(Becvermell) a Doñana (1975) (Foto Jesús Jurado).
Fancesc Moll i Marquès va ser vicepresident de la Societat entre els anys 1995 i 2001.
Era fill de l’il·lustre lingüista, filòleg i editor Francesc de Borja Moll; va créixer impregnat de la tasca que realitzà el seu pare, seguint les passes de Mossèn Alcover, en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear. A can Moll, eren vuit germans, i aquella nova generació d’universitaris va créixer marcada per la petjada intel·lectual del gran patriarca. D’aquella nissaga, ens han deixat Aina Moll Marquès, llegendària professora de francès i hereva del compromís lingüístic —directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya—, la traductora Nina Moll, el polític i radiofonista Josep Moll, el músic Joan Moll i la llibretera Francisca Moll. Encara hi són la professora Dora Moll i el químic Víctor Moll (Manresa 2025). El 1965 es va casar amb Matilde Echeto (1942-2001, cunyada del Dr. Barceló Pons) i deixa dos fills, Francesc (1966) i Antoni (1967).
Va estudiar a Palma i, després d’un breu pas per Enginyeria, va iniciar Farmàcia, però finalment es llicencià en Economia el 1962. Després del servei militar, es va establir a Mallorca, on col·laborà amb el catedràtic de geografia, i també soci de la Societat d’Història Natural de les Balears, Bartomeu Barceló Pons en estudis econòmics i la fundació de l’empresa SEPTE. Va formar part de l’equip del Pla urbanístic de Palma «Ribas Piera» (1970). Entre 1963 i 1967 va ser gerent del Diari de Mallorca i, des del 1967 fins a la jubilació el 2008, gerent de l’Editorial Moll, treballant colze a colze amb el seu pare, Josep Maria Llompart i altres. Hi va col·laborar fins al seu tancament el 2014. Xesc, aleshores, facilità la creació de la Institució Francesc de Borja Moll per evitar la pèrdua del fons bibliogràfic i de tot el llegat empresarial i cultural de l’editorial i, després, cedí el nom perquè es pogués crear una nova editorial, hereva de la que fundà don Francesc de Borja Moll i Casasnovas ara fa 91 anys (Payeras 2025).
L’editorial, clau per a la recuperació de la llengua catalana a les Balears, va passar diversos moments difícils, en part per un principi d’en Francesc tan benintencionat com antieconòmic: mai es va destruir un llibre per falta de vendes, de manera que es va acumular un estoc molt gran, amb elevats costs d’emmagatzematge que llastraren l’empresa fins a la seva inviabilitat.
L’interès personal de l’editor Francesc Moll per la natura va fer possible dues col·leccions bàsiques per al coneixement del nostre patrimoni natural: els Manuals d’Introducció a la Naturalesa ( 18 títols) i les Monografies Científiques ( 10 títols), diverses de les quals s’han coeditat amb la Societat d’Història Natural. La primera, una autèntica joia de coneixement,va ser la Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera, el 1993, compendi d’articles coordinats per J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós, una bíblia sobre els coneixements del recent creat Parc Nacional. També va editar la Flora de Mallorca, de Francesc Bonafé i altres volums sobre natura i excursionisme. Algunes d’aquestes obres es publicaren també amb altres llengües, a més de la catalana.
Va presidir el Gremi d’Editors (1993- 2000) i va ser membre del Gremi de Llibreters i de l’AELC des de 1983.
Fou tresorer de l’Obra Cultural Balear a principis dels anys 70, sota la presidència de Climent Garau, època en la qual l’entitat va actuar decididament i quasi en solitari, en favor de la protecció de Cabrera i s’Albufera,
El 1973 va ser un dels socis fundadors del GOB, entitat que va presidir entre 1978 i 1983 (veure més avall). Va ser anomenat director general de Medi Ambient de la Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell General Interinsular el 1978, en una època en que aquesta tasca era totalment altruista, sense retribució econòmica. Des d’aquest lloc, va posar els fonaments per a la protecció de les petites illes de les Balears i la normativa urbanística per preservar espais naturals. El 1979 tots els càrrecs del PSOE al CGI dimitiren en desacord de la manca de decisions proteccionistes, i en concret, la possible urbanització de s’Albufereta, aleshores en projecte.
El 2001, en Xesc per la seva trajectòria dins la cultura catalana, fou guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I (en l’actualitat Fundació Carulla) (AELC, 2025).
En Francesc, al llarg de la seva vida, va actuar sempre amb discreció i esperit de consens, implicant-se en múltiples causes justes, tant en l’àmbit del catalanisme cultural i social com en el de l’ecologisme i la història natural, camps on va ser capdavanter i on actuà amb generositat i èxit.
En una entrevista, en Xesc parla d’una de les seves principals passions: la naturalesa. Per això es va convertir en un activista de primera línia que va lluitar per la conservació de molts espais naturals i culturals de Mallorca (veure Memoro 2025). A finals del 40 del segle passat, amb l’institut on cursava el batxillerat, va anar d’excursió al Puig de santa Magdalena (Inca), i quan va observar les fantàstiques vistes cap el pla i la serra de Tramuntana va quedar tan meravellat que va decidir començar anar d’excursió contínuament. Encara va tenir ocasió de veure sortir el sol des del cim intacte del Puig Major, els anys 50, abans de l’ocupació americana. Un quants anys després va conèixer un grup de gent, molt joves (rondaven els 17 anys) que començaven a estudiar els voltors, vinculats a la Societat d’Història Natural de les Balears. En Francesc tenia uns quants d’anys més.
D’estudiar els voltors, varen a passar a formalitzar el Grup Balear d’Ornitologia (GOB) i varen comprendre que per a protegir els voltors i altres aus, s’havia de protegir el territori i per això varen afegir al nom «i defensa de la naturalesa». En Xesc va ser membre de la primera directiva, i participà activament, en especial, a la defensa de sa Dragonera. Segons ell era molt important la mobilització dels ciutadans però també els recursos jurídics: va aconseguir que el GOB usàs aquesta via, que va fer possible l’anul·lació dels plans urbanístics que amenaçaven l’illa. També va jugar un paper clau a La Trapa (Andratx), quan se va comprar la finca a partir de donacions de la ciutadania, ara li dirien crowdfunding. La gestió econòmica de l’operació va ser molt complexa, i en Xesc va assumir-la quasi en solitari, aconseguint préstecs i aportacions internacionals.
El tema de Sa Dragonera i de la seva possible urbanització va ser un dels més polèmics i que més va despertar l’interès dels mallorquins de la dècada dels 70. En Xesc en un article de la revista Lluc, en un número gaire bé monogràfic, fa la cronologia dels esdeveniments i entrebancs de l’intent d’urbanització de sa Dragonera. El periple va començar el 1970 amb l’Aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbana d’Andratx. El 1972, el Decret de protecció de la Costa NO de Mallorca, inclou Sa Dragonera. (BOE de 19-4-72), amb la declaració de paisatge pintoresc històric-artístic (una figura proteccionista del franquisme, fonamentada en qüestions estètiques), i queda sota la protecció i tutela de l’Estat. El 1973, l’aprovació definitiva del Pla Provincial d’Ordenació Urbana de Balears (BOE de 8-5-73) inclou una àrea turística a Sa Dragonera. El 1974 una empresa urbanitzadora PAMESA, adquireix Sa Dragonera a canvi d’accions de la pròpia empresa al seu propietari anterior, Joan Flexas, antic contrabandista andritxol. Quan els plans d’urbanització de Sa Dragonera es posaren a informació pública, l’octubre de 1976, la reacció social contrària fou molt extensa. Així es va manifestar a la premsa, a la taula rodona organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i a les impugnacions presentades a l’Ajuntament d’Andratx per l’Obra Cultural Balear (OCB), el GOB, la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), el Col·legi d’Arquitectes i el Foment del Turisme de Mallorca. Fins i tot la Diputació Provincial es va creure obligada a prendre l’acord, sense cap transcendència, de demanar al govern que Sa Dragonera es convertís en parc natural (Moll, 1981). El 7.7.1977 un grup de joves llibertaris va ocupar l’illot, en una acció que va tenir ressò internacional. El desenllaç va tenir un final feliç gràcies a la pressió social i el procés judicial, impulsat pel GOB, que va arribar a l’Audiència Nacional, la qual va anul·lar els plans per diverses irregularitats formals. L’any 1987 el Consell de Mallorca va adquirir l’illa, que fou declarada Àrea natural d’especial interès (ANEI). Finalment, l’any 1995 es va declarar Parc Natural (PN sa Dragonera, 2025).
Biodiversitat) a l’esquerra de la imatge i Maties Rabassa (director de s’Albufereta) a la dreta de la
imatge (Foto Damià Vicens, de 14 de juny de 2017).
Des de la constitució de la junta rectora del Parc Natural sa Dragonera, en Xesc Moll en fou president, fins el 2000 en el que fou anomenat Josep Bestard, portaveu d’UM a l’Ajuntament d’Andratx. Normalment, els presidents de les juntes rectores, ara Juntes assessores dels parcs naturals, solen ser persones de reconegut prestigi; en el cas d’en Xesc, era una forma de reconèixer la seva implicació com un dels impulsors de la defensa de l’illa, amb un càrrec institucional i honorífic més que merescut. En aquells moments eren també membres de la junta rectora, anomenats per les ONGs conservacionistes, Biel Sevilla (GOB) -un estimat amic i personatge històric de l’ecologisme- i Guillem X. Pons (Societat d’Història Natural de les Balears) i el director del Parc Natural era Martí Mayol.
fets per a la urbanització de l’illa i les accions duites per la societat civil.
En Francesc Moll va ser també el primer president de la junta rectora de la reserva natural de s’Albufereta, una de les zones humides de més rellevància de l’illa de Mallorca, situada entre els termes municipals d’Alcúdia i Pollença. La seva presidència va començar a inicis del 2002 fins el 2021, tot i que a la reunió de la junta rectora de l’1 de juliol de 2021, va excusar la seva presència per motius de salut i va informar que tenia la intenció de deixar la junta. La Societat també des de l’inici ha tingut un representant a la junta rectora i abans de començar la reunió, en Xesc demanava per com anava la Societat i en quins projectes estava ficada. Sempre es va interessar per les Jornades de Medi Ambient i va donar elogis pels promotors i organitzadors d’aquestes Jornades. També trobava que la compra del local de son Cotoner per la SHNB havia estat molt bona idea.
En Francesc era soci de la Societat, com ho va ser el seu pare. El 25 de febrer de 1995 entrà de Vicepresident, succeint a Antonio Rodríguez-Perea, que ocupava el càrrec com interí. Era el segon any que exercia la presidència el Dr. Josep A. Alcover. La Societat, per aquell temps, posava esforç, entre d’altres coses, en la creació d’un Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb seu a Palma.
El mateix dia de l’Assemblea que va entrar en Xesc s’anomenava President d’Honor a Joan Cuerda (n’Andreu Muntaner, va ser anomenat per aquest càrrec honorífic, a l’Assemblea anterior).
En Xesc com a Vicepresident va participar en una sèrie de fites importants per a la Societat (veure CSHNB, 1994-2014); així el mateix 1995 sortia la monografia número 3 de la Societat/Endins 20, titulada “El carst i les coves de Mallorca”, coordinada per Àngel Ginés. El 1996, apareixen dues monografies, la núm. 4, “S’Albufera de Mallorca”, amb Antonio Martínez i Joan Mayol com editors (també editada per l’Editorial Moll), i la monografia núm 5, “Fauna endèmica de les Illes Balears” on els autors són en Guillem X. Pons i en Miquel Palmer. Aquest mateix any, “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1996” a la Societat. El 1997 la Societat va signar una iniciativa impulsada pel GOB a favor del Parc Natural de la Serra de Tramuntana; surt la revista Endins amb un nou equip editorial liderat per Francesc Gràcia. L’espeleologia balear mantenia un gran nivell, en especial per l’espeleologia subaquàtica (Ginard et al., 2011). El 1998, es va iniciar la preparació de l’exposició “Les Balears abans dels humans”; “Sa Nostra” encomana “l’Estat del Medi Ambient de 1997” a la Societat. El 1999 veu la llum la monografia núm. 6, “Ecologia de les Illes”, coordinada per J. A. Alcover. Per gener de 2000 es va inaugurar la gran exposició “Les Balears abans dels humans” organitzada per la Societat i Sa Nostra. A l’Assemblea del 2000 entrà com a president en Lluís Moragues. Aquest mateix any l’exposició “Les Balears abans del humans” va visitar Inca i Maó. Se començaren a gestar les III Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Van veure la llum dues noves monografies, la núm 7. “Guia de la caça a les Balears. Gestió cinegètica i formació del caçador” de Bartomeu Seguí i la núm. 8, “Les Balears abans del humans” coordinada per J.A. Alcover, Margalida Llabrés i Lluís Moragues.
El 23 de febrer de 2001, Aina Carbonell va succeir a Francesc Moll en la vicepresidència.
També va ser soci actiu de l’Obra Cultural Balear, la Societat Arqueològica Lul·liana i l’Associació per a la defensa del patrimoni de Mallorca (ARCA).
El saber estar, l’elegància, tranquil·litat i bonhomia d’en Xesc era present en totes les reunions, que se feien a la seu de la Societat a l’Estudi General Lul·lià, en moltes ocasions se prorrogaven al bar Líric i derivaven a converses de temes més mundans.
Xesc, només te podem donar les gràcies per tot el que ens has llegat, i sempre et tendrem en el nostre record.
Damià Vicens, Guillem X. Pons, Biel Sevilla i Joan Mayol.
Referències
AELC. 2025. Associació d’escriptors en llengua catalana. Biografia Francesc Moll i Marquès 1937-2025. https://www.escriptors.cat/autors/mollf/biografia-francesc-moll
CSHNB. 1994-2014. Circular de la Societat d’Història Natural de les Balears “Naturalesa i societat”. https://www.shnb.org/activitats/
Ginard, A.; Ginés, A. i Vicens, D. 2011. Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears. La Federació Balear d’Espeleologia. Endins 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 11-36.
Manresa, A. 2025. Mor Xesc Moll, empresari cultural i activista ecologista de Mallorca. El País. 10-07-2025.
Memoro. 2025. Francesc de Borja Moll i Marquès. Memoro, el banc de la memòria. Testimonis. http://www.memoro.org/es-ca/Activisme-i-passi%C3%B3-per-la-naturalesa_14992.html
Moll, F. 1981. La batalla de Sa Dragonera: intent d’una cronologia dels fets. Lluc: revista de cultura i d’idees, 696: 52-55.
Payeras, M. 2025. Xesc, l’home de l’Editorial Moll. El Temps, Cultura, 15-07-2025.
P N sa Dragonera. 2025 Parc Natural de sa Dragonera. Espais naturals protegits. https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/parc_natural_de_sa_dragonera/
Vicens, D., Pons, G. X. i Ginard, A. 2022. Les juntes directives dels darrers 41 anys de la Societat d’Història Natural de les Balears (1981-2022). VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 641-644.
I appreciate your kindness. I've just sent you an email with the contact address of Joaquín. Kind regards. Miguel McMinn