On the presence of a species of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Sobre la presència d’una espècie de Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) a Formentera, Illes Balears.

Ballesteros, E. 2020. On the presence of a species of Batophora J. Agardh, 1854 (Chlorophyta: Dasycladales) in Formentera, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 109-117. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 22-novembre-2020; revisió acceptada: 2-desembre-2020; data publicació 3-desembre-2020

We report on the presence of a species of the genus Batophora in Estany des Peix (Formentera, Balearic Islands). The alga was first detected in spring 2020 when it bloomed in the northern side of the lagoon. According to morphological and reproductive characters the species has been tentatively identified as Batophora occidentalis var. largoensis (J.S. Prince and S. Baker) S. Berger and Kaever ex M.J. Wynne, although genetic confirmation is needed. Shipping seems the most plausible pathway of introduction. The sudden and rapid proliferation of Batophora in Estany des Peix points to an invasive behaviour of this alga. A future monitoring of the evolution of the invasion is highly recommended.
Keywords: Batophora; alien species; Formentera; Balearic Islands; Mediterranean Sea.

Donem a conèixer la presència d’una espècie del gènere Batophora a l’Estany des Peix (Formentera, Illes Balears). L’alga ha estat detectada per primera vegada durant la primavera de l’any 2020, quan ha crescut espectacularment a la riba nord de l’estany. En base a caràcters morfològics i reproductius, l’alga ha estat temptativament identificada com a Batophora occidentalis var. largoensis (J.S. Prince i S. Baker) S. Berger i Kaever ex M.J. Wynne, tot i que són necessaris estudis genètics posteriors per a confirmar-ho. El transport involuntari per vaixells sembla la forma més plausible d’introducció. La sobtada i ràpida proliferació de Batophora a l’Estany des Peix apunta cap a un comportament invasor de l’alga. Es recomana el seguiment de l’evolució de la invasió d’aquesta espècie.
Paraules clau: Batophora; espècie introduïda; Formentera; Illes Balears; Mediterrània.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

The pearl oyster Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) (Bivalvia: Pteriidae) reaches Minorca, Balearic Islands. L’ostra Perlífera pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) (Bivalvia: Pteriidae) arriba a Menorca, Illes Balears.

Ballesteros, E., Marsinyach, E., Bagur, M., Sales, M., Movilla, J., Bolado, I. and Cefalì, M.E. 2020. The pearl oyster Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) (Bivalvia: Pteriidae) reaches Minorca, Balearic Islands. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 97-108. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

We report on the presence of the pearl oyster Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) in two sheltered areas of the island of Minorca, Maó Harbour and Fornells Bay. Shallow depths (0-1.5 m) have been surveyed by free diving. Living oysters have been found in only 4 of the 22 surveyed sites, with densities ranging between 2.12 oysters·100 m-2 and 0.12 oysters·100 m-2, which indicates that the species is currently non-invasive. Average shell length in the observed specimens was 60.2 ± 13.9 mm (mean ± SD). According to the size of the oldest specimen found and the reports of a shellfish farmer from the Maó Harbour, date of introduction should be around year 2016. Since the introduction is recent, attention must be paid to the future spread of this species, regarding its high invasive capacity in several Eastern Mediterranean localities.
Keywords: Pearl oyster; Pinctada radiata; alien species; Minorca; Balearic Islands; Mediterranean Sea.

Es dona a conèixer la presència de l’ostra perlífera Pinctada imbricata radiata (Leach, 1814) a dues badies de la costa de Menorca, el port de Maó i la badia de Fornells. S’han prospectat en apnea fons somers situats entre 0 i 1,5 m i s’han trobat ostres vives a 4 de les 22 estacions prospectades, amb densitats d’entre 2.12 ostres·100 m-2 i 0.12 ostres·100 m-2, lluny de densitats que podrien atribuir-se a una espècie invasora. La llargada mitjana de les ostres capturades ha estat de 60.2 ± 13.9 mm (mitjana ± DS). En funció de la mida de l’individu més gran observat i a la informació proporcionada per un mariscador del port de Maó, la data d’introducció ha de situar-se al voltant de l’any 2016. Com la introducció és recent, s’ha de vigilar la possible futura expansió d’aquesta espècie ja que té un elevat potencial invasor en diverses localitats de la Mediterrània Oriental.
Paraules clau: ostra perlífera; Pinctada radiata; espècie introduïda; Menorca; illes Balears; Mediterrània.

ENRIC BALLESTEROS: Centre d’Estudis Avançats de Blanes CSIC, Acc. Cala sant Francesc 14, 17300 Blanes, Girona, Spain. EVA MARSINYACH, MARINA BAGUR, MARTA SALES: Institut Menorquí d’Estudis, Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), Camí des Castell 28, 07702 Maó, Menorca, Spain. JUANCHO MOVILLA, IGNACIO BOLADO, MARIA ELENA CEFALÌ: Instituto Español de Oceanografía, Estació d’Investigació Jaume Ferrer, La Mola, Apartat de Correus 502, 07701 Maó, Menorca, Spain. Corresponding author: Enric Ballesteros (kike@ceab.csic.es)

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

Mètriques d’ecologia del paisatge aplicades al LIC Na Borges (Mallorca). Landscape ecology metrics applied to the LIC Na Borges (Majorca).

Gual Caballero, S. i Alomar Garau, G. 2020. Mètriques d’ecologia del paisatge aplicades al LIC Na Borges (Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 69 87. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

En el present treball s’examina i s’analitza l’estructura i heterogeneïtat paisatgística dins els límits que conformen el Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de Na Borges (Mallorca), situat al nord est de Mallorca. L’anàlisi s’ha fet a partir de la descripció d’un conjunt de mètriques d’ecologia del paisatge aplicades a aquest territori, fent ús del software Fragstats i partir d’un mapa de cobertures del sòl derivat del Sistema d’Informació sobre Ocupació del Sòl d’Espanya (SIOSE), de l’any 2014. L’anàlisi ha permès constatar el domini paisatgístic tant de les superfícies amb vegetació natural com de les superfícies cultivades, tal com s’espera en aquest tipus d’espais protegits, molt poc artificialitzats. La fragmentació del LIC en 16 classes diferents de paisatge, distribuïdes en 218 polígons, permet validar la diversitat paisatgística i ecològica de la zona, cosa que podria comparar se, utilitzant el mateix mètode analític, amb la situació de la resta d’espais naturals protegits de les Balears.
Paraules clau: Ecologia del Paisatge; mètriques del paisatge; cartografia del paisatge; anàlisi espacial; biodiversitat; LIC; Na Borges; SIOSE.

This work examines and analyzes the structure and heterogeneity of the LIC (Site of Community Interest, SCI) of Na Borges (Majorca), located in the northeast of Mallorca. The analysis was made from the description of a set of landscape ecology metrics applied to this territory, using the Fragstats software and a map of coverages, derived from the Spanish Land Cover Information System (SIOSE), 2014. The analysis has shown the landscape dominance of surfaces with natural vegetation and cultivated areas, as expected in this type of protected areas, very little artificial. The fragmentation of the LIC into 16 different classes of landscape, distributed in 218 polygons, allows to validate the ecological and landscape diversity of the area, which could be compared, using the same analytical method, with the situation of the other natural protected areas of the Balearic Islands.
Keywords: Landscape Ecology; landscape metrics; landscape mapping; spatial analysis; biodiversity; LIC; Na Borges; SIOSE.

Saüc GUAL CABALLERO i Gabriel ALOMAR-GARAU. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5, 07122. Palma. E-mails: gabriel.alomar@uib.es, Sauc_caballero@hotmail.com

LIC Na Borges (Mallorca) sobre una base de relleu. Elaboració: Gabriel Alomar-Garau.

LIC Na Borges (Mallorca) on a relief basis. Elaboration: Gabriel Alomar-Garau.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Armadillidium nahumi n. sp. (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a new terrestrial isopod from catalan Pre-Pyrenees (Iberian Peninsula)

Garcia, Ll. 2020. Armadillidium nahumi n. sp. (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a new terrestrial isopod from catalan Pre Pyrenees (Iberian Peninsula). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 89-96. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444-Palma (Illes Balears)

Es descriu una nova espècie d’Isòpode terrestre de la península Ibèrica: Armadillidium nahumi n.sp. (Armadillidiidae). Els espècimens provenen de la part més meridional de l’àrea prepirenenca de Catalunya. La nova espècie és molt propera a altres incloses dins l’anomenat “grup Armadillidium serratum” que habiten aquesta mateixa àrea del nord de la península Ibérica, el nord d’Àfrica i les Illes Balears.
Paraules clau: Isòpodes terrestres, nova espècie, Armadillidium, Catalunya, Península Ibèrica.

A new species of terrestrial Isopod of the Iberian Peninsula: Armadillidium nahumi n.sp. (Armadillidiidae) is described. The specimens come from the southernmost catalan Pre-Pyrenees area. The new species is closely related with others of the so-called “Armadillidium serratum-group”, that inhabit this area of the northern Iberian peninsula, North Africa and the Balearic Islands.
Key words: Terrestrial isopods, new species, Armadillidium, Catalonia, Iberian Peninsula.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , , , , , | 1 comentari

Sostenibilidad Turística: overtourism vs undertourism

Nova Monografia de la Societat d’Història Natural de les Balears

Pons, G.X., Blanco-Romero, A., Navalón-García, R., Troitiño-Torralba, L. y Blázquez-Salom, M. (eds.). 2020. Sostenibilidad Turística: overtourism vs undertourism. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 31: 610 pp. ISBN 978-84-09-22881-2. Palma (Illes Balears).


El Grupo de Trabajo en Geografía del Turismo, el Ocio y la Recreación de la
Asociación Española de Geografía organiza Coloquios bienales desde sus inicios en
1989, hace ya más de treinta años. Su actual Comisión Permanente culmina su
mandato en plena pandemia de la COVID-19, tras un verano estrepitoso para los
negocios turísticos de masas. Este volumen monográfico refleja el debate académico
sobre la sostenibilidad del turismo, en el tránsito de la saturación turística al
subturismo, del overtourism al undertourism. Se ha estructurado en dos grandes ejes.
El primero hace referencia a la sostenibilidad turística: marco teórico, indicadores de
diagnóstico, propuestas de planificación y gestión. El segundo analiza los modelos
espacio‐temporales del overtourism y del undertourism. Dentro del primer eje
quedan reflejados temas de candente actualidad, como: la España vaciada, los
destinos turísticos litorales, las desigualdades territoriales, la calidad territorial y el
paisaje como estrategia para el turismo interior y de la naturaleza, las presiones
turísticas en centros urbanos, el urbanismo como instrumento de ordenación de la
actividad turística, los parques temáticos, la evaluación de la sostenibilidad turística,
la custodia del territorio, consecuencias de la sobresaturación en aspectos
socioambientales, respuestas públicas en escenarios de overtourism,
megaproyectos… Del segundo eje se abordan múltiples problemas: la precarización
laboral, la participación ciudadana como elemento esencial en la dimensión social de
la Smart Destination, el turismo rural inteligente, el devenir de la ciudad turística de
sol y playa, procesos de gentrificación y turismo, la motivación cultural turística, el
uso turístico de la vivienda en el medio rural, las compañías chárter en España,
turismo de interior, análisis de estudio de caso que pueden ser extrapolados a otros
lugares como la gentrificación comercial del espacio público con las terrazas de bares
y restaurantes en centros históricos, el turismo LGTB como nueva fuente de
desarrollo turístico, la relación entre la frecuentación y la evolución de la superficie
de playas, el overtourism urbano y los cambios demográficos, nuevas dinámicas
turísticas en el camino de Santiago, reflexiones sobre un entorno de vida y los
destinos turísticos, turismo y desigualdad o análisis de características más globales
como pueden ser el análisis y evolución de los cambios de uso de suelo litoral de
España.


Palabras clave: Geografía del Turismo, Ocio, Recreación, Asociación Española de
Geografía overtourism, undertourism.


The Working Group on Geography of Tourism, Leisure and Recreation of the Spanish Geographical Association organizes biennial Colloquia since its inception in 1989, more than thirty years ago. Its current Permanent Commission ends its mandate in the midst of the COVID-19 pandemic, after a tumultuous summer for mass tourism businesses. This
monographic volume reflects the academic debate on the sustainability of tourism, in
12 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 31 (2020). Sostenibilidad Turística: overtourism vs undertourism.The transition from overtourist to undertourism, from overtourism to undertourism. It has been structured in two main axes. The first refers to tourism sustainability: theoretical framework, diagnostic indicators, planning and management proposals. The second analyzes the spatio–temporal models of overtourism and undertourism. Within the first axis, hot topics are reflected, such as: Spain’s dying interior areas, coastal tourist destinations, territorial inequalities, landscape as a strategy for inland and nature tourism, tourist pressures in urban centers, urban planning as an instrument for organizing tourist activity, theme parks, evaluation of tourism sustainability, land stewardship, consequences of oversaturation in socio–environmental aspects, public responses in scenarios of overtourism, megaprojects… Multiple problems are addressed from the second axis as well: job insecurity, citizen participation as an essential element in the social dimension of the Smart Destination, smart rural tourism, the future of the sun and sand resorts, gentrification processes and tourism, cultural tourism, tourist use of housing in rural areas, charter companies in Spain, inland tourism, case study analysis that can be extrapolated to other places such as the commercial gentrification of public space, such as terraces of bars and restaurants in historical centers, LGTB tourism as a new source of tourism development, the relationship between frequentation and the evolution of the beach surface extent, urban overtourism and demographic changes, new tourist dynamics on the Camino de Santiago, reflections on living environments and tourist destinations, tourism and inequality or analysis of more global characteristics such as the analysis and evolution of changes in the use of coastal land in Spain.

Keywords: Geography of Tourism, Leisure, Recreation, Spanish Geographical Association, overtourism, undertourism.


Asunción BLANCO–ROMERO, Departament de Geografia, Universitat Autónoma de Barcelona, Campus de Bellaterra, Edifici B, Carrer de la Fortuna, s/n, 08193 Bellaterra, Barcelona, asuncion.blanco@uab.cat; Guillem X. PONS y Macià BLÁQUEZ–SALOM, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears, Ctra. de Valldemossa, km. 7,5. 07122 Palma (Mallorca), guillemx.pons@uib.es y mblazquez@uib.cat. Rosario NAVALÓN–GARCÍA, Departament d’Anàlisis Geogràfic Regional i Geografia Física, Universitat d’Alacant, Ap. de correos, 99, 03080, Alacant, r.navalon@ua.es. Libertad TROITIÑO–TORRALBA, Departamento de Geografía Humana, Universidad Complutense de Madrid, Fac. de Geografía e Historia, Edificio B, C/ Profesor Aranguren s/n, 28040, Madrid, ltroitin@ucm.es.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Aproximació a la flora vascular del Colomer de Formentor (Mallorca, Illes Balears)

Alomar, G. 2020. Aproximació a la flora vascular del Colomer de Formentor (Mallorca, Illes Balears).

Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 35-51. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

S’han catalogat 139 tàxons al Colomer de Formentor. A partir de les dades observades s’ha determinat l’índex de riquesa florística. L’anàlisi de l’espectre biològic mostra que un 58 % dels tàxons són teròfits. L’espectre corològic mostra un domini dels tàxons que tenen un origen mediterrani amb un 66,9 %. L’endemicitat mostra un alt nombre de tàxons (16), mentre que els elements tirrènics són més baixos (6).


Paraules clau: flora, corologia, biogeografia, illot del Colomer, Pollença, Mallorca.


APPROACH TO THE VASCULAR FLORA OF THE COLOMER DE FORMENTOR (MALLORCA, BALEARIC ISLANDS). 139 taxa have been cataloged in the Colomer de Formentor. Based on the observed data, the floristic richness index has been determined. Biological spectrum analysis shows that 58% of taxa are therophytes. The chorological spectrum shows a dominance of taxa that have a Mediterranean origin with 66.9%. Endemicity shows a high number of taxa (16), while Tyrrhenian elements are lower (6).

Keywords: flora, chorology, biogeography, Colomer islet, Pollença, Mallorca.

Guillem ALOMAR i CANYELLES. E Mail: guillemalomar56@gmail.com

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

Schizasteridae (Echinoidea, Spatangoida) del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental)

Quintana Cardona, J. 2020. Schizasteridae (Echinoidea, Spatangoida) del Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterráneo occidental).

Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 53 67. 1110ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

El estudio de los Schizasteridae del Mioceno superior de Menorca ha revelado la existencia de seis especies del género Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. y S. trigonalis Mazzetti, 1885) y dos del género Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] y O. karreri [Laube, 1869]), procedentes de las diferentes facies calcareníticas del Tortoniense del sur de la isla. Cuatro de estas especies (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus y S. trigonalis) pueden considerarse nuevas citas en el ámbito de Menorca. En relación a las citas históricas, no ha sido posible confirmar la presencia de Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) y Ova peroni Cotteau, 1877. Por otra parte, Schizaster gymnesiae, descrito originalmente por Lambert (1906) a partir de un ejemplar procedente de Ciutadella de Menorca, es considerado sinónimo de O. karreri. En contra de la opinión de algunos autores, y dadas las marcadas diferencias morfológicas, S. ilottoi es tratado como una especie válida, fácilmente diferenciable de O. karreri, de la que en ocasiones se ha estimado sinónima.
Palabras clave: Facies calcareníticas, Tortoniense, revisión de las citas históricas, biodiversidad del Mioceno marino, fauna equinológica.

Palabras clave: Facies calcareníticas, Tortoniense, revisión de las citas históricas, biodiversidad del Mioceno marino, fauna equinológica.

L’estudi dels Schizasteridae de l’Miocè superior de Menorca ha revelat l’existència de sis espècies del gènere Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. i S. trigonalis Mazzetti, 1885) i dues del gènere Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] i O. karreri [Laube, 1869]), procedents de les diferents fàcies calcarenítiques de l’ tortonià de sud de Menorca. Quatre d’aquestes espècies (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus i S. trigonalis) poden considerar se noves cites en l’àmbit de Menorca. En relació a les cites històriques, no ha estat possible confirmar la presència de Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) i Ova peroni Cotteau, 1877. D’altra banda, Schizaster gymnesiae, descrit originalment per Lambert (1906) a partir d’un exemplar procedent de Ciutadella de Menorca, és considerat sinònim d’O karreri. En contra de l’opinió d’alguns autors, i donades les marcades diferències morfològiques, S. ilottoi és tractat com una espècie vàlida, fàcilment diferenciable d’O karreri, de la qual en ocasions s’ha estimat sinònima.


Paraules clau: Facies calcarenítiques, Tortonià, revisió de les cites històriques, biodiversitat de l’Miocè marí, fauna equinológica.

The study of the Schizasteridae of the upper Miocene of Menorca has revealed the existence of six species of the genus Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. and S. trigonalis Mazzetti, 1885) and two of the genus Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] and O. karreri [Laube, 1869]), coming from the different calcarenitic facies of the Tortonian of the south of the Menorca. Four of these species (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus and S. trigonalis) can be considered new records in Menorca. In relation to historical dates, it has not been possible to confirm the presence of Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) and Ova peroni Cotteau, 1877. On the other hand, Schizaster gymnesica, originally described by Lambert (1906) from a specimen from Ciutadella de Menorca, is considered synonymous with O. karreri. Against the opinion of some authors, and given the marked morphological differences, S. ilottoi is treated as a valid species, easily distinguishable from O. karreri, wich was sometimes been considered synonymous.

Keywords: Calcarenitic facies, Tortonian, review of historical dates, biodiversity of the marine Miocene, echinological fauna.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

Estat de les poblacions de Patella rustica (Linnaeus, 1758) i Phorcus turbinatus (Born, 1778) a l’illa de Cabrera com a possible indicador de canvis en l’estrat mediolitoral.

Vicens, M.À. 2020. Estat de les poblacions de Patella rustica (Linnaeus, 1758) i
Phorcus turbinatus (Born, 1778) a l’illa de Cabrera com a possible indicador de
canvis en l’estrat mediolitoral.

Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 23-34. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

Es mostra el treball realitzat sobre l’estat general de la conquilla, així com de la seva
biometria, de dues espècies de gasteròpodes marins: Patella rustica (Linnaeus, 1758)
i Phorcus turbinatus (Born, 1778), a l’illa de Cabrera i es comparen en una sèrie
d’espais a Mallorca. El resultats de la comparació entre les localitzats d’ambdues
espècies presenta alguns punts comuns, però la majoria divergents. En aquest sentit,
més que treure conclusions clares, s’han plantejat noves qüestions possiblement
relacionades amb l’escalfament de les aigües marines a causa del canvi climàtic, com
per exemple l’aparent absència o poca presència d’exemplars de P. rustica a Cabrera.
Paraules clau: malacologia; biometria; Cabrera; Mallorca, canvi climàtic.
STATUS OF THE POPULATIONS OF PATELLA RUSTICA (LINNAEUS, 1758)
AND PHORCUS TURBINATUS (BORN, 1778) ON THE ISLAND OF CABRERA
AS A POSSIBLE INDICATOR OF CHANGES IN THE MEDIOLITORAL
STRATUM. The work on the general state and biometrics of two species of marine
gastropods is shown: Patella rustica (Linnaeus, 1758) and Phorcus turbinatus (Born,
1778), on the island of Cabrera and comparing in a series of spaces in Mallorca. The
results of the comparison between the localized species of both species have some
common points, but most are divergent. In this sense, rather than making clear
conclusions, new questions have been posed possibly related to the warming of
seawater due to climate change, such as the apparent absence or low presence of P.
rustica specimens in Cabrera.
Keywords: malacology, biometri, Cabrera, Mallorca, climate change.

Miquel Àngel VICENS, Eco consulta. Consultora ambiental. Carrer de la Sínia, 15.
Felanitx (Mallorca) 07200.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

The aquatic beetles (Coleoptera) of the Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, Balearic Islands.

Riddiford, N. J. and Foster, G. N. 2020. The aquatic beetles (Coleoptera) of the Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, Balearic Islands.

Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 9-22. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

An investigation into the aquatic coleopteran fauna of the Parc Natural de s’Albufera de Mallorca in 2011-15 was compared with hist25al records prior to the 21st Century. Forty-nine taxa were encountered, 19 of them not previously recorded. They included several of a species cited only once before in Europe; a further 4 were confirmed or new species for the Balearic Islands. Locations were sampled in all parts of the Parc including sites for which historical data were available. The two sets of data revealed changes in species composition and abundance with losses post 20th C coinciding with deteriorated water quality. Socio-economic developments including intensive farming at the periphery, water treatment plants not keeping pace with a burgeoning human population and overabstraction of ground water during prolonged periods of drought were identified as contributing factors to increased eutrophication, salinisation and point source pollution. Radical catchment-wide measures are required to return the Albufera waters to favourable ecological condition. The study sets a repeatable baseline for monitoring ecosystem recovery.
Key words: the Albufera de Mallorca, aquatic Coleoptera, monitoring, changes, water quality.


ELS ESCARABATS AQUÀTICS (COLEOPTERA) DEL PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DE MALLORCA, ILLES BALEARS. Una investigació sobre la fauna de coleòpters aquàtics de Parc Natural de s’Albufera de Mallorca en 2011-15 va ser comparada amb els registres històrics anteriors al segle XXI. Van ser registrats quaranta-nou tàxons, 19 d’ells no citats anteriorment. Aquests incloïen diverses espècies només citades anteriorment només una vegada a Europa; altres 4 van ser confirmades o noves per a les Illes Balears. Van ser mostrejades localitzacions de totes les parts de Parc, inclosos punts per als quals es disposava de dades històriques. Els dos conjunts de dades van revelar canvis en la composició i abundància d’espècies amb pèrdues posteriors a el segle XX, coincidint amb el deteriorament de la qualitat de l’aigua. El desenvolupament socioeconòmic basat en l’agricultura intensiva a la perifèria, les plantes de tractament d’aigua que no mantenen el ritme d’una població humana creixent i la sobre-extracció d’aigua subterrània durant períodes perllongats de sequera es van identificar com a factors contribuents a l’augment de l’eutrofització, la salinització i la contaminació de fonts puntuals. Es requereixen mesures radicals en tota la conca per tornar les aigües de l’Albufera a condicions ecològiques favorables. L’estudi estableix una línia de base repetible per monitoritzar la recuperació de l’ecosistema.
Paraules clau: s’Albufera de Mallorca, coleòpters aquàtics, seguiment, canvis, qualitat de l’aigua.


Nick J. RIDDIFORD (corresponding author), TAIB, Schoolton, Fair Isle, Shetland ZE2 9JU, Scotland, UK, e mail taibnick@gmail.com; Garth N. FOSTER, Aquatic Coleoptera Conservation Trust, 3 Eglinton

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

Ja tenim un nou volum del Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears!

Volem donar les gràcies als autors i autores dels articles per l’esforç realitzat; gràcies també al Conselle Assessor per la seva feina i paciència.

BSHNB Volum 62 2019

Articles


Riera, F., Garcia, L. y Oliver, J. Primera cita del camarón de agua dulce Atyaephyra desmarestii (Millet, 1831) (Crustacea: Decapoda: Atyidae) en las islas Baleares (Mediterráneo occidental).
First record of the fresh water shrimp Atyaephyra desmarestii (Millet, 1831) (Crustacea: Decapoda: Atyidae) in the Balearic Islands.

Quintana Cardona, J. Los moluscos del nivel B de la Cova Murada (Barranc d’Algendar, Ciutadella de Menorca, Illes Balears). Implicaciones tafonómicas.
The Mollusca of the level B of Cova Murada (Barranc d’Algendar, Ciutadella de Menorca, Balearic Islands). Taphonomic Implications.

Fiol, L.A., Fornós, J.J. i Guijarro, J.A. Esquàmules de coure i esfèrules daurades: uns components aliens a la pols d’origen africà.
Copper flakes and golden spherules: a non-habitual component of dust from african origin.

Puigserver, M., Monerris, N. i Moyà, G. Estudi de les comunitats fitoplanctòniques estivals a quatre platges del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa).
Summer phytoplankton communities in four beaches of Santa Eulària del Riu (Eivissa).

Llop Sureda, J. Consideraciones respecto a la adscripción de matorrales baleares endémicos de tipo frigánico, a los hábitats de interés comunitario (HIC) 4090, 5320 y 5430.
Considerations regarding the ascription of endemic balearic scrubs of the friganic type, to the Habitats of Community Interest (HIC) 4090, 5320 and 5430.

Del Valle, L. i Pons, G.X. Compilació cartogràfica dels hàbitats marins de Mallorca.
Cartographic compilation of the marine habitats of Mallorca.

Vicens, D. i Pons, G.X. Primer registre de Xerocrassa newka (Mollusca, Gastropoda, Geomitridae) per al Pleistocè superior de les Illes Balears.
First record of Xerocrassa newka (Mollusca, Gastropoda, Geomitridae) for the Upper Pleistocene of the Balearic Islands.

Cantallops, M. La Reserva Natural Especial de S’Albufereta (Mallorca): evolució des de la seva declaració (2001-2018).
The s’Albufereta special nature reserve (Mallorca): evolution since its declaration (2001-2018).

Pons, G.X. i Cardona, E. Sobre la presència d’espècies invertebrades al·lòctones a les Illes Balears: primera cita de Buthus occitanus (Amoreux, 1789) (Scorpiones, Buthidae) a Eivissa
On the presence of allochthonous invertebrate species in the Balearicislands: first record of Buthus occitanus (Amoreux, 1789) (Scorpiones, Buthidae) in Ibiza.

Febrer-Serra, M., Lassnig, N., Colomar, V., Sureda, A. and Pinya, S. Population traits of the invasive Trachemys scripta elegans (Reptilia: Testudines: Emydidae) (Wied-Neuwied 1838) at Mallorca (Balearic Islands, Spain)
Característiques poblacionals de la invasora Trachemys scripta elegans (Reptilia: Testudines: Emydidae) (Wied-Neuwied 1838) a Mallorca (Illes Balears, Espanya)

Quintana Cardona, J. Fauna equinológica del Mioceno superior de Ses Fonts Redones de Baix (Es Migjorn Gran, Menorca).
Equinoid fauna of the upper Miocene from Ses Fonts Redones de Baix (Es Migjorn Gran, Menorca).

Fraga-Arguimbau, P., Mascaró-Sintes, C., Pallicer-Allès, X., Carreras-Martí, D. i Seoane-Barber, M. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XIV). Notes florístiques.
Notes and contributions to the flora of Menorca (XIV). Floristic records

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari