Occurrence of Hydra vulgaris Pallas, 1766 in a Mediterranean insular freshwater system (Mallorca, Balearic Islands): expanding the known distribution of the species.

Deserti, M.I. and Matamales-Andreu, R. 2026. Occurrence of Hydra vulgaris Pallas, 1766 in a Mediterranean insular freshwater system (Mallorca, Balearic Islands): expanding the known distribution of the species. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 83-92. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-03-2026; revisió acceptada: 30-04-2026; publicació online: 1-05-2026.

The genus Hydra is widely distributed in continental aquatic environments worldwide; however, its presence in insular systems of the Mediterranean has been poorly documented. In this study, we report a new occurrence of these freshwater hydrozoans in Font de na Memòria, in the municipality of Manacor (Mallorca, Balearic Islands, western Mediterranean). This finding represents one of the few published records of the genus on the island and contributes to expanding current knowledge of its biodiversity. Polyps were analyzed through the evaluation of their general morphological characters and the study of their cnidome. The combined assessment of these features allowed us to determine that the examined specimens correspond to Hydra vulgaris. This record expands the known distribution of the species in the Mediterranean region and highlights the importance of documenting the fauna present in small freshwater systems. Furthermore, considering the sensitivity of these organisms to environmental conditions, their presence may provide relevant information about the conservation status of these ecosystems.
Keywords: Hydra, freshwater hydrozoans, insular ecosystems.

El gènere Hydra està àmpliament distribuït en ambients aquàtics continentals d’arreu del món. Això no obstant, la seva presència en sistemes insulars de la Mediterrània ha estat poc documentada. En aquest estudi, es dóna a conèixer la presència d’aquests hidrozous d’aigua dolça a la Font de na Memòria, al municipi de Manacor (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental). Aquesta troballa representa un dels pocs registres publicats del gènere a l’illa, i contribueix a ampliar el coneixement actual de la seva biodiversitat. Els pòlips foren analitzats mitjançant l’avaluació dels seus caràcters morfològics generals i l’estudi del seu cnidoma. L’avaluació combinada d’aquestes característiques ha permès de determinar que els exemplars examinats corresponen a Hydra vulgaris. Aquest registre amplia la distribució coneguda de l’espècie a la regió mediterrània i destaca la importància de documentar la fauna present en petits sistemes d’aigua dolça. A més, considerant la sensibilitat d’aquests organismes a les condicions ambientals, la seva presència pot proporcionar informació rellevant sobre l’estat de conservació d’aquests ecosistemes.
Paraules clau: Hydra, hidrozous d’aigua dolça, ecosistemes insulars.

Maria Irene DESERTI, Instituto de Investigaciones Marinas y Costeras (IIMyC -CONICET), Facultad de Ciencias Exactas y Naturales, Universidad Nacional de Mar Del Plata, Funes 3350, Mar Del Plata, Buenos Aires, Argentina – Estación Científica Coiba (Coiba‑AIP), calle Gustavo Lara, Edificio 145B, Clayton, Panamá, República de Panamá; Rafel MATAMALES-ANDREU, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN), carretera Palma-Port de Sóller, km 30,5, 07100 Sóller, Illes Balears.

A: Three in vivo specimens of Hydra vulgaris from the Font de na Memòria. B: Seven specimens after fixation in ethanol. Scale bar: 1 mm.
Fig 2. A: Tres exemplars in vivo d’Hydra vulgaris de la font de na Memòria. B: Set exemplars després d’esser fixats en etanol. Barra d’escala: 1 mm.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

La col·lecció paleontològica Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, Mallorca, Mediterrània occidental): fauna i paleoambients durant el Miocè i Pliocè marí.

Morey, B. i Martorell, M. 2026. La col·lecció paleontològica Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, Mallorca, Mediterrània occidental): fauna i paleoambients durant el Miocè i Pliocè marí. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 65-82. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 23-02-2026; revisió acceptada: 27-04-2026; publicació online: 30-04-2026.

La col·lecció paleontològica Miquel Martorell es va constituir a finals del segle XX en l’entorn del municipi de Santa Eugènia (Mallorca, Mediterrània occidental). Es conserva en el molí den Camarada del poble. La col·lecció està composta principalment per motles de mol·luscs marins miocens i pliocens. La col·lecció està constituïda per centenars d’exemplars fòssils provinents en la gran majoria de l’entorn de les elevacions dels Puigs de Son Seguí, Santa Eugènia i Puget. El principal valor de la col·lecció avui és el d’haver estat mostrejat en bona part en alguns dels LIPs referents pel messinià i pliocè de Mallorca com: Son Palou, Son Seguí o del Comellar des Rafal. En aquest article s’ha procedit a catalogar les localitats i entorns de recerca principals i classificar la majoria de material paleontològic present en la col·lecció encara que sigui sols a nivell de família o gènere. Tot ha servit per a proposar una ordenació del material exposat d’una manera lògica observant l’antiguitat del registre i els paleoambients en ella representats (meso-infralitorals). També per separar el conjunt fossilífer torto- messinià (Ruberts, Son Ametller, Son Seguí) del conjunt pliocè (Son Palou, Ses Corterades, Puget i Son Vent). Aquest darrer període mostra al manco dos cicles marins litorals separats per acumulacions d’ostreids.
Paraules clau: col·lecció paleontològica, Miocè, Pliocè, mol·luscs, equinoderms.

The paleontological collection of Miquel Martorell was established at the end of the 20th century in the area of the municipality of Santa Eugènia (Mallorca, Western Mediterranean). It is kept in the village’s mill Camarada. The collection is mainly composed of moulds of Miocene and Pliocene marine molluscs. The collection is made up of hundreds of fossil specimens coming mostly from the area around the Puigs de Son Seguí, Santa Eugènia and Puget elevations. The main value of the collection today is that it has been largely sampled in some of the LIPs that are relevant for the Messinian and Pliocene of Mallorca, such as: Son Palou, Son Seguí or Comellar des Rafal. In this article, the main localities and research environments have been catalogued and the majority of the paleontological material present in the collection has been classified, even if only at the family or genus level. Everything has served to propose an arrangement of the material exhibited in a logical way observing the antiquity of the record and the paleoenvironments represented in it (meso-infralittoral). Also to separate the Torto-Messinian fossiliferous assemblage (Ruberts, Son Ametller, Son Seguí) from the Pliocene assemblage (Son Palou, Ses Corterades, Puget and Son Vent). This last period shows at least two coastal marine cycles separated by accumulations of ostreids
Keywords: paleontological collection, Miocene, Pliocene, Mollusks, Echinoderma.

Bernat MOREY, Fra Juniper Serra 19. Sta. Eugènia. Societat d’Història Natural de les Balears. Margarida Xirgu, 16 baixos ; Miquel MARTORELL, Carrer Jornets nº 1. Molí den Camarada. Santa Eugènia

Fauna de la Col. MM. A. Equinoideu i pectínids i B-C del comellar des Rafal. D. Pecten jacobeus– Comellar des Rafal- Ses Coves. D/E. Balànids i ostreids de Ses Corterades. F. Panopea sp. del Pliocè de Can Xerla- de Puget. G. motlles fòssils en la U. superior de Puget. Escala 1 cm.
Fig. 5. Fauna of the Col. MM. A. Echinoids and Pectinidae and B-C of the Comellar des Rafal. D. Pecten jacobeus– Comellar des Rafal- Ses Coves. D/E. Balannids and oysters from Ses Corterades. F. Panopea sp. of the Pliocene of Can Xerla- de Puget. G. Fossil molds in the U. superior of Puget. Scale 1 cm.
Miquel Martorell.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

Un intento de cópula homosexual entre los coleópteros Vesperus nigellus Compte, 1963 (Vesperidae) y Phyllognathus excavatus (Förster, 1771) (Scarabaeidae)

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Un intento de cópula homosexual entre los coleópteros Vesperus nigellus Compte, 1963 (Vesperidae) y Phyllognathus excavatus (Förster, 1771) (Scarabaeidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 59-64. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 23-03-2026; revisió acceptada: 19-04-2026; publicació online: 21-04-2026.

Se comenta un caso de intento de cópula homosexual entre machos de dos coleópteros, Vesperus nigellus y Phyllognathus excavatus, pertenecientes a dos familias distintas, Vesperidae y Scarabaeidae respectivamente. Se describe el caso y se comentan sus posibles causas. Se recopilan los casos de cópulas interespecíficas, o intentos de ellas, conocidos en insectos de la península ibérica.
Palabras clave: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, cópula homosexual, Mallorca, España.

Es comenta un cas d’intent de còpula homosexual entre mascles de dos coleòpters, Vesperus nigellus i Phyllognathus excavatus, que pertanyen a dues famílies diferents, Vesperidae i Scarabaeidae respectivament. Es descriu el cas i se’n comenten les possibles causes. Es recopilen els casos de còpules interespecífiques, o intents d’aquestes, coneguts en insectes de la península ibèrica.
Paraules clau: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, còpula homosexual, Mallorca, Espanya.

This paper reports a case of an attempted homosexual copulation between males of two beetle species, Vesperus nigellus and Phyllognathus excavatus, belonging to two different families, Vesperidae and Scarabaeidae respectively. The case is described and its possible causes are discussed. A compilation is provided of known cases of interspecific copulation, or attempts at such, among insects on the Iberian Peninsula.
Key words: Coleoptera, Vesperidae, Vesperus nigellus, Scarabaeidae, Phyllognathus excavatus, homosexual mating, Mallorca, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B; 14001 Córdoba; España; https://orcid.org/0000-0002-1803-5581; *autor para correspondencia; Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears; c/ Margarida Xirgu, 16; 07011 Palma de Mallorca; España.

Macho de Vesperus nigellus intentando copular con uno de Phyllognathus excavatus.
A male Vesperus nigellus attempting to mate with a male Phyllognathus excavatus.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae)

Baena, M. y Domínguez, L.A. 2026. Taylorilygus apicalis (Fieber, 1861) nuevas citas en las Islas Baleares y observaciones sobre su depredación de pupas de Syrphidae, Sphaerophoria cf. scripta (Linnaeus, 1748) (Hemiptera: Miridae, Diptera, Syrphidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 51-57. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 22-02-2026; revisió acceptada: 10-03-2026; publicació online: 13-03-2026.

Se aportan nuevas citas de Taylorilygus apicalis en las islas Baleares que incluyen las primeras para las islas de Ibiza y Menorca. Se presentan las primeras observaciones de la depredación de T. apicalis sobre pupas del sírfido Sphaerophoria cf.scripta.
Palabras clave: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, nuevas citas, depredación, Islas Baleares, España.

New records of Taylorilygus apicalis are provided for the Balearic Islands, including the first records for the islands of Ibiza and Menorca. The first observations on the predation of T. apicalis on pupae of the hoverfly Sphaerophoria cf.scripta are presented.
Key words: Hemiptera, Miridae, Taylorilygus apicalis, new records, predation, Balearic Islands, Spain.

Manuel BAENA, Plaza Flor del Olivo, 4, bl., 7, 1.º B; 14001 Córdoba; España; https://orcid.org/0000-0002-1803-5581; *autor para correspondencia; Luis Alberto DOMÍNGUEZ, Societat d’Història Natural de les Balears; c/ Margarida Xirgu, 16; 07011 Palma de Mallorca; España;

T. apicalis depredando una pupa de Sphaerophoria cf, scripta.
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El caragol terrestre Lychnopsis i altres tàxons relacionats del Paleogen de Mallorca (Mediterrània occidental)

Matamales-Andreu, R. 2026. El caragol terrestre Lychnopsis i altres tàxons relacionats del Paleogen de Mallorca (Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 25-49. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 19-01-2026; revisió acceptada: 27-02-2026; publicació online: 11-03-2026.

El Paleogen va esser un temps molt important pel que fa a la diversificació dels caragols terrestres, testimoniant l’origen de un bon nombre de llinatges que arriben fins a l’actualitat. Les associacions de mol·luscs continentals de l’Eocè i l’Oligocè de Mallorca (illes Balears, Mediterrània occidental) són conegudes de fa més d’un segle, i es caracteritzen per un elevat grau d’endemisme. Això no obstant, fins ara sols una petita part d’aquestes faunes s’han estudiades en detall. Entre aquestes s’hi troben dos dels caragols cenozoics més enigmàtics, ‘Lychnus’ hermitei i Lychnopsis bofilli, els quals mai no s’han classificat amb seguretat dins cap família de pulmonats. El present estudi revisa aquestes dues espècies a partir del material tipus, juntament amb cinc altres formes relacionades que es troben en les mateixes unitats litològiques. Aquestes pertanyen a tres gèneres: Anthracocycla gen. nov. (A. decipiens sp. nov. i A. hermitei comb. nov.), Ensaimadina gen. nov. (E. bauzai sp. nov. i E. mallorquina sp. nov.), i Lychnopsis (L. applanata sp. nov., L. bofilli i L. juarezi sp. nov.). Aquesta contribució augmenta el coneixement sobre les desconegudes associacions de gasteròpodes paleògens de les illes Balears.
Paraules clau: Mollusca, Stylommatophora, Eocè, Oligocè, illes Balears.

The Palaeogene was a key period for the diversification of terrestrial snails, marking the origin of many lineages that persist to the present day. Continental mollusc assemblages from the Eocene and Oligocene of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean) have been known for over a century and are notable for their high degree of endemism. However, only a small fraction of these faunas has so far been studied in detail. Among the poorly understood taxa are two of the most enigmatic Cenozoic land snails, ‘Lychnus’ hermitei and Lychnopsis bofilli, which have never been confidently assigned to any pulmonate family. This study re-examines these two species based on their type material, together with five additional related forms recovered from the same lithological units. These taxa are assigned to three genera: Anthracocycla gen. nov. (A. decipiens sp. nov. and A. hermitei comb. nov.), Ensaimadina gen. nov. (E. bauzai sp. nov. and E. mallorquina sp. nov.), and Lychnopsis (L. applanata sp. nov., L. bofilli, and L. juarezi sp. nov.). This work contributes to a better understanding of the poorly known Paleogene gastropod assemblages of the Balearic Islands.
Keywords: Mollusca, Stylommatophora, Eocene, Oligocene, Balearic Islands.

Rafel MATAMALES-ANDREU, MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, Fundació JBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5, 07100 Sóller, Mallorca, Illes Balears. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.

Exemplars representatius d’Ensaimadina gen. nov. a1-a3: Ensaimadina mallorquina gen. et sp. nov., exemplar MBCN 19918, holotip. b1-b3: Ensaimadina bauzai gen. et sp. nov., exemplar MBCN 31055, holotip. Barra d’escala: 10 mm.

Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Espècies al·lòctones d’origen agrari prèviament no registrades a les Illes Pitiüses

Ribas-Serra, A., Rodríguez, M., Gil, L., Serapio, J., Mir-Rosselló, P.M., Sáez, Ll. i Cerrato, M.D. 2026. Espècies al·lòctones d’origen agrari prèviament no registrades a les Illes Pitiüses. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 9-24. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 26-01-2026; revisió acceptada: 20-02-2026; publicació online: 24-02-2026.

Es donen a conèixer algunes novetats per a la flora al·lòctona d’origen agrari de les Illes Pitiüses. En concret, es presenta informació sobre 17 tàxons, dels quals Ocimum basilicum es registra per primera vegada fora de cultiu a les Balears, 4 espècies es presenten com a novetat per a les dues illes de les Pitiüses (Bassia scoparia, Citrullus lanatus, Cucumis melo i Helianthus annuus), 5 es registren fora de cultiu a Eivissa (Phaseolus vulgaris, Prunus armeniaca, Prunus avium, Prunus persica i Ziziphus jujuba) i 7 són citades per primer cop a Formentera (Petroselinum crispum, Punica granatum, Cydonia oblonga, Prunus amygdalus, Solanum lycopersicum, Tetragonia tetragonoides i Vitis vinifera). D’entre aquestes espècies podem destacar Tetragonia tetragonoides, Ocimum basilicum, Prunus armeniaca i Ziziphus jujuba per tenir poques citacions a les Balears. Per a cada espècie es discuteix el grau d’establiment al medi i es comenta la seva ecologia.
Paraules clau: Flora al·lòctona, origen agrari, Illes Pitiüses, corologia.

Specifically, information is provided on 17 taxa. Among them, Ocimum basilicum is recorded for the first time outside cultivation in the Balearic Islands; four species are newly reported for both islands of the Pityusic Islands (Bassia scoparia, Citrullus lanatus, Cucumis melo and Helianthus annuus); five species are recorded outside cultivation in Ibiza (Phaseolus vulgaris, Prunus armeniaca, Prunus avium, Prunus persica and Ziziphus jujuba); and seven species are reported for the first time from Formentera (Petroselinum crispum, Punica granatum, Cydonia oblonga, Prunus amygdalus, Solanum lycopersicum, Tetragonia tetragonoides and Vitis vinifera). Among these species, Tetragonia tetragonoides, Ocimum basilicum, Prunus armeniaca and Ziziphus jujuba are noteworthy due to their few previous records in the Balearic Islands. For each species, the degree of establishment in the environment is discussed and notes on their ecology are provided.
Keywords: Alien flora, agricultural origin, Pityusic Islands, chorology.

Arnau RIBAS-SERRA1, Miquel RODRÍGUEZ(1), Lorenzo GIL(1,2), Jordi SERAPIO(3), Pere Miquel MIR-ROSSELLÓ(1,2), Llorenç SÁEZ(4) i Marcello Dante CERRATO(1,2). 1 Interdisciplinary Ecology Group, Department of Biology, Universitat de les Illes Balears, E-07122, Palma, Illes Balears, Spain. 2 Research group on Botany on Mediterranean Islands, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears, E-07122, Palma, Illes Balears, Spain. 3 Carrer Metge Riera Ferrer, 16. 07800, Eivissa, Spain. 4 Systematics and Evolution of Vascular Plants (UAB). Associated unit to CSIC. Dept. BABVE, Faculty of Biosciences, Autonomous University of Barcelona. 08193, Bellaterra, Barcelona, Spain

Individu de Prunus persica de Cala Llonga (Santa Eulària des Riu). Prunus persica from Cala Llonga (Santa Eulària des Riu).
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

BSHNB 69 Any 2026

Comencem aquest nou any 2026 amb un nou Bolletí.

Podarcis lilfordi gigliolii 
Publicat dins de BSHNB 69 Any 2026 | Feu un comentari

Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears Volum 68 (2025).

Ja podeu consultar i descarregar el volum 68 del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Bolletí sencer: BSHNB Volum 68 (2025)

Esperem que us agradi!

Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Feu un comentari

La Pesta de 1820 al Llevant de Mallorca: reconstrucció documental, gestió sanitària i dinàmiques territorials dels contagis.

Del Valle, L., Paz, B. i Pons, G.X. 2025. La Pesta de 1820 al Llevant de Mallorca: reconstrucció documental, gestió sanitària i dinàmiques territorials dels contagis. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 199-213. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.

L’episodi de pesta bubònica que afectà el Llevant de Mallorca l’any 1820 constitueix un dels darrers grans brots de pesta documentats a Europa occidental. Amb epicentre al municipi de Son Servera, la malaltia provocà una mortalitat catastròfica, alterà profundament l’organització social i obligà a desplegar un complex dispositiu sanitari basat en cordons territorials, campaments, hospitals provisionals i mesures coercitives. Aquest article ofereix una reconstrucció exhaustiva del brot a partir de fonts primàries conservades a l’Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (AHRAMIB), documentació comptable del cordó sanitari, relacions de difunts, testimonis clínics i materials museogràfics contemporanis. L’anàlisi integra una lectura cronològica, institucional i geoespacial, i incorpora episodis anecdòtics que permeten comprendre la dimensió humana, política i simbòlica de la crisi.
Paraules clau: pesta bubònica, Son Servera, Llevant de Mallorca, cordó sanitari, història de la salut, 1820, cartografia històrica.

The episode of bubonic plague that affected the eastern region of Mallorca in 1820 constitutes one of the last major plague outbreaks documented in Western Europe. With its epicentre in the municipality of Son Servera, the disease caused catastrophic mortality, profoundly disrupted social organisation, and required the deployment of a complex sanitary apparatus based on territorial cordons, camps, provisional hospitals, and coercive measures. This article provides a comprehensive reconstruction of the outbreak based on primary sources preserved at the Historical Archive of the Royal Academy of Medicine of the Balearic Islands (AHRAMIB), including accounting records of the sanitary cordon, registers of the deceased, clinical testimonies, and contemporary museographic materials. The analysis integrates chronological, institutional, and geospatial approaches, and incorporates anecdotal episodes that help to illuminate the human, political, and symbolic dimensions of the crisis.
Keywords: bubonic plague, Son Servera, eastern Mallorca, sanitary cordon, history of health, 1820, historical cartography.

Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.

Mapa dels cordons sanitaris, numero de morts i elements importants durant la pesta de 1820.
Map of the cordons sanitaires, number of deaths and important elements during the plague of 1820.
Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El Aprendizaje-Servicio en geografía: conceptualización, posibilidades y retos.

Del Valle, L., Pons, G.X. y Paz, B. 2025. El Aprendizaje-Servicio en geografía: conceptualización, posibilidades y retos. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 68: 187-198. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 5-12-2025; revisió acceptada: 27-12-2025; publicació online: 28-12-2025.

El Aprendizaje-Servicio (ApS) se ha consolidado como una metodología pedagógica relevante en la educación superior por su capacidad para integrar aprendizaje académico y compromiso social. En el ámbito de la Geografía, esta metodología resulta especialmente pertinente debido a la naturaleza territorial, aplicada y socioambiental de la disciplina. El presente artículo analiza el potencial del ApS en la docencia universitaria en Geografía a partir de una revisión teórica y del análisis reflexivo de experiencias docentes desarrolladas en diversas asignaturas del grado de Geografía, vinculadas al análisis ambiental, el paisaje, la gestión de espacios naturales y la geografía regional europea. Desde un enfoque cualitativo-descriptivo, el trabajo examina cómo la incorporación de prácticas próximas al ApS favorece el desarrollo de competencias técnicas, analíticas y transversales, así como la reflexión crítica sobre el papel del geógrafo o geógrafa en la sociedad. Los resultados evidencian una mejora en el aprendizaje significativo, la profesionalización del estudiantado y el fortalecimiento del vínculo entre universidad y territorio. En conjunto, el artículo pone de relieve el ApS como una estrategia pedagógica clave para reforzar una formación geográfica crítica, aplicada y socialmente comprometida.
Palabras clave: Aprendizaje-Servicio, Geografía, educación superior, aprendizaje experiencial, territorio, compromiso social.

Service-Learning (SL) has become a relevant pedagogical approach in higher education due to its ability to integrate academic learning with social engagement. In the field of Geography, this methodology is particularly appropriate given the territorial, applied and socio-environmental nature of the discipline. This article analyses the potential of Service-Learning in university-level Geography teaching through a theoretical review and a reflective analysis of teaching experiences developed in several undergraduate Geography courses, including environmental assessment, landscape studies, protected areas management and European regional geography. Using a qualitative-descriptive approach, the paper examines how the integration of Service-Learning-oriented practices enhances the development of technical, analytical and transversal competencies, while fostering critical reflection on the social role of geographers. The results highlight improvements in meaningful learning, students’ professional development and the strengthening of the relationship between universities and local territories. Overall, the article emphasises Service-Learning as a key pedagogical strategy for consolidating a critical, applied and socially engaged Geography education.
Palabras clave: Service-Learning, Geography, higher education, experiential learning, territory, social engagement.

Laura DEL VALLE, Guillem X. PONS, Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma 07122 Illes Balears; Berta PAZ, Departamento de Enfermería y Fisioterapia. Universidad de las Islas Baleares. Ctra. de Valldemossa km 7,5. Palma. España.

Laura del Valle. IX Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
Publicat dins de BSHNB 68 Any 2025 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari