Portada BSHNB, vol. 63, any 2020.

Pinctada imbricata radiata. Fotografua d’Enric Ballesteros.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

In memoriam.

Antoni Llull Gilet (1955 – 2020).

En Toni era investigador del grup de recerca de la UIB “Comptabilitat i gestió social i mediambiental”. I fou professor universitari de comptabilitat des de l’any 1992.

Francesc Bujosa i Homar (1947-2020).

Francesc Bujosa i Homar, Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de les
Illes Balears en el darrer quart de segle i figura més reconeguda en aquest camp a les
nostres illes, ens va deixar de manera sobtada el passat mes de març.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Deixa un comentari

Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XVI). Notes florístiques

Fraga Arguimbau, P., Mascaró Sintes, C., Pallicer Allès, X., Carreras Martí, D., Seoane Barber, M. i Fernández Rebollar, I. 2020. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XVI). Notes florístiques. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 191 208. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 26-desembre-2020; revisió acceptada: 29-desembre-2020; data publicació 30-desembre-2020.

Es donen a conèixer noves dades corològiques i observacions taxonòmiques per a la flora de Menorca referents a 33 tàxons. D’aquests, 7 són novetat per a la flora de les Balears: Bunias erucago L., Holcus lanatus subsp. vaginatus (Willk. ex Pérez Lara) M. Seq. & Castrov., Juncus striatus Schousb. ex E. Mey, Minuartia hybrida subsp. laxa (Jord.) Jauzein, Najas marina subsp. armata Horn, Thymelaea passerina (L.) Coss. & Germ., Verbena officinalis subsp. africana R. Fern. & Verdc. Altres 8 ho són per la flora de Menorca: Cerastium diffussum Pers., Filago fuscescens Pomel, Glebionis x merinoana (Pau) P. Fraga & C. Mascaró comb. nov., Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Link, Lysimachia tenella L., Rosa andegavensis Bastard., Sanguisorba minor Scop. subsp. minor, Stellaria ruderalis M. Lepší, P. Lepší, Z. Kaplan & P. Koutecký. La inclusió d’altres 6 tàxons ha servit per confirmar la seva presència a l’illa: Ceratophyllum demersum L., Lythrum salicaria L., Medicago heterocarpa Spach ex Durieu, Paronychia argentea Lam., Reseda phyteuma L. i Rosa canina L., la resta de citacions corresponen a tàxons dels que fins ara es coneixien poques localitats.
Paraules clau: corologia, flora vascular, Menorca, Illes Balears.

New chorological data and taxonomic observations referring to the vascular flora of Menorca are reported for 33 taxa. 7 taxa are new records for the flora of the Balearic Islands: Bunias erucago L., Holcus lanatus subsp. vaginatus (Willk. ex Pérez Lara) M. Seq. & Castrov., Juncus striatus Schousb. ex E. Mey, Minuartia hybrida subsp. laxa (Jord.) Jauzein, Najas marina subsp. armata Horn, Thymelaea passerina (L.) Coss. & Germ., Verbena officinalis subsp. africana R. Fern. & Verdc. Other 8 are newly reported for the flora of Menorca: Cerastium diffussum Pers., Filago fuscescens Pomel, Glebionis x merinoana (Pau) P. Fraga & C. Mascaró comb. nov., Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Link, Lysimachia tenella L., Rosa andegavensis Bastard., Sanguisorba minor Scop. subsp. minor, Stellaria ruderalis M. Lepší, P. Lepší, Z. Kaplan & P. Koutecký. Six taxa with an uncertain presence on the island are confirmed: Ceratophyllum demersum L., Lythrum salicaria L., Medicago heterocarpa Spach ex Durieu, Paronychia argentea Lam., Reseda phyteuma L. and Rosa canina L. Other records are for taxa that are considered as very rare in the island (less than 5 populations known).
Keywords: chorology, new records, vascular flora, Menorca, Balearic Islands.

Pere FRAGA ARGUIMBAU, Fundació Privada Carl Faust. Passeig Carl Faust, 9. 17300 Blanes (Girona) pere.fraga@gmail.com; Cristòfol MASCARÓ SINTES, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó. Xec PALLICER ALLÈS, David CARRERAS MARTÍ i Ivan FERNÁNDEZ REBOLLAR, Observatori Socioambiental de Menorca. Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07702 Maó; Magda SEOANE BARBER, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó. Tots els autors membres de la Comissió de Botànica. GOB Menorca Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XV). Contribució a la flora al·lòctona

Fraga Arguimbau, P., Mascaró Sintes, C., Pallicer Allès, X., Carreras Martí, D., Seoane Barber, M. 2020. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (XV). Contribució a la flora al·lòctona. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 175 189. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 20-desembre-2020; revisió acceptada: 23-desembre-2020; data publicació 30-desembre-2020.

Es presenta un recull de dades corològiques per a 29 tàxons al·lòctons de la flora vascular de Menorca. D’aquests, 15 son citats per primera vegada a les Balears: Convolvulus sabatius Viv., Dactyloctenium aegyptium (L.) Willd., Iberis semperflorens L., Myoporum insulare R.Br., Opuntia engelmannii Salm-Dyck ex Engelm. var. engelmannii, Paspalum notatum Flüggé, Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud., Physalis angulata L., Populus x canescens (Aiton) Sm., Rumex cristatus DC., Ruschia tumidula (Haw.) Schwantes, Ruschia uncinata (L.) Schwantes, Salix caprea L., Scilla peruviana L., Silene pendula L. Altres 8 són novetat per a la flora al·lòctona de l’illa: Cyperus eragrostis Lam., Lathyrus odoratus L., Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit, Opuntia dillenii (Ker-Gawl) Haw., Opuntia engelmannii var. lindheimerii (Engelm.) U. Guzman & Mandujano, Paraserianthes lophantha (Vent.) I.C. Nielsen, Sambucus nigra L., Washingtonia robusta H. Wendl. Dels altres 6 tàxons es donen a conèixer noves poblacions.
Paraules clau: corologia, flora al·lòctona, invasores, Menorca, Illes Balears.

Datasets for 29 alien plant species found in Menorca (Balearic Islands) are summarized. Of those taxa, 15 are newly recorded for the flora of the Balearic Islands: Convolvulus sabatius Viv., Dactyloctenium aegyptium (L.) Willd., Iberis semperflorens L., Myoporum insulare R.Br., Opuntia engelmannii Salm-Dyck ex Engelm. var. engelmannii, Paspalum notatum Flüggé, Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud., Physalis angulata L., Populus x canescens (Aiton) Sm., Rumex cristatus DC., Ruschia tumidula (Haw.) Schwantes, Ruschia uncinata (L.) Schwantes, Salix caprea L., Scilla peruviana L., Silene pendula L. Other 8 are new for the flora of Menorca: Cyperus eragrostis Lam., Lathyrus odoratus L., Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit, Opuntia dillenii (Ker-Gawl) Haw., Opuntia engelmannii var. lindheimerii (Engelm.) U. Guzman & Mandujano, Paraserianthes lophantha (Vent.) I.C. Nielsen, Sambucus nigra L., Washingtonia robusta H. Wendl. For the rest of taxa new locations are given.
Keywords: chorology, alien flora, invasive species, Menorca, Balearic Islands.

Pere FRAGA ARGUIMBAU, Fundació Privada Carl Faust. Passeig Carl Faust, 9. 17300 Blanes (Girona) pere.fraga@gmail.com; Cristòfol MASCARÓ SINTES, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó. Xec PALLICER ALLÈS, David CARRERAS MARTÍ, Observatori Socioambiental de Menorca. Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07702 Maó; Magda SEOANE BARBER, GOB Menorca. Camí des Castell, 53. 07702 Maó. Tots els autors membres de la Comissió de Botànica. GOB Menorca Institut Menorquí d’Estudis. Camí des Castell, 28. 07703 Maó.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020

Espinosa, J., Torres, N. i Stafforini, M. 2020. Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 153 157. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 14-desembre-2020; revisió acceptada: 22-desembre-2020; data publicació 26-desembre-2020

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a l’illa d’Eivissa només es troba representat a una petita població que es troba sotmesa a nombroses amenaces, sobretot, per l’alteració de l’hàbitat on viu. Es presenta un treball sobre les dades d’aquesta població i la seva situació.
Paraules clau: Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Eivissa, Balears.

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa on the island of Ibiza is only represented by a small population that is subject to numerous threats, especially due to the alteration of the habitat where it lives. A paper is presented on the data and situation of this population.
Keywords: Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Ibiza, Balearic Islands.

Jaime ESPINOSA, Apartat de correus, 1498. 07800 Eivissa. Spain. Adreça electrònica: je.noguera67@gmail.com ; Nèstor TORRES, Avda. Espanya, 5. 3er B. 07800 Eivissa. Adreça electrònica: nestortorres.eivissa@gmail.com i Mario STAFFORINI † in memoriam.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Echinophora spinosa a les Illes Pitiüses (Illes Balears): actualització de la seva demografia (2020)

Espinosa, J., Torres, N., San Miguel, L. i Stafforini, M. 2020. Echinophora spinosa a les Illes Pitiüses (Illes Balears): actualització de la seva demografia (2020). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 143 152. ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 14-desembre-2020; revisió acceptada: 22-desembre-2020; data publicació 26-desembre-2020

La vegetació dunar a les illes Pitiüses ha sofert als darrers 50 anys una forta alteració per diversos motius. Segons algunes observacions recents, s’havia vist que l’espècie de flora vascular Echinophora spinosa havia desaparegut d’algunes localitzacions on es donava per segura. Es presenta un treball realitzat per fer una recerca i actualitzar la seva demografia a les illes Pitiüses durant l’any 2020.
Paraules clau: Echinophora spinosa, illes Pitiüses, Eivissa, Formentera, Balears.

The dune vegetation in the Pitiusas Islands has undergone a strong alteration in the last 50 years for various reasons. According to some recent observations, it has been seen that the species of vascular flora Echinophora spinosa had disappeared from some locations where it was considered safe. A work carried out is presented having monitored and updated its demographics in the Pityusic Islands during the year 2020.
Keywords: Echinophora spinosa, Pityusic Islands, Ibiza, Formentera, Balearic Islands.

Jaime ESPINOSA, Apartat de correus, 1498. 07800 Eivissa. Spain. Adreça electrònica: je.noguera67@gmail.com ; Nèstor TORRES, Avda. Espanya, 5. 3er B. 07800 Eivissa. Adreça electrònica: nestortorres.eivissa@gmail.com ; Laura SAN MIGUEL, Apartat de correus, 31. 07829 Sant Agustí des Vedrà. Adreça electrònica: yebisah@hotmail.com ; i Mario STAFFORINI † in memoriam

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Evolució de la superfície ocupada per les grans pedreres de calcària de Mallorca des del 1956 al 2018

Massutí Ballester, P. 2020. Evolució de la superfície ocupada per les grans pedreres de calcària de Mallorca des del 1956 al 2018. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 133-ISSN 0212 260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 17-desembre-2020; revisió acceptada: 21-desembre-2020; data publicació 26-desembre-2020

L’explotació de les grans pedreres de calcària de Mallorca comença als anys seixanta juntament amb el gran boom de la construcció d’hotels a la costa mallorquina. A partir de l’estudi i l’anàlisi de les ortofotografies del 1956, 1984 i 2018 de l’IDEIB ha pogut quantificar l’evolució d’aquestes pedreres. El 1956 no s’observa activitat a cap de les pedreres objecte d’estudi, sino que no és fins al 1984 quan s’observa una superficie excavada de 33 ha, augmentant fins les 135 ha al 2018. Per tant, des del 1984 fins al 2018, la superfície ocupada per totes les pedreres estudiades s’ha multiplicat per més de quatre. I a més a més, aquesta superfície es podria veure doblada al final de les concessions d’explotació de les pedreres actives estudiades.
Paraules clau: pedreres de calcària, evolució histórica, SIG, Mallorca.

The exploitation of the large limestone quarries of Mallorca began in the sixties together with the great hotel construction boom by the Mallorcan coast. From the study and analysis of the orthophotographies from 1956, 1984 and 2018 of the IDEIB, it has been possible to quantify the evolution of these quarries. In 1956 no activity was observed in any of the studied quarries, it was not until 1984 when an excavated area of 33 ha was observed, increasing to 135 ha in 2018. Therefore, from 1984 to in 2018, the area occupied by all the studied quarries has multiplied by more than four. In addition, this area could be doubled at the end of the operating permits for the active quarries studied.
Keywords: limestone quarries, historical evolution, GIS, Mallorca.

Pau MASSUTÍ BALLESTER, correu electrònic: pau.massuti-ballester@alumni.cern

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Description of Mica iberica sp. nov. and Porcellio cibioi sp. nov., two new terrestrial isopods previously confused with Porcellio ingenuus Budde-Lund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae)

Garcia, L. 2020. Description of Mica iberica sp. nov. and Porcellio cibioi sp. nov., two new terrestrial isopods previously confused with Porcellio ingenuus Budde-Lund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 159-173. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 18-desembre-2020; revisió acceptada: 22-desembre-2020; data publicació 23-desembre-2020

Two new Iberian species of terrestrial Isopods (Crustacea: Oniscidea) of the family Porcellionidae are described. The specimens come from scientific collections preserved at the Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid and at the Centro Iberoamericano de la Biodiversidad of the University of Alicante (Spain). These had previously been identified as Porcellio ingenuus Budde-Lund, 1885, and published under that name in various scientific papers. A re-examination of these specimens and their comparison with the holotype of P. ingenuus, located in the Zoological Museum of the Moscow State University (Russia), has allowed them to be described as new species, assigned respectively to the genera Mica Budde-Lund, 1908 and Porcellio Latreille, 1804. Mica iberica sp. nov. comes from Priego (Cuenca) and is the second known species of this genus. Porcellio cibioi sp.nov. was collected in Salamanca and is closely related to Porcellio scaber Latreille, 1804. In this paper we also illustrate and describe the type-specimen of P. ingenuus briefly, a species described in the 19th century based on a single female specimen from Lisbon (Portugal).
Key words: Terrestrial isopods, taxonomy, Porcellionidae, Porcellio, Mica, new species, Iberian Peninsula.

Es descriuen dues noves espècies ibèriques d’isòpodes terrestres (Crustacea: Oniscidea) de la família Porcellionidae. Els exemplars provenen de col·leccions científiques conservades al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i al Centre Iberoamericà de la Biodiversitat de la Universitat d’Alacant (Espanya). Aquests havien estat identificats anteriorment com Porcellio ingenuus Budde-Lund, 1885, i publicats amb aquest nom en diversos articles científics. Un reexamen d’aquests exemplars i la seva comparació amb l’holotip de P. ingenuus, conservat al Museu de Zoologia de la Universitat Estatal de Moscou (Rússia), ha permès descriure’ls com a noves espècies, assignades respectivament als gèneres Mica Budde-Lund, 1908 i Porcellio Latreille, 1804. Mica iberica sp. nov. prové de Priego (Conca) i és la segona espècie coneguda d’aquest gènere. Porcellio cibioi sp.nov. es va recol·lectar a Salamanca i està estretament relacionat amb Porcellio scaber Latreille, 1804. En aquest article també il·lustram i descrivim breument l’espècimen tipus de P. ingenuus, una espècie descrita al segle XIX, basada en un sol exemplar femella de Lisboa (Portugal).
Paraules clau: Isòpodes terrestres, taxonomia, Porcellionidae, Porcellio, Mica, noves espècies, Península Ibèrica.

Lluc Garcia, Balearic Museum of Natural Sciences/Interdisciplinary Ecology Group
University of Balearic Islands llucgarcia@telefonica.net ; ORCID ID
https://orcid.org/0000-0002-6043-288X

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

El género Schizobrissus Pomel, 1869 (Echinoidea, Spatangoida, Brissidae) en el Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterraneo occidental)

Quintana Cardona, J. 2020. El género Schizobrissus Pomel, 1869 (Echinoidea, Spatangoida, Brissidae) en el Mioceno superior de Menorca (Illes Balears, Mediterraneo occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 125 132. ISSN 0212-260X. e ISSN 2444 8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 3-novembre-2020; revisió acceptada: 14-desembre-2020; data publicació 16-desembre-2020

Por primera vez, se registra el género Schizobrissus Pomel, 1869 en el Mioceno superior de Menorca a partir del estudio de dos especies diferentes: Schizobrissus cruziatus (Agassiz in Agassiz et Desor, 1847) y Schizobrissus sp., presentes tanto en los sedimentos tortonienses como messinienses de la isla. Schizobrissus sp. se diferencia de S. cruziatus (y de los taxones supuestamente sinónimos Schizobrissus latus [Wrigth, 1855], Schizobrissus mauritanicus Pomel, 1887 y Schizobrissus locardi [Cotteau in Locard, 1887]) por un caparazón notablemente más comprimido en sentido antero-posterior. Tal diferencia parece indicar que Schizobrissus sp. es una especie aún no descrita, endémica del Neógeno balear.
Palabras clave: Fauna equinológica, especies sinónimas, facies calcareníticas, biodiversidad del Mioceno superior, nueva especie.

Per primera vegada, es registra la presència del gènere Schizobrissus Pomel, 1869 en el Miocè superior de Menorca a partir de l’estudi de dues espècies diferents: Schizobrissus cruziatus (Agassiz in Agassiz et Desor, 1847) i Schizobrissus sp. en els sediments tortonians i messinians de l’illa. Schizobrissus sp. es diferencia de S. cruziatus (i dels tàxons suposadament sinònims Schizobrissus latus [Wrigth, 1855], Schizobrissus mauritanicus Pomel, 1887 i Schizobrissus locardi [Cotteau in Locard, 1887]) per una closca notablement més comprimida en sentit antero-posterior. Tal diferència sembla indicar que Schizobrissus sp. és una espècie encara no descrita, endèmica del Neogen balear.
Paraules clau: Fauna equinològica, espècies sinònimes, facies calcarenitiques, biodiversitat del Miocè superior, nova espècie.

For the first time, the genus Schizobrissus Pomel, 1869 is recorded in the Upper Miocene of Menorca from the study of two different species: Schizobrissus cruziatus (Agassiz in Agassiz et Desor, 1847) and Schizobrissus sp., present in both Tortonian and Messinian of the island. Schizobrissus sp. differs from S. cruziatus (and the supposedly synonymous taxa Schizobrissus latus [Wright, 1855], Schizobrissus mauritanicus Pomel, 1887, and Schizobrissus locardi [Cotteau in Locard, 1887]) by a notably more compressed anterio-posterior test. This difference seems to indicate that Schizobrissus sp. is a species not yet described, endemic to the Balearic Neogene.
Keywords: Equinological fauna, synonymous species, calcarenitic facies, biodiversity of the upper Miocene, new species.

Josep QUINTANA CARDONA, Calle Gustau Mas, 79-1er, 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears); Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autonoma de Barcelona. Edifici ICTA-ICP, Calle de las Columnas s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona. E-mail: picoguevo@gmail.com

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Sobre la presencia del coleóptero cerambícido Ergates faber (L., 1761) en la isla de Ibiza (Islas Baleares)

Núñez-Vázquez, L., Landa Castillejo, I., Canyelles, X., Galera, A., Closa, S., Santiago, M.I., Olmo, D. y Riba-Flinch, J.M. 2020. Sobre la presencia del coleóptero cerambícido Ergates faber (L., 1761) en la isla de Ibiza (Islas Baleares). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 119-124. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

Recepció del manuscrit: 11-septembre-2020; revisió acceptada: 12-desembre-2020; data publicació 16-desembre-2020

Se confirma la presència del coleòpter cerambícid Ergates faber (Linnaeus, 1761) a l’illa d’Eivissa gràcies a 4 nous registres.
Paraules clau: Cerambycidae, Ergates faber, Eivissa, Balears.

The presence of the longhorn beetle Ergates faber (Linnaeus, 1761) on the island of Ibiza is confirmed from 4 new records.
Keywords: Cerambycidae, Ergates faber, Ibiza, Balearic Islands.

Luis NÚÑEZ VÁZQUEZ; Sandra CLOSA y María Isidora SANTIAGO, Servei de Sanitat Forestal, Conselleria de Medi Ambient i Territori, Govern de les Illes Balears. C/Gremi de Corredors 10, Polígon de son Rossinyol; 07009 Palma. lnunez@dgmambie.caib.es; Inés LANDA CASTILLEJO, Servei de Gestió Forestal a Eivissa i Formentera. Conselleria de Medi Ambient i Territori, Govern de les Illes Balears. C/Murcia, 6; 07800 Eivissa; Xavier CANYELLES, C/General Ricardo Ortega, núm 1 A, 6º 1ª; 07006 Palma; Andrés GALERA, Agent de Medi Ambient d’Eivissa. Conselleria de Medi Ambient i Territori, Govern de les Illes Balears, Diego OLMO Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears. SEMILLA
Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Govern de les Illes Balears.y Josep Maria RIBA FLINCH 17320 Tossa de Mar. jmriba2001@gmail.com.

Publicat dins de BSHNB 63 Any 2020 | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari