Noves consideracions sobre l’edat dels lignits paleògens de Binissalem i Sineu (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental) a partir de les col·leccions paleontològiques històriques.

Matamales-Andreu, R. 2026. Noves consideracions sobre l’edat dels lignits paleògens de Binissalem i Sineu (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental) a partir de les col·leccions paleontològiques històriques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 69: 105-113. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Recepció del manuscrit: 06-07-2026; revisió acceptada: 31-07-2026; publicació online: 05-08-2026.

La datació dels lignits paleògens de Mallorca ha estat objecte de debat d’ençà dels primers estudis geològics de l’illa, a causa de la dificultat de correlacionar depòsits continentals pobres en fòssils d’interès biostratigràfic. Aquesta nota neix de la revisió en curs de les principals col·leccions paleomalacològiques històriques del Paleogen mallorquí i de la bibliografia corresponent, amb l’objectiu d’avaluar la coherència de les associacions malacològiques respecte del marc cronoestratigràfic actual. Aquesta posa de manifest que, tant a Binissalem (tradicionalment assignats a l’Eocè mitjà-superior) com a Sineu (Oligocè superior), hi ha observacions que podrien esser compatibles amb una extensió cronoestratigràfica dels nivells lignitífers més enllà de la tradicionalment considerada. En totes dues àrees, el registre del gasteròpode marí Ampullinopsis crassatina suggereix la presència d’una intercalació marina que podria correspondre a la Formació Alaró, registrada a Mallorca durant el trànsit Eocè/Oligocè. A més, a Binissalem s’han documentat tàxons que, als jaciments mallorquins ben datats, només es coneixen de l’Oligocè, mentre que a Sineu s’han identificat espècies potencialment característiques de l’Eocè. En conjunt, aquestes dades són compatibles amb la hipòtesi que els lignits de Binissalem es puguin estendre fins a l’Oligocè, i que els de Sineu incloguin també nivells eocens. Aquestes interpretacions es plantegen com a hipòtesis de treball basades en la revisió de col·leccions històriques i hauran d’esser contrastades mitjançant futurs estudis estratigràfics i paleontològics.

Paraules clau: datació, Paleogen, Binissalem, Sineu, Mallorca, Illes Balears, malacofauna.

The age of the Palaeogene lignites of Mallorca has been debated since the earliest geological investigations of the island, largely because continental deposits contain few fossils of biostratigraphic value. This note stems from an ongoing revision of the main historical palaeomalacological collections from the Palaeogene of Mallorca, together with the relevant literature, with the aim of evaluating the consistency of the molluscan assemblages within the current chronostratigraphic framework. The results indicate that both the Binissalem lignites (traditionally assigned to the middle–upper Eocene) and those of Sineu (upper Oligocene) include observations compatible with a broader stratigraphic range than has previously been recognized. In both areas, the occurrence of the marine gastropod Ampullinopsis crassatina suggests the presence of a marine intercalation that may correspond to the Alaró Formation, deposited in Mallorca during the Eocene–Oligocene transition. In addition, the Binissalem assemblages include taxa that, at well-dated Mallorcan localities, are otherwise known only from the Oligocene, whereas the Sineu assemblages contain species that may be characteristic of the Eocene. Taken together, these observations support the hypothesis that the Binissalem lignites may extend into the Oligocene, while the Sineu succession may also include Eocene deposits. These interpretations are presented as working hypotheses based on the revision of historical collections and should be tested through future stratigraphic and palaeontological studies.

Keywords: dating, Palaeogene, Binissalem, Sineu, Mallorca, Balearic Islands, malacofauna.

Rafel MATAMALES-ANDREU: MUCBO | Museu Balear de Ciències Naturals, FJBS-MBCN, carretera Palma-Port de Sóller km 30,5. 07100 Sóller, Illes Balears.