Jesús Jurado, un homonot de la Natura.
Jesús R. Jurado Gallardo (1943-2023) va finar a Bunyola el 28 de juny. Afiliat a la
Societat d’Història Natural de les Balears a principis dels anys 70, formà part de la generació
que va despertar a les Balears dues activitats en relació la Natura que s’han revelat com a
fonamentals i complementàries: la reivindicació conservacionista i la tasca divulgadora.
Jesús R. Jurado -dreta- conversant amb Andreu Muntaner (president d’honor de la Societat d’Història Natural de les Balears) -esquerra-
En Jesús va ser pioner en l’aproximació fotogràfica al patrimoni natural de les Balears, dedicant mils de dies, caminades i esforços a posar davant els seus objectius els paisatges illencs i tot tipus d’organismes, des dels aucells més esquius als endemismes més escassos. Al meu herbari acadèmic a la UB (presentat l’any 1973), vaig incorporar una col·lecció de fotografies d’orquídies mallorquines que l’amic m’havia proporcionat, col·lecció que va causar sensació entre els professors: aleshores la fotografia botànica eclosionava i una sèrie com aquella era inèdita. La generositat d’en Jesús amb les seves imatges era proverbial: en cedia sense reserves per quanta publicació o presentació li eren sol·licitades; són especialment rellevants les col·laboracions amb la Flora de Mallorca de Bonafé, els Manuals d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll i la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És ben probable que siguin moltes desenes les espècies que va fotografiar primer que ningú, i molts de mils els espectadors de les seves projeccions de diapositives, a escoles, associacions o vetlades populars a totes les Balears. Per cert que els anys 80, va patir el robatori del seu equip fotogràfic; va reaccionar amb una emotiva carta als diaris, lamentant no sols la pèrdua econòmica que va suposar-li (hi havia invertit bona part dels estalvis), sinó especialment, la interrupció de la tasca divulgativa constant que duia a terme. El lladre va llegir-la i es va penedir: l’equip va ser entregat anònimament dins d’un sac a una oficina de l’atur, a nom de Jesús, que així el va recuperar.
També fa fer una feina cinematogràfica precursora, en format super-8, produint petits documentals sobre Cabrera, Sa Dragonera i el voltor negre, que caldria restaurar i digitalitzar. Documentals que va projectar arreu, i que suposaren una contribució no menor a la consciència per a la recuperació d’aquesta espècie i la salvaguarda d’aquells espais.
Excel·leix la tasca periodística d’en Jesús: es va iniciar a la secció «Defensa de la Naturalesa», al Diari de Mallorca, l’inici de la qual havia estat promogut pel Dr. Guillem Mateu, que va convèncer a don Gaspar Reynés, aleshores director, d’acollir aquella secció, a la qual participàvem habitualment Miquel Rayó, Josep Antoni Alcover, Lluc Mas, Jesús Jurado i jo mateix, que tenguérem l’honor de rebre conjuntament el Premi Ciutat de Palma de Periodisme l’any 73 per aquelles col·laboracions. La secció es va mantenir fins al 1979. Posteriorment, va transformar-se en la secció Naturalesa i Societat, a l’Última Hora, de llarga vida, amb nombrosos articles de l’amic Jurado, que també va ser el principal redactor d’altres seccions a la revista Cort i al Diari Baleares (Baleares verde); també va mantenir programes radiofònics sobre natura amb el seu amic Joan Carles Montaner. No hi ha dubte que és la persona que més articles de divulgació ha dedicat a la natura de les Balears.
Les seves contribucions al nivell de recerca se centraren en l’ornitologia (aportant observacions a l’Anuari Ornitològic de les Balears i practicant l’anellatge científic) i la botànica, comunicant troballes i fenologies. Es va interessar especialment en la història de l’ornitologia: és autor d’un opuscle sobre els precursors d’aquesta ciència a les Balears (Francesc Barceló i Combis, Philip W. Munn i Adolf von Jordans) i ens deixa inèdit un treball molt acurat sobre observacions i publicacions històriques de cada espècie de l’avifauna balear. A la revista Es Busqueret, del GOB, va publicar tot un seguit d’articles sobre aus i història, heràldica, astronomia, etc. (vegeu annex). Excel·leix la seva vida associativa, com a fundador i membre de la junta del GOB durant molt de temps; fundador i primer president del GEM (1973-1975), soci actiu de SEO BirdLife, de l’Associació d’Amics dels Parcs (que va presidir), de la d’Amics de l’Arxiduc (de la qual va ser vocal) i altres. Compromès amb el medi ambient i la societat mallorquina, va assumir un lloc de regidor a l’Ajuntament de Palma pel PSM (1991-1995).
En Jesús, de manera constant i desinteressada, ha estat capaç d’estendre l’estima per la naturalesa de les Balears, sense la qual la conservació del patrimoni natural seria molt més precària del que és. La seva tasca el fa mereixedor del títol d’homonot que va crear Josep Pla per distinguir les grans personalitats que han congriat el país i, sobre tot, d’un record agraït de tots els que estimam aquestes illes.
Descansi en pau.
Joan Mayol
Enhorabona per l´estudi .Sempre és una aportació. Evidentment ja se coneixien aquests jaciments (Morey, 2020) . Llavors segosn criteris de…