Estudio de las poblaciones del género Cerastoderma Poli, 1795 (Bivalvia: Cardiidae) conservadas en los lodos del Estany de Son Xoriguer (Ciutadella de Menorca, Illes Balears)

Quintana-Cardona, J. 2023. Estudio de las poblaciones del género Cerastoderma Poli, 1795 (Bivalvia: Cardiidae) conservadas en los lodos del Estany de Son Xoriguer (Ciutadella de Menorca, Illes Balears). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 87-101. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 18-06-2023; revisió acceptada:26-07-2023; publicació online: 12-09-2023.

El estudio de los ejemplares del género Cerastoderma Poli, 1795 conservados en los lodos de una antigua laguna litoral (Estany de Son Xoriguer) destruida en la década de los años 70 del siglo XX, ha permitido identificar dos taxones diferentes: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) y Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Ambos son considerados variantes ecofenotípicos, de forma que su presencia en el Estany de Son Xoriguer indica la existencia de importantes cambios ambientales debido a la propia dinámica litoral, al modificar las condiciones de temperatura, pH, salinidad y estabilidad del sedimento (mayor o menor exposición al oleaje), entre otros. El gran tamaño de muchos de los ejemplares parece indicar la existencia de periodos prolongados de estasis ambiental, durante los cuales se desarrollaron cada uno de los morfos, según de las condiciones ambientales predominantes. Al tratarse de sedimentos removidos, no es posible ubicar temporalmente y de forma relativa, la aparición/desaparición de cada ecofenotipo y si este fenómeno se produjo o no de forma cíclica.
Palabras clave: Cerastoderma glaucum, laguna litoral, resedimentación antrópica, morfos extremos, ecofenotipos.

L’estudi dels exemplars del gènere Cerastoderma Poli, 1795 conservats en els fangs d’una antiga llacuna litoral (Estany de Son Xoriguer) destruïda en la dècada dels anys 70 del segle XX, ha permès identificar dos tàxons diferents: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) i Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Ambdós són considerats variants ecofenotípics, de forma que la seva presència a l’Estany de Son Xoriguer indica l’existència d’importants canvis ambientals deguts a la pròpia dinàmica litoral, al modificar les condicions de temperatura, pH, salinitat i estabilitat del sediment (major o menor exposició a l’onatge), entre d’altres. La mida gran de molts dels exemplars sembla indicar l’existència de períodes prolongats d’estasis ambiental, durant els quals es van desenvolupar cada un dels morfs, segons les condicions ambientals predominants. Al tractar-se de sediments remoguts, no és possible ubicar temporalment i de forma relativa, l’aparició/desaparició de cada ecofenotipus i si aquest fenomen es produí o no de forma cíclica.
Paraules clau: Cerastoderma glaucum, llacuna litoral, resedimentació antròpica, morfs extrems, ecofenotipus.

The study of the specimens includes in the genus Cerastoderma Poli, 1795 preserved in the mud of an old coastal lagoon destroyed in the 70s of the 20th century, has allowed the identification of two diferent taxa: Cerastoderma glaucum lamarckii (Reeve, 1813) and Cerastoderma glaucum paludosa (Bucquoy, Dautzenberg et Dollfus, 1892). Both are considered ecophenotypic variants, so their presence in the Estany de Son Xoriguer indicates the existence of important environmental change due to the coastal dynamics, by modifying the temperature, pH, salinity and stability of the sediment (exposure to waves), among others. The large size of many specimens seems to indicate the existence of prolonged episodes of environmental stasis, during which each of the morphs developed, depending on the prevailing environmental conditions. When dealing with removed sediments, it is not possible to temporarily and relatively locate the appearance/disappearance of each ecophenotype and whether or not this phenomenon occurred cyclically.
Keywords: Cerastoderma glaucum, coastal lagoon, anthropogenic resedimentation, extreme morphs, ecophenotypus.

Josep QUINTANA CARDONA, Carrer Gustau Mas 79, 1er, 07760 Ciutadella de Menorca, Illes Balears; i Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici ICTA-ICP, Carrer de les Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193. Cerdanyola del Vallès, Barcelona.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de BSHNB 66 Any 2023 i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *