In memoriam. Arturo Compte Sart (1933-2023)

Arturo Compte Sart (1933-2023).

El 19 d’abril, a Madrid, ens va deixar una figura històrica de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), n’Arturo Compte, faltant 3 dies per fer 90 anys.

Va ser soci des dels inicis, quan encara no estava formada la SHNB oficialment, i era una secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural i va ser soci fundador de la SHNB el 1954, on va ser el primer Tresorer d’aquesta recent refundada Societat.

A la seu de la SHNB, abans de partir cap a Madrid el 1961, es va relacionar amb naturalistes de primer ordre a nivell de les Illes Balears, a pesar de la seva joventut. Així a l’acta del 4 de gener de 1951, on consta què es votà una nova junta, Arturo Compte fou elegit vicesecretari, sota la
presidència de Guillem Colom, el secretari era Juan Cañigueral i la tresorera na Teresa Valls. A unes pàgines més endavant d’aquest primer fascicle del pre-Bolletí ja apareix, a més de com a vicesecretari, com a Director del Museu, càrrec que l’any següent passà a mans d’Andreu Muntaner. Com a cuidador ja informa de les entrades i donacions a la Societat per part del Pare Joan Cañigueral Cid, Emilio Palmer i les donacions fetes per ell mateix. En les cròniques d’aquest mateix bolletí apareix una nota en la que se lamenta que el conservador (don Arturo Compte) no pugui cuidar-se i assistir a les reunions per bastant de temps per estar delicat del pit (una tuberculosi pulmonar que el fa fer estar un any al llit, segons ens comenta la seva filla Diana Compte). Des d’aquestes línies també es diu “Esperamos que no sea nada. Desde estas líneas le enviamos nuestro afectuoso saludo”.

Quan el 1954 es va fundà oficialment la SHNB (Pons i Vicens, 2006), va ser elegit tresorer, càrrec que va ocupar fins que el 1956 el va substituir en Josep Maria Palau (Vicens et al., 2018). Aquells dos primers anys va ser president el paleontòleg Joan Bauzà.

El 1954 va col·laborà a la Primera Exposició de Ciències Naturals de Palma, que es va inaugurar el 14 d’abril a la sala d’actes de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros, amb la finalitat de donar a conèixer la SHNB a la societat mallorquina (Cuerda, 1955).Entre el 1954 i 1956 va ser conservador del gabinet d’Història Natural de l’institut de segona ensenyança Ramon Llull, a Palma. Amb tota seguretat el fet de conèixer a Teresa Valls, també sòcia fundadora de la SHNB (Pons et al., 2022) i professora de ciències naturals de l’Institut Ramon Llull, va ser transcendental perquè tengués accés al “museu” de l’Institut.

Va ser redactor del bolletí número 5, el 1958, amb una junta de publicacions integrada per Rafel Genestar, Guillem Colom, Olvido Taix, Llorenç Garcies Font i Joan Bauzà. Aquest mateix any va ser secretari de la Societat, amb la presidència de Rafel Genestar (Vicens et al., 2018).

Abans d’aparèixer el Bolletí número 1, va participar amb una sèrie de notes breus al pre-Bolletí, la majoria de les quals ja denotaven el seu interès per l’entomologia, encara que als transcurs de la trajectòria li ha dedicat atenció a diversos aspectes de les ciències naturals (taxonomia, ecologia, etologia, biogeografia, paleontologia, conservació de la natura, història de les ciències naturals, etc.) encara que va treballar especialment en la sistemàtica dels insectes i la protecció de la natura. Gran part dels seus treballs de recerca van estar dedicats a diverses famílies de coleòpters i a l’ordre Odonata (vivents i fòssils).


Als inicis, a part d’escriure notes sobre Balears al Bolletí, també va escriure a la revista Graellsia i a la revista Ibérica. Ja a Madrid, va continuar escrivint articles sobre les Balears al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, entre d’altres. Ja amb 80 anys complits va voler tornar a contactat amb la Societat i novament se va associar, i va enviar distints articles al Bolletí de la Societat, en col.laboració amb Miquel Carreras, conservador del Museu de Ciències Naturals de Binisuès (Ferreries, Menorca), Museu que visità en distintes ocasions i del que fou un estret col·laborador.

A les Balears va obtenir dos premis. El 1960, el premi Bartomeu Darder Pericàs, premi de Ciències concedit per l’Ajuntament de Palma, pel treball “Ensayo de Entomología y Parasitología Dendrológica Balear”, i el 1967 el premi Ateneu de Maó 1967 de Ciències Naturals, Joaquim Rodríguez Femenies, concedit per l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, pel treball “La fauna de Menorca y su origen (Síntesis de la fauna de Menorca, su naturaleza y un ensayo acerca de su origen”, que va donar lloc a una publicació a la Revista de Menorca. Aquest treball és un complet catàleg de biodiversitat de tots els organismes animals coneguts de l’illa, amb moltes d’observacions personals i un complet llistat bibliogràfic. Aquest treball és una tasca ingent de lectura i recopilació bibliogràfica (comenta que s’han tingut en compte 876 títols específics sobre Balears i més de 2300 publicacions generals !!) i que dona lloc a l’elaboració d’un llistat amb localitats de 1687 tàxons, 33 d’ells endèmics, un veritable tractat de biogeografia de Menorca.

Al 1961 va ser becari del CSIC, adscrit al Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal a Madrid. Allà va ser ajudant tècnic i el 1962 va passar a titulat tècnic (Compte, 2012). Va continuar la seva tasca com a investigador, el 1968, al Instituto Español de Entomología, per després, el 1984, passar al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid fins a la seva jubilació (EM, 2012). Si feim un poc d’història, així el 1941, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas crea el Instituto Español de Entomología (IEE). El 1985 l’IEE desapareix com a institució independent en integrar-se al Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i amb el procés de desmantellament de les sales d’exposicions de l’IEE.

Així doncs, l’IEE què es va inicià amb una activa vocació divulgadora que, tot i això, es va anar diluint a través del temps, en part perquè els seus directius van enfocar els objectius del centre cap a altres àmbits i, en part a causa de la seva condició de museu dins d’un museu de més entitat. Però la vocació divulgadora del personal de l’IEE va continuar després de la seva desaparició el 1985. Un nou projecte expositiu de caràcter entomològic va ser desenvolupat per Arturo Compte, i presentat al llavors director del Museu, Emiliano Aguirre. Encara que després de la seva aprovació es van realitzar les làmines, fotografies i selecció d’exemplars, mai no es va arribar a exposar públicament perquè poc després va començar la remodelació arquitectònica del MNCN que va culminar el 1989 donant pas, aquesta vegada sí, a nous espais expositius (Peña de Camus i Martín, 2016). El mateix Arturo relata alguna història un tant kafkiana de les relacions entre aquestes entitats que compartien el mateix edifici (Compte, 2009).


N’Arturo una vegada instal·lat a Madrid, no va perdre el temps, paral·lelament a la seva feina al CSIC, es va matricular a la llicenciatura en Ciències Naturals a la Universidad Complutense de Madrid, el 1971.

La vida científica de l’entomòleg mallorquí a Madrid, va ser molt activa, publicant nombrosos articles a revistes, llibres, congressos, etc., realitzant conferències i fent molt d’informes relacionats amb la conservació d’espais naturals de tot l’estat espanyol. Va ser soci nombroses societats científiques (Real Sociedad Española de Historia Natural, Sociedad Internacional de Odonatología, Asociación Española de Entomología, Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidepterología, Sociedad Española de Paleontología i Asociación Española para el progresso de las Ciencias). A més de soci fundador de la SHNB, també ho va ser de dues societats més, la Sociedad Española de Ecología y Biogeografia (SEEB) i la Asociación Europea de Coleopterología. Va se membre de diferents juntes directives de societats científiques, així va ser secretari adjunt (1974-1979) i vocal (1998-2001) de la Real Sociedad Española de Historia Natural i secretari de la SEEB (1979-1996). Va ser secretari-editor de les revistes entomològiques Eos i Graellsia (1980-1982) i membre de la junta de publicacions d’Eos (1982-1994) (Compte, 2012).

Investigadors mallorquins, varen contactar amb ell per a consultar temes relacionats amb l’entomologia, així per exemple, Guillem Colom quan va escriure sobre temes biològics no va dubtar en fer-li consultes (Garcia, 2007).

A Martín (1994) es pot trobar una relació bibliogràfica dels treballs de Compte, encara que és només fins el 1990. Al termini d’aquest escrit relacionem les notes i escrits que va produir de les Illes Balears, així com la relació d’informes relacionats amb les Balears. Així i tot, tant a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera com a l’Enciclopèdia de Mallorca apareix una petita biografia seva (EEIF; EM), i en breu, segur que apareixerà el viquipèdia.

Així, ens consta que va elaborar entre 1971 i 1981, quatre informes. Un seria un estat del medi ambient de les Illes Balears, a petició de la Diputación Provincial de Baleares; un sobre la conservació de la natura a les Illes Balears, a petició del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares; un per la conservació des Grau (Menorca), a petició de la urbanitzadora de la zona; i un altre per a la preservació de l’illa de sa Dragonera, a petició de la societat que volia urbanitzar sa Dragonera (Compte, 2012).

Des de la SHNB, recordarem a n’Arturo Compte com un pioner dels naturalistes de les Illes Balears, molt meticulós als seus treballs, molt implicat en la conservació de la natura i que ha brillat al seu Madrid adoptiu, i com no, una peça clau i vital en la creació de la nostra Societat. Sempre t’estarem agraïts i sempre tindràs un lloc especial dins la història de la nostra entitat.

Damià Vicens i Guillem X. Pons

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , | Feu un comentari

Noves dades sobre l’os d’un tetràpode de gran mida del Permià mitjà–superior de Menorca (Mediterrània occidental)

Matamales-Andreu, R. 2023. Noves dades sobre l’os d’un tetràpode de gran mida del Permià mitjà–superior de Menorca (Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 75-85. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 12-04-2022; revisió acceptada: 13-06-2022; publicació online: 14-06-2022.

A escala mundial, el Permià és un període geològic molt rellevant, ja que conté el registre del món abans de l’extinció massiva més grossa que hi ha haguda mai. Aquests ecosistemes eren complexos i, pel que fa als tetràpodes terrestres, hi havia dues línies evolutives dominants: els sauròpsids (grup que conté els actuals rèptils i aucells) i els sinàpsids (que conté els actuals mamífers). Tot i que hi ha roques d’aquest període que afloren a les Balears, aquestes han estat històricament molt poc estudiades. El present article descriu i analitza la primera resta fòssil de tetràpode que es va trobar al Permià de Menorca, consistent en un os de gran mida. El seu estudi detallat permet d’identificar-lo com una escàpula, però el fet que sigui incomplet i que no estigui preparat fa difícil d’assignar-lo a un grup de tetràpodes concret. La seva morfologia recorda a les escàpules dels pararrèptils pareiasaures, als sinàpsids «pelicosaures» esfenacodonts i als sinàpsids teràpsids. S’han trobat representants de tots tres grups en regions paleogeogràficament properes durant el Permià mitjà i superior. En qualsevol cas, aquest exemplar representa un nou registre per a la fauna del Permià de Menorca, i evidencia la importància de futurs mostreigs a la zona que puguin recuperar noves restes.
Paraules clau: Permià, Menorca, paleontologia, tetràpode terrestre.

The Permian is a very important geological period worldwide, as it contains the record of the Earth before the largest mass extinction of all time. Those ecosystems were complex, and, regarding terrestrial tetrapods, there were two dominant evolutionary lines: the sauropsids (a group containing modern reptiles and birds) and synapsids (which contain the present-day mammals). Although rocks of this period do crop out on the Balearic Islands, they have been historically poorly studied. The present paper describes and analyses the first tetrapod fossil remain that was found in the Permian of Menorca, consisting in a large-sized bone. Its detailed study has made it possible to identify it as a scapula, but its incompleteness and lack of preparation precludes assignation to a specific tetrapod group. Its morphology is reminiscent to the scapulae of pareiasaur parareptiles, sphenacodontian “pelycosaur” synapsids, and therapsid synapsids. All of them have been found in palaeogeographically close regions during the middle and late Permian. In any case, this specimen represents a new record for the Permian faunas of Menorca, and demonstrates the importance of future samplings to recover new specimens from that area.
Key words: Permian, Menorca, palaeontology, terrestrial tetrapod.

Rafel MATAMALES-ANDREU, Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, ctra. Palma-Port de Sóller km 30,5, 07100 Sóller, Mallorca, Illes Balears. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Catalunya.

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Confirmació de la presència d’Halyomorpha halys (Stål, 1855) (Hemiptera: Pentatomidae) a les Illes Balears

Tanco, J. i Canyelles, X. 2023. Confirmació de la presència d’Halyomorpha halys (Stål, 1855) (Hemiptera: Pentatomidae) a les Illes Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 69-73. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 26-02-2023; revisió acceptada:30-04-2023; publicació online: 12-06-2023.

Es confirma la presència de l’espècie Halyomorpha halys a les Illes Balears a partir d’un exemplar capturat a Palma (Mallorca). Es compara amb l’espècie autòctona propera Rhaphigaster nebulosa. La confirmació és d’importància al tractar-se d’una possible plaga agrícola.
Paraules clau: Hemiptera, Pentatomidae, Halyomorpha halys, Rhaphigaster nebulosa, espècie invasora, Illes Balears.

The presence of the species Halyomorpha halys in the Balearic Islands is confirmed from a specimen captured in Palma (Mallorca). It is compared with the nearby autochthonous species Rhaphigaster nebulosa. This confirmation is important as it is a possible agricultural pest.
Key words: Hemiptera, Pentatomidae, Halyomorpha halys, Rhaphigaster nebulosa, invasive species, Balearic Islands.

Jesús TANCO, Av. Reino de Aragón nº3. 50500 Tarazona (Zaragoza). ; Xavier CANYELLES, carrer General Ricardo Ortega 1A. Pis 6-A. 07006. Palma.

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Primera citació del cargol terrestre invasor Xerolenta obvia (Menke, 1828) (Gastropoda, Geomitridae) a Catalunya

Bros, V. i Quintana-Cardona, J. 2023. Primera citació del cargol terrestre invasor Xerolenta obvia (Menke, 1828) (Gastropoda, Geomitridae) a Catalunya. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 61-68. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 25-02-2023; revisió acceptada:30-04-2023; publicació online: 12-06-2023.

S’aporten dades sobre la primera citació a Catalunya de l’espècie nouvinguda, potencialment invasiva Xerolenta obvia (Menke, 1828). Es descriu la conquilla i l’aparell genital d’exemplars trobats a Sant Llorenç dels Morunys (Solsonès, Catalunya, NE península Ibèrica) i es comenten diferents aspectes que fan referència a l’hàbitat i el potencial invasiu de l’espècie.
Paraules clau: Mol·luscs terrestres, espècies introduïdes, espècies al·lòctones, península Ibèrica.

Data are provided on the first record in Catalonia of the introduced, potentially invasive species Xerolenta obvia (Menke, 1828). The shell and genital apparatus of specimens found in Sant Llorenç dels Morunys (Solsonès, Catalonia, NE Iberian Peninsula) are described and different aspects related to the habitat and invasive potential of the species are discussed.
Key words: Terrestrial molluscs, introduced species, non-native species, Iberian Peninsula.

Vicenç BROS, Oficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, c/Compte d’Urgell 187, Edifici del Rellotge 3a, 08036, Barcelona; i Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Passeig Picasso s/n 08003 Barcelona; Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas 79, 1er, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes Balears; i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193. Cerdanyola del Vallès, Barcelona.

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , , , , | Feu un comentari

Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XIX). Notes florístiques

Fraga-Arguimbau, P., Pallicer-Allès, X., Seoane-Barber, M. i Mascaró-Sintes, C. 2023. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XIX). Notes florístiques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 43-59. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 27-02-2023; revisió acceptada:14-03-2023; publicació online: 12-06-2023.

Es donen a conèixer noves dades corològiques i observacions taxonòmiques per a la
flora de Menorca referents a 23 tàxons. D’aquests 10 són novetat per a la flora de les
Balears: Asplenium foreziense Magnier, Avena wietsii Steud., Bolboschoenus
planiculmis (F.Schmidt) T.V.Egorova, Callitriche platycarpa Kütz , Desmazeria
pignattii Brullo & Pavone, Ficaria verna Huds. subsp. verna, Juncus heldreichianus
T. Marsson ex Parl., Hibiscus trionum L., Orobanche amethystea Thuill., Silene
latifolia Poir. Altres 5 ho són per a la flora de Menorca: Aristolochia baetica L.,
Bromus hordeaceus subsp. divaricatus (Bonnier & Layens) Kerguélen, Hedera helix
subsp. rhizomatifera McAll., Helleborus foetidus L, Ranunculus bullatus L. Les
citacions dels altres tàxons són un recull de noves localitats que amplien les seves
àrees de distribució fins ara conegudes.
Paraules clau: corologia, flora vascular, Menorca, Illes Balears.

New chorological data and taxonomic observations
referring to the vascular flora of Menorca are reported for 23 taxa. 10 taxa are new
records for the flora of the Balearic Islands: Asplenium foreziense Magnier, Avena
wietsii Steud., Bolboschoenus planiculmis (F. Schmidt) T.V. Egorova, Callitriche
platycarpa Kütz, Desmazeria pignattii Brullo & Pavone, Ficaria verna Huds. subsp.
verna, Juncus heldreichianus T. Marsson ex Parl., Hibiscus trionum L., Orobanche
amethystea Thuill., Silene latifolia Poir. Other 5 are newly reported for the flora of
Menorca: Aristolochia baetica L., Bromus hordeaceus subsp. divaricatus (Bonnier &
Layens) Kerguélen, Hedera helix subsp. rhizomatifera McAll., Helleborus foetidus
L, Ranunculus bullatus L. The other records are for taxa with a narrow distribution
on the island or with some conservation interest.
Keywords: chorology, new records, vascular flora, Menorca, Balearic Islands.

Pere FRAGA-ARGUIMBAU, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut
Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07702 Maó. i Fundació Privada Carl Faust. Passeig Carl Faust, 9. 17300 Blanes (Girona), Xec PALLICER-ALLÈS i Magda SEOANE-BARBER, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis, Cristòfol MASCARÓ-SINTES, Comissió de Botànica. GOB Menorca – Institut Menorquí d’Estudis i GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó.

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , , , | Feu un comentari

Diversidad florística del Área Natural de Especial Interés de Sa Punta-S’Algar (Felanitx, Mallorca).

Vidal, J. y Gil, L. 2023. Diversidad florística del Área Natural de Especial Interés de Sa Punta-S’Algar (Felanitx, Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 23-41. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 30-01-2023; revisió acceptada:12-03-2023; publicació online: 08-06-2023.

Conocer la flora presente en un territorio es fundamental para poder abordar políticas de conservación correctas, aún más si se trata de un espacio protegido. Con este objetivo, durante los últimos siete años, se ha realizado la catalogación de la flora vascular del Área Natural de Especial Interés de “Sa Punta-S’Algar” (Felanitx, Mallorca). Con este trabajo se ha obtenido una aproximación a la riqueza florística de este espacio. Se presentan los resultados obtenidos, en forma de catálogo florístico, que incluye la corología de cada taxón en el espacio estudiado, así como un análisis biogeográfico de su flora. En total, se han catalogado 498 taxones. De todos ellos, destacan especialmente las primeras citas, en el ANEI, de especies como Carex rorulenta y Sibthorpia africana, y el endemismo balear Sphenopus divaricatus, realizadas todas ellas durante la realización de este estudio. También cabe destacar el elevado porcentaje de especies alóctonas presentes en la zona, 9,2% del total, la mayoría de ellas escapadas de los jardines cercanos.
Palabras clave: flora, biogeografia, s’Algar, Felanitx, Mallorca.

Conèixer la flora present a un territori és fonamental per poder abordar polítiques de conservació correctes, encara més si es tracta d’un espai protegit. Amb aquest objectiu, durant els darrers set anys, s’ha realitzat la catalogació de la flora vascular de l’Àrea Natural d’Especial Interès de “Sa Punta-S’Algar” (Felanitx, Mallorca). Amb aquesta feina s’ha obtingut una aproximació a la riquesa florística d’aquest espai. Es presenten els resultats obtinguts, en forma de catàleg florístic, incloent la corologia de cada tàxon a l’espai estudiat, i una anàlisi biogeogràfica de la seva flora. En total, s’han catalogat 498 tàxons. De tots ells, destaca especialment les primeres citacions, a l’ANEI, d’espècies com Carex rorulenta i Sibthorpia africana, i l’endemisme balear Sphenopus divaricatus, realitzades totes elles durant la realització d’aquest estudi. També cal destacar l’elevat percentatge d’espècies alòctones a la zona, 9,2% del total de la flora observada, la majoria d’elles escapades dels jardins propers.
Paraules clau: flora, biogeografia, s’Algar, Felanitx, Mallorca.

Knowledge of the flora present in a territory is essential to be able to tackle correct conservation strategies, even more so when it is a protected area. With this aim, over the last seven years, the vascular flora of the Natural Area of Special Interest of “Sa Punta-S’Algar” (Felanitx, Mallorca) has been catalogued. This work has provided an approximation of the floristic richness of this area. The results obtained are presented in the form of a floristic catalogue, which includes the chorology of each taxon in the area studied, as well as a biogeographical analysis of its flora. A total of 498 taxa have been catalogued. All of them, the first records in the ANEI of species such as Carex rorulenta and Sibthorpia africana, and the Balearic endemisms Sphenopus di-varicatus, all of which were recorded during this study, are particularly noteworthy.

Also remarkable is the high percentage of allochthonous species present in the area, 9.2% of the total, most of them escaped from nearby gardens.
Keywords: flora, biogeography, S’Algar, Felanitx, Majorca.

Joan VIDAL, Carrer Proïssos, 60 baixos. 07200 Felanitx (Mallorca, Illes Balears). ; Lorenzo GIL, Interdisciplinary Ecology Group. Dpt. Biologia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. Valldemossa, km 7,5. 07122-Palma de Mallorca.

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

Avaluació de la vulnerabilitat a la inundació de lesconstruccions urbanes sota rasant de les àreespotencialment inundables de Sóller i Campos (Mallorca).

Moragues, A. i Ruiz, M. 2023. Avaluació de la vulnerabilitat a la inundació de les
construccions urbanes sota rasant de les àrees potencialment inundables de Sóller i
Campos (Mallorca)
. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 9-21. ISSN 0212-260X. e-
ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 12-01-2023; revisió acceptada: 10-03-2023; publicació online: 7-06-2023.

Les regions mediterrànies estan patint un increment de la freqüència i intensitat de
les inundacions, en gran mesura induïdes per l’escalfament global. És per això que
s’estudia la vulnerabilitat física de les construccions dels nuclis afectats per la
Cartografia Nacional de Zones Inundables a partir de la superfície sota el nivell de
carrer de cada una de les construccions. Aquesta anàlisi es du a terme aplicant
l’índex Urban Underground Flood Vulnerability Index (U2FVI) que extreu un
resultat entre 0 i 100 per a cada una de les construccions del Cadastre. Aleshores,
aplicant aquest índex als nuclis urbans de Campos i Sóller s’aprecia com el 4,6% de
les construccions de Campos disposen de plantes per sota del nivell del carrer i en
una zona potencialment inundable per a un període de retorn de 500 anys, mentre que
per al període de retorn ordinari, de 10 anys, són el 3,3% de les construccions del
nucli que es veurien afectades. Per la seva banda, en el cas de Sóller, el valor de
construccions potencialment afectades dins del període de retorn de 500 arriba fins al
2,2%, i és del 0,3% en el cas del període de retorn ordinari. És així que queda palesa
la vulnerabilitat dels espais urbans sota rasant d’aquests dos nuclis.

Paraules clau: vulnerabilitat, inundacions, soterranis, SIG.

Mediterranean regions are increasing flood frequency
and intensity, mainly due to the global warming. That is why, physical vulnerability
of the buildings located in areas which may be affected by the National Flood Zone
Cartography is assessed using the surface under the street level. This analysis is done
by applying the Urban Underground Flood Vulnerability Index (U2FVI), which gets
a result between 0 and 100 for each cadastre building. So that, applying this index to
the urban areas of Campos and Sóller, it is shown that a 4,6% of the buildings in
Campos have floors under the street level and in a flood prone area in a period of 500
years, while for the ordinary flood period, of 10 years, 3,3% of the buildings would
be affected. Moreover, in Sóller, potentially affected buildings in the return period of
500 years is up to a 2,2%, and a 0,3% for the ordinary period. Therefore, it is
appreciated the vulnerability of the under street level buildings of these two urban
areas.
Key words: vulnerabilty, floods, underground, GIS.

Alexandre MORAGUES: Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció
de la Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa, km 7.5. Palma (Illes
Balears). Autor de correspondència; Maurici RUIZ: Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa, km 7.5. Palma (Illes Balears).

Publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 | Etiquetat com a , , , , , , , | 5 comentaris