Caracterització de nous tàxons per al registre fòssil del Pleistocè superior marí de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).

Publicat el octubre 21, 2026 per BSHNB

Juárez-Ruiz, J. 2026. Caracterització de nous tàxons per al registre fòssil del Pleistocè superior marí de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 257-271. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 21-9-2026; revisió acceptada: 19-10-2026; publicació online: 21-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

Un dels registres fòssils millor coneguts de Mallorca correspon a la fauna marina dels dipòsits litorals del Quaternari, particularment en el Pleistocè superior. D’aquests, els mol·luscs són els organismes més diversos, corresponent en una major part a espècies litorals. Altres organismes, com puguin esser els crustacis, són molt poc diversos i generalment escassos. En aquest estudi es documenten per primera vegada al Pleistocè local els següents tàxons, que inclouen un crustaci i onze mol·luscs: Lepas anatifera, Pinna nobilis, Moerella distorta, Lampasopsis thomae, Naticarius hebraeus, Melanella boscii, Zonaria cf. pyrum, Buccinum undatum, Tritia nítida, Conus ambiguus, Granulina boucheti i Sepia officinalis. Aquest llistat inclou el primer pedunculat al registre fòssil de balears, el primer cefalòpode fòssil del Quaternari, així com dues noves espècies termòfiles i una termòfoba, constituint alguns tàxons també el primer registre paleontològic conegut a nivell mundial. Addicionalment, es documenten també un seguit d’espècies inèdites pels respectius jaciments d’origen dels fòssils.
Paraules clau: Pleistocè, MIS 5e, Mallorca, crustaci, mol·lusc.

One of the best-known fossil records in Mallorca corresponds to the marine fauna of Quaternary littoral deposits, particularly those from the Upper Pleistocene. Among these, molluscs are the most diverse group, consisting largely of littoral species. Other organisms, such as crustaceans, show very low diversity and are generally scarce. This study documents the following taxa—comprising one crustacean and eleven molluscs—in the local Pleistocene for the first time: Lepas anserifera, Pinna nobilis, Moerella distorta, Lampasopsis thomae, Naticarius hebraeus, Melanella boscii, Zonaria cf. pyrum, Buccinum undatum, Tritia nitida, Conus ambiguus, Granulina boucheti, and Sepia officinalis. This list includes the first stalked barnacle in the Balearic fossil record and the first Quaternary fossil cephalopod, as well as two new thermophilic species and one thermophobic species; for some of these taxa, this also represents the first known paleontological record worldwide. Additionally, a number of species are documented that are new to their respective fossil sites of origin.
Keywords: Pleistocene, MIS 5e, Mallorca, crustacean, mollusks.

Josep JUÁREZ-RUIZ. MUCBO, Museu Balear de Ciències Naturals, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Lepas anatifera MBCN26772 (escut en vista dorsal), cala Murada; b) Pinna nobilis MBCN23419 (valva parcial en vista dorsal), Cova de s’Anegat; c) Moerella distorta MBCN33652 (valva en vista dorsal), cova des Coloms; d) Lampasopsis thomae MBCN26791 (closca en vistes dorsal i apertural), punta Negra 1; e) Naticarius hebraeus MBCN35790 (closca en vistes dorsal i apertural), ses Escorxes; f) Melanella boscii MBCN33874 (closca en vista apertural), sa Roca des Milans-s’Arc de Sant Martí; g) Zonaria cf. pyrum MBCN23398 (closca en vistes dorsal i apertural), es Bancals 2; h) Zonaria cf. pyrum MBCN32792 (closca en vistes dorsal i apertural), es Carnatge. Escala: a-e, g-h: 1 cm; f: 0,4 cm.
Lepas anatifera MBCN26772 (shield in dorsal view), cala Murada; b) Pinna nobilis MBCN23419 (partial valve in dorsal view), Cova de s’Anegat; c) Moerella distorta MBCN33652 (valve in dorsal view), cova des Coloms; d) Lampasopsis thomae MBCN26791 (shell in dorsal and apertural views), punta Negra 1; e) Naticarius hebraeus MBCN35790 (shell in dorsal and apertural views), ses Escorxes; f) Melanella boscii MBCN33874 (shell in apertural view), sa Roca des Milans-s’Arc de Sant Martí; g) Zonaria cf. pyrum MBCN23398 (shell in dorsal and apertural views), es Bancals 2; h) Zonaria cf. pyrum MBCN32792 (shell in dorsal and apertural views), es Carnage. Scale bar: a-e, g-h: 1 cm; f: 0.4 cm
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Confirmación de la presencia de Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear (Coleoptera: Cerambycidae).

Publicat el octubre 14, 2026 per BSHNB

Rodríguez, C. 2026. Confirmación de la presencia de Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear (Coleoptera: Cerambycidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 253-256. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 13-9-2026; revisió acceptada: 12-10-2026; publicació online: 14-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

La presencia del coleóptero Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) en la fauna balear solamente era conocida por una cita antigua, puesta en duda por algunos autores, por lo que había sido excluido del catálogo de Cerambycidae de las Islas Baleares. En esta nota se comunica la observación y captura de esta especie en un bosque de ribera de la Serra de Tramuntana (Mallorca), lo que confirma su presencia en esta isla.
Palabras clave: Coleoptera, Cerambycidae Lepturinae, Mallorca, Islas Baleares, España.

La presència del coleòpter Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) a la fauna balear només era coneguda per una cita antiga, posada en dubte per alguns autors, fet pel que va ser exclosa del catàleg de Cerambycidae de les Illes Balears. En aquesta nota es comunica l’observació i captura d’aquesta espècie a un bosc de ribera de la Serra de Tramuntana (Mallorca), això confirma la seva presència a aquesta illa.
Paraules clau: Coleoptera, Cerambycidae, Lepturinae, Mallorca, Illes Balears, Espanya.

The presence of the beetle Stictoleptura (Stictoleptura) trisignata (Fairmaire, 1852) in the fauna of the Balearic Islands was only known from an old citation, called into question by some authors, the reason why it was excluded from the Cerambycidae’s catalog in Balearic Islands. This note comunicate the observation and capture of this species in a riparian forest at Serra de Tramuntana (Mallorca), confirming its presence in this island.
Keywords: Coleoptera, Cerambycidae, Lepturinae, Mallorca, Balearic Islands, Spain.

Cristian RODRÍGUEZ, MUCBO Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Ejemplar colectado, fotografiado y conservado en la colección privada del autor (C. Rodríguez leg.).
Specimen collected, photographied and preserved at the author’s private collection (C. Rodríguez leg.).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Eatoniana plumipes (L. Koch, 1856) en las Islas Baleares (Acari: Trombidiformes: Erythraeidae).

Publicat el octubre 5, 2026 per BSHNB

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Eatoniana plumipes (L. Koch, 1856) en las Islas Baleares (Acari: Trombidiformes: Erythraeidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 225-230. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 19-09-2026; revisió acceptada: 2-10-2026; publicació online: 5-10-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

Se cita por primera vez en las Islas Baleares el eritreido Eatoniana plumipes. Se reúnen los escasos datos conocidos sobre la biología de la especie. La fauna balear de Erythraeidae está insuficientemente conocida y su reparto entre las diferentes islas del archipiélago es muy desigual, siendo Mallorca, la isla de mayor tamaño, la que concentra la mayoría de las especies citadas. Actualmente se conocen en Baleares cuatro géneros y seis especies.

Palabras clave: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plumipes, nueva cita, Mallorca, Islas Baleares, España.

Es cita per primera vegada a les Illes Balears l’eritrèid Eatoniana plumipes. Es reuneixen les escasses dades conegudes sobre la biologia de l’espècie. La fauna balear d’Erythraeidae està insuficientment coneguda i el seu repartiment entre les diferents illes de l’arxipèlag és molt desigual, sent Mallorca, l’illa més gran, la que concentra la majoria de les espècies esmentades. Actualment es coneixen a les Balears quatre gèneres i sis espècies.

Paraules clau: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plomips, nova cita, Mallorca, Illes Balears, Espanya.

Eatoniana plumipes, a species of the family Erythraeidae, is recorded for the first time in the Balearic Islands. The limited data available on the biology of the species are summarised. The Balearic fauna of the Erythraeidae family is poorly understood, and its distribution amongst the different islands of the archipelago is highly uneven, with Mallorca, the largest island, hosting the majority of the species recorded. Currently, four genera and six species are known to occur in the Balearic Islands.

Keywords: Acari, Erythraeidae, Eatoniana plumipes, new record, Mallorca, Balearic Islands, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B. 14001 Córdoba. España; e-mail autor para correspondència: https://orcid.org/0000-0002-1803-5581. Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears. c/ Margarida Xirgu, 16. 07011 Palma de Mallorca. España.

Habitus de Eatoniana plumipes sobre un muro. Fotografía de Luis Alberto Domínguez.
Habitus of Eatoniana plumipes on the wall of a house. Photograph by Luis Alberto Domínguez.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Indexant Cursach. Catàleg d’espècies del Botanicus Medicus (1790) de Joan Cursach i Arguimbau (1757-1832) i el seu significat en la flora vascular de Menorca.

Publicat el setembre 27, 2026 per BSHNB

Fraga-Arguimbau, P. 2026. Indexant Cursach. Catàleg d’espècies del Botanicus Medicus (1790) de Joan Cursach i Arguimbau (1757-1832) i el seu significat en la flora vascular de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 187-223. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 31-08-2026; revisió acceptada: 26-09-2026; publicació online: 27-09-2026.

Descàrrega gratuïta de l’arxiu PDF.

El Botanicus Medicus és una botànica mèdica, escrita pel metge ciutadellenc Joan Cursach i Arguimbau, publicada l’any 1790 a Maó (Menorca). És una obra que conté un catàleg de 514 espècies amb propietats medicinals. Per a 269 espècies hi ha indicació de presència a l’illa, ja sigui com espontànies o com a cultivades. L’anàlisi crítica de les 162 espècies que s’han classificat com a espontànies i la comparació amb altres obres florístiques posteriors, com la Flórula de Menorca (1904) o el Catàleg de la flora vascular de Menorca (CFVM, 2004), mostren com el Botanicus Medicus proporciona dades florístiques que fins ara no s’havien tingut en compte. 13 espècies que es mencionen com espontànies serien la primera citació de naturalització a l’illa. Altres 25 espècies, també mencionades com espontànies, avui no es coneixen de la flora vascular de Menorca, llavors, podrien ser poblacions extingides, autòctones o naturalitzades, o per les que avui no es coneix la seva localització. En canvi, per a 15 espècies no hi ha menció de presència a l’illa, tot i que avui són presents com autòctones o naturalitzades. 23 espècies que Cursach menciona com a cultivades, avui no són presents a Menorca. Altres espècies que s’indiquen només com a cultivades, avui estan àmpliament naturalitzades. Tot açò mostra com és d’important revisar periòdicament fonts antigues que puguin contenir informació florística, malgrat hagin estat revisades anteriorment, atès que el valor i significat de les dades pot canviar en el temps.
Paraules clau: botànica mèdica, plantes medicinals, florística, flora autòctona, flora al·lòctona.

Botanicus Medicus is a medical botany, written by the doctor, from Ciutadella, Joan Cursach i Arguimbau, published in 1790 in Maó (Menorca). It is a work that contains a catalogue of 514 species with medicinal properties. For 269 species there is an indication of presence on the island, either as spontaneous or as cultivated. The critical analysis of the 162 species that have been classified as spontaneous and the comparison with other subsequent floristic works, such as the Flórula de Menorca (1904) or the Checklist of the vascular flora of Menorca (CFVM, 2004), show how the Botanicus Medicus provides floristic data that had not been taken into account until now. 13 species that are mentioned as spontaneous would be the first citation of naturalization on the island. Another 25 species, also mentioned as spontaneous, are not known today from the vascular flora of Menorca, so they could be extinct, native or naturalized populations, or for which their location is not known today. On the other hand, for 15 species there is no mention, in the Botanicus Medicus, of presence on the island, although today they are present as native or naturalized. 23 species that Cursach mentions as cultivated, are not present in Menorca today. Other species that are indicated only as cultivated, are today widely naturalized. All this shows how important it is to periodically review old sources that may contain floristic information, despite having been previously revised, since the value and meaning of the data can change over time.
Keywords: medical botany, medicinal plants, floristics, native flora, alien flora.

Pere FRAGA-ARGUIMBAU, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó.

Pàgina de títols del Botanicus Medicus.
First page ot the Botanicus Medicus.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Consum de l’alga invasora Asparagopsis taxiformis ((Delile) Trevisan de Saint-Léon, 1845) per part del gasteròpode Bittium latreillii (Payraudeau, 1826).

Publicat el setembre 27, 2026 per BSHNB

Mas, X. 2026. Consum de l’alga invasora Asparagopsis taxiformis ((Delile) Trevisan de Saint-Léon, 1845) per part del gasteròpode Bittium latreillii (Payraudeau, 1826). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 179-185. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 29-07-2026; revisió acceptada: 22-09-2026; publicació online: 27-09-2026.

Les interaccions tròfiques entre gasteròpodes i macroalgues constitueixen un element clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals, però moltes continuen essent poc conegudes. En aquest treball es descriu l’observació de consum de l’alga vermella invasora Asparagopsis taxiformis per part del gasteròpode Bittium latreillii, registrada l’abril de 2026 a Es Pas de s’Illa (Eivissa, Illes Balears). Durant el setembre de 2025 es va detectar una elevada abundància de B. latreillii en aquesta localitat (9.376 ± 421 individus/m²). En una nova visita, a la primavera de 2026, es varen observar nombrosos individus d’aquesta espècie sobre A. taxiformis, consumint-ne les ramificacions laterals. Els tal·lus examinats allotjaven una mitjana de 27,8 ± 6,4 individus de B. latreillii. D’acord amb la bibliografia consultada, la interacció tròfica entre aquestes dues espècies constituiria el primer registre documentat. Tot i que les observacions de camp no permeten determinar si el consum d’A. taxiformis forma part de la dieta habitual de B. latreillii o correspon a un comportament oportunista, els resultats amplien el coneixement sobre l’ecologia alimentària d’aquest gasteròpode i aporten una nova evidència de les interaccions entre la fauna autòctona i una de les macroalgues invasores de la Mediterrània. Aquesta observació posa de manifest la necessitat de desenvolupar estudis experimentals que permetin determinar la freqüència, la importància i les possibles implicacions ecològiques d’aquesta relació tròfica.
Paraules clau: Asparagopsis taxiformis, Bittium latreillii, depredació, herbivoria, macroalgues, gasteròpodes, Illes Balears.

Trophic interactions between gastropods and macroalgae constitute a key element in the dynamics of coastal ecosystems, but many remain poorly known. This paper describes the observation of consumption of the invasive red alga Asparagopsis taxiformis by the gastropod Bittium latreillii, recorded in April 2026 in Es Pas de s’Illa (Eivissa, Balearic Islands). During September 2025, a high abundance of B. latreillii was detected in this location (9,376 ± 421 individuals/m²). In a new visit, in the spring of 2026, numerous individuals of this species were observed on A. taxiformis, consuming its lateral branches. The thalli examined hosted an average of 27.8 ± 6.4 individuals of B. latreillii. According to the literature consulted, the trophic interaction between these two species would constitute the first documented record. Although field observations do not allow us to determine whether the consumption of A. taxiformis is part of the usual diet of B. latreillii or corresponds to an opportunistic behavior, the results expand the knowledge about the feeding ecology of this gastropod and provide new evidence of the interactions between the native fauna and one of the invasive macroalgae of the Mediterranean. This observation highlights the need to develop experimental studies that allow us to determine the frequency, importance and possible ecological implications of this trophic relationship.
Keywords: Asparagopsis taxiformis, Bittium latreillii, predation, herbivory, macroalgae, gastropods, Balearic Islands.

Xavier MAS. C. Can Nebot, 24, 07817, Sant Josep de sa Talaia, Illes Balears.

Aspecte del fons marí de la zona d’estudi, amb nombrosos exemplars de B. latreillii associats principalment a tal·lus de Padina pavonica i sobre altres algues no identificades, durant el mostreig de setembre de 2025.
General view of the study site, with numerous specimens of B. latreillii occurring mainly on thalli of Padina pavonica and other unidentified algae, recorded during the September 2025 survey.
Exemplar de B. latreillii alimentant-se d’ A. taxiformis.
B. latreillii feeding on A. taxiformis.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cartografiant el coneixement: SIG i Intel·ligència Artificial com a eines transversals per a la innovació docent en Geografia.

Publicat el setembre 2, 2026 per BSHNB

Del Valle, L., Pons, A., Moragues, A. i Pons, G.X. 2026. Cartografiant el coneixement: SIG i Intel·ligència Artificial com a eines transversals per a la innovació docent en Geografia. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 147-156. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 1-08-2026; revisió acceptada: 2-09-2026; publicació online: 2-09-2026.

Aquest projecte d’innovació docent analitza els resultats de la integració transversal dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i la Intel·ligència Artificial (IA) en assignatures del Grau de Geografia tradicionalment no especialitzades en tecnologies geoespacials. La iniciativa, desenvolupada durant el curs 2025–2026 a la Universitat de les Illes Balears. Aquesta metodologia es va aplicar a tres assignatures: Geografia d’Europa, Avaluació d’Impacte Ambiental i Geografia del Paisatge, amb la participació de 68 estudiants. La intervenció es va fonamentar en l’aprenentatge basat en projectes i en l’ús de dades geoespacials oficials per abordar problemàtiques territorials reals. Es varen elaborar guies pràctiques seqüencials per facilitar la creació de bases de dades geoespacials, la producció cartogràfica, la modelització espacial, l’avaluació de riscos ambientals i la interpretació territorial. Les eines d’IA es varen incorporar com a suport per sintetitzar informació, interpretar patrons espacials, resoldre problemes i millorar l’estructura dels informes tècnics, sense substituir el raonament crític de l’alumnat. L’eficàcia de la iniciativa es va valorar mitjançant una metodologia mixta basada en l’avaluació dels productes elaborats, una rúbrica de competències i una enquesta de percepció i satisfacció. Els resultats mostren una valoració molt positiva: el 100% de l’alumnat considerà útils les guies i reconegué que les activitats milloraven la comprensió dels conceptes geogràfics i l’aplicació de la teoria a situacions reals. Així mateix, es constatà el desenvolupament de competències digitals, pensament espacial, autonomia tècnica i capacitat de resolució de problemes. El 80% dels participants proposà ampliar les sessions pràctiques de quatre a sis hores. La iniciativa constitueix un model transferible per integrar els SIG i la IA en altres assignatures i disciplines afins.

Paraules clau: Sistemes d’Informació Geogràfica, intel·ligència artificial, innovació docent, aprenentatge basat en projectes, pensament espacial.

This teaching innovation project analyzes the results of cross-curricular integration of Geographic Information Systems (GIS) and Artificial Intelligence (AI) into undergraduate Geography courses that are not traditionally focused on geospatial technologies. The initiative was implemented during the 2025–2026 academic year at the University of the Balearic Islands. This methodology was applied to three subjects: Geography of Europe, Environmental Impact Assessment, and Landscape Geography, involving 68 students. The intervention was based on project-based learning and the use of official geospatial datasets to address real-world territorial problems. Step-by-step practical guides were developed to support the creation of geospatial databases, cartographic production, spatial modelling, environmental risk assessment, and territorial interpretation. AI tools were incorporated as complementary resources for synthesizing information, interpreting spatial patterns, supporting problem-solving, and improving the structure of technical reports, without replacing students’ critical and analytical reasoning. The effectiveness of the initiative was assessed through a mixed-method approach combining the evaluation of student outputs, a competency-based rubric, and a perception and satisfaction survey. The results reveal a highly positive assessment: all participants considered the practical guides useful and reported that the activities improved their understanding of geographical concepts and their ability to apply theoretical knowledge to real-world situations. The completed geodatabases, thematic maps, spatial models, and technical reports also demonstrated the development of digital competencies, spatial thinking, technical autonomy, and applied problem-solving skills. Furthermore, 80% of the students recommended extending the practical sessions from four to six hours to allow more time for data processing, spatial analysis, and discussion. Overall, the initiative provides a transferable framework for integrating GIS and AI across Geography courses and related disciplines, strengthening the connection between academic learning, professional practice, and complex territorial and environmental challenges.
Keywords: Geographic Information Systems, artificial intelligence, teaching innovation, project-based learning, spatial thinking.

Laura DEL VALLE, Antoni PONS, Alexandre MORAGUES, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears, Ctra. de Valldemossa km 7,5, 07122 Palma.

Marc conceptual del projecte d’innovació educativa PID 252713. El model il·lustra la integració dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i la Intel·ligència Artificial (IA) en entorns d’aprenentatge actiu, que permeten a l’alumnat abordar problemes territorials reals mitjançant l’anàlisi espacial, la producció cartogràfica i la presa de decisions basada en informació geoespacial. Font: elaboració pròpia.
Conceptual framework of the educational innovation project PID 252713. The model illustrates the integration of Geographic Information Systems (GIS) and Artificial Intelligence (AI) into active learning environments, enabling students to address real-world territorial problems through spatial analysis, cartographic production, and geospatial data-driven decision-making. Source: Authors’ own elaboration.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

In memoriam. Miquel Duran i Ordinyana (Sencelles 1930 – Palma 2026).

Publicat el setembre 2, 2026 per BSHNB

Miquel Duran i Ordinyana (Sencelles 1930 – Palma 2026) .

Miquel Duran i Ordinyana a bord del Jafudà Cresques en les campanyes del port de Maó. Dècada del 1970.
© IEO-CSIC.

La passada matinada de dia 26 d’agost de 2026 ha mort Miquel Duran i Ordinyana.

Fa prop de 50 anys que Miquel Duran i Ordinyana, científic especialitzat en l’estudi del plàncton marí, va crear el grup de recerca de caràcter multidisciplinari que va dur a terme una tasca molt rellevant en la comprensió dels fenòmens de producció marina a les badies de Mallorca. Anys més tard, entre 2007 i 2009 va publicar els 2 volums del llibre “Noms i descriptors del peixos de la mar Catalana”. Un llibre que posa ordre al desgavell de la ictionímia catalana. Un complet estudi crític de la ictionímia, que inclou també información ecològica i claus dicotòmiques, que permeten la identificació de totes les espècies de peixos de la Mar Catalana, és a dir la que banya les costes del Principat, les Illes i el País Valencià.

Miquel Duran i Ordinyana va néixer l’any 1930 a Sencelles. La seva infància i adolescència foren marcats pel cop d’estat i la guerra de 1936 i les seves conseqüències. El seu pare va ser separat del magisteri i empresonat. Va estudiar batxillerat al col·legi dels franciscans d’Inca i posteriorment va cursar la llicenciatura en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.

Acabats els seus estudis universitaris l’any 1952 va participar en el curs d’introducció a la investigació pesquera que el professor de la càtedra de zoologia Francisco Garcia del Cid va organitzar a Blanes per tal de formar investigadors que s’incorporarien a la secció de Biologia Marina de l’Institut de Biologia Aplicada del Patronat Juan de la Cierva del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Professors del curs foren Buenaventura Andreu, Ramon Margalef i Miquel Massutí Alzamora i hi participaren com alumnes, entre d’altres, Carles Bas Manuel Gómez Larrañeta i Julio Rodríguez-Roda. El curs es va realitzar a Blanes en uns locals del Jardí Botànic “Mar i Murtra” de Carlos Faust. Acabat el curs se va muntar un Laboratori Coster en el Grau de Castelló amb una estació experimental a Vinaròs i Duran en qualitat de becari deixant el laboratori de Blanes s’hi va incorporar per realitzar estudis sobre plàncton. Posteriorment, ja en qualitat de col·laborador científic va passar al laboratori de Vigo i posteriorment a Cadis des d’on participa en campanyes de recerca científica en el Sàhara i Mauritània.

L’any 1955 com resultat dels seus treballs en el Instituto de Investigaciones Pesqueras de Vigo va publicar a la revista Investigación Pesquera junt amb Ramon Margalef i Fernando Saiz El fitoplancton de la Ría de Vigo de enero de 1953 a marzo de 1954 i treballant ja en el laboratori del Instituto Español de Oceanografía a Palma va publicar en el Boletín de l’Institut Nota sobe los copépodos planctónicos del Mediterráneo occidental y del Mar de Alborán i l’any 1965 a la publicació Trabajos del Instituto Español de Oceanografía, Tintinoideos de las costas de Mauritania y Senegal.


L’any 1959 Miguel Duran Ordinyana havia arribat com ajudant de laboratori a Palma centrant la seva activitat científica en l’estudi del plàncton i entre 1974 i 1981 va dirigir un completíssim estudi de la situació de l’ambient marí del port de Maó en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears. Es realitzaren campanyes oceanogràfiques de periodicitat bimensual alguns anys i trimestral altres. L’objectiu d’aquestes campanyes era estudiar el medi ambient pelàgic del port i construir una base de dades oceanogràfiques amb paràmetres físics químics i biològics per poder realitzar estudis posteriors. A partir d’aquestes campanyes s’estudià l’ecologia del plàncton al Port de Maó en detall.


Els anys 1966 i 1967 va interrompre la seva activitat científica per atendre la impremta del seu pare a Inca, retornant a la recerca, esdevingué director del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears des del 1968 fins al 1987, quan passà a exercir càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.


Miquel Duran també va ser un destacat il·lustrador científic de peixos. Els seus dibuixos, compleixen els estàndards de la il·lustració científica. Duran assoleix que el peix dibuixat “tingui l’aire” de l’espècie que representa, cosa que no sempre els il·lustradors de peixos aconsegueixen. Les seves il·lustracions són un aspecte molt important de la seva obra “Noms i descriptors del peixos de la mar catalana”. Juntament a les il·lustracions l’obra publicada l’any 2007 el primer tom i 2010 el segon, inclou informació ecològica i claus dicotòmiques, profusament, il·lustrades i procura descripcions i nomenclatures precises on la il·lustració és element essencial. Es tracta d’una obra de referencia imprescindible, sobre tot en el momentactual en el que els estudis de la biodiversitat i de la seva organització ecosistèmica són bàsics per afrontar el futur de la nostra espècie sobre el planeta.


El 1959 fou president de la Societat d’Història Natural de les Balears i també fou dirigent del Grup Autonomista i Socialista de les Illes, un partit polític nacionalista defensor de l’autogovern de les Illes.

Pere Oliver Reus

La versió original d’aquesta necrològica es publicà a la Web del IEO-CSIC el passat 28 d’agost https://ieo.csic.es/bitacora/miquel-duran-i-ordinana-1930-2026/ i l’autor, amablement, l’ha traduït al català i autoritzat per a la seva publicació en el Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Feu un comentari

Estructures sedimentàries produïdes per plantes en el Permià de Mallorca (Mediterrània occidental).

Publicat el agost 22, 2026 per BSHNB

Matamales-Andreu, R. 2026. Estructures sedimentàries produïdes per plantes en el Permià de Mallorca (Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 129-146. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Es descriuen per primera vegada les principals estructures sedimentàries produïdes per plantes reconegudes al registre del Permià de Mallorca (Mediterrània occidental). A partir de l’estudi de diversos afloraments de les formacions Bec de s’Àguila, Port des Canonge i Pedra de s’Ase, s’han identificat vuit morfotips de rizòlits i dues estructures sedimentàries induïdes per la vegetació. Els diferents morfotips es distingeixen per la seva geometria, orientació, dimensions, grau de carbonatació i patrons de ramificació, i permeten d’inferir una gran diversitat de condicions paleoambientals i paleohidrològiques. Els rizòlits horitzontals s’associen principalment a sòls inundats o amb drenatge limitat, mentre que els sistemes radiculars de desenvolupament vertical indiquen sòls millor drenats i condicions més àrides, probablement estacionals. Alguns morfotips suggereixen la presència de plantes llenyoses arborescents, mentre que d’altres podrien correspondre a vegetació herbàcia amb rizomes extensos. També es documenten exemples de laminació centroclinal i de marques d’onetes desviades per la interferència de la vegetació amb els fluxos sedimentaris, constituint les primeres evidències d’aquest tipus d’estructures al Permià de Mallorca. Aquest conjunt de restes amplia de manera significativa el coneixement dels paleoecosistemes permians de les Balears i aporta noves dades sobre les relacions entre vegetació, sedimentació i desenvolupament dels paleosòls en ambients continentals de la Pangea equatorial.

Paraules clau: Permià, Mallorca, rizòlits, paleosòls, estructures sedimentàries induïdes per la vegetació.

Plant-produced sedimentary structures from the Permian of Mallorca (western Mediterranean) are described for the first time. Based on the study of several outcrops from the Bec de s’Àguila, Port des Canonge and Pedra de s’Ase formations, eight rhizolith morphotypes and two vegetation-induced sedimentary structures have been identified. The different morphotypes are distinguished by their geometry, orientation, size, degree of carbonate cementation and branching patterns, and provide evidence for a wide range of palaeoenvironmental and palaeohydrological conditions. Horizontally developed rhizoliths are mainly associated with waterlogged soils or substrates with restricted drainage, whereas vertically developed root systems indicate better-drained soils and more arid, probably seasonal, conditions. Some morphotypes suggest the presence of woody arborescent plants, whereas others may correspond to herbaceous vegetation with extensive rhizome systems. Examples of centroclinal lamination and ripple marks deflected by vegetation interference with sediment-laden flows are also documented, representing the first record of such structures from the Permian of Mallorca. These findings expand current knowledge of the Permian ecosystems of the Balearic Islands and provide new insights into the interactions between vegetation, sedimentation and palaeosol development in continental environments of equatorial Pangaea.

Keywords: Permian; Mallorca, rhizoliths, palaeosols, vegetation-induced sedimentary structures.

Rafel MATAMALES-ANDREU: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.

Rizòlits dels morfotips 1, 2 i 3. A: Morfotip 1, bloc ex situ al camí de la platja de s’hort de sa Cova (Formació Pedra de s’Ase). B: Morfotip 1, metre 221,75 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). C: Morfotip 1, metre 225,30 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). D: Morfotip 1, metre 76,75 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). E-F: Detalls de D, vegeu ramificacions assenyalades amb una fletxa negra. G: Morfotip 1 formant una crosta carbonatada i amb rizòlits verticalitzats, metre 71,40 de la columna Racó de s’Algar (Formació Port des Canonge). H: Detall del mateix paleosòl que a G, vist des de dalt. I: Morfotip 1, metre 10,00 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge). J: Morfotip 2, metre 14,25 de la columna Port des Canonge (Formació Port des Canonge), rizòlit més gros assenyalat amb una fletxa negra. K: Detall de la fotografia J, on s’hi veu un bolic de rizòlits formant una crosta carbonatada. L: Morfotip 3, volta des General (Formació Bec de s’Àguila), rizòlit assenyalat amb una fletxa negra. M: Morfotip 3, aproximadament metre 6,50 de la columna Platja de sa Pedrera (Formació Bec de s’Àguila), sistemes de rizòlits assenyalats amb fletxes negres. N: Detall de la secció d’un rizòlit al mateix nivell que M. O: Morfotip 3, metre 13,00 de la columna Platja de sa Pedrera (Formació Bec de s’Àguila), rizòlit en secció assenyalat amb una fletxa negra. Longitud del cap del martell = 15 cm, excepte a M i N, on és = 18 cm. Fotografies G i H realitzades per Eudald Mujal. Per la posició a les columnes, consultau Matamales-Andreu et al. (2022). Rhizoliths of morphotypes 1, 2 and 3. A: Morphotype 1, ex situ block from the path to s’Hort de sa Cova beach (Pedra de s’Ase Formation). B: Morphotype 1, metre 221.75 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). C: Morphotype 1, metre 225.30 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). D: Morphotype 1, metre 76.75 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). E–F: Details of D; note the ramifications indicated by black arrows. G: Morphotype 1 forming a carbonate crust and displaying vertically oriented rhizoliths, metre 71.40 of the Racó de s’Algar section (Port des Canonge Formation). H: Detail of the same palaeosol shown in G, viewed from above. I: Morphotype 1, metre 10.00 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation). J: Morphotype 2, metre 14.25 of the Port des Canonge section (Port des Canonge Formation), largest rhizolith indicated by a black arrow. K: Detail of photograph J, showing a dense cluster of rhizoliths forming a carbonate crust. L: Morphotype 3, Volta des General (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith indicated by a black arrow. M: Morphotype 3, approximately metre 6.50 of the Platja de sa Pedrera section (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith systems indicated by black arrows. N: Detail of a rhizolith cross-section from the same level as M. O: Morphotype 3, metre 13.00 of the Platja de sa Pedrera section (Bec de s’Àguila Formation), rhizolith in section indicated by a black arrow. Hammer head length = 15 cm, except for M and N, which is = 18 cm. Photographs G and H were taken by Eudald Mujal. For the position of the samples within the stratigraphic sections, see Matamales-Andreu et al. (2022).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Los manuscritos de Antonio de Recondo en la Hispanic Society of America.

Publicat el agost 19, 2026 per BSHNB

Jiménez, J. y Muntaner, J. 2026. Los manuscritos de Antonio de Recondo en la Hispanic Society of America. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 115-127. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-07-2026; revisió acceptada: 19-08-2026; publicació online: 19-08-2026.

Se relata el origen y contenido de dos manuscritos escritos por Antonio de Recondo, naturalista mallorquín de finales del siglo XVIII, conservados en la biblioteca de la Hispanic Society of America (Nueva York). Los manuscritos, fechados en 1770 y 1771, tratan sobre producciones marinas de la isla de Mallorca y deben entenderse como un catálogo de piezas disponibles para los gabinetes de Historia Natural que se crearon con la Ilustración en la corte borbónica de Madrid. Se trata de los primeros documentos conocidos sobre la vida marina en Baleares, con la descripción y usos de más de 50 especies, esencialmente de fauna. Se indaga sobre el trabajo realizado por Antonio Recondo y los trasiegos tanto de los manuscritos como de las piezas descritas en ellos, que fueron a parar mayoritariamente al gabinete de Historia Natural del infante D. Luis Antonio de Borbón, hermano menor de Carlos III, y de allí al palacio arzobispal de Toledo, desde donde se trasladaron, al menos en parte, al Instituto de Segunda Enseñanza de esa capital en el siglo XIX. Se consiguió la reproducción digital de los manuscritos, que han vuelto a Mallorca, depositados en la Societat d’Història Natural de les Balears.
Palabras clave: Antonio Recondo, Mallorca, producciones marinas, gabinetes de Historia Natural, siglo XVIII.

Es relata l’origen i el contingut de dos manuscrits escrits per Antonio de Recondo, naturalista mallorquí de finals del segle XVIII, conservats a la biblioteca de la Hispanic Society of America (Nova York). Els manuscrits, datats el 1770 i el 1771, tracten sobre les produccions marines de l’illa de Mallorca i s’han d’entendre com un catàleg de peces disponibles per als gabinets d’Història Natural que es van crear amb la Il·lustració a la cort borbònica de Madrid. Es tracta dels primers documents coneguts sobre la vida marina a les Balears, amb la descripció i els usos de més de 50 espècies, essencialment de fauna. S’investiga el treball dut a terme per Antonio Recondo i els trasllats tant dels manuscrits com de les peces que s’hi descriuen, les quals van anar a parar majoritàriament al gabinet d’Història Natural de l’infant D. Lluís Antoni de Borbó, germà petit de Carles III, i d’allí al palau arquebisbal de Toledo, des d’on es van traslladar, almenys en part, a l’Institut de Segon Ensenyament d’aquella capital al segle XIX. Es va aconseguir la reproducció digital dels manuscrits, que han tornat a Mallorca i han estat dipositats a la Societat d’Història Natural de les Balears.
Paraules clau: Antonio Recondo, Mallorca, produccions marines, gabinets d’Història Natural, segle XVIII.

This paper describes the origin and contents of two manuscripts written by Antonio de Recondo, a Majorcan naturalist of the late XVIII century, preserved in the library of the Hispanic Society of America (New York). The manuscripts, dated 1770 and 1771, deal with the marine productions of the island of Mallorca and should be understood as a catalogue of specimens available for the Natural History cabinets established during the Enlightenment at the Bourbon court in Madrid. They constitute the earliest known documents on marine life in the Balearic Islands, including descriptions and uses of more than 50 species, predominantly animals. The study examines Antonio Recondo’s work and traces the history of both the manuscripts and the specimens described in them, most of which became part of the Natural History cabinet of Infante Don Luis Antonio de Borbón, the younger brother of Charles III. From there, they were transferred to the Archbishop’s Palace in Toledo and, at least in part, to the city’s Secondary Education Institute during the XIX century. Digital reproductions of the manuscripts were obtained, allowing them to return to Mallorca, where they are now deposited at the Societat d’Història Natural de les Balears.
Keywords: Antonio Recondo, Mallorca, marine productions, Natural History cabinets, XVIII century.

Juan JIMÉNEZ, Valencia ; Jordi MUNTANER, Palma.

Representación del cangrejo ordinario (Eriphia verrucosa) en el manuscrito de 1770. Illustration of the common crab (Eriphia verrucosa) in the 1770 manuscript. Hispanic Society of America.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari