Arturo Compte Sart (1933-2023). 
El 19 d’abril, a Madrid, ens va deixar una figura històrica de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), n’Arturo Compte, faltant 3 dies per fer 90 anys.
Va ser soci des dels inicis, quan encara no estava formada la SHNB oficialment, i era una secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural i va ser soci fundador de la SHNB el 1954, on va ser el primer Tresorer d’aquesta recent refundada Societat.
A la seu de la SHNB, abans de partir cap a Madrid el 1961, es va relacionar amb naturalistes de primer ordre a nivell de les Illes Balears, a pesar de la seva joventut. Així a l’acta del 4 de gener de 1951, on consta què es votà una nova junta, Arturo Compte fou elegit vicesecretari, sota la
presidència de Guillem Colom, el secretari era Juan Cañigueral i la tresorera na Teresa Valls. A unes pàgines més endavant d’aquest primer fascicle del pre-Bolletí ja apareix, a més de com a vicesecretari, com a Director del Museu, càrrec que l’any següent passà a mans d’Andreu Muntaner. Com a cuidador ja informa de les entrades i donacions a la Societat per part del Pare Joan Cañigueral Cid, Emilio Palmer i les donacions fetes per ell mateix. En les cròniques d’aquest mateix bolletí apareix una nota en la que se lamenta que el conservador (don Arturo Compte) no pugui cuidar-se i assistir a les reunions per bastant de temps per estar delicat del pit (una tuberculosi pulmonar que el fa fer estar un any al llit, segons ens comenta la seva filla Diana Compte). Des d’aquestes línies també es diu “Esperamos que no sea nada. Desde estas líneas le enviamos nuestro afectuoso saludo”.
Quan el 1954 es va fundà oficialment la SHNB (Pons i Vicens, 2006), va ser elegit tresorer, càrrec que va ocupar fins que el 1956 el va substituir en Josep Maria Palau (Vicens et al., 2018). Aquells dos primers anys va ser president el paleontòleg Joan Bauzà.
El 1954 va col·laborà a la Primera Exposició de Ciències Naturals de Palma, que es va inaugurar el 14 d’abril a la sala d’actes de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros, amb la finalitat de donar a conèixer la SHNB a la societat mallorquina (Cuerda, 1955).Entre el 1954 i 1956 va ser conservador del gabinet d’Història Natural de l’institut de segona ensenyança Ramon Llull, a Palma. Amb tota seguretat el fet de conèixer a Teresa Valls, també sòcia fundadora de la SHNB (Pons et al., 2022) i professora de ciències naturals de l’Institut Ramon Llull, va ser transcendental perquè tengués accés al “museu” de l’Institut.
Va ser redactor del bolletí número 5, el 1958, amb una junta de publicacions integrada per Rafel Genestar, Guillem Colom, Olvido Taix, Llorenç Garcies Font i Joan Bauzà. Aquest mateix any va ser secretari de la Societat, amb la presidència de Rafel Genestar (Vicens et al., 2018).
Abans d’aparèixer el Bolletí número 1, va participar amb una sèrie de notes breus al pre-Bolletí, la majoria de les quals ja denotaven el seu interès per l’entomologia, encara que als transcurs de la trajectòria li ha dedicat atenció a diversos aspectes de les ciències naturals (taxonomia, ecologia, etologia, biogeografia, paleontologia, conservació de la natura, història de les ciències naturals, etc.) encara que va treballar especialment en la sistemàtica dels insectes i la protecció de la natura. Gran part dels seus treballs de recerca van estar dedicats a diverses famílies de coleòpters i a l’ordre Odonata (vivents i fòssils).
Als inicis, a part d’escriure notes sobre Balears al Bolletí, també va escriure a la revista Graellsia i a la revista Ibérica. Ja a Madrid, va continuar escrivint articles sobre les Balears al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, entre d’altres. Ja amb 80 anys complits va voler tornar a contactat amb la Societat i novament se va associar, i va enviar distints articles al Bolletí de la Societat, en col.laboració amb Miquel Carreras, conservador del Museu de Ciències Naturals de Binisuès (Ferreries, Menorca), Museu que visità en distintes ocasions i del que fou un estret col·laborador.
A les Balears va obtenir dos premis. El 1960, el premi Bartomeu Darder Pericàs, premi de Ciències concedit per l’Ajuntament de Palma, pel treball “Ensayo de Entomología y Parasitología Dendrológica Balear”, i el 1967 el premi Ateneu de Maó 1967 de Ciències Naturals, Joaquim Rodríguez Femenies, concedit per l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, pel treball “La fauna de Menorca y su origen (Síntesis de la fauna de Menorca, su naturaleza y un ensayo acerca de su origen”, que va donar lloc a una publicació a la Revista de Menorca. Aquest treball és un complet catàleg de biodiversitat de tots els organismes animals coneguts de l’illa, amb moltes d’observacions personals i un complet llistat bibliogràfic. Aquest treball és una tasca ingent de lectura i recopilació bibliogràfica (comenta que s’han tingut en compte 876 títols específics sobre Balears i més de 2300 publicacions generals !!) i que dona lloc a l’elaboració d’un llistat amb localitats de 1687 tàxons, 33 d’ells endèmics, un veritable tractat de biogeografia de Menorca.
Al 1961 va ser becari del CSIC, adscrit al Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal a Madrid. Allà va ser ajudant tècnic i el 1962 va passar a titulat tècnic (Compte, 2012). Va continuar la seva tasca com a investigador, el 1968, al Instituto Español de Entomología, per després, el 1984, passar al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid fins a la seva jubilació (EM, 2012). Si feim un poc d’història, així el 1941, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas crea el Instituto Español de Entomología (IEE). El 1985 l’IEE desapareix com a institució independent en integrar-se al Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i amb el procés de desmantellament de les sales d’exposicions de l’IEE.
Així doncs, l’IEE què es va inicià amb una activa vocació divulgadora que, tot i això, es va anar diluint a través del temps, en part perquè els seus directius van enfocar els objectius del centre cap a altres àmbits i, en part a causa de la seva condició de museu dins d’un museu de més entitat. Però la vocació divulgadora del personal de l’IEE va continuar després de la seva desaparició el 1985. Un nou projecte expositiu de caràcter entomològic va ser desenvolupat per Arturo Compte, i presentat al llavors director del Museu, Emiliano Aguirre. Encara que després de la seva aprovació es van realitzar les làmines, fotografies i selecció d’exemplars, mai no es va arribar a exposar públicament perquè poc després va començar la remodelació arquitectònica del MNCN que va culminar el 1989 donant pas, aquesta vegada sí, a nous espais expositius (Peña de Camus i Martín, 2016). El mateix Arturo relata alguna història un tant kafkiana de les relacions entre aquestes entitats que compartien el mateix edifici (Compte, 2009).
N’Arturo una vegada instal·lat a Madrid, no va perdre el temps, paral·lelament a la seva feina al CSIC, es va matricular a la llicenciatura en Ciències Naturals a la Universidad Complutense de Madrid, el 1971.
La vida científica de l’entomòleg mallorquí a Madrid, va ser molt activa, publicant nombrosos articles a revistes, llibres, congressos, etc., realitzant conferències i fent molt d’informes relacionats amb la conservació d’espais naturals de tot l’estat espanyol. Va ser soci nombroses societats científiques (Real Sociedad Española de Historia Natural, Sociedad Internacional de Odonatología, Asociación Española de Entomología, Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidepterología, Sociedad Española de Paleontología i Asociación Española para el progresso de las Ciencias). A més de soci fundador de la SHNB, també ho va ser de dues societats més, la Sociedad Española de Ecología y Biogeografia (SEEB) i la Asociación Europea de Coleopterología. Va se membre de diferents juntes directives de societats científiques, així va ser secretari adjunt (1974-1979) i vocal (1998-2001) de la Real Sociedad Española de Historia Natural i secretari de la SEEB (1979-1996). Va ser secretari-editor de les revistes entomològiques Eos i Graellsia (1980-1982) i membre de la junta de publicacions d’Eos (1982-1994) (Compte, 2012).
Investigadors mallorquins, varen contactar amb ell per a consultar temes relacionats amb l’entomologia, així per exemple, Guillem Colom quan va escriure sobre temes biològics no va dubtar en fer-li consultes (Garcia, 2007).
A Martín (1994) es pot trobar una relació bibliogràfica dels treballs de Compte, encara que és només fins el 1990. Al termini d’aquest escrit relacionem les notes i escrits que va produir de les Illes Balears, així com la relació d’informes relacionats amb les Balears. Així i tot, tant a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera com a l’Enciclopèdia de Mallorca apareix una petita biografia seva (EEIF; EM), i en breu, segur que apareixerà el viquipèdia.
Així, ens consta que va elaborar entre 1971 i 1981, quatre informes. Un seria un estat del medi ambient de les Illes Balears, a petició de la Diputación Provincial de Baleares; un sobre la conservació de la natura a les Illes Balears, a petició del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares; un per la conservació des Grau (Menorca), a petició de la urbanitzadora de la zona; i un altre per a la preservació de l’illa de sa Dragonera, a petició de la societat que volia urbanitzar sa Dragonera (Compte, 2012).
Des de la SHNB, recordarem a n’Arturo Compte com un pioner dels naturalistes de les Illes Balears, molt meticulós als seus treballs, molt implicat en la conservació de la natura i que ha brillat al seu Madrid adoptiu, i com no, una peça clau i vital en la creació de la nostra Societat. Sempre t’estarem agraïts i sempre tindràs un lloc especial dins la història de la nostra entitat.
Damià Vicens i Guillem X. Pons
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn