Recepció del manuscrit: 7-11-2023; revisió acceptada:20-12-2023; publicació online: 20-12-2023.
Es descriu l’estratigrafia i el registre paleontològic d’un modest dipòsit del Pleistocè superior amb fòssils marins situats entre el cap Blanc i sa punta de Capocorb, a la raconada des Carril, al litoral de Llucmajor (Mallorca). Paraules clau: Pleistocè superior, Mollusca, raconada des Carril, Llucmajor, Mallorca.
The stratigraphy and palaeontological record of a modest Upper Pleistocene deposit with marine fossils located between Cap Blanc sa Punta de Capocorb, in the Raconada des Carril, on the coast of Llucmajor (Mallorca), is described. Keywords: Upper Pleistocene, Mollusca, raconada des Carril, Llucmajor, Mallorca.
Damià VICENS i Antelm GINARD Societat d’Història Natural de les Balears, Carrer Margarida Xirgu 16, baixos, 07011 Palma.
Recepció del manuscrit: 7-02-2023; revisió acceptada: 19-12-2023; publicació online: 19-12-2023.
En el present estudi es cataloguen i valoren els Llocs d’Interès Paleontològic (LIPs) del Miocè sintectònic de Mallorca. Aquests LIPs pertanyen als terrenys coetanis a l’estructuració principal de l’illa actual (25-15 Ma aprox.). L’exploració sistemàtica del territori portada a terme sols aporta 7 nous LIPs (Son Xigala, Puig Blanc, Son Cos, Lloret, Son Prim, Racó des Xot i Pedruxella) en ser aquests terrenys molt estudiats per mors la seva importància en l’estructuració alpina de l’illa. La seva distribució actual així ho reflecteix encara. Els LIPs amb més valor intrínsec (estratigrafia, fauna etc.) són els de Cards Colers, Son Marroig, Banyalbufar i Randa. En ells s’observen fins a 6 paleoambients distints. Sols un 40% de LIPs s’han considerat útils a nivell de gestió. Els millor valorats al respecte són els de Randa, Son Marroig, Sant Elm-Cala en Basset i Lluc. Els LIPs millor valorats (intrínsec + gestió) són els de Son Marroig, Randa, Cards Colers i Cala Banyalbufar. Molts es mostren relacionats amb altre patrimoni geològic-natural, o històric-arqueològic important i se poden integrar en diverses rutes didàctiques (Randa, Son Marroig, Sant Elm, Lluc). Altres estratègies de gestió proposades per a gestionar i conservar aquest important patrimoni són les de vigilància i neteja de LIPs rellevants i protecció patrimonial en forma de figures com BIC, LIP o Zona paleontològica. Paraules clau: Mallorca, Miocè sintectònic, catalogació, valoració patrimonial.
In these work, the Sites of Palaeontological Interest (LIPs) of the syntectonic Miocene of Mallorca are cataloged and valuated. These belong to the lands contemporary to the main structure of the current island (approx. 25-15 Ma). The systematic exploration of the territory carried out only brings 7 new LIPs (Son Xigala, Puig Blanc, Son Cos, Lloret, Son Prim, Racó des Xot and Pedruxella) as they are very studied terrain because of their importance in the alpine structure of the island. Its current distribution still reflects this. The LIPs with the most intrinsic value (stratigraphy, fauna, etc.) are those of Cards Colers, Son Marroig, Banyalbufar and Randa. Up to 6 different paleoenvironments can be observed in them. Only 40% of LIPs have been considered useful at management level. The best rated in this respect are those of Randa, Son Marroig, Sant Elm-Cala en Basset and Lluc. The best rated LIPs (intrinsic + management) are those of Son Marroig, Randa, Cards Colers and Cala Banyalbufar. Many of them are related to other important geological-natural, or historical-archaeological heritage and can be integrated into several educational routes (Randa, Son Marroig, Sant Elm, Lluc). Other management strategies proposed to manage and conserve this important heritage are the monitoring and cleaning of relevant LIPs and heritage protection in the form of figures such as BIC, LIP or Paleontological Zone. Keywords: Majorca island, syntectonic Miocene, cataloguing, heritage valuation.
Bernat MOREY COLOMAR. Societat d’Història Natural de les Illes Balears. Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller.
Recepció del manuscrit: 11-11-2023; revisió acceptada: 18-12-2023; publicació online: 18-12-2023.
Els sistemes platja-duna costaners es caracteritzen per ser ecosistemes altament dinàmics amb una interacció continua entre elements biòtics i abiòtics, mostrant alhora un dinamisme geomorfològic que sovint queda relacionat amb els canvis dels règims climàtics. La seva evolució espacio-temporal depèn, bàsicament, de tres factors; la quantitat de sediment disponible com a font d’alimentació, l’espai d’acomodació i la correlació i intensitat de les forces físiques de mobilització (e.g. onatge i vent). No obstant, de cada vegada en són més els estudis que demostren com altres elements naturals, tals com els canvis climàtics (e.g. temperatura i precipitació) i la presència de vegetació, a més d’altres paràmetres antròpics (artificialització i/o destrucció parcial) condicionen la fisonomia i evolució d’aquests ambients. Aquest treball té per objecte l’estudi de 15 sistemes dunars situats a la zona temperada septentrional, a escala planetària, amb l’objectiu d’establir-ne els possibles patrons de correlació i, alhora, determinar si els elements climàtics en poder ser un factor denominador comú alhora de caracteritzar-los. Es du a terme una anàlisi estadística multivariable, prenent variables geoambientals i climàtiques i que parteix de la caracterització de cada una de les zones estudiades a partir d’estudis fotomètrics. Els resultats indiquen un alt grau de vegetació associat als sistemes dunars estudiats, convertint-los en ecosistemes estàtics des d’un punt de vista geomorfològic. Paraules clau: sistemes dunars, canvi climàtic, pressió antròpica, vegetació, desforestació.
Coastal beach-dune systems are characterized by being highly dynamic ecosystems with a continuous interaction between biotic and abiotic elements, showing at the same time a geomorphological dynamism that is often related to changes in climate regimes. Its spatio-temporal evolution basically depends on three factors; the amount of sediment available as a food source, the accommodation space and the correlation and intensity of the physical forces of mobilization (e.g. waves and wind). However, more and more studies are showing how other natural elements, such as climate changes (e.g. temperature and precipitation) and the presence of vegetation, in addition to other anthropogenic parameters (artificialization and/or partial destruction) condition the physiognomy and evolution of these environments. This work aims to study 15 dune systems located in the temperate zone on a global scale with the aim of establishing the possible correlation patterns and, at the same time, determining if the climatic elements can be a common denominator factor while characterizing them. A multivariable statistical analysis is carried out, taking geo-environmental and climatic variables and starting from the characterization of each of the areas studied from photometric studies. The results indicate a significant degree of vegetation on the studied coastal dune systems, turning them into static ecosystems from the geomorphological perspective. Keywords: dune systems, climate change, human pressure, vegetation, deforestation.
Miquel MIR-GUAL, Guillem X. PONS, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears. Cra. de Valldemossa, km.7,5. Palma de Mallorca, 07122.
Recepció del manuscrit: 30-11-2023; revisió acceptada:17-12-2023; publicació online: 18-12-2023.
S’aporten noves dades sobre la distribució i la morfologia de l’isòpode terrestre Armadillidium pretusi Cruz, 1992, un rar endemisme de la serra de Tramuntana de Mallorca, fins ara només conegut per un únic exemplar femella en el qual es va basar la seva descripció. Es descriuen per primera vegada algunes de les seves característiques anatòmiques que no figuraven a la seva descripció original, entre elles els seus caràcters sexuals masculins, aparell bucal i tegument. També es fan algunes consideracions sobre la seva conservació atesa la molt probable fragmentació poblacional d’aquesta rara espècie. Paraules clau: Isòpodes terrestres, Armadillidiidae, Illes Balears, distribució, morfologia, taxonomia, conservació.
The terrestrial isopod Armadillidium pretusi (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a rare endemic species to the Serra de Tramuntana (Mallorca, Balearic Islands). New observations and morphological remarks. This paper provides new data on the distribution and morphology of the terrestrial isopod Armadillidium pretusi Cruz, 1992, a rare species endemic to the serra de Tramuntana of Mallorca. Until now, this species was only known from the single female specimen on which the description was based. Some of its anatomical features that did not appear in its original description are described for the first time, including its male sexual characteristics, mouthparts and integumentary details. Given the very probable population fragmentation of this rare species, some aspects about its conservation are also discussed. Key words: Woodlice, Armadillidiidae, Balearic Islands, distribution, morphology, taxonomy, conservation.
Lluc GARCIA, Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, ctra. Palma-Port de Sóller km 30,5, Sóller, 07100 Mallorca, Illes Balears, Spain – Grup d’Ecologia interdisciplinària, Universitat de les Illes Balears.
Recepció del manuscrit: 11-08-2023; revisió acceptada: 14-12-2023; publicació online: 18-12-2023.
Aportamos observaciones de la avispa escólida Megascolia bidens visitando la rara orquídea Anacamptis robusta en el Parque Natural s’Albufera de Mallorca en abril y mayo del 2022. Nuestros estudios confirman indicios previos de que Megascolia bidens es un importante vector del polen de la orquídea. También se observaron las especies de abejas Apis mellifera, Bombus terrestris, Ceratina cucurbitina y Hylaeus pictus visitando Anacamptis robusta. Palabras clave: Orquídia de Prat, Anacamptis robusta, vector, polinizador, Megascolia, Apis, Bombus, Ceratina, Hylaeus.
Informem d’observacions de la vespa escòlida Megascolia bidens visitant a rara orquídia Anacamptis robusta al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca entre l’abril i maig de 2022. Aquests estudis confirmen indicis anteriors que Megascolia bidens és un important vector pol·linitzador de l’orquídia. També es van observar las espècies d’abelles Apis mellifera, Bombus terrestris, Ceratina cucurbitina i Hylaeus pictus visitant Anacamptis robusta. Paraules clau: Orquídia de Prat, Anacamptis robusta, vector, pol.linizador, Megascolia, Apis, Bombus, Ceratina, Hylaeus.
We report observations of the scoliid wasp Megachile bidens visiting the rare orchid Anacamptis robusta at s’Albufera de Mallorca Natural Park in April to May 2022. Our studies confirm previous indications that Megascolia bidens is an important pollen vector of the orchid. The bee species Apis mellifera, Bombus terrestris, Ceratina cucurbitina and Hylaeus pictus were also observed visiting Anacamptis robusta. Keywords: Robust Orchid, Anacamptis robusta, vector, pollinator, Megascolia, Apis, Bombus, Ceratina, Hylaeus.
Rachel RICHARDS, 16 The Green, Cockfield, Co. Durham, DL13 5AF UK. . Nick OWENS, 22 Springfield Close, Weybourne, Holt, Norfolk NR25 7TB UK.
Recepció del manuscrit: 14-11-2023; revisió acceptada: 29-11-2023; publicació online: 1-12-2023.
Chersodromia albuferetaensis sp. nov. is described from salt marshland at the Reserva natural de s’Albufereta on Mallorca. The male is characterised by a long spine-like right cercus and having the 4th and 5th abdominal sternite set with a cushion of thick bristles. Key words: Diptera, Hybotidae, Chersodromia, new species, salt marshes, Mallorca, Spain.
Es descriu Chersodromia albuferetaensis sp. nov. a partir d’una zona humida salobrosa de la Reserva natural de s’Albufereta a Mallorca. El mascle es caracteritza per un cerc llarg en forma d’espina en la vorera dreta i per tenir la quart i cinquè esternit abdominal engastat amb un coixí de cerdes gruixades. Paraules clau: Diptera, Hybotidae, Chersodromia, espècies noves, salines, Mallorca.
Patrick GROOTAERT, Royal Belgian Institute of Natural Sciences, O.D. Taxonomy and Phylogeny, Entomology, Vautier street 29, B-1000 Brussels, Belgium; urn:lsid:zoobank.org:author:B80BC556-9087-4D0D-9D69-7FA9BE5779C4 ; David BRICE, The Crescent, Franklea Close, Ottery St Mary, Devon, England EX11 1US.
Recepció del manuscrit: 10-11-2023; revisió acceptada: 22-11-2023; publicació online: 29-11-2023.
Se da a conocer la presencia de Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) en Mallorca (municipio de Alaró), así como de daños por defoliación en hojas de Eucalyptus globulus. Estas capturas representan el primer registro de la especie para las Islas Baleares, así como la confirmación de su presencia en el Mediterráneo occidental. Se ilustra la genitalia masculina de la especie. Palabras clave: especie exótica, defoliador, colonización Islas Baleares, Mallorca.
The presence of Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) in Mallorca (municipality of Alaró) is reported, as well as damages due to defoliation on Eucalyptus globulus leaves. These captures represent the first record of the species for the Balearic Islands, as well as the confirmation of its presence in the western Mediterranean. The male genitalia of this species are shown. Keywords: alien species, defoliator, island colonization, Mallorca.
Es dóna a conèixer la presència de Gonipterus platensis (Marelli, 1926) (Coleoptera: Curculionidae) a Mallorca (municipi d’Alaró), així com danys per defoliació en fulles d’Eucalyptus globulus. Aquestes captures representen el primer registre de l’espècie per a les Illes Balears, així com la confirmació de la seva presència en la Mediterrània occidental. S’il·lustra la genitàlia masculina de l’espècie. Paraules clau: espècie exòtica, defoliador, colonització Illes Balears, Mallorca.
Marc MASCARÓ, Interdisciplinary Ecology Group, Faculty of Sciences, University of the Balearic Islands, Edifici Guillem Colom Casasnovas, Departament de Biologia, Ctra. Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma, Balearic Islands, Spain; Antonio J. VELÁZQUEZ DE CASTRO, Museo de la Universitat de València de Historia Natural, C/ Doctor Moliner, 50, 46100 Burjassot (València); Luís NÚÑEZ, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal, Govern de les Illes Balears, C/ del Gremi de Corredors, 10, polígono de Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca, Illes Balears; Josep M RIBA-FLINCH, consultor en Fitopatologia i Arboricultura, 17320 Tossa de Mar (Girona).
Recepció del manuscrit: 19-09-2023; revisió acceptada: 3-10-2023; publicació online: 6-10-2023.
Es descriu un palmell d’un propodi dret d’un crustaci anomur procedent dels nivells del Pliensbaquià (Juràssic Inferior) de la Formació Es Cosconar, dins els relleus centrals de l’illa de Mallorca. Les característiques morfològiques del propodi permeten assignar-lo al gènere Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea). La troballa representa el primer decàpode descrit del Juràssic de les Illes Balears, així com ser el tercer registre del Juràssic Inferior d’Ibèria i un dels decàpodes anomurs més antics del món. Paraules clau: Cranc ermità, Crustacea, Anomura, Juràssic, Pliensbaquià, Illes Balears.
palm of a right propodus of an anomuran crustacean from the Pliensbachian (Lower Jurassic) levels of the Es Cosconar Fm. at central reliefs of the Island of Mallorca is described herein. The morphological features of the propodus allow to assign it to the genus Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea). This find represents the first decapod described from the Jurassic of the Balearic Islands, as well as the third record of Iberia from the Lower Jurassic, and one of the oldest decapod anomuran in the world. Key words: Hermit crab, Crustacea, Anomura, Jurassic, Pliensbachian, Balearic Islands.
Josep JUÁREZ RUIZ: Museu Balear de Ciències Naturals. Carretera Palma-Port de Sóller, km. 30, 07100 Sóller, Illes Balears; Àlex OSSÓ: Llorenç de Villalonga, 43007 Tarragona; ORCID iD 0000-0003-2528-9915 Autor correspondent.
Recepció del manuscrit: 20-07-2023; revisió acceptada:24-10-2023; publicació online: 25-10-2023.
Les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior del recinte de taula del jaciment de Sa Cudia Cremada (Maó) entre els anys 2015 i 2021, han proporcionat noves dades que ajuden a millorar de forma significativa el coneixement, no tan sols d’aquests santuaris exclusius de la segona edat del ferro de Menorca, sinó també de les pràctiques rituals que s’hi realitzaven. Entre els elements més representatius localitzats durant el treball de camp, en destaquen les restes de fauna. L’acumulació documentada representa un dels conjunts més abundants d’aquest tipus de restes de la prehistòria balear localitzats a l’interior d’un edifici. L’estudi que es presenta se centra en l’anàlisi dels conjunts faunístics localitzats al nivell d´ús de l’edifici, on s’hi ha constatat la presència de les espècies que formen part de la típica cabana domèstica del talaiòtic final, formada per caprins domèstics, bou i porc, essent present també una petita representació de restes de peix. Un dels fets més destacables és la ubicació deliberada de gran part d’aquestes restes, formant diferents concentracions situades en punts específics del recinte. Aquest fet sembla estar relacionat amb les diverses pràctiques de gestió i consum de la fauna dins el context de probables banquets rituals, que es realitzarien a zones específiques associades a determinats elements arquitectònics amb importància litúrgica. Paraules clau: talaiòtic final, recinte de taula, arqueozoologia, banquets rituals, religiositat, edat del ferro.
Archaeological excavations conducted in the taula enclosure at Sa Cudia Cremada (Maó) between years 2015 and 2021, have offered new information which significantly helps improving the knowledge about these buildings, which were exclusive to the island of Menorca during the second Iron Age, and the ritual practices carried out in them. One of the most important group of elements located during fieldwork is represented by faunal remains. The faunal assemblage is one of the most abundant from the Prehistory of the Balearics for a group of animal bones located within a building. The study presented in this paper shows the analysis of faunal concentrations located in the building’s occupation level, which include the typical species of livestock from the Late Talayotic period, consisting of sheep, goats, pigs and cattle, but also a small percentage of fish remains. One of the most interesting traits is the deliberate distribution of most of these animal remains in several accumulations located in specific areas within the enclosure. This characteristic could be related to some animal management and consumption practices during ritual feasts, which would be held in specific areas associated to some architectural features of liturgical importance. Key words: Late Talayotic, taula enclosure, archaeozoology, ritual feasts, religiousness, Iron Age.
IRENE RIUDAVETS GONZÁLEZ, Institut Menorquí d’Estudis, Camí des Castell 28, 07702, Maó (autora de correspondència). CRISTINA BRAVO ASENSIO, Institut Menorquí d’Estudis, Camí des Castell 28, 07702, Maó. DAMIÀ RAMIS BERNAD, Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), Margalida Xirgu 16, baixos 07011 Palma (Illes Balears).
Recepció del manuscrit: 5-09-2023; revisió acceptada:16-10-2023; publicació online: 16-10-2023.
The micro-wasp Oobius rudnevi (Nowicki, 1928) (Hymenoptera: Encyrtidae) is reported for the first time in the Balearic Islands (Spain). This egg parasitoid was detected in July 2023 in a holm oak forest located in Biniamar (Selva), Mallorca, using sentinel eggs of the great capricorn beetle, Cerambyx cerdo Linnaeus, 1758 (Coleoptera: Cerambycidae), the only known host species on the island. The presence of O. rudnevi in Mallorca is of phytosanitary significance considering the pest status of C. cerdo in its holm oak forests.
La microvespa Oobius rudnevi (Nowicki, 1928) (Hymenoptera: Encyrtidae) es registra per primera vegada a les Illes Balears. Aquest parasitoide d’ous es va detectar el juliol de 2023 en un alzinar situat a Biniamar (Selva, Mallorca), utilitzant ous sentinella del banyarriquer, Cerambyx cerdo Linnaeus, 1758 (Coleoptera: Cerambycidae), l’única espècie hoste coneguda a l’illa. La presència d’O. rudnevi a Mallorca és d’importància fitosanitària tenint en compte l’estatus de plaga de C. cerdo als seus alzinars.
LUIS M. TORRES-VILA. Servicio de Sanidad Vegetal, Consejería de Agricultura GyDS, Avda. Luis Ramallo s/n, 06800 Mérida, Badajoz. ORCID iD: https://orcid.org/0000-0002-0650-6243. MARC MASCARÓ. Interdisciplinary Ecology Group, Faculty of Sciences, University of the Balearic Islands, Edifici Guillem Colom Casasnovas, Departament de Biologia, Ctra. Valldemossa, km 7.5, 07122 Palma de Mallorca. LUIS NÚÑEZ. Servicio de Sanidad Forestal, Conselleria d’Agricultura, Gestió Forestal i Medi Natural, Govern de les Illes Balears, C/ Gremi de Corredors 10, Polígono de Son Rossinyol, 07009 Palma de Mallorca. ORCID iD: https://orcid.org/0000-0002-7987-8187. Autor de correspondència: Luis M. Torres-Vila
Totalment d'acord. Hauríem de preguntar als autors. Es va considerar d'interès la publicació de l'article, però és necessari ampliar els…
Una llàstima que no s'hagin inclòs els crustacis, quan precisament les petites illes i illots de Balears son pràcticament les…
Enhorabona per l´estudi .Sempre és una aportació. Evidentment ja se coneixien aquests jaciments (Morey, 2020) . Llavors segosn criteris de…
Gràcies, Bernat. Enviarem el teu comentari als autors.
Enhorabona per l´estudi. Molt bé. Evident ment si se fa un estudi d´un LIP i a més s´amplia com és…
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
Totalment d'acord. Hauríem de preguntar als autors. Es va considerar d'interès la publicació de l'article, però és necessari ampliar els…