In memoriam. Enric Ballesteros Sagarra (Barcelona 1958-2024).

Enric Ballesteros Sagarra (Barcelona 1958-2024).

El passat 27 de novembre, en la reunió ordinària d’una junta directiva de la Societat d’Història Natural de les Balears, en Toni Grau en va informar que en Kike ens havia deixat. El cop fou brutal, això que no t’ho creus, que no pot ser possible. Feia poc havíem compartit una reunió online des de les Illes Salomó.

El 1980 se va llicenciar en Biologia a la Univertitat de Barcelona (UB) i al 1985 es va doctorar amb el premi extraordinari de doctorat a la mateixa universitat, amb la tesi titulada Els vegetals i la zonació litoral: especies, comunitats i factors que influeixen en la seva distribució (Ballesteros 1984), essent el seu director de tesi el Dr. Ramón Margalef. Va exercir un curs de docència a la UB (1985-1986), per després passar a ser “investigador” del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), on va treballar durant tota la seva carrera professional, a on va ser director, entre el 1998 i 2002 i després, responsable del grup d’investigació Benthic Ecosystem Functioning.

La passió pel fons marí li venia de petit a Tossa, a on estiuejava amb la seva família. Amb molt bon expedient acadèmic, va passar a formar part de la primera plantilla del nou CEAB i amb Iosune Uriz van iniciar un grup d’estudis del bentos marí, que poc a poc va anar creixent amb recursos i persones, per acabar esdevenint un referent mundial en el camp de l’ecologia aquàtica (Catalan, 2024). La seva recerca inclou estudis innovadors sobre comunitats de macroalgues i coral·lígen, els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes aquàtics i l’arribada d’espècies exòtiques a la Mediterrània, així com treballs sobre habitats d’aigües continentals i d’una afició seva, els bolets.

Es tracta d’un naturalista i científic extremadament prolífic, té més de 350 documents escrits entre articles, capítols de llibres, documents tècnics, etc., del quals 234 estan indexats a Scopus, la qual cosa dona fe de la quantitat i qualitat de la seva producció científica. També ha estat un gran divulgador, mitjançant xerrades de tots els nivells, presentació de llibres, conferències, etc., i publicant guies de natura, llibres i capítols de divulgació. El seu llibre Fauna i flora de la Mar Mediterrània, escrit amb col·laboració de l’il·lustrador i naturalista Toni Llobet (veure Llobet 2014), s’ha traduït a l’espanyol, francès, turc, holandès, alemany i anglès. També és fotògraf aficionat (veure Ballesteros 2010; 2016) i ha publicat en revistes com Geo i National Geographic; al seu llibre L’entorn marí de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, totes les fotografies són seves, moltes subaquàtiques (Ballesteros, 2004), i dins aquesta idea, de publicar fotografies espectaculars de fons i organismes marins també publica L’entorn marí Menorca (Ballesteros, 2005), acompanyat amb breus textos de Josep Miquel Vidal, Aleix Riera, Alfons Buenaventura i Lluís Cardona.

La seva participació a Jornades, Congressos, Conferències, Cursos universitaris i d’altres nivells, expedicions científiques, xerrades divulgatives, etc., és extraordinària. Juntament amb les seves publicacions marquen un modus vivendi amb molta de dedicació a l’estudi i protecció de les mars en tots els vessants. Nogensmenys, ha estat revisor d’unes 60 revistes científiques i editor de nombrosos llibres i monografies.

Per el Dr. Ballesteros les xerrades a les escoles són importants, però trobava que no podíem esperar a que els nostres fills o nets se conscienciïn per actuar en favor de la mar, ja que no arribarem a temps. Hem de començar ja amb les empreses, la societat i amb els qui prenen decisions ara, els polítics (Redacció 2023).

Pel que fa a premis i distincions honorífiques ja fou premi de llicenciatura (1980-81) i premi de doctorat (1984-1985) de la Universitat de Barcelona. Al 1986, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) li va concedir el premi Prat de la Riba, premi instituït a partir de 1916, de forma anual, pels treball Plantes inferiors (Llimona, 1984). L’any següent, el 1987, el mateix Institut li concedeix el premi Artur Bofill i Poch per la seva tesi. La revista Marine Pollution Bulletin li atorga el premi a l’autor més citat (2005-2009) per la seva contribució titulada: “A new methodology based on littoral community cartography dominated by macroalgae for the implementation of the European Water Framework Directive” d’E. Ballesteros, X. Torras, S. Pinedo, M. García, L. Mangialajo & M. de Torres. Al 2013 reb el premi Ginesta, (Amics de Tossa-Club Unesco). Al 2016 li atorguen el premi Medi Ambient de l’Institut d’Estudis Catalans. Al 2021 li concedeixen el Tridenti d’Oro, (Accademia Internazionale di Science e Technique Subacquee) i al 2023 el BluewaveAward Science (Bluewave Alliance). Fa poc, aquest 1 d’octubre va tenir lloc dins l’Assemblea General de la Institució Catalana d’Història Natural (Redacció 2024) el nomenament del Dr. Ballesteros com a soci honorific de l’entitat, en reconeixement a la tasca realitzada en relació al coneixement i conservació del medi natural.

L’any 1992, va esclatar el cas de l’alga invasora (Caulerpa taxifolia) i de cop el recursos varen augmentar d’una manera impensable pels estudis del bentos marí, que venien d’una situació misèrrima, seguint la tradició del país pel que fa a finançament per a la ciència (Catalan 2024).

L’alga invasora Caulerpa taxifolia, l’alga assassina, es va fer famosa. Per tal de controlar la progressió i estudiar la biologia i l’ecologia d’aquesta alga a la Mediterrània va obtenir finançament europeu, nacional i autonòmic juntament amb altres laboratoris de Marsella i Niça (França). Se va convertir en un especialista en bioinvasions marines en un lloc i temps on gairebé ningú treballava en aquest tema. Això li va permetre iniciar una col·laboració amb els departaments de Medi Ambient i/ o Pesca dels governs autonòmics (Generalitat de Catalunya, Govern de les Illes Balears) que va durar 21 anys i es va anar ampliant progressivament a la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva Hàbitats i la creació i gestió de les Reserves Marines. Gràcies al gran nombre de projectes obtinguts i finançats es va poder formar un equip d’especialistes que destacava en el coneixement de diferents metodologies i grups taxonòmics (Ballesteros, 2015). Cal recordar que el seu criteri sempre s’ha escoltat amb atenció en el temes de conservació del litoral en tota la Mediterrània (Catalan, 2024).

En aquest període de temps se va centrat en altres qüestions que mereixien un enfocament específic, diferent o precís, com les poblacions i comunitats formades per espècies d’algues del gènere Cystoseira al Mediterrani, o l’alta biodiversitat del coral·ligen i la seva vulnerabilitat. La crisi econòmica del 2009 va tallar de sobte la majoria del ingressos. Tot i així, l’any 2010, l’equip de Ballesteros va obtenir un projecte per fer una descripció i cartografia de tots els hàbitats litorals de Catalunya, on es va desenvolupar una nova metodologia per cartografiar els hàbitats litorals, projecte que va durar fins el 2013 (Ballesteros, 2015).

A Balears, durant els anys 2000 fins al menys 2010, en Kike i gràcies a diferents projectes sobretot de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, però també de la Conselleria de Medi Ambient, i del Parc Nacional de Cabrera, va poder treballar i visitar amb continuïtat les diferents reserves de Balears, per tal de fer estudis bionòmics i cartografies. Aquesta continuïtat el va permetre abordar alguns dels desafiaments ecològics més urgents del nostre temps, com ara entendre el funcionament dels ecosistemes i els patrons de biodiversitat, i de rebot, també, com l’home (com ell deia, la pitjor invasora del planeta) ha afectat aquests processos a través del Canvi Climàtic o invasions. De fet, aquestes visites, campanyes que ell li deia, era una de les parts de la ciència que més li agradava, estar a la natura, estar al mar. Amant del Mediterrani, i sobretot Balears va establir i mantenint sèries temporals úniques indispensables per entendre el funcionament del ecosistemes, però que a més li servien d’excusa per poder tornar-hi any rera any. Val a dir que just aquest agost, va fer el seguiment d’invasores que portava fent juntament amb l’Estació Jaume Ferrer des de 2008.

Els seus coneixements d’ecologia marina, taxonomia d’algues, praderes de fanerògames marines, invertebrats marins, etc., així com la seva vessant de camp, el feien un naturalista de pura raça amb coneixements pràctics de fotografia, recollida de mostres i cartografia fan que participi a nombrosos projectes i publicacions de la Mediterrània i d’altres llocs del món. Els ecosistemes d’aigua dolça (sobretot llacs), així com la flora i vegetació terrestre dels Pirineus i els bolets, eren una altra de les seves passions. L’any 2001 publica Bolets del massís de Cadiretes (Ballesteros, 2001) i anys més tard, en col·laboració, Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars (Vidal i Ballesteros, 2013). Fa pocs anys, va participar amb textos al llibre de Vida. Herbari il·lustrat de Santamans (2019).

Va formar part de l’equip de Pristine Seas de la National Geographic Society, dirigit per el prestigiós Dr. Enric Sala, com a naturalista expert. La missió del programa és trobar els llocs més prístins dels oceans i mirar d’estimular-ne la creació de reserves marines, en la que han tingut força èxit. Això els hi va permetre el somni de voltar per tot el món, trobant aquests paradisos perduts. La prova del cotó, a grans trets, era poder nedar entre un mar de taurons. La manca d’aquests gran depredadors ja és un primer indici que alguna cosa no va massa bé (Catalan, 2024).

De reconeixements n’ha tingut, entre aquests la junta de publicacions de la revista Marine Pollution Bulletin li concedeix la menció Highly Cited Author Award 2005-2009 per un treball publicat a la revista (veure Ballesteros et al., 2007); El 2013, l’Associació Amics de Tossa-Club Unesco li concedeix el premi Ginesta pels seus importants estudis científics del litoral de Tossa de Mar; El 2016 va rebre el premi de Medi Ambient de l’IEC, premi creat l’any 2012; L’any 2021 va rebre el Tridenti d’Oro per part de l’Accademia Internazionale di Scienze e Tecniche Subacquee pels seus estudis científics. Premi creat el 1960 i considerat com el guardó màxim a nivell mundial de les activitats subaquàtiques amb diferents àmbits, com el científic, el tècnic, el divulgatiu, l’esportiu, etc. El 2023 l’associació Bluewave Alliance li va concedir en la seva primera edició el premi BlueAward Science. Abans de rebre el premi de Bluewave Alliance, va ser entrevistat i surt a un article periodístic el dia Mundial del Medi ambient.

Com hem dit abans, formava part de l’equip de Pristine Seas de la National Geographic Society, fundat el 2008, la qual cosa ha fet que pogués participar en més de 40 expedicions per tot el món, contribuint a la protecció de prop de 5 milions de quilòmetres quadrats d’oceà. Ha assessorat governs sobre l’establiment de reserves marines i ha influït en marcs clau de conservació, inclòs el Pla d’Acció de la Convenció de Barcelona. N’Enric ha participat a més de 25 filmacions del National Geographic. També ha participat a altres filmacions per donar a conèixer la Mar Mediterrània.

N’Enric considerava que Pristine Seas era un projecte impressionant i transcendental per a la protecció dels hàbitats dels mars i oceans del món. El darrer viatge va ser a les illes Salomó, just abans de deixar-nos. Allà va gaudir de trobar el corall més gran i, probablement més vell, observat fins ara (veure Hobson 2024, National Geographic 2024), va fer una immersió en un nou mini submarí de National Geographic a gran profunditat, i els nens d’una illa varen corejar el seu nom mentre es cabussaven saltant al voltant del vaixell (Catalan, 2024).

Tot seguit farem un repàs, que difícilment serà exhaustiu, de com va participar al coneixement i divulgació del medi marí de les Illes Balears. En Kike va participar activament amb la SHNB, Marilles Foundation, les Conselleries de Medi Ambient i de Pesca (del

Govern de les Illes Balears i dels Consells Insulars), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO), etc. Al final d’aquesta nota necrològica hi ha una relació bibliogràfica que el va vincular amb les Illes Balears ordenada cronològicament, què tot i així, segur que ens hem deixat unes quantes cites.

En Kike va venir per primera vegada a Balears per un interès naturalista als 17 anys, sent estudiant, encara que ja havia visitat les Illes amb anterioritat. Des de llavors va tenir una intensa relació amb la mar de Balears i, especialment amb els seus pescadors, que li varen aportar molta informació. Al final, ha realitzat més projectes d’investigació relacionats amb Balears que amb Catalunya, segons paraules seves a una entrevista feta per Serra (2021).

Ha participat a cursos com a professor a diferents illes. Així, el 1995 a un curs de la UIB, titulat “Curs de formació d’especialistes en tècniques correctores dels impactes ambientals de les activitats econòmiques”, a Palma; el 1998 a la Universitat Internacional de Menorca – Illa del Rei, al curs “III Curs de tècniques d’estudi del medi natural: el bentos de substrat dur mediterrani”; el 2002 al Museu de Menorca-Earlham College a Maó, amb el curs “Problemática Ambiental de Menorca: situación y respuestas”; el 2008 “Els boscos litorals dominats per algues a la Mediterrània” al Centre de Professorat d’Eivissa i Formentera, a Eivissa; el 2010, al 36è Curs Eivissenc de Cultura, “El patrimoni natural costaner i submergit d’Eivissa i Formentera”.

Com a conferenciant, el 2002 a l’Institut Menorquí d’Estudis, “La invasió silenciosa d’espècies exòtiques; el 2004, a la Fundació La Caixa, a Palma, “La vida a la mar”; el 2007, a Sant Antoni de Portmany, “Els fons marins d’Es Vedrà i Es Vedranell”, dins la Setmana de la Ciència; a Sant Lluís, el 2021, “Patrimoni natural marí de la Reserva de Biosfera de Menorca”, organitzat pel Consell Insular de Menorca; i el mateix any, el 2021, “La mar Balear: prioritats per a la seva conservació”, organitzat per Marilles Foundation.

Va participar al projecte de ciència ciutadana “Ojo a las invasoras” del grup d’Ecologia i Macròfits Marins i la Unitat de Comunicació i Cultura Científica de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que pretén aportar a la societat informació d’interès referent a les espècies invasores de la Mediterrània, a més d’implementar un sistema ciutadà d’alerta i seguiment (IMEDEA 2024). Els primers articles que va fer les va publicar el 1981, a revistes catalanes com són el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Oecologia Aquatica i Folia Botanica Miscellanea. Revistes que es repeteixen i amplia amb revistes de l’estat espanyol els anys següents. La temàtica majoritàriament sobre algues i comunitats bentòniques, la Posidonia oceanica, fons de maërl, etc. però també sobre equinoderms, bolets, comunitats bentòniques de macròfites a llacs, etc. Inicialment es va centrar en la costa Brava de Catalunya i els llacs del Pirineu, per després estudiar les Illes Balears, de fet el 1986 va participar en un projecte d’estudi sobre l’estat de conservació dels sistemes bentònics de Cabrera i els efectes de les maniobres militars. També als inicis de la seva carrera investigadora, del 1985 al 1987, en un altre projecte, l’estudi biosedimentològic de la plataforma continental balear.

Posteriorment, va participar en molts més projectes al mar balear i de fet mai ho va deixar. N’Enric va participar a les Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears des de l’inici.

Les Jornades, hores d’ara, són organitzades per la Societat d’Història Natural amb la col·laboració de la UIB, cada 3-4 anys i tenen l’objectiu d’oferir un espai en el qual, investigadors i naturalistes de diferents àmbits, puguin donar a conèixer les investigacions i línies de treball que tenen com a denominador comú les Illes Balears. Així el 1987, a les I Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (JMA) realitzades a Palma, n’Enric va participar en dues comunicacions amb col·laboració d’investigadors locals, una sobre les

comunitats bentòniques de la badia de Pollença i l’altre sobre el maërl de les zones del Freu de Cabrera i Sud de Menorca; a les IV JMA, celebrades a Mallorca i Menorca, el 2004, amb una comunicació sobre les algues invasores a les Illes Balears; a les VI JMA, celebrades a tres illes (Mallorca, Menorca i Eivissa) el 2013, sobre la restauració de las poblacions de Cystoseira barbata desaparegudes al port de Maó.

Entre Jornades i Jornades havia estat nomenat membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, l’agost del 2007, pel rigorós coneixement que tenia de la mar menorquina.

El 2018 (les JMA se celebraren a les tres illes anteriors), ja tot un referent com a naturalista i un consolidat participant a les Jornades, va fer la conferència inaugural de les VII JMA a Mallorca i a Eivissa, titulada “Una visió personal dels hàbitats marins de Balears: On erem, on som, i on hem d’anar” (Ballesteros, 2018). Tot seguit posam dos paràgrafs de la seva comunicació on recalca que s’ha d’augmentar el coneixement del medi marí de les illes Balears partint d’una nou sistema de classificació dels hàbitats marins:

“Empesos per la necessitat de tenir un sistema de classificació europeu únic dels hàbitats terrestres i marins, la classificació d’hàbitats del Conveni de Barcelona fou incorporada al sistema de classificació d’hàbitats EUNIS (European Nature Information System) (Davies et al., 2004) que -promogut per països atlàntics i nord-europeus- era orfe d’hàbitats mediterranis. El resultat fou un document, l’actual EUNIS, fortament esbiaixat cap als hàbitats atlàntics. Per aquesta raó a Espanya es va proposar crear una nova classificació, compatible amb EUNIS, que englobés de forma equitativa i amb criteris semblants als hàbitats marins atlàntics, mediterranis i macaronèsics de l’estat espanyol. Aquest sistema de classificació proposat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Marino es coneix amb el nom de “Inventario Español de Hábitats Marinos” (LPRE) (Templado et al., 2012) una obra bàsica i essencial per a la realització dels treballs realitzats de cartografia dels hàbitats marins de les Balears. De fet el catàleg d’hàbitats marins de Balears de Ballesteros i Cebrian (2015) és un subconjunt del LPRE.

Per a la seva estada a Eivissa dins de les VII JMA, l’organització li va donar a triar entre estar a un hotel o restar en nosaltres a una casa de colònies que ens havia deixat l’Ajuntament de Sant Josep. La seva elecció fou estar amb nosaltres, i ens va preparar el sopar, de peix, naturalment !! Una altra qualitat que no coneixíem, la de cuiner.

Penso, doncs, que en el futur s’ha d’invertir en augmentar el coneixement dels hàbitats marins de les illes Balears, en la línia, ja encetada, d’algunes iniciatives pioneres en aquest sentit (vegeu, per exemple Barberá et al., 2012). Seria convenient utilitzar el sistema de classificació EUNIS en futurs treballs de descripció d’hàbitats i cartografies per a facilitar les comparacions amb d’altres indrets i s’hauria d’apostar per obtenir un coneixement de base (“baseline”) que permeti esbrinar en un futur els més que possibles canvis als que es veuran afectats els ecosistemes a causa de les múltiples pressions antròpiques que els afecten ja i que els afectaran previsiblement més dintre d’unes poques dècades.”

El 24 de novembre de 2021, a Palma realitza la conferencia “La mar Balear: prioritats per a la seva conservació” (Marilles Foundation 2021) organitzada per Marilles Foundation, entitat amb la que va participar activament i va publicar una sèrie de miniguies i pòsters de fauna i flora (veure bibliografía) on la SHNB hi va col.laborar. Marilles Foundation és una fundació sense ànim de lucre que treballa per a convertir les Illes Balears en un exemple mundial de la conservació de la mar (Marilles Foundation 2024a) i en Kike hi va participar des del principi (Marilles Foundatio 2024c). També ha participar amb Cleanwave Foundation (2024) que també treballa en la conservació de la mar balear.

El 2022 va formar part del comitè científic de les VIII JMA, que per primera vegada se varen celebrar a les 4 illes més grans de l’arxipèlag. A més, és coautor d’una de les ponències titulada “Tot el què hem après durant 20 anys d’estudi de les macroalgues marines invasores a Balears” que va exposar a la seu de Palma i de Menorca, i a més de dues comunicacions.

El mateix any, el 2022 publica al Bolletí de la SHNB un extens treball sobre una proposta d’àrees protegides a les Illes Balears fruit d’una encomanda de la Fundació Marilles, de la qual no va voler cobrar. Només posà una condició, que se publicàs al Bolletí de la Societat per incrementar la difusió i comptar amb doble avaluació. En aquest cas me cridà, com a editor del BSHNB, per demanar si l’article podia superar les 20 pàgines suggeries a les normes de publicació. Naturalment, la resposta va ser si, i finalment l’assaig va tenir 62 pàgines! . Així la mar té una repercussió sòcio-econòmica transcendental a les Illes Balears (el turisme i la pesca) i l’adequada conservació és fonamental per al seu futur. Un dels mecanismes per garantir-ne la conservació és la creació d’àrees marines protegides, iniciativa en la que Balears està molt ben posicionada respecte a d’altres regions mediterrànies. Tot i això encara és lluny de la voluntat de la Comissió Europea de tenir protegits el 30% dels mars europeus per a l’any 2030 i un terç d’aquesta àrea (és a dir el 10% del mar) com a àrees de protecció elevada (zones sense pesca). Aquest va ser el motiu del Dr. Ballesteros per fer una proposta d’àrees marines protegides en l’entorn balear utilitzant criteris biològics i geomorfològics que acostin la protecció del mar balear a aquest 30/10 desitjat i que va publicar al Bolletí de la SHNB. Va definir i contextualitzar 4 categories de protecció: les àrees marines protegides (AMPs), amb protecció lleu-mitjana, les àrees de no pesca (ANPs), amb protecció elevada, les reserves integrals (RIs), de protecció màxima, i les àrees de conservació (ACEs), de protecció lleu lligada a una utilització molt gran de l’espai proposat per les activitats humanes. Aquesta proposta tenia en compte les àrees existents ja protegides sota les figures d’àrees marines protegides d’interès pesquer i de parc nacional però no els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. La proposta conservaria aproximadament un 15% del mar balear sota la forma d’AMP, dos terços del qual (és a dir un 10%) sota la categoria d’ANP. Mig en broma mig en sèrio, comentava que el Bolletí era la revista científica més ràpida del món, doncs en pocs dies d’estar acceptat un article, ja tenia les proves d’impremta sobre la taula i després de revisió pels autors, ràpidament estava publicada online.

El Dr. Ballesteros remarca la voluntat d’assaig d’aquesta proposta, feta amb criteris unipersonals, però amb la intenció de que serveixi de base per a encetar una discussió profunda sobre aquest tema a diferents nivells de la societat balear (veure Ballesteros 2022). Va participar en un total de 11 articles al Bolletí de la SHNB, ja sigui tot sol o en col·laboració. El primer va ser sobre la Caulerpa prolifera a la badia de Pollença (Mallorca) al Bolletí 33 corresponent al 1989-90; i el darrer, al Bolletí 67 (2024) amb l’article sobre l’evolució de l’alga invasora Batophora que ja havia indicat anys abans a s’Estany des Peix (Formentera). També va formar part del comitè científic del Bolletí des de inicis dels 90 del segle passat, revisant molts dels articles que feien referència a biodiversitat marina. Les revisions normalment es demoren molt, però ell ho feia de seguida, amb un o dos dies després de la petició d’avaluació.

En les Monografies de la SHNB ha participat a quatre volums i el 1993 va ser co-editor de la monografia núm. 2, Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, juntament amb en Josep Antoni Alcover i en Joan J. Fornós. Una obra excel·lent que va marcar un abans i un després del coneixement de l’Arxipèlag. En aquesta monografia va participar a cinc capítols.

A la Mon. 20 (2015), Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears, participa en un capítol on es parla dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació.

A la Mon. 29 (2020), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears, va participar moltíssim i degut al format peculiar i a la manera de presentar la feina al volum té signats més de 12 col·laboracions, la qual cosa no és d’estranyar ja que era un dels grans coneixedors de la mar balear (el mateix passa amb les col·laboracions fetes a Atles d’Ecosistemes dels Països Catalans). L’1 de juliol del 2021, n’Enric Ballesteros, en Guillem X. Pons i en Miquel Mir (Conseller de Medi Ambient del GOIB) i en Joan Mayol (per via telemàtica), junt amb altres membres de l’IME presentaren el llibre a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis. En Kike va bussejar en tots aquests illots (en el llibre apareixen 149 illots) i comentà, durant la presentació, algunes de les seves experiències. Hem de recordar que n’Enric era membre de l’IME i des d’octubre de 1999 fins l’actualitat, membre del comitè científic de les Àrees Marines Protegides de Menorca, la qual cosa suposa un lligam fort amb l’illa. En aquesta ocasió ell era per Menorca i tenia que partir el mateix dia, i va voler canviar l’agenda per estar present en aquest acte.

Passats 28 anys de la primera monografia de Cabrera, a la nova, la Mon. 30 (2020), participa a tres articles, un sobre el bentos dels fons infralitorals, un altre sobre el coral·lí i avellanat i el darrer sobre les coves marines.

Va participar a un documental fet a les Illes Balears, en concret al darrer capítol d’Arxipèlag blau, a l’episodi 6, “Passat, present i futur”. (AB. Ep. 6, 2023). Arxipèlag blau, és sèrie documental de sis capítols, una producció d’IB3 i la Fundació Marilles, en col·laboració amb la productora Miraprim, que mostra imatges espectaculars dels hàbitats i fauna marines de les Illes Balears. Una diversitat de vida i d’habitats que tenim molt a prop, però que molts desconeixen i que en Kike sempre ho recordava.

Segons paraules de n’Enric, parlant del seu equip deia que “la rendició no està al nostre diccionari” quan es referia a cercar nous projectes, noves aventures, nous horitzons… (Ballesteros 2015). Encara que ens hagi deixat, el seu llegat viu als esculls, les praderies submarines i els hàbitats que va ajudar a protegir, així com a la memòria dels qui van compartir la seva visió d’un món on els mars puguin florir en el seu estat més pur (Redacció. 2024b).

Dirigí prop d’una desena de tesis doctorals, i algunes d’elles, com són la de Marta Sales (2010) Cystoseira-dominated assemblages from sheltered areas in the Mediterranean Sea; diversity, distribution and effects of pollution. Universitat de Girona; i Maria Elena Cefalì (2019) Distribución geográfica, predicción espacial y diversidad de los hábitats litorales en la costa catalana. Universitat de Girona, treballen a l’actualitat a les aigües que tant estimava de Menorca. La seva relació amb Menorca i amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’IME i amb l’estació d’investigació Jaume Ferrer-IEO ja es poden veure els seus lligams amb aquestes dues tesis.

Un altre dels aspectes pocs destacats d’un curriculum és el suport que es pot donar des de l’acadèmia o des del món científic a la Societat. El 2019 respecte del contenciós entre la Comunitat Autònoma i el Govern de l’Estat sorgeix un problema sobre la gestió de les àrees que se va ampliar el parc Nacional de Cabrera que se dirimeix al Tribunal Suprem. En aquesta sentencia favorable a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears apareix:

“Se refiere la parte al requerimiento de la Comunidad Autónoma, fecha 15 de abril de 2019, formulado a la Administración del Estado para la anulación o revocación de los párrafos segundo y tercero del punto Tercero del acuerdo del Consejo de Ministros impugnado, con indicación de la amplia documentación que lo acompañaba y antes examinada, y especial referencia a la incorporación del informe emitido por D. Enric Ballesteros Sagarra, Investigador Científico perteneciente al CENTRE D’ESTUDIS AVANÇATS DE BLANES dependiente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), especialista en Funcionamiento del Ecosistema Pelágico y Bentónico y en Ecología Marina, que viene a poner de manifiesto la continuidad ecológica del espacio protegido inicialmente (terrestre y marino) con el espacio marino al que se extiende la ampliación operada por el Acuerdo del Consejo de Ministros de 1 de febrero de 2019.

Señala que al remitir el expediente administrativo original a solicitud del órgano jurisdiccional actuante, se incluyó un “informe” del Instituto Español de Oceanografía (IEO), con firma electrónica de 7 de agosto de 2019, y que consta que había sido solicitado el 20 de mayo de 2019, con evidente posterioridad al Acuerdo del Consejo de Ministros y después del requerimiento practicado, cuestionando sus apreciaciones y, termina la exposición de hechos de la demanda, refiriéndose al informe recabado, con posterioridad a la interposición del presente recurso contencioso-administrativo, de la Societat d’Història Natural de Balears que – a la vista de la documentación que se ha servido para determinar la ampliación del Parque Nacional de constante referencia y el propio contenido del acto administrativo recurrido – se pronuncia en favor la existencia de continuidad ecológica entre el ámbito originario y el ampliado y la subsiguiente necesidad de una gestión unitaria de dichos espacios por parte de la Comunidad Autónoma de les Illes Balears”.

El dia que es va comunicar la sentència, que feia seus tots els nostres arguments, va ser molt feliç, donat que parlàrem molt de temps per telèfon sobre quina estratègia podria ser millor per a tenir sentència favorable, i tots junts celebràrem que el sentit comú i els arguments científics esgrimits foren tinguts en compte (Sentència del Tribunal Suprem de la Sala de lo Contencioso-Administrativo Sección Quinta. Sentencia núm. 1507/2020, 12 de novembre 2020).

En Kike estimava la mar i era on se trobava millor. A més, el seu coneixement i la seva passió per l’estudi i protecció de la mar balear són més que evidents amb la quantitat de treballs i esdeveniments on ha participat. Era un veritable Neptú de la mar balear i de la Mediterrània i del món, i sempre ho serà pels teus amics de la Societat d’Història Natural de les Balears.

Enric Ballesteros Sagarra (Kike) no tan sols va ser un científic extraordinari sinó també una persona extraordinària, amb una enorme capacitat de fascinar no tan sols a les persones amb coneixements científics sinó, i especialment, a les que n’estan mancades. Tenia una gran capacitat per connectar amb els pescadors, els patrons i guardes de les reserves, els agents de medi ambient, els informadors ambientals, fins i tot amb els militars i guardia-civils de Cabrera, cosa que feia de forma natural i que li permetia accedir a fonts d’informació vedades per a la immensa majoria dels científics. A tall d’exemple, conta la llegenda que un bon dia va comparèixer al port de Ciutadella de Menorca i va veure un llaüt de pesca, el Curniola, que estava amarrant; ràpidament va establir una conversa amb els tripulants, els germans

Ciscu i Joan Canals, i va aconseguir que el duguessin a bord per anar a pescar llagosta, iniciant una amistat que ha durat més de 45 anys i una prolífica producció científica a partir de les mostres del fons marí del Canal de Menorca que sortien amb les xarxes. De la mateixa manera, a les virtuts acadèmiques hem d’afegir que era un bon cuiner de peix, gourmet i que apreciava el bon vi, capacitats que, encara més, l’ajudaven a socialitzar.

La seva intensa relació laboral amb les Illes Balears no es pot entendre sense la intermediació de na Catalina Massutí Jaume, biòloga i funcionària d’Espais Naturals, que el coneixia de la seva etapa d’estudiant a la UB i que va ser la persona que, cap als anys 80 del segle passat, el va introduir i posar en contacte amb els científics i tècnics del GOIB. A partir de 1985, i gairebé de forma ininterrompuda, en Kike va venir any rere any a les illes a fer campanyes de recerca finançades per diferents departaments del GOIB, amb estades que podien durar setmanes: les praderies de la badia de Fornells, Cabrera, les algues invasores, el seguiment de les múltiples reserves marines, els fons coral·lígens del canal de Menorca, les cistoseires del port de Maó, … gairebé ho va tocar tot. Aquestes visites van enriquir als que ja estàvem aquí (la pròpia Catalina Massutí, Sebastià Pou, Francesc Riera, Antoni M. Grau, Josep Coll, Gabriel Morey, Oliver Navarro, i molts d’altres), de manera que no es pot entendre el gran nombre d’espais marins protegits que tenim aquí sense la influència den Kike.

Per altra banda, el Kike no venia sol: al principi, l’acompanyaren els seus grans amics Mikel Zabala i Toni Garcia-Rubies, però progressivament va venir amb persones que es

formaven amb ell (Natàlia Sant, Boris Weitzmann, Susana Pinedo, Conxi Rodríguez-Prieto, Teresa Alcoverro, Emma Cebrián, etc.), moltes de les quals, actualment són referents en el camp de la recerca marina i mantenen una bona relació amb la ciència illenca. En Kike, ja molt malalt, va estar al peu del canó fins al final. La DG Pesca l’havia convidat com expert a l’Estratègia Balear de Zones Somes, cosa que va acceptar immediatament, i va participar des de les illes Salomó a la primera reunió de dia 28 d’octubre, quan allà eren les 11 del vespre!

El seu compromís amb la conservació era entusiasta i mai defallia. El trobarem a faltar.

Guillem X. Pons, Antoni M. Grau, Damià Vicens, Catalina Massutí i Emma Cebrian.

Referències

AB, Ep. 6. 2023. Passat, present i futur. Arxipèlag blau, Episodi 6. Documental de televisió. Fundadació Marilles, productora Miraprim i IB 3 Televisió. https://www.youtube.com/watch?v=jMgmOXG7_XQ

Ballesteros, E. 1984. Els vegetals i la zonació litoral: espècies, comunitats i factors que influeixen en la seva distribució. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. 587 pp.

Ballesteros, E. 2004. L’entorn marí de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Ed. Competium. 4, 124 pp.

Ballesteros, E. 2006. Mediterranean coralligenous assemblages: a synthesis of the present knowledge. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, 44: 123-195.

Ballesteros, E. 2015. Shifting funds in marine benthic ecosystems: from survival to plenty and back. Centre d’Estudis Avançats de Blanes, 30 anys. 21-23.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2015. Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació. In: Govern de les Illes Balears. Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 20: 93-110.

Ballesteros, E., Torras, X., Pinedo, García, S. M., L. Mangialajo, L. i De Torres, M. 2007. A new methodology based on littoral community cartography for the 6 implementation of the European Water Framework Directive. Marine Pollution Bulletin, 55:172-180.

Ballesteros, E. 2010. Al mar, també amb molta cura. In: Quadern de precaucions i bona pràctica fotogràfica a la natura (eds. H. Dalmau & A. Massó). Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura i Institució Catalana d’Història Natural. pp. 27-31.

Ballesteros, E. 2016. Fotografia i ciencia / Fotografía y ciencia / Photography and Science. In: Inspirats per la Natura. Concurs Internacional de Fotografia de Natura Montphoto 20th: 165-166. Associació Montphoto, Lloret de Mar.

Barberá, C., Moranta, J., Ordines, F., Ramon, M., de Mesa, A., Díaz-Valdés, M., Grau, A.M. i Massutí,

E. 2012. Biodiversity and habitat mapping of Menorca Channel (western Mediterranean): Implications for conservation. Biodiversity and Conservation, 21: 701-728.

Catalan, J. 2024. Traspàs de Kike Ballesteros. CREAF. 03/12/2024. Opinió. https://www.creaf.cat/ca/articles/traspas-de-kike-Ballesteros

Cleanwave  Foundation.  2024.  https://www.cleanwavefoundation.org/ Video a: https://www.youtube.com/watch?v=vCjid7D6t4g

Davies, C., Moss, D. i Hill, M.O. 2004. EUNIS Habitat classification system revised 2004. European Topic Centre on Nature Protection and Biodiversity. 306 pp.

Hobson, M. 2024. Los científicos descubren el coral más grande del mundo; es tan grande que se puede ver desde el espacio. National Geographic. https://www.nationalgeographic.es/medio- ambiente/2024/11/descubren-coral-mas-grande-mundo-pristine-seas

IME 2021. Presentació del llibre “Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears”. Institut Menorquí d’Estudis. https://www.youtube.com/watch?v=jaz-0YWrEJI

IMEDEA. 2024. Ojo a les invasoras. https://imedea.uib-csic.es/sites/ojoinvasoras/about/

Linares, C., Vidak, M. Canals, M., Kersting, D.K., Amblas, D., Aspillaga, E., Cebrian, E., Delgado- Huertas, A., Díaz, D., Garrabou, J., Hereu, B., Navarro, L., Teixidó, N i Ballesteros, E. 2015. Persistent natural acidification drives major distribution shifts in marine benthic ecosystems. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 282: 20150587.

Llimona, X. 1984. “Flora i vegetació criptogàmica del proposat Parc Natural del Cap de Creus. I. Zona costanera”. University of Barcelona.

Llobet, T. 2014. Treballant en un somni marí. https://www.tonillobet.com/uncategorized/treballant-en- un-somni-mari/

Marilles Foundation 2021. Conferència Dr. Enric Ballesteros. https://www.youtube.com/watch?v=dOV–r7K1qc Marilles Foundation 2024a. https://marilles.org/

Marilles Foundation 2024b. En memòria de Kike Ballesteros. 28-11-2024. https://marilles.org/es/post/en-memoria-de-kike-Ballesteros

Marilles Foundation. 2024c. Gràcies Kike. 05-12-2024. https://marilles.org/ca/post/gracies-kike National Geographic. 2024. Nuevo descubrimiento: Hallan en las Islas Salomón el coral más grande del  mundo. Honiara, Islas Salomón (14 de  noviembre de 2024) https://news.nationalgeographic.org/new-discovery-largest-coral-in-the-world-found-in-the- solomon-islands/

Redacció 2023. “El mar no es un parque de atracciones ni un supermercado. Es un ecosistema vivo” https://www.lavanguardia.com/vida/20230605/9012512/mar-parque-atracciones-supermercado- ecosistema-vivo-brl.html

Redacció 2024. El Dr. Enric Ballesteros, nou Soci d’Honor de la Institució Catalana d’Història Natural. Notícies CEAB. 03-10-2024. https://www.ceab.csic.es/el-dr-enric-Ballesteros-nou-soci-dhonor- de-la-institucio-catalana-dhistoria-natural/

Redacció. 2024a. Fallece Enric Ballesteros, investigador del CEAB-CSIC, destacado biólogo y ecólogo. Notas de prensa 28-11-2024. https://delegacion.catalunya.csic.es/fallece-enric- Ballesteros-investigador-del-ceab-csic-destacado-biologo-y-ecologo/

Redacció. 2024b. Adiós a Enric ‘Kike’ Ballesteros, un faro para la ecología marina. Revista aQua. https://www.revistaaqua.com/adios-a-enric-kike-Ballesteros-un-faro-para-la-ecologia-marina/

Santamans, J. 2019. Vida, herbari il·lustrat. Textos d’Enric Ballesteros. Editorial Bridge. 287 pp.

Serra, J. J. 2021. Enric Ballesteros: «El mar es un espacio natural, no de ocio, hay que reducir la presión». Ultima Hora, 25-11-21.

Teixidó, N., Gambi, M.C., Parravacini, V., Kroeker, K., Micheli, F., Villéger, S. i Ballesteros, E. 2018. Functional biodiversity loss along natural CO2 gradients. Nature Communications, 9: 5149.

Templado, J., Ballesteros, E., Galparsoro, I., Borja, A., Serrano, A., Marín, L. i Brito, A. 2012. Guía interpretativa: Inventario español de hábitats marinos. Inventario español de hábitats y especies marinos. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 229 pp.

Vergés, A., Doropoulos, C., Malcom, H. A., Skye, M., García-Pizá, M., Marzinelli, E.M., Campbell,

A. H., Ballesteros, E., Hoey, A.S., Vila-Concejo, A. i Steinberg, P.D. 2016. Long term empirical evidence of ocean warming leading to tropicalization of fish communities, increased herbivory and loss of kelp. Proceedings of the National Academy of Sciences,113: 13791-13796.

Vidal, J.M. i Ballesteros, E. 2013. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Brau Edicions.

Bibliografia del Dr. Enric Ballesteros sobre les Illes Balears ordenada cronològicament

Ballesteros, E., Boudouresque, C. F., Perret-Boudouresque, M. i Romero, J. 1985. Catàleg de les espècies d’algues marines bentòniques dels Països Catalans. In: Història Natural dels Països Catalans, vol. IV. Plantes inferiors (ed. R. Folch): 313-329. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Camps, J., Uriz, M. J. i Ballesteros, E. 1986. Estudio preliminar del sistema bentónico de Cabrera: descripción, estado de conservación y efectos de las maniobras militares. Informe técnico del CSIC, 60 pàg.

Sancho, C., Uriz, M. J., Ballesteros, E., 1987. Estudio preliminar del sistema bentónico del archipiélago de Cabrera: descripción, estado de conservación y efectos de las maniobras militares. En: Tortosa, E. (Coord.). El medio físico y biológico en el archipiélago de Cabrera. Valoración ecológica e impacto de las maniobras militares. Ministerio de Defensa-CSIC, Madrid. 53–75.

Ballesteros, E., Fornós, J. J., Massutí, C. i Zabala, M. 1987. Les comunitats bentòniques de la Badia de Pollença. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Ciutat de Mallorca, 2-3 juliol de 1987 / por Joan Rita Larrucea, 102-103.

Ballesteros, E., Dantart, L., Garcia, L. i Zabala, M. 1987. La comunitat de maërl de les zones del Freu de Cabrera i Sud de Menorca. I Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: llibre de resums. Ciutat de Mallorca, 2-3 juliol de 1987 / por Joan Rita Larrucea, 104.

Casas, C., Llimona, X., Ballesteros, E., Cambra, J., Comín, F. i Gómez Bolea, A. 1988. Tal·lòfits (plantes inferiors) In: Natura, ús o abús?. Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans, 2 ed. (ed. R. Folch): 254-263. Barcino. Barcelona.

Polo, L., Vallespinos, F. i Ballesteros, E. 1988. Contaminació de les aigües marines. In: Natura, ús o abús?. Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans 2 ed. (ed. R. Folch): 203-205. Barcino. Barcelona.

Ballesteros, E. 1989. Contribució al coneixement algològic de la Mediterrània espanyola, VIII. Addicions a la flora balear. Folia Botanica Miscellanea, 6: 65-70.

Ballesteros, E. 1989. Isoetes histrix Bory a les illes Balears. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 57: 107.

Ballesteros, E. 1989-1990. Els herbeis de Caulerpa prolifera (Forss-kal) Lamouroux de la badia de Pollença (Mallorca, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 33 (1989-1990): 99- 116.

Canals, M., Calafat, A.M., Casamor, J.L., Serra, J., Ballesteros, E. i Zabala, M. 1990. Keys for sedimentation in the Balearic Islands continental margin: benthic carbonate production vs. particle fluxes. CIESM Congress 1990, Perpignan. Rapp. Comm. int. Mer Medit., 32, 1.

Boudouresque, C.F., Meinesz, A., Ballesteros, E., Ben Maiz, N., Boisset, F. Cinelli, F., Cirik, S., Cormaci, M., Jeudy De Grissac, A., Laborel, J., Lanfranco, E., Lundberg, B., Mayhoub, H., Panayotidis, P., Semroud, R., Sinnassamy J.M. i Span, A. 1990. Livre Rouge “Gérard Vuignier” des végétaux, peuplements et paysages marins menacés de Méditerranée. MAP Technical Report Series, 43. UNEP/IUCN/GIS Posidonie. Athens. 250 pp.

Uriz, M.J., Martin, D., Turón, X., Ballesteros, E., Hughes, R., i Acebal, C. 1991. An approach to the ecological significance of chemically mediated bioactivity in Mediterranean benthic communities. Marine Ecology Progress Series, 70: 175-188.

Ballesteros, E. 1992. Els fons rocosos profunds amb Osmundaria volubilis (Linné) R. E. Norris a les Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 35: 33-50.

Ballesteros, E. 1992. Contribució al coneixement algològic de la Mediterrània espanyola, IX. Espècies interessants de les Illes Balears. Folia Botanica Miscellanea, 8: 77-102.

Ballesteros, E. 1992. Els fons marins de l’illa de Menorca: bionomia, estat general de conservació, interès i zones a protegir. In: Vidal, J.M. i Rita, J. (eds.). Jornades sobre conservació i desenvolupament a Menorca: 137-141. Unesco.

Gómez Garreta, A. i Ballesteros, E. 1992. Cystoseira jabukae Ercegovic, a new record from the Balearic islands. Flora Mediterranea, 2: 91-93.

Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. 1993. Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. CSIC- Editorial Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2. 778 pp.

Ballesteros, E. 1993. Algues bentòniques i fanerògames marines. In: Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera (eds. J. A. Alcover, E. Ballesteros i J. J. Fornós). Monografies de la Societat d’Història Natural de Balears 2: 503-530. CSIC-Ed. Moll. Palma de Mallorca.

Corbera, L., Ballesteros, E. i García, Ll. 1993. Els crustacis decàpodes. In: J.A. Alcover, E. Ballesteros i J.J. Fornós (eds.). Historia Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 579-587. CSIC- Moll.

Ballesteros, E. i Zabala, M. 1993. El bentos: el marc físic. In: Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (eds.). Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 663-685.

Ballesteros, E., Zabala, M., Uriz, M.J., Garcia-Rubies, A. i Turon, X. 1993. El bentos: les comunitats. In: Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, J.J. (eds.). Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 687-730.

Uriz, M. J., Zabala, M., Ballesteros, E., García-Rubies, A. i Turón, X. 1993. El bentos: les coves. In: Història Natural de l’arxipèlag de Cabrera (eds. J. A. Alcover, E. Ballesteros i J. J. Fornós). Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2: 731-748. CSIC-Ed. Moll. Palma de Mallorca.

Pou S., Ballesteros E., Delgado O., Grau A. M., Riera F. i Weitzmann B. 1993. Sobre la presencia del alga Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) en Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 36:83-90.

Ballesteros, E. 1994. The deep-water Peyssonnelia beds from the Balearic Islands (Western Mediterranean). Mar. Ecol., 15 (3/4): 233-253.

Ballesteros, E, i Rodríguez-Prieto, C. 1996. Presència d’Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 39: 135-138.

Canals, M. i Ballesteros, E. 1997. Production of carbonate sediments by phytMarilles Foundation 2021obenthic communities in the Mallorca-Minorca Shelf, Northwestern Mediterranean Sea. Deep Sea Res. II, 44: 611-629.

Delgado, O., Grau, A.M., Pou, S. Riera, F., Massutí, C., Zabala, M. i Ballesteros, E. 1997. Seagrass regression caused by fish cultures in Fornells Bay (Menorca, Western Mediterranean). Oceanol. Acta, 20: 557-563.

Ribera, G., Coloreu, M., Rodríguez-Prieto, C. i Ballesteros, E. 1997. Phytobenthic assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean): composition and distribution. Botanica Marina, 40: 523-532.

Ballesteros, E. 1998, Addicions a la fauna d’invertebrats bentónics marins de l’Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears, Mediterrania Occidental). Boll, Soc. Hist. Nat. Balears, 41: 41-48.

Ballesteros, E., Grau, A. M, i Riera, F. 1999. Caulerpa racemosa (Forsskål) J. Agardh (Caulerpales, Chlorophyta) a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 42: 65-68.

Ballesteros, E. i Zabala, M. 1999. El bentos sobre substrat rocós a la Mediterrània. L’Atzavara, 8: 17- 31.

Ballesteros, E. 2000. Flora marina. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 175- 188. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Ballesteros, E. 2000. Comunidades bentónicas. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 189-206. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Ballesteros, E. 2000. Invertebrados marinos. In: Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera: 207-226. Esfagnos. Talavera de la Reina.

Moreno, J., Ballesteros, E. i Amengual, J. 2001. Arxipèleg de Cabrera, Parc Nacional. Lunwerg. Barcelona. 222 pp.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2003. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva de sa badia de Palma. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 61 pp. Inèdit.

Ballesteros, E., Garcia-Rubies, A., Cebrian, E., Pinedo, S. i Torras, X. 2003. Avaluació del fons marí de l’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau. Centre d’Estudis Avançats de Blanes- CSIC. 131 pp. Inèdit.

Sales, M., García-Rubies, A., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2004. Estudi sobre el fons marí de l’Illa de l’Aire. Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2004. Bionomia bentònica del parc de Llevant-Artà, la reserva de Migjorn i Sa Dragonera. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 134 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. 2004. Espècies marines invasores: un problema ambiental emergent a les illes Balears. In: Pons, G.X. (Ed.). IV Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Illes Balears, Palma de Mallorca: 13-15.

Martí R., Uriz M.J., Ballesteros E. i X. Turón. 2004. Benthic assemblages in two Mediterranean caves: species diversity and coverage as a function of abiotic parameters and geographic distance. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 84: 557-572.

Ballesteros, E. 2004. Biodiversidad marina y costera. In: La red de Parques Nacionales de España: 318-332. Canseco Editores & Organismo Autónomo de Parques Nacionales.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2005. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva dels Freus entre Formentera i Eivissa. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 110 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2005. Estudi sobre la bionomia bentònica, biodiversitat i cartografia de la reserva del nord de Menorca. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 127 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2006. LIC Costa de Llevant de Mallorca ES5310030. Informe Proyecto LIFE-Posidonia. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 38 pp. Inèdit.

Coma, R., Linares, C., Ribes, M., Díaz, D., Garrabou, J. i Ballesteros, E. 2006. Consequences of a mass mortality in populations of Eunicella singularis (Cnidaria: Octocorallia) in Menorca (NW Mediterranean). Mar. Ecol. Prog. Ser., 327: 51-60.

Ballesteros, E. 2007. Islas Baleares. In: Fondos del Mediterráneo Español. Nextcomm. S.L.: 137-154. Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2007. Invasion of the alien species Lophocladia lallemandii in Eivissa- Formentera (Balearic Islands). In: Pergent-Martini, C. i El Asmi, S. (Eds.). Proceedings of the Third Mediterranean Symposium on Marine Vegetation (Marseilles, 27-29 Mars 2007). C. Le Ravallec Ed., RAC/SPA publ., Tunis: 34-41.

Ballesteros, E., Cebrian, E. i Alcoverro, T. 2007. Mortality of Shoots of Posidonia oceanica Following Meadow Invasion by the Red Alga Lophocladia lallemandii. Bot. Mar., 50(1): 8–13.

Ballesteros, E., López, P., Garcia-Rubies, A., Linares, C. i Cebrian, E. 2007. Els fons marins d’Es Vedrà i Es Vedranell: espècies, comunitats i cartografia bionòmica. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 49 pp. + Annexos. Inèdit.

Ballesteros, E., Torras, X., Pinedo, S., García, M., Mangialajo, L. i De Torres, M. 2007. A new methodology based on littoral community cartography dominated by macroalgae for the implementation of the European Water Framework Directive. Mar. Poll. Bull., 55: 172-180.

Sales, M. i Ballesteros, E. 2007. Distribució de les comunitats de Cystoseira C. Agardh a les cales de Menorca: relació amb els paràmetres ambientals i la qualitat de l’aigua. V Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears: ponències i resums / Guillem Xavier Pons Buades, 248-249.

Ballesteros, E. 2007. L’entorn marí/Entorno Marino MENORCA. Edició Competium S.L. Girona. 129 pp.

Ballesteros, E. 2007. Islas Baleares. En: Fondos del Mediterráneo español: 137-154. Nextcomm S.L.

Ballesteros, E. 2007. Los fondos marinos del Archipiélago de Cabrera. En: El Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera, un enclave militar conservado para el futuro. Ministerio de Defensa. 140- 171.

Ballesteros, E., Pinedo, S. i Torras, X. 2008. Cartografia detallada dels fons marins de s’Estany des Peix. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 37 pp. Inèdit.

Ballesteros, E. 2008. The Deep‐Water Peyssonnelia Beds from the Balearic Islands (Western Mediterranean). Marine Ecology, 15(3‐4): 233-253.

Ballesteros, E. 2008. La rápida expansión de algas del género Caulerpa por el Mediterráneo. En: Invasiones biológicas (coords. M. Vilà, F. Valladares, A. Traveset, L. Santamaría & P. Castro). Colección Divulgación. CSIC. Madrid. 155-158.

Ballesteros, E. 2008. Els fons rocosos de l’arxipèlag de Cabrera. En: Cabrera. Els tresors de l’illa: 167-180. Promomallorca Edicions. Palma.

Ballesteros, E. 2008. Lechos de algas: prados y bosques submarinos. En: Mares de España (eds. R. Martínez i J.M. Cornejo): 241-254. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Ballesteros, E. 2008. Especies invasoras. En: Actividades humanas en los mares de España: 177-185. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

García-Berthou, E., Ballesteros, E. i Sanz-Elorza, M. 2008. Múltiples orígenes y vías de introducción de las especies invasoras. En: Invasiones biológicas (coords. M. Vilà, F. Valladares, A. Traveset, L. Santamaría i P. Castro): 29-40. Colección Divulgación. CSIC. Madrid.

Arévalo, R., Fernández, N., García, V., López, P., Terrades, M., Ballesteros, E., Orozco, F. Barón, A. 2008. Evaluación de la calidad ambiental de las masas de agua costeras utilizando las macroalgas i los invertebrados bentónicos como bioindicadores. Conselleria de Medi Ambient.

Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2009. Temporal and spatial variability in shallow- and deep-water populations of the invasive Caulerpa racemosa var. cylindracea in the Western Mediterranean. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 83: 469-474.

Ballesteros, E., J. Garrabou, B. Hereu, M. Zabala , E. Cebrian, E. Sala 2009. Community structure and growth of a deep water stand of Cystoseira zosteroides (Phaeophyta) in the Northwestern Mediterranean. Estuarine Coastal and Shelf Science. 82: 477-48

Sales, M. i Ballesteros, E. 2009. Shallow Cystoseira (Fucales: Ochrophyta) assemblages thriving in sheltered areas from Menorca (NW Mediterranean): Relationships with environmental factors and anthropogenic pressures. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 84: 476-482.

Vergés, A., Alcoverro, T. i Ballesteros, E. 2009. Role of fish herbivory in structuring the vertical distribution of canopy algae Cystoseira spp. in the Mediterranean Sea. Marine Ecology Progress Series, 375: 1-11.

Ballesteros, E., Pinedo, S., Martínez-Crego, B.,Vich, M.A., Díaz-Valdés, M., Terradas, M., Casas, E. i Cefalì, M. 2009. Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua costaneres utilitzant les macroalgues i els macroinvertebrats bentònics com bioindicadors. In: I Jornada Cientificotècnica de la Directiva Marc de l’Aigua. Estat ecològic de les masses d’aigua a les Illes Balears. Palma, 26 de novembre de 2009. Governs de les Illes Balears, 10 pp.

Coll, M., Piroddi, C., Steenbeek, J., Kaschner, K., Ben Rais Lasram, F., Aguzzi, J., Ballesteros, E., Bianchi, C.N., Corbera, J., Dailianis, T., Danovaro, R., Estrada, M., Froglia, C., Galil, B.S., Gasol, J.M., Gertwagen, R., Gil, J., Guilhaumon, F., Kesner-Reyes, K., Kitsos, M.S., Koukouras, A., Lamparidou, N., Laxaman, E., López Fe de la Cuadra, C.M., Lotze, H.K., Martin, D., Moillot, D., Oro, D., Raicevich, S., Rius-Barile, J., Saiz-Salinas, J.I., San-Vicente, C., Somot, S., Templado, J., Turon, X., Vafidis, D., Villanueva, R. i Voultsiadou, E. 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns and threats. PLoS ONE 5(8): e11842.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Linares, C., Tomas, F., García, M. i Torras, X. 2010. Els fons marins dels Illots de Ponent: espècies, comunitats i cartografia bionòmica. Informe final. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC. 65 pp. + Annexos. Inèdit.

Cebrian, E. & E. Ballesteros, E. 2010. Invasion of Mediterranean benthic assemblages by red alga Lophocladia lallemandii (Montagne) F. Schmitz: depth-related temporal variability in biomass and phenology. Aquatic Botany. 92: 81-85.

Cebrian, E., Uriz, MJ., Garrabou, J., Ballesteros E. 2011. Sponge mass mortalities in a warming Mediterranean Sea: Are cyanobacteria-harboring species worse off? PloS ONE 66): e20211. doi:10.1371/journal.pone.0020211

Tomas, F., Cebrian, E., Ballesteros E. 2011. Differential herbivory of invasive algae by native fish: temporal and spatial variability. Estuarine coast and Shelf Science 211: 27-34

Sales, M., Cebrian, E., Tomas, F., Ballesteros E. 2011. Pollution impacts and recovery potential in three species of the genus Cystoseira (Fucales, Heterokontophyta). Estuarine Coastal and Shelf Science 92: 347-357

Cebrian, E., Ballesteros, E., Linares C & F. Tomás 2011. Do native herbivores provide resistance to Mediterranean marine bioinvasions? A seaweed example. Biological Invasions 13: 1397–1408 Cebrian, E., Uriz M. J., Garrabou, J. i Ballesteros, E. 2011. Sponge Mass Mortalities in a Warming

Mediterranean Sea: Are Cyanobacteria-Harboring Species Worse Off?. PLoS ONE, 6(6): e20211. Sala, E., Ballesteros, E., Dendrinos, P., Di Franco, A., Ferretti, F., Foley, D., Fraschetti, S., Friedlander, A., Garrabou, J., Güçlüsoy, H., Guidetti, P., Halpern, B.S., Hereu, B., Karamanlidis, A.A., Kizilkaya, Z., Macpherson, E., Mangialajo, L., Mariani, S., Micheli, F., Pais, A., Riser, K.,

Rosenberg, A.A., Marta, M., Selkoe1, K.A., Starr, R., Tomas, F. i Zabala, M. 2012. The Structure of mediterranean rocky reef ecosystems across environmental and human gradients, and conservation implications. PLoS ONE, 7: e32742.

Vergés, A., Tomas, F. i Ballesteros, E. 2012. Interactive effects of depth and marine protection on predation and herbivory patterns. Marine Ecology Progress Series, 450: 55-65.

Joher, S., Ballesteros, E., Cebrian, E., Sánchez, N. i Rodríguez-Prieto, C. 2012. Deepwater macroalgal- dominated coastal detritic habitats on the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). Botanica Marina, 55: 485-497.

Templado, J., Ballesteros, E., Galparsoro, I., Borja, A., Serrano, A., Marín, L. i Brito, A. 2012. Guía interpretativa: Inventario español de hábitats marinos. Inventario español de hábitats y especies marinos. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 229 pp.

Sales, M, i Ballesteros, E. 2012. Seasonal dynamics and annual production of Cystoseira crinita (Fucales: Ochrophyta)-dominated assemblages from the northwestern Mediterranean. Scientia Marina, 76(2): 391-401.

Vidal, J.M. i Ballesteros, E. 2013. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Brau Edicions, Figueres. 509 pp.

Pinedo, S., Jordana, E. i Ballesteros, E. 2013. A critical analysis on the response of macroinvertebrate communities along disturbance gradients: description of MEDOCC (MEDiterranean OCCidental) index. Marine Ecology, 36: 141-154.

Ballesteros, E., Canals, M. i Estrada, M. 2013. Els ecosistemes marins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 74-75.

Ballesteros, E., Cebrian, E. i Ros, J. 2013. El bentos marí. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 76-77. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Chappuis, E., Mariani, S. i Terradas, M. 2013. Els ambients rocosos emergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 78-79. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E. i Templado, J. 2013. Les cornises litorals. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 80-81. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Mariani, S., i Terradas, M. 2013. Els ambients sorrencs emergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 82-83. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Kersting, D.K., Serrano, E. i Sala, E. 2013. Els fons rocosos superficials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 86-87. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Hereu, B., Sales, M., Sant, N. i Vergés, A. 2013. Els boscos d’algues. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 90-91. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Garrabou, J., Díaz, D., García-Rubies, A. i Teixidó, N. 2013. El coral·ligen. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 92-93. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Coma, R., Linares, C., Ribes, M. i Gori, A. 2013. Els boscos de gorgònies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 96-97. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Turón, X., Uriz, M.J., Garrabou, J. i Zabala, M. 2013. Les coves submergides. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 98-99. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Ballesteros E., Alcoverro, T., Sánchez-Lizaso, J.L., Tomas, F. i Romero, J. 2013. Els alguers. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 100-101. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Canals, M. i Cebrian, E. 2013. La cartografia del bentos marí. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 102-103. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros E., Jordana, E., Pinedo, S. i M.P. Satta, M.P. 2013. Els fons sedimentaris superficials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 104-105. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Rodríguez-Prieto, C. i Ramos-Esplà, A.A. 2013. El grapissar. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 106-107. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Aguilar, R., Gili, J.M.,, Massutí, E. i Uriz, M.J. 2013. Els fons sedimentaris profunds. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 108-109. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros E., Aguilar, R., Gili, J.M. i Uriz, M.J. 2013. Les roques profundes de la plataforma continental. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 110-111. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Canals, M., Gili, J.M. i Orejas, C. 2013. Els fons de coralls blancs i altres fons rocosos batials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 114-115.

Ballesteros, E., Canals, M., Company, J.B., Ramírez-Llodrà, E. i Gili, J.M. 2013. Els canyons submarins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 116-117. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Aguilar, R. i Canals, M. 2013. Els monts submarins. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 118-119.

Ballesteros, E., Canals, M., Massutí, E., Company, J.B. i Ramírez-Llodrá, E. 2013. Els fons de fangs batials. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 120-121. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballestertos, E., Cebrian, E. i Camp, J. 2013. Les badies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 146-147. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Jordana, E., Pinedo, S. i Satta, M.P. 2013. Els sediments de les badies. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 150-151. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Romero, J. i Pérez, M. 2013. La vegetació submergida. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 152-153.

Chappuis, E., Gacia, E., Ruhí, A. i Ballesteros, E. 2013. Els herbassars submergits. In: Bueno, D. (ed.). Atles d’ecosistemes dels Països Catalans 280-281. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Cefalì, M.E., Bolado, I., Cebrian, E., Moranta, J., Movilla, J., Reñones, O., Sales, M., Sintes, J., Tomas, F., Verdura, J., Vidal, E. i Ballesteros, E. 2013. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de algas invasoras en Menorca. In: Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 142-143. Societat d’Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears.

Sales, M., Ballesteros, E., Cebrian, E., Vidal, E., Moranta, J., Tomas, F. Cuadros, A. 2013. Restauración de las poblaciones de Cystoseira barbata extinguidas en el Puerto de Maó. VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. In: Pons, G.X., Ginard, A. i Vicens, D. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, 237-239. Societat d’Història Natural de les Balears i Universitat de les Illes Balears.

Rodríguez-Prieto, C., Ballesteros, E., Boisset, F. i Afonso-Carrillo, J. 2013. Guía de las macroalgas y fanerógamas marinas del Mediterráneo Occidental. Ediciones Omega, Barcelona. 656 pp. (Traduit a l’italià el 2015, Alghe e fanerogame del Mediterraneo. Il Castello, Milano. 656 pp.)

Ballesteros, E., Cebrian, E., Linares, C., López-Sendino, P., Torras, X. i Garcia-Rubies, A. 2014. Els fons marins. In: Marí, M. (ed.). Cala d’Hort, el seu entorn terrestre i marí. GEN-GOB Eivissa. 239-250.

Ballesteros, E. i Cebrian, E. 2015. Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació. Govern de les Illes Balears. Llibre Verd de Protecció d’Espècies a les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 20: 93-110.

Arizmendi-Mejía, R., Linares, C., Garrabou, J., Antunes, A., Ballesteros, E., Cebrian, E., Díaz, D. i Ledoux, J.B. 2015. Combining genetic and demographic data for the conservation of a Mediterranean marine habitat-forming species. PLoS ONE, 10(3): e0119585.

Joher, S., Ballesteros, E. i Rodríguez-Prieto, C. 2015. Contribution to the study of Deep coastal detritic bottoms: the algal communities of the continental shelf off the Balearic Islands, Western Mediterranean. Mediterranean Marine Science, 16: 573-590.

Ballesteros, E. i Templado, J. 2015. Mar Mediterráneo. En: J.M. Ruiz, J.E. Guillén, A. Ramos-Segura i M.M. Otero (eds.), Atlas de las praderas marinas de España. IEO, IEL, IUCN, 99-111.

Aguilar R., Ballesteros E., Bazairi H., Bianchi C.N., Bitar G., Borg J., Chevaldonné P., Daniel B., Gerovasileiou V. Harmelin J.G. Mastrototaro F., Ouerghi A, Perez T., Pergent-Martini C., Sartoretto S., Schembri P., Tilot V., Tunesi L. i Vacelet J. 2015. Action Plan for the conservation of habitats and species associated with seamounts, underwater caves and canyons, aphotic hard beds and chemo-synthetic phenomena in the Mediterranean Sea (Dark Habitats Action Plan). UNEP-MAP-RAC/SPA. Tunis. 17 pp.

Ballesteros, E. i Llobet, T. 2015. Fauna i flora de la Mar Mediterrània. Brau. Figueres. 144 pp. (2a edición: 2016). Alós, J., Tomás, F., Terrados, J., Verbruggen, H. i Ballesteros, E. 2016. Fast-spreading green beds of recently introduced Halimeda incrassata (Bryopsidales, Chlorophyta) invade Mallorca island (NW Mediterranean Sea). Marine Ecology Progress Series, 558: 153-158.

Kersting D.K., Cebrian E,J Verdura, Ballesteros E. 2016. Rolling corals in the Mediterranean Sea. Coral Reefs. doi 10.1007/s00338-016-1498-9

Rita, J., Ballesteros, E., Ginés, Á., McMinn, M. i Pérez Mellado, V. 2016. Capítulo 8: Tejiendo naturaleza: el archipiélago de Cabrera, lugar de encuentro y armonía entre la gea, la fauna y la flora. In: Robledo Ardila, P.A. (Eds.), El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar. Instituto Geológico y Minero de España y Organismo Autónomo de Parques Nacionales: 204-233.

Verdura, J., Sales, M., Ballesteros, E., Cefali, M.E. i Cebrian, E. 2018. Programa de seguiment científic de l’Estació d’Investigació “Jaume Ferrer”: Recuperació d’una població de Cystoseira barbata desapareguda a Cala Teulera (Port de Maó). 180-183.

Gallardo, T., Bárbara, I., Afonso-Carrillo, J., Bermejo, R., Altamirano, M., Gómez Garreta, A., Barceló Martí, M.C., Rull Lluch, J., Ballesteros, E., De la Rosa, J. 2016. Nueva lista crítica de las algas bentónicas marinas de España. A new checklist of benthic marine algae of Spain. Algas. Bol. Inf. Soc. Esp. Ficol. 51: 7-52.

Kersting, D.K., Cebrian, E., Verdura, J. Ballesteros, E. 2017. A new Cladocora caespitosa population with unique ecological traits. Medit. Mar. Sci., 18(1): 38-42.

Verdura, J., Sales, M., Ballesteros, E., Cefalì, M.E. i Cebrian, E. 2018. Restoration of a Canopy- Forming Alga Based on Recruitment Enhancement: Methods and Long-Term Success Assessment. Frontiers in Plant Science, Volume 9, Article 1832.

Linares, C., Ballesteros, E., Verdura, J., Aspillaga, E., Capdevila, P., Coma, R., Díaz, D., J. Garrabou, J., Heru, B., Ledoux, J.B., Tomas, F., Uriz, J.M. i Cebrian, E. 2018. Efecto del cambio climático sobre la gorgonia Paramuricea clavata y el coralígeno asociado en el Parque Nacional Marítimo- Terrestre del Archipiélago de Cabrera. En: Proyectos de investigación en Parques Nacionales: convocatoria 2012-2015 (J. Amengual, ed.). Organismo Autónomo de Parques Nacionales. pp. 45- 67.

Ballesteros, E. 2018. Una visió personal dels hàbitats marins de Balears: On erem, on som, i on hem d’anar. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 18-20.

Cabanellas-Reboredo, M., Vázquez-Luis, M., Mourre, B., Álvarez, E., Deudero, S., Amores, A., Addis, P., Ballesteros, E., Barrajón, A., Coppa, S., García-March, J.R., Giacobbe, S., Giménez Casalduero, F., Hadjioannou, L., Jiménez-Gutiérrez, S.V., Katsanevakis, S., Kersting, D., Mačić, V., Mavrič, B., Patti, F.P., Planes, S., Prado, P., Sánchez, J., Tena-Medialdea, J., De Vaugelas, J., Vicente, N., Zohra Belkhamssa, F., Zupan I, i Hendriks, I.E. 2018. Tracking the dispersion of a pathogen causing mass mortality in the pen shell Pinna nobilis. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 136-137.

Cebrian E; Vila M; Tomas F; López-Sendino P; Ballesteros, E. 2018. Biodiversity facilitates invasion success in a benthic seaweed forest. Biological Invasions 20: 2839–2848.

Verdura J; Sales M; Ballesteros E; Cefalì ME; Cebrian E. 2018. Restoration of a Canopy-Forming Alga Based on Recruitment Enhancement: Methods and Long-Term Success Assessment. Front. Plant Sci. 9:1832. doi: 10.3389/fpls.2018.01832 Q1

Vidal, E. i Ballesteros, E. 2018. Programa de seguimiento científico de la estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de las algas invasoras. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. & Pomar, F. (Eds.), Llibre de Ponències i Resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Societat d’Història Natural de les Balears i UIB.: 142-143.

Cabanellas-Reboredo, M., Vázquez-Luis, M., Mourre, B., Álvarez, E., Deudero, S., Amores, A., Addis, P., Ballesteros, E., Barrajón, A., Coppa, S., García-March, J.R., Giacobbe, S., Giménez – Casalduero, F., Hadjioannou, L., Jiménez-Gutiérrez, S.V., Katsanevakis, S., Kersting, D., Mačić, V., Mavrič, B., Patti, F.P., Planes, S., Prado, P., Sánchez, J., Tena-Medialdea, J., de Vaugelas, J., Vicente, N., Fatima Zohra Belkhamssa, F.Z., Zupan, I. i Hendriks, I.E. 2019. Tracking a mass mortality outbreak of pen shell Pinna nobilis populations: A collaborative effort of scientists and citizens. Scientific Reports, 9:13355.

Verdura, J., Linares, C., Ballesteros, E., Coma, R., Uriz, M.J., Bensoussan, N. & Cebrian E 2019. Biodiversity loss in a Mediterranean ecosystem due to an extreme warming event unveil the role of an engineering gorgonian species. Scientific Reports. 9:5911 |

Cefalì, M. E., Bolado-Mantecón, I., Cebrian, E., Moranta, J., Movilla-Martín, J., Reñones, O., Sales, M., Sintes, J., Tomas, F., Verdura, J., Vidal-Cejuela, E. M. i Ballesteros, E. 2019. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación Jaume Ferrer: diez años de evolución en la distribución y abundancia de algas invasoras en Menorca. Centro Oceanográfico de Baleares.

Pons-Fita, A., Verdura, J., Santamaría, J., Kersting, D. K., Ballesteros, E. 2020. Coexistence of the reef-building coral Cladocora caespitosa and the canopy-forming alga Treptacantha Ballesterosii: Description of a new Mediterranean hábitat. Scientia Marina, 84(3).

Gerovasileiou, V., Aguilar, R. i Marín, P. (Ed). Autors: Aguilar, R., Marín, P., Gerovasileiou, V., Bakran Petricioli, T., Ballesteros, E., Bazairi, H., Nike Bianchi, C., Bussotti, S., Simonepietro Canese, S., Chevaldonné, P., Evans, D., Fourt, M., Jordi Grinyó, J., Harmelin, J.G., Jeudy de Grissac, A., Mačić, V., Orejas, C., Otero, M.M., Pergent, G., Petricioli, D., Ramos Esplá, A.A., Rosso, A., Sanfilippo, R., Taviani, M., Tunesi, L., Würtz, M. 2017. Guidelines for inventorying and monitoring of dark habitats in the Mediterranean Sea. SPA/RAC–UN Environment/MAP, OCEANA. SPA/RAC -Deep Sea Lebanon Project, Tunis: 40 pp + Annexes.

Ballesteros, E., Marsinyach, E., Bagur, M., Sales, M., Movilla, J., Bolado, I. i Cefalì, M.E. 2020. The pearl oyster Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) (Bivalvia: Pteriidae) reaches Minorca, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 97-108.

Ballesteros, E. i Pons-Fita, A. 2020. Corals and macroalgae can sometimes coexist. Front. Ecol. Environ, 18(3): 150.

Ballesteros, E. 2020. On the presence of a species of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 109-117.

Mayol, J., Bibiloni, G., Jansà, A., Ballesteros, E. i Pons. 2020. Presentació i característiques generals. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 16-55.

Ballesteros, E. i E. Cebrian, E 2020. Les algues del gènere Cystoseira (sensu lato). In: J.Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 30-32.

Ballesteros, E. i Cebrian. 2020. Les espècies marines invasores. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 51-53.

Mayol, J., Ballesteros, E., Bibiloni, G. i Pons, G. 2020. Illes menors i Illots de la tramuntana de Menorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 62-64.

Bibiloni G., Mayol, J., Pons, G. X. i Ballesteros, E. 2020. Illes del Migjorn de Menorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 73-74. Ballesteros, E. 2020. Medi marí de Sa Dragonera. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 92.

Moreno, J., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons G. X. i Ballesteros, E. 2020. Illes i Illots de Cabrera i del Migjorn de Mallorca. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 101-108.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G.X. i Ballesteros, E. 2020. Illes del nord d’Eivissa. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 129-132.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G. X., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2020. Illa Murada. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 133-134.

Cirer-Costa, A.M., Mayol, J., Bibiloni, G., Pons, G. X., Cebrian, E. i Ballesteros, E. 2020. Illa de Ses Margalides. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 134-135.

Cirer-Costa, A.M., Bibiloni, G., Mayol, J., Pérez de Arévalo, J., Pons, G. X. i Ballesteros, E. 2020. Tagomago. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29: 137-140.

Picornell-Sastre, V., Viñas-Torres, M., Bibiloni, G. i Ballesteros, E. 2020. Illots de ponent d’Eivissa. In: J. Mayol (coord.). Atles de les Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 140-143.

Mayol, J., Ballesteros, E., Bibiloni, G. i Pons, G. X. 2020. Les illes des Freus i de Formentera. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 159-162.

Estarellas, J., Ballesteros, E., Pons, G. X., Mayol, J. i Bibiloni, G. 2020. S’Espalmador. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 29: 165- 169.

Estarellas, J., Ballesteros, E. i Pons, G. X. 2020. S’Espardell. In: J. Mayol (coord.), Atles de les Petites Illes i els Illots de les Balears. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 29:169-172.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Sant, N., Tomás, F., Rodríguez-Prieto, C, López, P. i Pinedo, S. 2020. El bentos dels fons infralitorals. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, & B.Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 217-240.

Díaz, D., Ballesteros, E., Cebrian, E. Aspillaga, E. i Muñoz, A. 2020. Les coves submergides de l’Arxipèlag de Cabrera. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, & B. Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 299-316.

Ballesteros, E., Cebrian, E., Tomás, F., Aguilar, R., Linares, C., Coma, R., Díaz, D., Verdura, J. i Garrabou, J. 2020. Els fons circalitorals: coral·ligen i avellanó. In: A.M. Grau, J.J. Fornós, G. Mateu, P.A. Oliver, i B. Terrassa (eds.), Arxipèlag de Cabrera: Història Natural. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 30: 319-334.

Cefalì, M.A., Movilla, J., Bolado, I., Mallol, S., Reñones, O., Díaz, D., Muñoz, A., Morillas, A., Ballesteros, E., Verdura, J., Guijarro, B., Vázquez, M., Rivera, J., Moranta, J., Cardona, L., Massutí, E., Deudero, S. i Quetglas, A. 2020. Convenio de Colaboración para la Consolidación y el Desarrollo Científico de la Estación de Investigación “Jaume Ferrer”. (La Mola, Menorca). Informe final 2016-2020. 140 pp + 9 pp Anexe. Inèdit.

Llobet, T. i Ballesteros, E. 2020. Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear. Marilles i Cossetània edicions. 18 pp.

Llobet, T. i Ballesteros, E. 2020. Peixos costaners del mar Balear. Marilles i Cossetània edicions. 18 pp.

Pons-Fita, A., Kersting, D. i Ballesteros, E. 2021. Co-occurrence of a reef-building coral and canopyforming macroalgae in the Mediterranean Sea. Mediterranean Marine Science, 22(3), 697- 705.

Santamaría, L., Tomas, F., Ballesteros, E., Ruiz, J.M., Bernardeau-Esteller, J., Terrados, J. i Cebrian,

E. 2021. The role of competition and herbivory in biotic resistance against invaders: a synergistic effect. Ecology, 102(9), e03440.

Ballesteros, E., Riera, F., Grau, A.M., Julià, L. i Llobet, T. 2021. Peixos costaners de la mar Balear. Marilles Foundation. Poster.

Ballesteros, E., Riera, F., Grau, A.M., Julià, L. i Llobet, T. 2021. Mol·luscs de la mar Balear. Marilles Foundation. Poster.

Png-González, L., Cefalì, M. E., Comas-González, R., Ballesteros, E. i Carbonell, A. 2021. Especies exoticas e invasoras en el mar Balear. In: Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N. (ed.). Informe Mar Balear 2021. 17 pp.

Santamaría J., Tomás F., Ballesteros, E., Ruiz J.M., Bernadeu-Estaller J., Terrados J. and Cebrian E. 2021. A The role of competition and herbivory in biotic resistance. Ecology e03440 DOI: 10.1002/ecy.3440

Santamaría J, Tomas F, Ballesteros, E. and Cebrian E. 2021. Herbivory on the Invasive Alga Caulerpa cylindracea: The Role of Omnivorous Fishes. Front. Mar. Sci. 8:702492. doi: 10.3389/fmars.2021.702492 IF 4,912 / Q1 https://digital.csic.es/handle/10261/248068

Santamaría, J., Golo, R., Verdura, J., Tomas, F., Ballesteros, E., Alcoverro, T., Arthur, R. i Cebrian, E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters, 25: 2525-2539.

Ballesteros, E. 2022. Assaig sobre una primera proposta d’àrees marines protegides a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 27-89.

Ballesteros, E., Movilla, J. i Cefalì, M.E. 2022. On some interesting records of sea slugs (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia) from the Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 291-297. Cebrian, E., Ballesteros, E., Santamaría, J., Verdura, J., Golo, R., Cefalì, M.E. i Movilla, J. Tot el què hem après durant 20 anys d’estudi de les macroalgues marines invasores a Balears. 2022. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 29-35. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Cefalì, M.E., Movilla, J., Verdura, J., Sales, M., Cebrian, E., Tomás, F., Reñones, O., Sintes, J., Molina, S., Bolado, I., Pons-Fita, A. i Ballesteros, E. 2022. Programa de seguimiento científico de la Estación de Investigación “Jaume Ferrer”: Evolución temporal de la cobertura de algas exóticas potencialmente invasores. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 184-187. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB). Blanco-Magadán, A., Marsinyach, E., Bagur, M., Ballesteros, E., Cefalì, M.E., Sansón, M. i Sales, M. 2022. Canvis a mig termini en les poblacions de Cystoseira sensu lato (Fucals: Ochrophyta) de les zones arrecerades i poc profundes a Menorca. In: Pons, G.X., del Valle, L., McMinn, M. Pinya, S. i Vicens, D., (eds.). Llibre de ponències i comunicacions de les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 376-379. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Gran, A., Movilla, J., Ballesteros, E., Sales, M., Bolado, I., Galobart, C. i Cefalì, M.E. 2022. Assessing the expansion and success of a restored population of Gongolaria barbata (Stackhouse) Kuntze (Fucales, Phaeophyceae) using high-precision positioning tools and size distribution frequencies. Mediterranean Marine Science, 23(4), 907-916.

Santamaría, J., Golo, R., Verdura, J., Tomas, F., Ballesteros, E., Alcoverro, T., Arthur, R. i Cebrian, E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters, 35(11): 2525-2539.

Llobet, T. Ballesteros, E. 2022. 125 animals i algues del litoral balear que cal conèixer. Marilles Foundation i Cossetània edicions. 18 pp.

Santamaría J.; Golo R.; Verdura J.; Tomàs F.; Ballesteros E.; Alcoverro T.; Arthur R.; Cebrian E. 2022. Learning takes time: Biotic resistance by native herbivores increases through the invasion process. Ecology Letters. https://digital.csic.es/handle/10261/281154

Turon, X., Zarcero J., Antich A., Wangensten O., Ballesteros E; Cebrian E; Marco Méndez C and Alcoverro T. 2023. Metabarcoding the eukaryotic community of a threatened, iconic Mediterranean habitat: Posidonia oceanica seagrass meadows. Front. Mar. Sci. Sci. 10:1145883. doi: 10.3389/fmars.2023.1145883

Galobart C; Ballesteros E; Golo R; Cebrian E. 2023. Addressing marine restoration success: Evidence of species and functional diversity recovery in a ten-year restored macroalgal forest. Front. Mar. Sci. 10:117665

Hierro, A., Ballesteros, E., Mañez-Crespo, J., Reynés, X., i Tomas, F. 2024. On the presence of an unexpected meadow of Penicillus capitatus Lamarck (Bryopsidales: Chlorophyta) in Mallorca, Balearic Islands, Western Mediterranean. Mediterranean Marine Science, 25(2), 279-286.

Gomis, E., Ballesteros, E., Bernabeu, I., Inostroza, K., Mateo, M.A. i Serrano, O. 2024. Escarpments within Mediterranean seagrass Posidonia oceanica meadows increase habitat heterogeneity and structural complexity enhancing fish diversity and biomass. Front. Mar. Sci., 11:1373074.

Forteza, V., Castelló, M. and Ballesteros, E. 2024. Invasion of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 67: 67- 74.