Ramón, en Gabriel Santandreu, en Miquel Trias, en Damià Vicens, etc.; de la península, com són en José M. Calaforra, en Ramón Fontarnau, n’Alberto Sendra, etc.; estrangers com són en John N. Andrews, na Paola Tuccimei, en Bogdam P. Onac, na Cristina Delitala, en Jeffrey A. Dorale, n’Oana A. Dumitru, etc.
L’any 1981, l’equip HADES, del qual formava part, va aconseguir el premi ciutat de Palma d’Investigació, amb l’estudi de les cristal·litzacions freàtiques del Pleistocè, presents a les coves mallorquines. Amb aquest fi es dugueren a terme dues campanyes per agafar mostres a la Cova de Sa Bassa Blanca (HADES 1985).
Al documental “Laberint subterrani” dirigit per Paco Alburquenque, sobre la cova del Pas de Vallgornera (Llucmajor), va escriure el guió. La cinta va ser seleccionada per entrar a concurs al el festival de cinema espeleològic Spéléovision-2000, a La Chapelle-en-Vecors (França) i va ser premiat com a millor film d’exploració (Ginés i Ginés, 2021).
Va ser director del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller entre els anys 1991 i 1997. Sota la seva direcció, el Museu i el Jardí Botànic se van obrir al públic el 1992. També va ser Vicepresident de la Fundació Jardí Botànic de Sóller (Recerca en acció, 2010).
L’any 1999 va defensar la seva tesi doctoral Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecológica, a la UIB, investigació centrada en l’exocarst de la Serra i més concretament en l’estudi morfomètric i ecològic de les seves formes de lapiaz (Ginés i Ginés, 2021).
Professionalment va ser professor de Biologia i Geologia d’Ensenyament Secundari a diversos instituts de Mallorca, un de la península i també a un institut de Menorca, on va ser un referent i un iniciador de l’espeleologia, molt lligat a la Unió Excursionista Menorquina. També va ser professor associat de Carstologia de la Universitat de les Illes Balears, formant part del Grup de Recerca del Carst, Sedimentologia, Geomorfologia Litoral i Geomorfologia Fluvial del Departament de Ciències de la Terra i, des de feia anys, al grup de recerca Ciències de la Terra (UIB), centrat en l’estudi de la geologia i sedimentologia de carbonats, la paleontologia, micropaleontologia i paleoecologia i el carst.
Molt participatiu a la Federació Balear d’Espeleologia, va ser el director de publicacions de la revista Endins des de 1979 fins el 1995. El 1998, cofundador de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK) i fa poc, el 2017, cofundador de la Societat Espeleològica Balear (SEB), on hores d’ara gairebé cada setmana es reunia amb els companys espeleòlegs d’aquesta societat i participava plenament en els projectes que duia a terme.
A part dels seus nombrosos articles científics sobre el carst i les coves de les Balears, n’Àngel va ser coeditor i coautor dels llibres Karren Landforms (Fornós i Ginés, 1996), Karst Rock Features: karren sculpturing (Ginés et al., 2009), així com de les dues monografies de la SHNB esmentades anteriorment.
El nombre de comunicacions a congressos o jornades nacionals i internacionals relacionades amb el carst són nombroses i una costant des de l’inici de la seva activitat espeleològica. D’altra banda també ha participat en l’organització de Jornades i Congressos, així cal recordar que al 2002 es varen celebrar a Mallorca les VIII Jornadas Científicas de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK), organitzades en col·laboració amb la UIB. Aquestes jornades foren organitzades per Àngel Ginés, Joan J. Fornós i Joaquín Ginés (Ginés i Ginés, 2021), els quals també s’encarregaren de coordinar la publicació de les presentacions realitzades, veient la llum un volum monogràfic del Boletín SEDECK, en concret el núm. 3.
Els seus treballs són citats majoritàriament a revistes científiques, i molt especialment, a les darreres tesis de les Illes Balears relacionades total o parcialment amb el Quaternari, la qual cosa és indicatiu de la importància i transcendència del seu treball relacionat amb aquest període geològic (veure del Valle 2016; Entrena, 2023; Morey, 2020; Pomar, 2016; Vicens, 2016), de fet n’Àngel n’era conscient i basta llegir una petita biografia escrita per ell a la monografia de n’Albert Sendra (Sendra, 2021) on ho remarca.
No fa falta dir que la tesi d’un dels espeleòleg més mediàtics i importants de l’estat espanyol, en Francesc Gràcia, si que absorbeix i cita per tot arreu l’obra de n’Àngel i consideram oportú plasmar literalment unes línies d’agraïment que l’autor diu al principi de la tesi (Gràcia, 2015) fent referència a tres persones que considera molt importants pel seu inici dins el món de l’espeleologia: … “Les següents persones a qui vull anomenar són el Dr. Joaquim Ginés, Dr. Àngel Ginés i Miquel Trias per molts de motius. En primer llocs he de dir que me vaig iniciar al món de l’espeleologia organitzada l’any 1980 gràcies als cursos d’espeleologia i sortides amb caire científic que realitzaven llavors. Ells constitueixen els pilars fonamentals de l’actual espeleologia científica de les Balears. En segon lloc, també són els pares de la publicació ENDINS, de la qual vaig assimilar molts coneixements a partir dels seus articles. En tercer lloc per totes les col·laboracions que he tingut amb ells relacionats amb l’espeleologia, com són la recerca d’espeleotemes freàtics, discussions de caire geomorfològic, morfomètric i espeleogenètic. En quart lloc per la revisió atenta dels articles que he publicat en col·laboració tots aquests anys, que constitueixen la base d’aquesta Tesi, pels seus suggeriments, fructíferes discussions, intercanvis d’informacions i rectificacions. Però especialment vull agrair-los totes les seves aportacions científiques al coneixement del carst al llarg de les seves vides.”
No només la tesi anterior té molta de relació amb l’obra de n’Àngel. Recentment, una tesi defensada a la Universidad de Zaragoza, a principis de desembre de 2023, titulada Depósitos detríticos y espeleotémicos (POS y rafts) en Cuevas costeres de Mallorca: indicadores paleoambientales y relaciones con las variaciones del mar Mediterráneo, co-dirigida per en Joan J. Fornós, exposa les darreres investigacions de l’equip de la UIB on hi participava n’Àngel.
N’Àngel com a docent de Biologia i Geologia de Secundària i de la Universitat, té una vessant relacionada amb la didàctica de les ciències, així va participar com a participant o ponent a cursos per a professors de Secundària i de la Universitat. Recordam la seva presència a diferents cursos. Així a un curs sobre geologia de Mallorca organitzat per l’ICE-UIB, el novembre de 1986, a una sortida de camp per a observar el Paleozoic, prop de s’Hort de sa Cova (Valldemossa) i on n’Antonio Rodríguez-Perea, un dels descobridors de l’aflorament, el mostrava, ja que s’havia descrit feia poc temps al BSHNB (Rodríguez-Perea i Ramos 1984); El 1994 a un curs sobre itineraris sobre la geologia i vegetació de Mallorca organitzat pel Centre de Professorat de Palma; o el 2000 a un curs sobre propostes metodològiques per a activitats didàctiques de camp, organitzat pel Centre de Professor i Recursos d’Inca.
El 1998 es va celebrar a Mallorca el X Simposio sobre enseñanza de la Geología organitzat per l’AEPECT (Asociación para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra), amb excursions de camp dedicades a l’exocarst i endocarst de la Serra de Tramuntana (Ginés i Ginés, 2021). En relació amb aquest esdeveniment Joan J. Fornós, professor de la UIB, va editar el llibre Aspectes geològics de les Balears (Fornós, 1998), el qual conté dos capítols relacionats amb el carst, el capítol relacionat amb l’exocarst el va escriure n’Àngel (Ginés, 1998a) i el d’endocarst en Joaquín (Ginés, 1998b).
Els darrers 25 anys n’Àngel ha col·laborat molt activament dins un equip de la UIB, sobre tot, amb el seu germà Joaquín, en Joan J. Fornós i en Francesc Gràcia. També ha estat molt activa la col·laboració amb l’equip liderat per Paula Tucccimei de la Università Roma Tre i per l’equip liderat per Bogdam P. Onac de la University of South Florida i Jeffrey A. Dorale de la University of Iowa i més recentment amb Oana A. Dumitru de la Columbia University. D’altra banda, la publicació a dues revistes de primeríssim ordre com puguin ser Nature (Dumitru et al., 2019) i Science donen una idea de fins han arribat el seus treballs. La SHNB al 2012 va otorgar el premi Bartomeu Darder a Joaquín Ginés, Joan J. Fornós i a Àngel Ginés per la seva participació a la revista Science (Dorale et al., 2010).
N’Àngel Ginés va tenir una fama merescuda per ser meticulós, rigorós als seus treballs, implicat en la conservació de la natura i un Mestre, en majúscules, com a docent que ha estat. Se podrien escriure moltes més pàgines sobre n’Àngel Ginés, un espeleòleg amb l’ànima de naturalista i que mai va deixar a ningú indiferent amb les seves investigacions que va iniciar des de molt jove i que han creat escola. No només el recordaran els espeleòlegs, també tots els investigadors de la natura, així com tots els seus alumnes, ja siguin d’Institut, de la Universitat o professors, que l’han conegut i han pogut gaudir dels seus coneixements.
Des de la Societat d’Història Natural de les Balears, sempre el recordarem com un exemple a seguir.
Damià Vicens i Guillem X. Pons
Referències
Anònim 2002. Àngel Ginés Gràcia. Els nostres naturalistes. Circular de la SHNB, núm. 27. Març 2002.
Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (Eds.). 1993. Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. CSIC-Edit. Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2: 782 pp.
Cuerda, J. 1975. Los tiempos cuaternarios en Baleares. Diputación Provincial de Baleares. Instituto de Estudios Baleáricos, Palma. 304 pp.
Del Valle, L. 2016. El registre sedimentari eòlic del Plistocè litoral d’Eivissa. Tesi doctoral. UIB. 285 pp.
Dorale, J.A., Onac, B.P., Fornós, J.J., Ginés, J., Ginés, A., Tuccimei, P. i Peate, D.W. 2010. Sea-Level Highstand 81,000 Years Ago in Mallorca. Science, 327: 860-863 + 4 pp. Supl.
Dumitru, O.A., Austermann, J., Polyak, V.J., Fornós, J.J., Asmerom, Y., Ginés, J., Ginés, A. i Onac, B.P. 2019. Constraints on global mean sea level during Pliocene warmth. Nature, 574 (7777): 233-236 + 12 pp. Supl.
Entrena, A. 2023. Depósitos detríticos y espeleotémicos (POS y rafts) en Cuevas costeras de Mallorca: indicadores paleoambientales y relaciones con las variaciones del mar Mediterráneo. Tesi doctoral. Universidad de Zaragoza.
Fornós, J.J. (ed.). 1998. Aspectes geològics de les Balears. Universitat de les Illes Balears. 473 pàgs. Palma.
Fornós, J.J. i Ginés, A. (eds.) 1996. Karren Landforms. Universitat de les Illes Balears. 450 pàgs. Palma.
Fornós, J.J., Ginés, J. i Gómez-Pujol, Ll. (eds.). 2007. Geomorfología Litoral: Llevant y Migjorn de Mallorca. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 15, 220 p.
Ginés, A. 1999. Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecológica. Tesi Doctoral. Departament de Biologia Ambiental, Universitat de les Illes Balears. 581 pàgs + 70 làms. Inèdit.
Ginés, A. 1982. Bioespeleología del karst mallorquín, datos ecológicos preliminares. Tesi de Llicenciatura. Departamento de Ecología, Universidad de Palma de Mallorca. 219 pàgs. Inèdit.
Ginés, A. 1998a. L’exocarst de la serra de Tramuntana de Mallorca. In: Fornós, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les Balears. Universitat de les Illes Balears. 361-389. Palma.
Ginés, J. 1998b. L’endocarst de la serra de Tramuntana de Mallorca. In: Fornós, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les Balears. Universitat de les Illes Balears. 391-421. Palma.
Ginés, A. i Borràs, L. 1990. El carst a Mallorca. Materials didàctics. Centre de Professors. 50 pàgs + 114 diapositives. Palma de Mallorca.
Ginés, A. i Ginés, J. 1972. Consideraciones sobre los mecanismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su paralelismo con las formaciones marinas del Cuaternario. II Cong. Nacional Espeleol. Com. 13. 16 pàgs. Oviedo.
Ginés, A. i Ginés, J. 1974. Consideraciones sobre los mecanismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28. Palma de Mallorca.
Ginés, A. i Ginés, J. (eds.) 1995. El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 216 pàgs. Palma de Mallorca.
Ginés, J. i Ginés, A. 2021. Grup Espeleològic EST: 1968-2017. Mig segle d’espeleologia mallorquina (2ª part, 1989-2017). Papers Soc. Espeleo. Balear, 4: 103-138.
Ginés, J., Borràs, L. i Ginés, A. 1989. Grup Espeleològic EST: 1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina. Endins, 14-15: 101-116. Palma de Mallorca.
Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. 2022. Cinquanta anys d’investigacions sobre el nivell marí durant el quaternari i el pliocè a Mallorca mitjançant els espeleotemes freàtics de les coves litorals. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 59-62. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).
Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). 2012. Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18, 220 pp.
Ginés, A., Knez, M., Slabe, T. i Dreybrodt, W. (eds.). 2009. Karst rock features. Karren sculpturing. Zalozba ZRC. Institut za raziskovanje krasa ZRC Sazu, Postojna. Carsologica, 9: 1-561. Ljubljana, Eslovènia.
Gómez-Pujol, L., Roig-Munar, F.X., Gelabert, B. i Martín, J.A. (eds) 2021. De la terra a lamar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 34. Societat d’Història Natural de les Balears, Palma. 400 pp.
Grau, A.M., Fornós J.J., Mateu, G., Oliver, P.A. i Terrasa B. 2020. Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 30. 738 pp.
Gràcia, F. 2015. Les cavitats subaquàtiques de les zones costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca. Tesi Doctoral. UIB. 984 pp.
Gràcia, F. i Fornós, J.J. 2021. Cinquanta anys d’espeleologia subaquàtica a Mallorca (1971-2021): humans, aigua i coves. In: Pons, G.X., Vicens D. i del Valle, L. (edit.). La Història Natural de les Balears i Andreu Muntaner Darder. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 33: 283-361.
Gràcia, F.; Ginés, J.; Pons, G. X.; Ginard, A. i Vicens, D. (eds). 2011a. El Carst: Patrimoni Natural de les Illes Balears. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17. 368 pàgs.
Gràcia, F.; Ginés, J.; Pons, G. X.; Ginard, A. i Vicens, D. 2011b. La fascinació de les coves i el carst: l’aigua, la roca, el temps i la vida. In: Gràcia, F.; Ginés, J.; Pons, G. X.; Ginard, A. i Vicens, D. (Eds). El Carst: Patrimoni Natural de les Illes Balears. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 9-10.
Gràcia, F., Valero, A.R., Pla, V., Vicens, D., Enseñat, J.J., Ginés, A., Ginés, J., Fornós, J.J., Gual, M.À., i Ginard, A. La Societat Espeleològica Balear (SEB). 2018. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 553-555. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).
HADES, Equipo. 1985. Los espeleotemas freáticos de las cuevas costeras de Mallorca: estado actual de las investigaciones. In: Geomorfología litoral y Cuaternario. Homenaje a Juan Cuerda. Universidad de València. 103-122. València.
Pla, V. i Vicens, D. 2000. 25 anys d’ENDINS, revista de la Federació Balear d’Espeleologia. Endins, 23: 155-186.
Pomar, F. 2016. Arquitectura i fàcies deposicionals de la interferència entre la sedimentació al·luvial, col·luvial i eòlica a Illes Balears durant el Pleistocè superior: implicacions paleoclimàtiques. Tesi Doctoral. UIB. 375 pp.
Pons, G.X. i Guijarro, J.A. (eds.) 2001. El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9. 204 pp.
Rodríguez-Perea, A i Ramos, E. 1984. Presencia de Paleozoico en la Sierra de Tramuntana (Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 28: 145-148.
Recerca en acció. 2010. Àngel Ginés. https://www.recercaenaccio.cat/angel-gines/
Sendra, A. (ed.) 2021. Habitantes de la oscuridad. Fauna íbero-balear de las Cuevas. Sociedad Aragonesa de Entomología.751 pàgs.
Vicens, D. 2015. El registre paleontològic dels dipòsits litorals quaternaris a l’Illa de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occcidental). Tesi Doctoral. UIB. 985 pp.
Vicens, D., Pons, G. X. i Ginard, A. 2022. Les juntes directives dels darrers 41 anys de la Societat d’Història Natural de les Balears (1981-2022). VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 641-644.
Publicacions d’Àngel Ginés relacionades amb la Societat d’Història Natural de les Balears ordenades cronològicament
(En aquests moments Joaquín Ginés està elaborant la relació de la seva obra completa)
Ginés, A. i Ginés, J. 1971. Avenc des Cocons. Contribución al estudio de las cavidades del Coll den Pastor (Fornalutx). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 16: 7-18. Palma de Mallorca.
Ginés, A. i Ginés, J. 1974. Consideraciones sobre los mecanismos de fosilización de la Cova de sa Bassa Blanca y su paralelismo con formaciones marinas del Cuaternario. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 11-28. Palma de Mallorca.
Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés, J. i Pomar, L. 1990. Paleokarst collapse breccias in the uppermost Miocene of Mallorca Is. (Spain). II Jornades del Medi Ambient de les Balears. Universitat de les Illes Balears – Soc. Hist. Nat. Balears. 46-47. Palma de Mallorca.
Ginés, J. i Ginés, A. 1990. La fotogrametría analítica y las ciencias de la naturaleza. Cartografía 1/2.000 del paraje kárstico de Sa Mitjania (Escorca). II Jornades del Medi Ambient de les Balears. Universitat de les Illes Balears – Soc. Hist. Nat. Balears. 197-198. Palma de Mallorca.
Ginés, A. 1990. Aportacions de la publicació espeleològica ENDINS a la bibliografia naturalística de les Balears. II Jornades del Medi Ambient de les Balears. Universitat de les Illes Balears – Soc. Hist. Nat. Balears. 229-231. Palma de Mallorca.
Ginés, A. 1993. Morfologies exocàrstiques. In: Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (Eds.), Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, CSIC-Edit. Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2: 153-160.
Ginés, A. i Ginés, J. (eds.) 1995. El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 216 pàgs. Palma de Mallorca.
Ginés, A. i Ginés, J. 1995. Les formes exocàrstiques de l’illa de Mallorca / The exokarstic landforms of Mallorca island. In: Ginés, A. i Ginés, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 59-70. Palma de Mallorca.
Ginés, A. 1995. Els espeleotemes de les coves de Mallorca / The speleothems of Majorcan caves. In: Ginés, A. & Ginés, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 87-97. Palma de Mallorca.
Ginés, J. i Ginés, A. 1995. Aspectes espeleocronològics del carst de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112. Palma de Mallorca.
Ginés, A. i Mayol, J. 1995. Conservació del carst i les coves a Mallorca / Conservation of the karst and caves of Mallorca. In: Ginés, A. i Ginés, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 205-216. Palma de Mallorca.
Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés, J. i Rodríguez-Pera, A. 1995. El paleocarst a Mallorca / Paleokarst in Mallorca. In: Ginés, A. i Ginés, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 113-123. Palma de Mallorca.
Ginés, J., Fornós, J.J., Ginés, A., Gràcia, F., Delitala, C., Taddeucci, A., Tuccimei, P. i Vesica, P.L. 2001. Els espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca: canvis del nivell de la Mediterrània i paleoclima en el Pleistocè superior. In: Pons, G.X. i Guijarro, J.A. (eds.) El canvi climàtic: passat, present i futur. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 33-52. Palma de Mallorca.
Ginés, J., Tuccimei, P., Delitala, C., Fornós, J.J., Ginés, A., Gràcia, F., Taddeucci A. i Vesica P.L. 2001. Canvis del nivell marí i paleoclima durant el Pleistocè Superior a la Mediterrània occidental: aportacions procedents de l’estudi dels espeleotemes freàtics presents a les coves litorals de Mallorca. In: Pons, G.X. (ed.) III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears. 84. Palma de Mallorca.
Garcia, Ll., Celià, L., Constantino, C., Ginés, A. i Sacarés, A. 2001. El Museu Balear de Ciències Naturals, 14 anys després. In: Pons, G.X. (ed.) III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears. 241. Palma de Mallorca.
Ginés, J., Tuccimei, P., Delitala, C., Fornós, J.J., Ginés, A., Gràcia, F., Taddeucci, A. i Vesica, P.L. 2004. Noves dades sobre el nivell marí a Mallorca durant el darrer interglacial: datacions Th/U d’alta precisió d’espeleotemes freàtics litorals. In: Pons, G.X. (ed.) IV Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears. 52-53.
Tuccimei, P., Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés, J., Gràcia, F. i Mucedda, M. 2007. Sea level change at Capo Caccia (NW Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage 5e, based on Th/U datings of phreatic overgrowths on speleothems. In: Pons, G.X. i Vicens, D. (eds.) Geomorfología litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda Barceló. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 14: 121-135. Palma de Mallorca.
Ginés, J., Fornós, J.J., Ginés, A. i Tuccimei, P. 2007. Endokarst costero, niveles marinos y tectónica: el ejemplo de la costa oriental de Mallorca. In: Fornós, J.J., Ginés, J. i Gómez-Pujol, Ll. (eds.). 2007. Geomorfología Litoral: Migjorn y Llevant de Mallorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 15: 201-220.
Ginés, J., Ginés, A., Merino, A., Mulet, A. i Mulet, G. 2008. La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Una localitat excepcional des del punt de vista del patrimoni geoespeleològic. In: Pons, G.X. (edit.). V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Soc. Hist. Nat. Balears. 59-60.
Ginard, A., Ginés, A. i Vicens, D. 2011. Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears. La Federació Balear d’Espeleologia. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 11-36.
Ginés, À. i Ginés, J. 2011. El modelat exocàrstic de les Balears i els camps de lapiaz de mitjana muntanya mediterrània a la serra de Tramuntana de Mallorca. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 53-68.
Ginés, J. i Ginés, A. 2011. Classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de les illes Balears. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 85-102.
Merino, A., Fornós, J.J. i Ginés, À. 2011. Espeleotemes i minerals de les coves de les illes Balears. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 183-198.
Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. 2011. Dades sobre paleocarst i espeleocronologia de les illes balears. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 213-226.
Ginés, J. i Ginés, À. 2011. Les coves turístiques de les illes Balears: antecedents i estat de la qüestió. Endins35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 333-344.
Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). 2012. Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18, 220 pp
Ginés, A., Ginés, J., Fornós, J. J., Bover, P., Gómez-Pujol, L., Gràcia, F., Merino, A. i Vicens, D. 2012. An introduction to the Quaternary of Mallorca. In: Ginés, A., Ginés, J., Gomez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 13-53.
Vicens, D., Gràcia, F. i Ginés, A. 2012. Quaternary beach deposits in Mallorca: paleontological and geomorphological data. In: Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 55-84.
Fornós, J.J., Clemmensen, L.B., Gómez-Pujol, Ll., Ginés, A. i Ginés, J. 2012. Pleistocene eolianites and low sea levels. In: Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 85-110.
Ginés, J., Ginés, A., Fornós, J.J., Tuccimei, P., Onac, B. P. i Gràcia, F. 2012. Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research. In: Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 111-146
Onac, B. P., Ginés, A., Ginés, J., Fornós, J.J. i Dorale, J. A. 2012. Late Quaternary Sea-level History: a Speleothem Perspective. In: Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 147-162.
Fornós, J. J., Ginés, A., Ginés, J, Gómez-Pujol, L., Gràcia, F., Merino, A., Onac, B.P., Tuccimei, P. i Vicens, D. 2012. Upper Pleistocene deposits and karst features in the littoral landscape of Mallorca Island (Western Mediterranean): a fiel trip. In: Ginés, A.; Ginés, J.; Gómez-Pujol, L.; Onac, B.P. i Fornós, J.J. (eds). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18: 163-220.
Gràcia, F., Valero, A. R., Pla, V., Vicens, D., Enseñat, J. J., Ginés, A., Ginés, J., Fornós, J. J., Gual, M. A. i Ginard, A. 2018. La Societat Espeleològica Balear (SEB). VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 543-544.
Gràcia, F., Valero, A.R., Pla, V., Vicens, D., Enseñat, J.J., Ginés, A., Ginés, J., Fornós, J.J., Gual, M.À., i Ginard, A. La Societat Espeleològica Balear (SEB). 2018. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 553-555. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).
Ginés, A. 2020. Els ecosistemes subterranis del subarxipèlag de Cabrera. In: Grau, A.M., Fornós, J.J, Mateu, G, Oliver, P.A., Terrasa, B. 2020. Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 30. 738 pp.
Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. 2021. Les investigacions sobre el carst i les coves de Mallorca: evolució dels coneixements i perspectives actuals. In: De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 34: 111-131.
Ginés, J., Ginés, A. i Fornós, J.J. 2022. Cinquanta anys d’investigacions sobre el nivell marí durant el quaternari i el pliocè a Mallorca mitjançant els espeleotemes freàtics de les coves litorals. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D. (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 19-27. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).
Recepció del manuscrit: 19-01-2024; revisió acceptada: 24-01-2024; publicació online: 24-01-2024.
Es comunica la primera captura coneguda d’Halobatrachus didactylus (Bloch & Schneider, 1801) en aigües de Menorca (Illes Balears, Mediterrània Occidental). Es donen els principals caràcters biomètrics i merístics i es comenten observacions biogeogràfiques i ecològiques. Paraules clau: Batrachoididae, Halobatrachus didactylus, nova cita, Mediterrània.
First catch of Halobatrachus didactylus (Bloch & Schneider, 1801) in the waters off Minorca (Balearic Islands, Western Mediterranean) is presented. Its mean biometric and meristic characters are given and ecological and biogeographical observations are commented. Keywords: Batrachoididae, Halobatrachus didactylus, new records, Western Mediterranean.
Antoni Mª GRAU. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). C/ Margarida Xirgu, 16. E07011 Palma. Benjamí REVIRIEGO. Centre Balear de Biologia Aplicada, SL (CBBA). C/ Llucmajor, 18. E07006 Palma.
Recepció del manuscrit: 17-12-2023; revisió acceptada: 19-01-2024; publicació online: 23-01-2024.
Es presenta un recull de dades corològiques per a 21 tàxons al·lòctons de la flora vascular de Menorca. D’aquests, 8 són citats per primera vegada a les Balears: Bacopa monnieri (L.) Wettst., Crassula multicava Lem. subsp. multicava, Furcraea selloana K. Koch, Hesperocyparis stephensonii (C.B.Wolf) Bartel, Lantana depressa Small var. depressa, Morus indica L., Panicum virgatum L., Rhaphiolepis umbellata (Thunb.) Makino. Altres 9 són novetat per a la flora al·lòctona de l’illa: Asparagus aethiopicus L., A. setaceus (Kunth) Jessop, Catharanthus roseus (L.) G. Don, Commelina erecta L., Dracaena draco (L.) L., Ficus microcarpa L.f., F. rubiginosa Desf. ex Vent., Phacelia tanacetifolia Benth., Talinum paniculatum (Jacq.) Gaertn. Dels altres 4 tàxons es proporcionen localitats concretes que confirmen el seu procés de naturalització. Paraules clau: corologia, flora al·lòctona, invasores, Menorca, Illes Balears.
Datasets for 21 alien plant species found in Menorca (Balearic Islands) are summarized. Of those taxa, 8 are newly recorded for the flora of the Balearic Islands: Bacopa monnieri (L.) Wettst., Crassula multicava Lem. subsp. multicava, Furcraea selloana K. Koch, Hesperocyparis stephensonii (C.B.Wolf) Bartel, Lantana depressa Small var. depressa, Morus indica L., Panicum virgatum L., Rhaphiolepis umbellata (Thunb.) Makino. Other 9 are new for the flora of Menorca: Asparagus aethiopicus L., A. setaceus (Kunth) Jessop, Catharanthus roseus (L.) G. Don, Commelina erecta L., Dracaena draco (L.) L., Ficus microcarpa L.f., F. rubiginosa Desf. ex Vent., Phacelia tanacetifolia Benth., Talinum paniculatum (Jacq.) Gaertn. For the remaining 4 taxa precise locations are provided, thus their presence in the island is confirmed. Keywords: chorology, alien flora, invasive species, Menorca, Balearic Islands.
Pere FRAGA-ARGUIMBAU, Cristòfol MASCARÓ-SINTES (†), Xec PALLICER-ALLÈS, Magda SEOANE-BARBER, Miquel TRUYOL-OLIVES, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó ; Pere FRAGA-ARGUIMBAU, Fundació Privada Carl Faust. Passeig Carl Faust, 9. 17300 Blanes (Girona); Cristòfol MASCARÓ-SINTES (†) i Magda SEOANE-BARBER, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó.
Recepció del manuscrit: 27-12-2023; revisió acceptada: 5-01-2024; publicació online: 5-01-2024.
The marine cyamid amphipod Neocyamus physeteris, ectoparasite of the sperm whale Physeter macrocephalus, is recorded for the first time off the Balearic Islands and in Iberian waters. The species has been reported only a few occasions in the Mediterranean Sea. The specimens were collected in 2018 on a stranded female sperm whale, dead, in the Bay of Pollença (island of Mallorca, western Mediterranean). Key words: Stranding, Mallorca, Pollença bay, Cetacea, Odontoceti, Crustacean, Isocyaminae, parasite.
L’amfípode marí ciàmid Neocyamus physeteris, paràsit del catxalot Physeter macrocephalus, es registra per primera vegada en aigües de les illes Balears i ibèriques. L’espècie ha estat citada en poques ocasions a la mar Mediterrània. Els exemplars es van capturar sobre un exemplar femella de catxalot, ja mort, encallat el 2018 a la badia de Pollença (illa de Mallorca, Mediterrània occidental). Paraules clau: Encallament, Mallorca, badia de Pollença, Cetaci, Odontocets, Crustaci, Isocyaminae, paràsit.
Lluc GARCIA, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears. llucgarciaisopoda@gmail.com ; Gabriel MOREY and Miguel POZO Fundació Save the Med. C/ Bonaire, 34. 07350 Binissalem. Illes Balears ; Debora MORRISON, Fundació Palma Aquarium. C/ Manuela de los Herreros i Sorà, 21. 07610 Palma. Illes Balears.
Autors
Lluc Garcia Socia, Sóller 1953.
Naturalista de formació autodidacta, especialitzat en crustacis, principalmemt Isòpodes terrestres.
He traballat durant 25 anys com a periodista, amb una especial dedicació a temes de medi ambient i natura, compaginant l’activitat professional amb la recerca científica a nivell privat.
Soc cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, on participo activament des de fa dècades amb competències de naturalista especialitzat en Crustacea (principalment Isòpodes terrestres i Crustacis decàpodes) i en aspectes museològics, tant pel que fa a treball de camp, preparació i conservació, com a recerca, educació i divulgació. Actualment soc col·laborador científic de la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals i del Grup d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB i membre numerari de la Societat d’Història Natural de Balears. També soc vicepresident de la Societat d’Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller.
He participat en diferents projectes oficials de recerca en qualitat d’expert i he estat requerit per diverses institucions i grups de recerca nacionals i internacionals per a la identificació taxonòmica de material d’aquests grups zoològics.
És l’autor de més d’un centenar de publicacions divulgatives i científiques, principalment sobre crustacis, i he descrit una vintena de taxons nous per a la Ciència, incloent-hi nous gèneres i espècies.
A l’edat de 96 anys en va deixar n’Andreu Muntaner Darder, tot un referent per a la nostra Societat. N’Andreu va poder veure la Monografia núm. 33 (Pons et al., 2021), dedicada a la seva persona on hi ha 5 capítols explícitament dedicats a ell i a la seva obra. És per això que hem fet una nota peculiar. Hem posat els resums d’aquest capítols per després donar pas a unes paraules de diferents persones lligades a la SHNB i que apreciaven n’Andreu.
Andreu Muntaner Darder, President d’Honor de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i un del seus refundadors l’any 1954, que ja el 1948 ja era present en les activitats d’aquesta incipient associació, retratat a les coves de Campanet. Andreu ha estat una peça clau en la Història Natural i en la memòria gràfica de les nostres Illes. Així els seus coneixements de Geologia i Hidrogeologia, els seus estudis del Quaternari, el seu arxiu de documents gràfics i la seva col·lecció paleontològica han servit i són d’utilitat a investigadors de camps molt diversos. Va participar a diverses exposicions i fou protagonista de diversos documentals (Vicens i Pons, 2021a).
Andreu va ser un dels estudiosos pioners en el coneixement de la geologia i especialment del Pleistocè de les Illes Balears. Els seus estudis estratigràfics del Quaternari litoral a la badia de Palma, juntament amb els paleontològics de Joan Cuerda, varen impulsar que quan es va celebrar el 1957 a Espanya la V reunió de l’INQUA (Intemational Quaternary Congress), es realitzàs una excursió a Mallorca, i els dipòsits de cala Pudent i es Carnatge es coneguessin a nivell internacional. Paral·lelament, els seus talls estratigràfics, el seu arxiu fotogràfic i la seva col·lecció han servit per a realitzar posteriors estudis del Quaternari de les Balears (Vicens i Pons 2021b).
Pel que fa a la seva biblioteca, entre els any 2008 i 2011 va fer donació a la SHNB de 1.262 ítems, entre separates, llibres, mapes, tesis, fulletons i altres tipus de publicacions. La gran majoria tracten temes de geologia i paleontologia, sobre tot de les Illes Balears (Llobera, 2021).
La seva col·lecció paleontològica, hores d’ara es troba a la SHNB. La col·lecció consta de 1.175 entrades de registres paleontològics, que es corresponen amb 4.736 espècimens, procedents d’un centenar de localitats, la majoria de les quals són del Quaternari mallorquí. Encara falta catalogar una part de la seva col·lecció (Vicens et al., 2021).
Andreu va col·laborà amb en Gori Jaume amb estudis geològics des de l’any 1973 fins a l’any 2004, amb alguna anècdota curiosa (Jaume, 2021).
Recepció del manuscrit: 7-11-2023; revisió acceptada:20-12-2023; publicació online: 20-12-2023.
Es descriu l’estratigrafia i el registre paleontològic d’un modest dipòsit del Pleistocè superior amb fòssils marins situats entre el cap Blanc i sa punta de Capocorb, a la raconada des Carril, al litoral de Llucmajor (Mallorca). Paraules clau: Pleistocè superior, Mollusca, raconada des Carril, Llucmajor, Mallorca.
The stratigraphy and palaeontological record of a modest Upper Pleistocene deposit with marine fossils located between Cap Blanc sa Punta de Capocorb, in the Raconada des Carril, on the coast of Llucmajor (Mallorca), is described. Keywords: Upper Pleistocene, Mollusca, raconada des Carril, Llucmajor, Mallorca.
Damià VICENS i Antelm GINARD Societat d’Història Natural de les Balears, Carrer Margarida Xirgu 16, baixos, 07011 Palma.
Recepció del manuscrit: 7-02-2023; revisió acceptada: 19-12-2023; publicació online: 19-12-2023.
En el present estudi es cataloguen i valoren els Llocs d’Interès Paleontològic (LIPs) del Miocè sintectònic de Mallorca. Aquests LIPs pertanyen als terrenys coetanis a l’estructuració principal de l’illa actual (25-15 Ma aprox.). L’exploració sistemàtica del territori portada a terme sols aporta 7 nous LIPs (Son Xigala, Puig Blanc, Son Cos, Lloret, Son Prim, Racó des Xot i Pedruxella) en ser aquests terrenys molt estudiats per mors la seva importància en l’estructuració alpina de l’illa. La seva distribució actual així ho reflecteix encara. Els LIPs amb més valor intrínsec (estratigrafia, fauna etc.) són els de Cards Colers, Son Marroig, Banyalbufar i Randa. En ells s’observen fins a 6 paleoambients distints. Sols un 40% de LIPs s’han considerat útils a nivell de gestió. Els millor valorats al respecte són els de Randa, Son Marroig, Sant Elm-Cala en Basset i Lluc. Els LIPs millor valorats (intrínsec + gestió) són els de Son Marroig, Randa, Cards Colers i Cala Banyalbufar. Molts es mostren relacionats amb altre patrimoni geològic-natural, o històric-arqueològic important i se poden integrar en diverses rutes didàctiques (Randa, Son Marroig, Sant Elm, Lluc). Altres estratègies de gestió proposades per a gestionar i conservar aquest important patrimoni són les de vigilància i neteja de LIPs rellevants i protecció patrimonial en forma de figures com BIC, LIP o Zona paleontològica. Paraules clau: Mallorca, Miocè sintectònic, catalogació, valoració patrimonial.
In these work, the Sites of Palaeontological Interest (LIPs) of the syntectonic Miocene of Mallorca are cataloged and valuated. These belong to the lands contemporary to the main structure of the current island (approx. 25-15 Ma). The systematic exploration of the territory carried out only brings 7 new LIPs (Son Xigala, Puig Blanc, Son Cos, Lloret, Son Prim, Racó des Xot and Pedruxella) as they are very studied terrain because of their importance in the alpine structure of the island. Its current distribution still reflects this. The LIPs with the most intrinsic value (stratigraphy, fauna, etc.) are those of Cards Colers, Son Marroig, Banyalbufar and Randa. Up to 6 different paleoenvironments can be observed in them. Only 40% of LIPs have been considered useful at management level. The best rated in this respect are those of Randa, Son Marroig, Sant Elm-Cala en Basset and Lluc. The best rated LIPs (intrinsic + management) are those of Son Marroig, Randa, Cards Colers and Cala Banyalbufar. Many of them are related to other important geological-natural, or historical-archaeological heritage and can be integrated into several educational routes (Randa, Son Marroig, Sant Elm, Lluc). Other management strategies proposed to manage and conserve this important heritage are the monitoring and cleaning of relevant LIPs and heritage protection in the form of figures such as BIC, LIP or Paleontological Zone. Keywords: Majorca island, syntectonic Miocene, cataloguing, heritage valuation.
Bernat MOREY COLOMAR. Societat d’Història Natural de les Illes Balears. Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller.
Recepció del manuscrit: 11-11-2023; revisió acceptada: 18-12-2023; publicació online: 18-12-2023.
Els sistemes platja-duna costaners es caracteritzen per ser ecosistemes altament dinàmics amb una interacció continua entre elements biòtics i abiòtics, mostrant alhora un dinamisme geomorfològic que sovint queda relacionat amb els canvis dels règims climàtics. La seva evolució espacio-temporal depèn, bàsicament, de tres factors; la quantitat de sediment disponible com a font d’alimentació, l’espai d’acomodació i la correlació i intensitat de les forces físiques de mobilització (e.g. onatge i vent). No obstant, de cada vegada en són més els estudis que demostren com altres elements naturals, tals com els canvis climàtics (e.g. temperatura i precipitació) i la presència de vegetació, a més d’altres paràmetres antròpics (artificialització i/o destrucció parcial) condicionen la fisonomia i evolució d’aquests ambients. Aquest treball té per objecte l’estudi de 15 sistemes dunars situats a la zona temperada septentrional, a escala planetària, amb l’objectiu d’establir-ne els possibles patrons de correlació i, alhora, determinar si els elements climàtics en poder ser un factor denominador comú alhora de caracteritzar-los. Es du a terme una anàlisi estadística multivariable, prenent variables geoambientals i climàtiques i que parteix de la caracterització de cada una de les zones estudiades a partir d’estudis fotomètrics. Els resultats indiquen un alt grau de vegetació associat als sistemes dunars estudiats, convertint-los en ecosistemes estàtics des d’un punt de vista geomorfològic. Paraules clau: sistemes dunars, canvi climàtic, pressió antròpica, vegetació, desforestació.
Coastal beach-dune systems are characterized by being highly dynamic ecosystems with a continuous interaction between biotic and abiotic elements, showing at the same time a geomorphological dynamism that is often related to changes in climate regimes. Its spatio-temporal evolution basically depends on three factors; the amount of sediment available as a food source, the accommodation space and the correlation and intensity of the physical forces of mobilization (e.g. waves and wind). However, more and more studies are showing how other natural elements, such as climate changes (e.g. temperature and precipitation) and the presence of vegetation, in addition to other anthropogenic parameters (artificialization and/or partial destruction) condition the physiognomy and evolution of these environments. This work aims to study 15 dune systems located in the temperate zone on a global scale with the aim of establishing the possible correlation patterns and, at the same time, determining if the climatic elements can be a common denominator factor while characterizing them. A multivariable statistical analysis is carried out, taking geo-environmental and climatic variables and starting from the characterization of each of the areas studied from photometric studies. The results indicate a significant degree of vegetation on the studied coastal dune systems, turning them into static ecosystems from the geomorphological perspective. Keywords: dune systems, climate change, human pressure, vegetation, deforestation.
Miquel MIR-GUAL, Guillem X. PONS, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears. Cra. de Valldemossa, km.7,5. Palma de Mallorca, 07122.
Bon dia Antonio. Moltes gràcies per la teva aportació, desconeixia aquesta casuística i de segur que ens serà de profit…
Gràcies per l'aportació.
Un risc que tot i no ser l'objecte de l'article convindria citar es el risc d’esllavissades de Fornalutx. Estan a…
L'índex proposat se centra en l'avaluació dels espais per sota del nivell del carrer, pel que al cas del Port…
Seria muy interessante saber lo que pasa en el Puerto de Soller! Un 0.3% incremiento en los prox 10 años…
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
Bon dia Antonio. Moltes gràcies per la teva aportació, desconeixia aquesta casuística i de segur que ens serà de profit…